Varem ser
condeixebles de la promoció iota de
la Facultat d’Econòmiques de Barcelona. Quan ens coneguérem na Muriel Casals tenia
17 anys i jo 22. Simpatizarem i aprofitarem moltes ocasions per parlar. Ella
tenia el costum d’expressar-se amb veu baixa, de parlar mentre pensava el que
deia, d’enraonar lentament i amb un lleuger accent francès que poc a poc va
superar. El seu criteri era equilibrat, assenyat i coherent. S’afilià al PSUC,
però mai no perdé el capteniment serè i dolç. Mantingué i cultivà l’amistat amb
tots els condeixebles, que gaudíem de relacionar-nos amb ella. Feinera de mena,
assistia a totes les classes i portava al dia els apunts. Vestia amb una
modèstia d’allò més elegant. Tots els companys n’estàvem una mica enamorats
d’ella i dels seus ulls cels. Es casà amb un dels companys del curs, n’Emili, i
tingué una filla, Laia Gasch. Acabada la carrera, volgué dedicar-se a l’ensenyament. Féu la
tesi i preparà oposicions que guanyà a la Facultat d’Econòmiques de l’Autònoma
de Barcelona, on treballà de valent i amb dedicació plena. Catalana nada a
Avinyó el 1945, sobiranista de mena, saturada d’equilibris i de lucidesa, va
ser elegida presidenta de l’Òmnium Cultural. El 2015 ocupà la tercera plaça de
la llista de JxSí i es lliurà a les tasques del Parlament. Havia d’ocupar la
presidència d’una de les comissions més complexes i difícils, però una
bicicleta la llançà al terra i prengué mal. Restarem entristits i desolats el
passat 14 de febrer de 2016. Recordarem sempre el seu llegat de seny, d’honestedat i de
conviccions fermes i universals.
lunes, 22 de febrero de 2016
sábado, 6 de febrero de 2016
Eduard Jordà López (Palma, 6 d’octubre de 1928 – 5 de febrer de 2016)
Metge cirurgià ortopèdic i traumatòleg. Es
llicencià (1953) i es doctorà (1976) en medicina i cirurgia a la Universitat de
València. S’especialitzà en
traumatología i cirurgia ortopèdica (1963), en medicina de l’educació
física i l’esport (1969) per la Universitat de Madrid i en rehabilitació (1973)
per la Universitat de Barcelona. El 2006 va obtenir el títol de doctor en Història per la Universitat de les Illes
Balears (UIB). Va ser
el cap de traumatologia dels hospitals de la Creu Roja de
PalmaS i de Son Dureta. Posteriorment va dirirgir l’Hospital de Sant Joan de Déu de Palma (1969-1975). Publicà
diverses obres com Manual del socorrista i Fracturas de la extremidad proximal del fémur. Casat amb Elionor Fortesa Ferrari, va ser pare de sis fills: Eduard, Miquel, Dolors, Elionor, Mercè i Rafel.
Fonts:
DD.AA. Qui és qui a Mallorca, Promomallorca, Palma, 1999.
Miquel ALENYA, La Creu Roja a les Balears. 140 anys d'acció humanitària, Creu Roja Espanyola, Palma, 2014.
Redacció, Muere Eduardo Jordà, Diario de Mallorca, 6-II-2016, Palma.
lunes, 1 de febrero de 2016
Ferran "Fernando" Salas Garau (Palma, 1925 – 22 de març de 1977)
Empresari. Fill de Manel Salas Sureda i de
Maria Garau Tornabells, va ser el penúltim dels germans. Estudià el batxillerat
al Col·legi de la Salle, de Palma. El 1942, als 17 anys rebé en herència del
seu pare la meitat de la possessió de Xorrigo, altres finques rústiques i
urbanes i accions de Salinera Espanyola, S A, Naviliera Mallorquina S.A.,
Servicio Estación S.A. (Barcelona), Indústries Agrícoles de Mallorca S.A. i
d’altres societats i empreses. Creà en
societat amb el seu germà Pere l’empresa Publicitat Malla S.A.
El 1960 va ser nomenat director gerent i
administrador únic de Salinera Espanyola S.A. en substitució de l’antic director
gerent Bartomeu Fons i Jofre de Villegas, que havia cessat a petició pròpia.
Ostentà el càrrec (1960-1975) durant 15 anys, que es caracteritzaren per un
intens i molt encertat procés de mecanització, tecnificació i capitalització en
equipament. Augmentà considerablement la productivitat de l’empresa en les
operacions de recol·lecció i de càrrega i descàrrega portuària dels seus
productes. Alora millorà notablement la qualitat dels seus serveis, cosa que li
permeté en una etapa posterior servir directament als clients.
Va ser conseller de l’oficina a Palma del Banc
Atlàntic juntament amb Antoni Buades Fiol, Armand Esteban Fabra i Rafel Alcover
González. Va fer part dels consells d’administració de Naviliera Mallorquina, Indústries
Agrícoles de Mallorca i d’altres empreses.
Afeccionat al golf, la música i la navegació,
morí prematurament i inesperada d’una afecció cardíaca el març de 1977. De
tracte cordial i proper, tingué nombrosos amics com Alexandre Pou Rosselló i Jaume Gibert Ruiz-Funes.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)