domingo, 19 de abril de 2015

Enrique Ochoa (El Puerto de Santa Maria, Cadis, 27 d’abril de 1891 - Palma, 6 de setembre de 1987).

Pintor. Nom artístic del pintor Enrique Estévez Ochoa, nat a El Puerto de Santa Maria el 27 d’abril de 1891, fill de Francisco Estévez Fernández, tinent d’Infanteria, i Milagros Ochoa Ríos. Té una germana, Maria Felisa. Orfe de pare i mare, als 8 anys és enviat a la Academia Maria Cristina, de Toledo, per a la formació d’orfes de militars. El 1907 s’instal·la a Sevilla per estudiar a la Escuela Superior de Bellas Artes. El 1914 es trasllada a Madrid, on treballa com a il·lustrador de revistes, pinta, exposa i viatja. El 1919 es casa amb Julia Puertas González i són pares d’un fill, José. A mitjan dècada dels anys 20 viatja a Barcelona per a una exposició, però s’hi instal·la i s’uneix sentimentalment amb la pintora Carme Osés Hidalgo. Al final dels anys 20 es traslladen a Mallorca. El 1960 és elegit acadèmic numerari de la Reial Academia de Belles Arts de Palma, de la que serà vicepresident. Mor als 87 anys a l’Hospital de la Creu Roja, de Palma. Descansa al cementiri de El Puerto de Santa Maria. La seva obra es caracteritza per les varietats d’estils que abasta, per l’ús que fa de referències simbolistes i per l’atenció que presta a la representació plàstica de la música. Va ser deixeble seu i de Carme Osés el pintor Joan Miquel Roca Fuster. Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.

sábado, 18 de abril de 2015

Jaume Mas Porcel (Palma, Mallorca, 5 de setembre de 1909 - Alacant, 2 de març de 1993)

Compositor i pianista. Cursa el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció que es gradua el 1929. Inicia els estudis de piano a Palma amb Miquel Negre Nadal i els acaba al Conservatori de Madrid amb Josep Tarragó Arana. Amplia estudis a l’École Normale de la Musique (París). De retorn a Mallorca (1930), es dedica a l’ensenyament i a fer concerts. Poc després de l’inici de la Guerra Civil és inhabilitat per a la docència per la Comissió Depuradora de l’Ensenyament i la Cultura. El 1960 obté per oposició la càtedra de clavecí del Conservatori d’Alacant. El 1983 li és concedida la Creu d’Alfons X el savi. Composa obres per a piano, cor, clavecí, orquestra, piano i orquestra, etc. Amb la Cantata Lul·liana obté el primer premi del Consell Superior d’Investigacions Científiques. El 2010 l’Ajuntament de Palma erigeix un monument en la seva memòria, obra d’Alceu Ribeiro, que s’ubica en el jardí del davant de la façana Sud del Conservatori de Música.

Gabriel Alomar Esteve (Palma, Mallorca, 28 d’octubre del 1910 - 25 de desembre del 1997)

Arquitecte, urbanista i assagista. Cursa el batxillerat a la Salle i s’examina a l’Institut de Palma amb qualificacions brilllants. Es titula en arquitectura a Barcelona (1934) i pel Massachusetts Institute (1945). Redacta el pla d’ordenació de Palma (Pla Alomar), que s’aporova el 1950, amb la creació de l’avinguda de Jaume III i el Passeig Mallorca, l’ordenació del Jardí del Rei i altres reformes. Impulsa i participa en la creació del Museu Etnològic de Muro. És autor de nombrosos llibres i publicacions sobre arrquitectura, sociologia, pintura i temes històrics. És guardonat amb la gran creu d’Alfons X el savi.

Fèlix Pons Marquès (Palma, Mallorca, 16 de febrer del 1910 - 23 de febrer del 1970).

