lunes, 13 de noviembre de 2017

Esbucament de les murades de Palma

L'esbucament de les murades de Palma s'inicià pel baluard d'en Sanoguera el 10 d'agost de 1902. Era batle de Palma Mateu Enric Lladó i Lladó.

lunes, 18 de septiembre de 2017

Miquel Alenyà Llançó (Alcúdia, 27 de març de 1678 – Palma, 4 de gener de 1751)

Notari i comerciant. Fill de Martí Alenyà (a) Roget, escrivent i causidic, i de Margalida Llansó, els dos d’Alcúdia (Mallorca), exercí de notari durant 37 anys. Arribà a ser l’escrivà major de Mallorca i l'escrivà major del Consolat de Mar. Fou notari públic i apostòlic a Alcúdia i, posteriorment, a Palma. Defensà la seva candidatura al notariat el notari Miquel Llobera, que exercia la professió a Palma. El seu protocol, que comença el juny de 1713 i acaba l’octubre de 1750, consta d’onze toms.

Fou persona de confiança dels Cotoner, administrador de l’heretat del noble Ferran Moix i administrador dels béns del notari Sureda. Ben relacionat amb els cercles xuetes dedicats al comerç exterior, sovint participà en els seus negocis. El seu llegat més important ve donat pels documents relatius a les activitats comercials i corsàries, inclòs el tràfic d’esclaus, a Mallorca durant la primera meitat del segle XVIII.

En possessió d’una fortuna considerable, contragué matrimoni (1-XII-1720) amb Elisabet Llobera, filla del notari Miquel Llobera i de Catarina Amorós, propietària de la finca de Sencelles dita s’Eriçal. Traslladà la seva residència habitual a Palma i establí el seu domicili al carrer dit de ses Minyones, abans dit carrer de n‘Alenyà en memòria de la seva rellevància social i personal.

Després d’una llarga malaltia, morí als 72 anys d’edat. Disposà ser sepultat a l’oratori de Sant Nicolau Vell. Instituí hereu universal el seu fill Martí, atès que el seu fill Miquel, clergue, havia rebut en herència de la seva mare la finca de s’Eriçal. També llegà en herència al seu fill Martí l’escrivania de la Universitat de l’antic Regne de Mallorca, d’acord amb les bases de la seva concessió. El notari Nicolau Roca Mora recollí el seu testament (15-IX-1750) i feu l’inventari dels seus béns (1751).


miércoles, 13 de septiembre de 2017

Comissions consultades amb relació al Pla d'Eixample de Palma

L'Ajuntament, a més de la Comissió tècnica, consultà la Junta Consultiva de Camins, Canals i Ports i la Reial Acadèmia de Medicina i Cirúrgia, que emetè el seu informe a través de la secció d'Higiene.

La Comissió tència i la Junta Consultiva de Camins, Canals i Ports consideraren que els dos projectes presentats eren bons, però preferiren el que portava per lema "Felix qui potuit cognoscere causas". Aquest posicionament no sembla bé a l'Acadèmia de Medicina i Cirúrgia. El metge Domènec Escafí Vidal es negà a signar l'informe de la Comissió tècnica.

Informació extreta del llibre que publica la tesi doctoral de Dolores Ladaria Bañares. Es titula "El Ensanche de Palma", editat per l'Ajuntament de Palma el 1992. La tesi doctoral de Dolors Ladaria va ser llegida a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB el 18-I-1988.

Aprovació del Pla de Reforma i Eixample de Palma

La Comissió de l'Eixample de l'Ajuntament, atès l'informe de la Comissió tècnica, l'accepta. Va fer seves les conclusions  i, al seu torn,, l'Ajuntament l'acceptà en la sessió de 30 de maig de 1898. Guanyà el projecte el lema del qual era "Felix qui potuit cognoscere causas".

La Comissió provincial elevà (9-IX-1898) l'informe emès per l'arquitecte de la Provincia, que s'adheria al de la Comissió tècnica amb la qual estava d'acord.

