domingo, 13 de julio de 2014
Josep Caixés Gilabert (Reus, 1886-1954)
Professor i polític. Fa els primers estudis a Reus. Estudia química i ciències físiques a Barcelona. Fa oposicions a càtedra de ciències d'institut, que guanya. Exerceix la docència a Vilanova i la Geltrú, Madrid, Palma (Mallorca) i Reus. A l'Institut General i Tècnic de Palma imparteix classes d'agicultura el curs 1913-1914. El 1914 accedeix a una càtedra de l'Institut de Reus, del que és director fins que és elegit regidor i alcalde (1930-1934) de l'Ajuntament de Reus. Un carrer de Reus duu el seu nom.
Juan Llopis Gálvez (Almeria, 1851 – Espanya, s. XX)
Professor i polític
republicà. Llicenciat en geografia i
història, obté per oposició la càtedra de geografia i història de l’Institut Balear (Palma)
el 1889. Publica textos destinats a l’ensenyament de la geografia als alumnes
dels instituts, com Artículos històricos
y geogràficos (Palma, 1898), Compendio
de geografia general y particular de Europa (Palma, 1908), Compendio de geografia especial de España (2
toms) (Madrid, 1918) i altres. És militant del Partit Republicà Federal. A Palma
esdevé un dels dirigents del partit Unió Republicana de Mallorca (1896) i és
regidor de l’Ajuntament de Palma entre 1899 i 1911. S’uneix a Francesc Julià
per organitzar el Partit Republicà Radical. El 1914 intenta el reagrupament amb el partit Unió Republicana de Mallorca. El 1913 permuta amb Gabriel Llabrés Quintana
la càtedra de geografia i història de l’Institut de Palma amb la de l’Institut
de Santander. Un carrer d’Almeria duu el seu nom. Té entrades pròpies a la GEM
i a la GEC.
Jaume Doménech Llompart (Inca, Mallorca, 12 de desembre de 1857 – Palma ?, 1929)
Es llicencia en medicina i cirurgia (1884) i en ciències físiques i
químiques (1890). Comença a treballar a l’Institut Balear com a
professor auxiliar numerari de ciències (1890). Obté per oposició la càtedra de
física i química de l’Institut de Pamplona. Passa al de Terol per permuta i,
finalment, es trasllada a Múrcia, on resta fins a la jubilació (1914-1929).
Pere Estelric Fuster (Santa Margalida, Mallorca, 1845 c. – Palma, 1912)
Professor. Dedicat a l’estudi de l’agricultura,
és professor auxiliar de l’Institut
Balear i, posteriorment, catedràtic d’agricultura (1899-1912). Publica El almendro y su cultivo en el
mediodía de España e Islas Baleares (1907), La higuera y su cultivo en Mallorca (1888), un tractat
d’agricultura i altres obres. Tradueix del francès al castellà (1902) Un hiver a Majorque, de
George Sand i altres obres. Mor a Palma als 67 anys. Té una entrada a la GEM, la GEC i l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Un carrer de Santa Margalida duu el seu
nom.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)