viernes, 16 de enero de 2015

Pere d’Alcàntara Penya Nicolau (Palma, 19 d’octubre de 1823 - 15 d’abril de 1906)

Escriptor costumista, pintor, arquitecte, enginyer i advocat. Fill d'Antoni Penya Rotger (1792-1858) i de Josepa Nicolau Oliver (1801-1882), estudia (1833-1841) a l’Acadèmia de Belles Arts de Palma i cursa (1836-1841) el batxillerat a l’Institut Balear. Comença la carrera de dret a Barcelona i es llicencia a Madrid (1849). Cursa estudis de música, astronomia, anatomia, dibuix, pintura, física, química i enginyeria. De retorn (1850) a Mallorca, treballa d’advocat (1850-1851), delineant d’obres públiques (1851-1854), aparellador de carreteres (1852-1854), mestre major de fortificacions i edificis militars (1854-1880) i pèrit agrònom. Dissenya les esglésies de Sant Alfons, de Felanitx (1878), de Sant Felip Neri, de Porreres (1886) i de La Soledat, de Palma, la caserna del Carme, de Palma (1855), l’Hospital Militar de Palma i altres edificis. Publica estudis d’història. Escriu poemes, obres en prosa i obres de teatre. Col·labora als diaris i revistes i dirigeix L’ignorància (1881-1883). Fa part de la junta que funda (1880) la Societat Arqueològica Lul·liana. És membre de la societat El Porvenir del Obrero i de la Societat Astronòmica de París. Com a voluntari, forma part en qualitat de vicepresident de la Junta directiva provincial de la Creu Roja elegida el 1880. Fill il·lustre de Palma, un carrer de la ciutat duu el seu nom.