El 27-II-1901 el projecte s'aprovà pel Ministeri de Foment. Poc després l'aprovà el Ministeri de la Guerra.

El B.O. de la Provincia, del 28-II-1901, publica l'aprovació del projecte d'Eixample que portava per lema "Felix qui potuit cognoscere causas".

El dia 11-VI-1901 s'inicia l'exposició pública. No es produeixen ni sol·licituds de revisió ni reclamacions.

Finalment el projecte és aprovat per Reial Ordre del 30-X-1901.

Nota: informació extreta de la tesi doctoral de Dolors Ladaria Bañares "El Ensanche de Palma", publicada per l'Ajuntament de Palma el 1992.

Comissió tècnica designada per jutjar el concurs dels projectes d'eixample de Palma

La Comissió tècnica municipal va estar formada pels set membres següents:
- Joan Malberti, enginyer de camins, canals i ports de la Junta d'Obres del Port de Palma
- Eugeni Molina, enginyer de mines i enginyer cap de les Balears
- Francesc Satorres, enginyer agrònom
- Josep Barceló Rungaldien, enginyer industrial proposat pel Municipi
- Joan Fortuny Veny, comandant d'enginyers designat pel Capità General de les Balears
- Domènec Escafí Vidal, metge designat per la Reial Acadèmia de Medicina i Cirúrgia
- Ricard Ànckermann Riera, acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Palma

La composició de la Comissió tècnica es troba a la pàg. 80 del llibre que publica la tesi doctoral de Dolors Ladaria.

La Comissió tècnica emeté el seu informe el 1898. L'informe considerà que els dos projectes presentats eren bons, però preferí el titulat "Felix qui potuit ccognoscere causas", que resultà ser el presentant per Bernat Calvet.

Informació extreta de la tesi doctoral de Dolors Ladaria Bañares, publicada sota el títol "El Ensanche de Palma", Ajuntament de Palma, Palma, 1992. La tesi doctoral esmentada va ser llegida el 18-I-1988 a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de les Illes Balears i dirigida per Bartomeu Barceló Pons.

miércoles, 9 de agosto de 2017

Les branques Canyet i Fuada dels ALENYÀ deriven de la branca Xaquellí

Joan Alenyà, resident a la ciutat d'Alcúdia, com a pare i legítim administrador d'Antoni Alenyà, fill seu, hereu de la meitat dels béns d'Antoni Alenyà, germà seu difunt, manifesta que el seu fill Antoni és cohereu amb Martí Alenyà, nebot seu i del predit Antoni Alenyà, i que la predita herència és massa onerosa perquè es troba gravada amb moltes rendes, cosa per la qual no convé de cap manera al meu fill tenir-la i posseir-la. Per això gratis, etc., renuncia la dita herència, això és la part corresponent al meu fill en favor del predit Martí Alenyà, nebot meu, cohereu de  l'esmentada herència. Martí Alenyà, present, accepta la renúncia de la meitat de la dita herència. Testimonis: Antoni Totosaus (a) Peroia i Antoni Solivera, en la presència dels quals tots signaren i el discret Jaume Castell qui ho féu en nom i en el lloc del notari Martí Alenyà. Alcúdia, 15 d'octubre de 1542. Arxiu del Regne de Mallorca.

Joan Alenyà, pare d'Antoni Alenyà i oncle de Martí Alenyà, va ser el darrer que va rebre el malnom de Xaquellí, els seus fills varen rebre el malnom de Canyet o del carrer del Canyet i Martí Alenyà va ser el cap de la branca Fuada o del carrer de l'Església.

martes, 1 de agosto de 2017

Martí Alenyà, notari (Alcúdia, 1495c. - Palma, 1564)

Nasqué a Alcúdia el darrer decenni del s. XV. Afeccionat a l'estudi aprengué llengua llegida i escrita. Posteriorment, seguí els estudis de notari. Superà els exàmens corresponents i el 1525 va ser nomenat notari. El seu protocol, que es conserva a l'ARM, abasta els anys compresos entre el 1525 i el 1564. Va ser notari 39 anys. Exercí la professió a Palma (parròquia de Sant Nicolau), per bé que des de Palma atengué sovint nombrosos coneguts i familiars d'Alcúdia.

