Jurista i historiador del dret català. Fill
de Salvador de Brocà i de Bofarull, advocat, magistrat i president de
l’Audiència Provincial de les Balears, estudia a Reus i a Palma. Cursa el
batxillerat a l’Institut
Balear (1860-1866) amb qualificacions brillants. Es llicencia
en dret a la Universitat de Barcelona (1869) i s’hi doctora (1870). Com a
jurista té despatx obert al públic a Barcelona. S’especialitza en història del
dret català. Participa en la fundació de l’Institut d’Estudis Catalans (1907).
És president de la
Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya
(1899-1901) i degà del Col·legi Oficial d’Advocats de Barcelona (1911-1915).
Publica col·laboracions a la Revista Jurídica de Catalunya. És membre de la Comissió
encarregada de codificar el dret civil de Catalunya (1915). Un carrer de Reus
porta el seu nom.
Bibliografía
GEC.cat
J. M. FONT i RIUS, Guillem M. de Brocà, semblança biogràfica, IEC, Barcelona, 2000.