lunes, 22 de febrero de 2016

Muriel, adéu

Varem ser condeixebles de la promoció iota de la Facultat d’Econòmiques de Barcelona. Quan ens coneguérem na Muriel Casals tenia 17 anys i jo 22. Simpatizarem i aprofitarem moltes ocasions per parlar. Ella tenia el costum d’expressar-se amb veu baixa, de parlar mentre pensava el que deia, d’enraonar lentament i amb un lleuger accent francès que poc a poc va superar. El seu criteri era equilibrat, assenyat i coherent. S’afilià al PSUC, però mai no perdé el capteniment serè i dolç. Mantingué i cultivà l’amistat amb tots els condeixebles, que gaudíem de relacionar-nos amb ella. Feinera de mena, assistia a totes les classes i portava al dia els apunts. Vestia amb una modèstia d’allò més elegant. Tots els companys n’estàvem una mica enamorats d’ella i dels seus ulls cels. Es casà amb un dels companys del curs, n’Emili, i tingué una filla, Laia Gasch. Acabada la carrera, volgué dedicar-se a l’ensenyament. Féu la tesi i preparà oposicions que guanyà a la Facultat d’Econòmiques de l’Autònoma de Barcelona, on treballà de valent i amb dedicació plena. Catalana nada a Avinyó el 1945, sobiranista de mena, saturada d’equilibris i de lucidesa, va ser elegida presidenta de l’Òmnium Cultural. El 2015 ocupà la tercera plaça de la llista de JxSí i es lliurà a les tasques del Parlament. Havia d’ocupar la presidència d’una de les comissions més complexes i difícils, però una bicicleta la llançà al terra i prengué mal. Restarem entristits i desolats el passat 14 de febrer de 2016. Recordarem sempre el seu llegat de seny, d’honestedat i de conviccions fermes i universals.

sábado, 6 de febrero de 2016

Eduard Jordà López (Palma, 6 d’octubre de 1928 – 5 de febrer de 2016)

Metge cirurgià ortopèdic i traumatòleg. Es llicencià (1953) i es doctorà (1976) en medicina i cirurgia a la Universitat de València. S’especialitzà en  traumatología i cirurgia ortopèdica (1963), en medicina de l’educació física i l’esport (1969) per la Universitat de Madrid i en rehabilitació (1973) per la Universitat de Barcelona. El 2006 va obtenir el títol de doctor en  Història per la Universitat de les Illes Balears (UIB). Va ser el cap de traumatologia dels hospitals de  la Creu Roja de PalmaS i de Son Dureta. Posteriorment va dirirgir l’Hospital de Sant Joan de Déu de Palma (1969-1975). Publicà diverses obres com Manual del socorrista i Fracturas de la extremidad proximal del fémur. Casat amb Elionor Fortesa Ferrari, va ser pare de sis fills: Eduard, Miquel, Dolors, Elionor, Mercè i Rafel.


Fonts:

DD.AA. Qui és qui a Mallorca, Promomallorca, Palma, 1999.

Miquel ALENYA, La Creu Roja a les Balears. 140 anys d'acció humanitària, Creu Roja Espanyola, Palma, 2014.

Redacció, Muere Eduardo Jordà, Diario de Mallorca, 6-II-2016, Palma.

lunes, 1 de febrero de 2016

Ferran "Fernando" Salas Garau (Palma, 1925 – 22 de març de 1977)

Empresari. Fill de Manel Salas Sureda i de Maria Garau Tornabells, va ser el penúltim dels germans. Estudià el batxillerat al Col·legi de la Salle, de Palma. El 1942, als 17 anys rebé en herència del seu pare la meitat de la possessió de Xorrigo, altres finques rústiques i urbanes i accions de Salinera Espanyola, S A, Naviliera Mallorquina S.A., Servicio Estación S.A. (Barcelona), Indústries Agrícoles de Mallorca S.A. i d’altres societats i  empreses. Creà en societat amb el seu germà Pere l’empresa Publicitat Malla S.A.

El 1960 va ser nomenat director gerent i administrador únic de Salinera Espanyola S.A. en substitució de l’antic director gerent Bartomeu Fons i Jofre de Villegas, que havia cessat a petició pròpia. Ostentà el càrrec (1960-1975) durant 15 anys, que es caracteritzaren per un intens i molt encertat procés de mecanització, tecnificació i capitalització en equipament. Augmentà considerablement la productivitat de l’empresa en les operacions de recol·lecció i de càrrega i descàrrega portuària dels seus productes. Alora millorà notablement la qualitat dels seus serveis, cosa que li permeté en una etapa posterior servir directament als clients.

Va ser conseller de l’oficina a Palma del Banc Atlàntic juntament amb Antoni Buades Fiol, Armand Esteban Fabra i Rafel Alcover González. Va fer part dels consells d’administració de Naviliera Mallorquina, Indústries Agrícoles de Mallorca i d’altres empreses.

Afeccionat al golf, la música i la navegació, morí prematurament i inesperada d’una afecció cardíaca el març de 1977. De tracte cordial i proper, tingué nombrosos amics com Alexandre Pou Rosselló i Jaume Gibert Ruiz-Funes.