Es va casar amb Margalida. Del matrimoni nasqué una filla anomenada Margalida Alenyà, que es casà el 1573 amb l'honor Antoni Perpinyà. Ella constituí en favor del seu matrimoni una dot de 200 lliures, confirmada mitjançant acte atorgat davant el notari Pere Bennàssar amb data del 27-IV-1573 (ARM, signatura B-324, se4cció de notaris, f. 81 girat).

Atorgà testament el 31-III-1564. Morí a casa seva ubicada a la parròquia de Sant Nicolau de Palma. L'òbit es produí els primers dies d'abril de 1564. Després del seu traspàs, la seva vídua ordenà al notari Pere Bennàssar que aixecàs l'inventari dels seus béns. Ho va fer mitjançant acte formalitzat el 17-IV-1564 (ARM, signatura B-326/1.326, f. 16).

Pere Bennàssar, notari resident a la Ciutat de Mallorca, es casà amb Caterina Alenyà, germana de Domènec Alenyà, notari a partir de 1574. En el protocol de Pere Bennàssar es troben còpies de nombrosos documents que fan part del protocol de Martí Alenyà.

Domènec Alenyà, notari (Alcúdia 1545c.- Palma, 1610)

El seu pare, natural d’Alcúdia, era germà de Joan Alenyà (a) Canyet. Afeccionat a l’estudi, aprengué lletra amb facilitat i, després, cursà els estudis de notari. La seva candidatura a notari va ser defensada per Joanot Mollet, notari, i Pere Bennàssar, notari, cunyat seu. Aquests i altres extrems consten a l’acta inicial del seu protocol (ARM, signatura A-396, secció notaris, f. 0). El 14-IX-1574 va ser investit, nomenat i creat notari, després d’haver superat les proves i els exàmens corresponents.

Contragué matrimoni amb Coloma Creixell, donzella, de Sineu, filla de d’Antoni Creixell, dit de s’Albufera. Tingué un fill, que rebé el nom de Domènec.

Intervingué en nom de la dona en un plet contra Esteve, Pere, Simó i Antoni Creixell, germans seus, en reclamació d’una quantitat (ARM, signatura A-10, secció de la Reial Audiència).

Va intervenir com a testimoni en el judici civil sobre netedat de sang de sor Francina Alenyà, priora del Convent de  la Misericòrdia, de Palma. Posteriorment en va ser la superiora. En el plet esmentat varen intervenir tes testimonis: Alfons Torrella; Catalina Alenyà, vídua de Pere Alenyà, notari;  i Domènec Alenyà, notari, cosí germà del pare de la investigada.

Arran d’unes paraules que tingué  amb el Lloctinent i Capità General de Mallorca, aquest se sentí ofès i manà tancar-lo a la presó. Ell trameté lletra de súplica al rei Felip II que el perdonà i manà que fos posat en llibertat. La lletra del rei Felip, datada a Lisboa el 2 de gener de 1582, es va rebre a Mallorca el 16-II següent. El document original de la lletra esmentada es conserva a l’ARM.

Rafela, vídua de Martí Alenyà difunt, candeler, atorgà testament davant el notari Domènec Alenyà (ARM, signatura A-397, secció notaris, f. 50 i seg.).

Inicialment exercí de notari a Alcúdia i, després, a Palma. El seu protocol incorpora 10 toms i abasta els anys compresos entre el 1574  i el 1605. Morí a Palma el 1610.

El seu fill Domènec es casà a Alcúdia amb Martina Font (M: 22-V-1592), filla del notari Pere Font i de la seva esposa Francina i  tingueren una filla, Margalida, que es casà amb l’honor Antoni Perpinyà. Domènec Alenyà fill de Domènec exercí la professió d’escrivent, segons consta a la partida del seu matrimoni i en documents civils (ARM, Signatura A-403, secció de notaris, f. 236).