miércoles, 25 de junio de 2014

Josep Tarongí Cortès (Palma, 10 de març de 1847 - 4 de gener de 1890)

Prevere i escriptor. Tercer de set fills del matrimoni format per Gaietà Tarongí i Maria Josepa Cortès, estudia el batxillerat a l’Institut Balear entre 1e l859 i el 1865, on és deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza. El 1865 s’incorpora al Seminari Diocesà de Mallorca com a alumne extern, per bé que passarà llargues temporades als seminaris de Menorca i de València. S’ordena de prevere el 1872 a Ciutadella i el 1876 es llicencia en Teologia en el Seminari de València. Es presenta a oposicions a canonge de les catedrals de Ciutadella (Menorca) i de Mallorca, però no les guanya. El 1878 és nomenat canonge del Sacromonte de Granada. Resideix en aquesta ciutat entre el 1878 i el 1888. Sosté una llarga polèmica (1876-1879) sobre la qüestió xueta a Mallorca amb Miquel Maura Montaner, germà d’Antoni Maura. Defensor de la unitat de la llengua catalana i de la Renaixença, publica una sèrie d’articles sobre els temes esmentats a Revista Balear (1876). Escriu els poemaris Inspiraciones (1882) i El Trovador mallorquín (1883) i la novel·la Descansa en paz. En els Jocs Florals de Barcelona guanya dos accèssits. Amb el pas del temps esdevé una figura emblemàtica de la lluita contra la discriminació secular dels xuetes per una part de la societat, l’aristocràcia i la clerecia mallorquines. Publica un recull dels articles  elaborats en el marc de la polèmica citada abans i publicats a Mallorca i a altres indrets de l’Estat. Inicia l’elaboració d’un diccionari mallorquí-castellà, que no pot acabar i resta inèdit. Mor prematurament als 42 anys.



Bibliografía

GEM, 17, 120.

Margalida TOMÀS, Aproximació a la tasca intel·lectual de Josep Tarongí, BSAL, 64, pàg. 169-194, Palma, 2008.


Joan Rosselló Crespí, també conegut com Joan Rosselló de Son Fortesa (Alaró, Mallorca, 1854 – Palma, 1935)

Escriptor i traductor. Fill d’una família d’amos de la pagesia, estudia a l’Institut Balear, on és deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza, de Francesc de Paula Barceló i Combis i de Francesc Manel de los Herreros. Cursa estudis de dret a la Universitat de Barcelona (1871-1873) i de Madrid (1874-1876), on es llicencia. Munta a Palma un bufet d’advocat que manté fins que, mort el pare, s’instal·la a la possessió de Son Fortesa (Alaró), on exerceix de propietari agrícola. Publica composicions i col·laboracions a La Roqueta, La Almudaina, La Veu de Catalunya i altres. El 1903 publica el recull Manyoc de fruita mallorquina i el 1904 la novel·la curta En Rupit. Diverses narracions seves es reuneixen en al volum pòstum Tardanies (1947). Tradueix obres de Goethe, Txékhov, Mistral, Lamartine i altres. El 1936 l’Associació per la Cultura de Mallorca li dedica un homenatge. Fa ús d’un llenguatge lèxicament ric, que recull nombroses expressions de la gent del camp del seu temps. Manté una gran amistat i una extensa correspondència amb Miquel Costa i Llobera, amb qui havia coincidit a l'Institut Balear. Es proclamat fill il·lustre d’Alaró i l’Ajuntament posa el seu nom a la biblioteca municipal de la vila Un carrer de Santa Maria i un de Palma duen el seu nom. Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC.



Bibliografía

GEM, 14, 387-388

GEC, Joan Rosselló i Crespí

Viquipèdia, Joan Rosselló Crespí


Benjamín del Riego Fernández-Vallín (Esteban de Pravia, Astúries, 1844 – Palma ?, 1911 c.).

Matemàtic i professor. Estudia a  la Facultat de Ciència de la Universitat de Valladolid, on obté el títol de batxiller (1862). Ingressa al cos de professors del Col·legi de la Concepció (Madrid) i, posteriorment, a l’Institut de Segon Ensenyament d’Osca (Aragó). El juliol de 1869 obté la càtedra d’agricultura i és nomenat professor substitut de matemàtiques i secretari de l’Institut Lliure de Baeza (Jaén). Entre el 1872 i el 1874 és professor de matemàtiques i secretari de l’Institut Lliure de Linares (Jaén). El 1877 és professor del Col·legi de San Juan de la Cruz de La Carolina (Jaén) i l’any següent ho és a Cazorla (Jaén), on funda un col·legi de segon ensenyament. El 1883 guanya per oposició la càtedra de matemàtiques de l’Institut Jovellanos de Gijón. Elegit director del centre el febrer del 1881, ocupa el càrrec fins al juliol de 1882. Alehores passa a l’Institut d’Oviedo i després (1888) passa al d’Orense (Galícia). Torna a Oviedo i entre el 1904 c. i el 1911 ocupa una de les dues càtedres de matemàtiques de l’Institut General i Tècnic de Palma (Mallorca), on imparteix classes d’aritmètica, geometria i exercicis pràctics de càlcul i geometria. Publica a Palma (1905) el programa oficial de l’assignatura de geometria, que imprimeix la Tipografia de Bartomeu Rotger. A la correspondència que manté amb els amics posa de manifest la seva gran afecció a la fotografia, el seu desafecte vers la política i la seva dedicació gairebé exclusiva i amb passió vocacional a la docència tot al llarg de la seva vida.