viernes, 4 de julio de 2014

Gonzalo Torrente Ballester (Serantes, Ferrol, Galícia, 13 de juny de 1910 –Salamanca, 27 de gener de 1999)

Narrador, dramaturg, assagista, articulista i professor. Estuda el batxillerat a La Corunya. El 1926 ingressa com a alumne lliure a la Universitat de Santiago, però per raons familiars aviat passa a Oviedo, on estudia dret. El 1935 es llicencia en història a Santiago. El 1940 es presenta a oposicions de càtedra d’institut de llengua i literatura, que guanya. Destinat a l’Institut d’Àvila, resta a Santiago en comissió de servei. Passa després a l’Institut del Ferrol. Combina la dedicació a l’ensenyament amb l’escriptura d’obres de novel·la, teatre, assaig, guions de cinema, traduccions i col·laboracions periodístiques. Com a escriptor aconsegueix nombrosos premis i guardons. Entre 1957 i 1962 publica la trilogia realista titulada Los gozos y las sombras. El 1972 rep el premi Ciutat de Barcelona de novel·la i el premi de la Crítica. El 1975 ingressa a la Real Academia Española de la Lengua (RAE). Obté el Premi Nacional de Literatura (1981), el premi Príncep d’Astúries de les Lletres (1982) (compartit amb Miguel Delibes), el premi Miguel de Cervantes (1985), el premi Planeta (1988), el premi Azorín (1996), etc. Pel que fa a la seva relació amb Mallorca cal destacar que el 1953 se li encarrega el panegíric de Joan Ballester, amb motiu de la seva proclamació com a fill il·lustre de Campos (Mallorca). Els anys de la segona meitat dels 50 ocupa la càtedra de llengua i literatura de l’Institut Ramon Llull (Palma). Els alumnes de Palma el recorden amb simpatia com un professor sòlid, divertit, irònic i eficaç. A principi dels 60 trasllada la càtedra a l’Institut de Pontevedra i, finalment, a l’Institut de Salamanca. És proclamat fill adoptiu de Campos en reconeixement de la seva ascendència campanera per part de la mare. És doctor honoris causa per diverses Universitats, entre elles la de Salamanca. L’Institut de Santa Marta de Tormes (Salamanca) i la biblioteca municipal de Salamnca duen el seu nom.


Guillem Julià Ollers (Campos, 14 de març de 1932 – Palma, 2 de juliol de 2014)

Prevere i canonge. Estudia al Seminari diocesà de Sant Pere, de Mallorca. Exerceix el seu ministeri com a vicari a la parròquia de Sant Miquel de Llucmajor i, posteriorment, a la parròquia del Sagrat Cor (Palma). És rector de la parròquia de Sant Domingo, d’Inca. Exerceix com a professor de religió a l’Acadèmia Nebrija, als Instituts Antoni Maura i Son Malferit i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. Designat canonge de la Seu de Mallorca el 1980, es jubila el març del 2007 i passa a la condició de canonge emèrit. Mor als 82 anys d’edat.


Andreu Darder Canyelles (Palma, 1920 c. – 10 de març de 1986).

Empresari i matemàtic. Estudia el batxillerat a l'Institut de Palma amb la promoció que es titula el 1937. Destaca com a bon matemàtic, causa per la qual se li encomana fer classes de matemàtiques al centre a partir del curs 1937-1938, mentre cursa la llicenciatura a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona. Mobilitzat per l’Exèrcit, és destinat a la caserna ubicada a la Via Portugal, núm. 4, de Palma. Obté permís per fer classes de matemàtiques a l’Institut Ramon Llull, que explica de vegades vestit amb l’uniforme de carrer de soldat. Arribats els anys posteriors a la II Guerra Mundial, es dedica a l’empresa. Crea la societat dedicada a la distribució i venda de cotxes de les marques Morris i Ford. Alhora porta la gestió de l’Hotel Molins, de la cala Molins (Cala Sant Vicenç, Pollença). Desplega una intensa activitat sindical en el Sindicat d’Hostaleria, del que és president. Des d’aquest càrrec lidera la fundació (1976) de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) i fa part de la seva primera Junta directiva, que presideix Miquel Codolà Camps. Per encàrrec del bisbe Teodor Úbeda, presideix les oficines a Palma de les entitats financeres Foica i Caixa d’Inversió. Casat amb Maria Lluïsa Cerdà, filla del pintor Simeó Cerdà, mor a Palma el 1986 als 65 anys.