Advocat i polític. Nét de Josep Lluís Pons i Gallarza i pare de Fèlix Pons Irazazábal, cursa el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció de 1920-1926. A Barcelona es llicencia en dret i, tot seguit, obre un bufet d’assessorment jurídic que ubica al carrer Morei, núm. 24, de Palma. ´Afiliat al Partit Regionalista, durant la II República és regidor de l’Ajuntament de Palma. Després de la Guerra civil es relaciona amb el grup democristià de Jiménez Fernández. El 1962 participa en el Fòrum Europeu que es reuneix a Múnic. Quan torna d’Alemanya és desterrat sis mesos a l’illa de Lanzarote i se li retira el passaport, que no recupera. Advocat de prestigi, és degà del Col·legi de Missers de les Balears (1956-1961), presideix la Comissió Econòmica de la Diòcesi de Mallorca, el RCE Mallorca i el Consell d’Administració del Banc de Crèdit Balear. El 2015 el Col·legi d’advocats dedica a la seva memoria un acte d’homenatge.

Joan Mascaró Forners (Santa Margalida, Mallorca, 8 de desembre del 1897 - Comberton, Cambridge, 19 de març del 1987)

Lingüísta i filòleg orientalista. Cursa el batxiller a l’Institut de Palma amb la promoció que es gradua el 1914. Després de cursar estudis a l’Escola de Comerç, es llicencia en literatura anglesa i llengües orientals a Cambridge. Durant la II República és professor d’anglès a l’Institut Escola de la Generalitat de Catalunya i de sànscrit a la Universitat de Barcelona. El 1939 es trasllada a Cambridge, on fa classes i tradueix del sàncrit a l’anglès diverses obres que impulsen en l’àmbit anglosaxó l’interès dels anys 60 i 70 per la filosofia oriental.

Gabriel Roca Garcies (Palma, Mallorca, 1896 - 1986)

Enginyer de Camins, Canals i Ports. Cursa el batxiller a l’Institut de Palma amb la promoció que es gradua el 1913. Essent director del Port de Palma (1940-1962), projecta i dirigeix la construcció del dic de l’Oest, el moll de Sant Carles, el Passeig Marítim i el Club Nàutic de Palma. És director del Port de Barcelona  És director general de Ports (1960-1966) i president del Consell d’Obres Públiques (1960-1966). Rep nombrosos guardons, entre els quals cal citar la medalla d’or de Palma i la medalla d’or de les Balears al mèrit en el traball.

Jaume Lladó Ferragut (Selva, 20 de juny de 1886 - Palma, 24 d’agost de 1975)

Historiador i professor. Cursa el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció 1903-1909. Estudia filosofia i lletres (secció d’història) a les universitats de Barcelona i València. Treballa com a cronista oficial de Selva (1937) i com a arxiver de l’Ajuntament de Palma. Ordena i publica els catàlegs de nombrosos arxius municipals i parroquials de Mallorca, els arxius dels templers i dels hospitalers (1944), els de la Universitat Literària i els de l’Estudi General Lul·lià (1946). Tembé publica els Llibres de la Mercaderia i el Llibre del Consolat de Mar (1955). Durant 31 anys, entre l’octubre del 1925 i la seva jubilació (1956), és professor auxiliar interí (1925-1930) i professor auxiliar numerari de lletres de l’Institut de Palma (1930-1956), on també s’encarega de la biblioteca. És autor de Historia del Estudio General Luliano de Mallorca y de la Universidad Literaria de Mallorca (1973). Publica nombrosos articles a revistes científiques i al Correo de Mallorca. Rep l’Encomanda d’Alfons X el Savi i és acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia. Un carrer de Palma, un de Selva i una plaça de Ses Salines duen el seu nom. Té una entrada a la. GEM. Mor a Palma als 89 anys

Joan Ferragut Martí (Palma, Mallorca, 18 de setembre de 1942 - 14 d’abril de 2015).

Metge especialista en endocrinologia infantil. Estudia medicina a la Universitat de Navarra, on en llicencia i es doctora. S’especialitza en endocrinologia a la Clínica Universitària de Pamplona. Posteriorment, s’especialitza en pediatria a l’Hospital Christopher Children’s de Filadèlfia (EUA). Allà, sota la direcció del professor DiGeorge, s’especialitza en endocrinologia infantil. Els anys 70 s’incorpora a l’Hospital Infantil la Fe, de València, on treballa fins que torna a Mallorca per incorporar-se a l’Hospital Infantil de Son Dureta, inaugurat el 1978, on exerceix de director de la secció de Pediatria fins a la seva jubilació el 2009.