jueves, 26 de junio de 2014

Tomàs Aguiló Fortesa (Palma, 30 de maig de 1812 – 30 de novembre de 1884)

Poeta i novel·lista. Fill de Tomàs Aguiló Cortès, estudia a Palma. A la Universitat de Barcelona, entre gener i febrer de 1847, s’examina i obté la regència de la segona classe d‘història i, també, de la de poètica. Tot seguit, durant tres cursos, exerceix la càtedra d’història a l’Institut de Tarragona. Torna a Mallorca i s’incorpora al claustre de l’Institut Balear. El 1840 funda la revista La Palma juntament amb Josep M. Quadrado i Antoni Montis. El 1842 és designat acadèmic honorari de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Entre 1846 i 1850 publica Rimas varias (3 volums), que recullen poesies històriques i descriptives de Mallorca. El 1852 publica Poesies fantàstiques en català de Mallorca ple de dialectalismes vius. El 1863 publica A la sombra de un ciprés. El 1867 guanya la Viola d’or dels Jocs Florals de Barcelona per l’obra Constança d’Aragó. Publica col·laboracions a L’Ignorància i a la Revista Balear. Pòstumament s’editen, en vuit volums, les seves Obres en prosa i en vers (1883-1886). Mor als 72 anys. La conducció al cementiri es fa amb un fèretre amb dotze cintes que porten personatges de les entitats a les quals pertanyia. Una d’elles, la corresponent al claustre de l’Institut, és portada pel catedràtic Lleó Carnicer. Després de mort és proclamat per l’Ajuntament de Palma fill il·lustre de la ciutat. Des del 1967 un carrer de Palma, de la barriada de Son Cotoner, duu el seu nom. Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.


Bibliografia

GEM, 1, 43-44.

GEC, Tomàs Aguiló i Forteza.

Joan LLABRÉS BERNAL, Notícias y relaciones ...., t. VI, pàg. 276-280, Palma, 1985.


Luis Morón Liminiana (Orense, Galícia, 1835 c. – 1907 c.)

Estudia a la Facultat de Ciències, s’especialitza en física i química i obté el doctorat. Guanya (1865 c.) les oposicions a càtedra d’institut de física i química i és destinat a l’Institut Padre Suárez de Granada. Col·labora amb el catedràtic de ciències naturals, Rafael García Álvarez, que és el director del centre. Simpatitzen i comparteixen concepcions positivistes i evolucionistes, accepta la subdirecció de l’Institut i dóna suport personal a Rafael Álvarez en el projecte de muntar un gabinet de ciències naturals, física i química dotat de nous elements didàctics i aparells moderns. Gestiona donacions i ajuts econòmics i estableix un llistat de prioritats. Amb un grup de professors de l’Institut presenta a l’Exposició Universal de Barcelona (1888) una mostra del gabinet, que és guardonada amb una medalla d’or. A la mort de Rafael Álvarez se’n fa càrrec de la direcció provisional de l’Institut. La càtedra vacant és ocupada pel professor Ramon Ochoa, antipositivista i antievolucionista, que posa dificultats a l’ampliació i millora dels gabinets de ciències i promou amb la col·laboració de l’Arquebisbe de Granada una campanya aferrissada contra l’ensenyament de l’evolucionisme amb sancions canòniques i prohibició de llibres. L’antic gabinet, conservat i ampliat, constitueix actualment un element d’excel·lència del centre. Devers el 1890 decideix traslladar la seva càtedra a l’Institut de Palma, que manté un clima lliberal i de tolerància científica, on exerceix la docència durant uns anys en un ambient tranquil i còmode per al seu treball. Publica diversos manuals per a l’ensenyament dels alumnes de segon ensenyament com Lecciones de física elemental y experimental (1885), El estudiante de física y nociones de química (1868), Programa de lecciones de física y nociones de química (1869) i altres.



Bibliografía

Luis CASTELLÓN SERRANO, Apuntes sobre el Instituto de Granada Padre Suárez y el evolucionismo, Paticipación Educativa, pàg. 77-89, Granada, 2011.

Guía de centros de enseñanza pública de Cataluña y Baleares

Internet, Llibres publicats per Luis Morón Liminiana