sábado, 22 de febrero de 2014

L’economia i la cultura (Carles Blanes Nouviles)

No es pot negar que entre la cultura i l’economia hi ha nombroses relacions i interrelacions. La cultura demanda inversions a mitjan i a llarg termini, demana formació i comporta la prestació de serveis diversos de defensa, conservació i manteniment d'equipaments i inversions. Requereix, a més, la disposició de recursos per abonar retribucions, sous, salaris, aportacions a la Seguretat Social dels gestors, intèrprets, productors, etc.

D’altra part, la cultura aporta valor de gaudi, benestar, equilibri i riquesa personal i col·lectiva als membres d’una societat i altres elements capaços de fonamentar i sostenir els atractius d’una regió, una ciutat o un indret amb relació al turisme familiar, de congressos o, més específicament, amb relació al turisme pròpiament dit cultural. Tant des de la banda dels ingressos com de la de les despeses i les inversions, la cultura genera activitat econòmica i produeix valor afegit, producte i renda.


La cultura, factor econòmic d’eficiència i de qualitat

Els nivells culturals d’una comunitat o d’un espai geogràfic constitueixen una variable susceptible de ser elevats, ampliats i enriquits amb el pas del temps. Seran necessàries inversions en capital humà, infraestructures adequades, adquisicions patrimonials, promoció, recuperació del patrimoni, etc.

Les relacions entre cultura i economia, analitzades des del punt de vista (POV) de l’empresa també aporten un llarg recorregut obert a la reflexió, l’anàlisi i el debat. En els casos d’algunes empreses es pot observar que la cultura i l’economia es troben interrelacionades de manera manifesta i beneficiosa. Les despeses corrents en cultura i les inversions en cultura aporten sovint quites positives de prestigi a les persones o entitats que les fan de manera que incrementen la seva notorietat, el seu bon nom i el Grau d’acceptació general que obtenen.


La figura de Carles Blanes Nouviles

Ales illes tenen un personatge que excel·lí en l’aprofitament de les interaccions entre cultura i empres, poc citat en general, però d’una importància  cabdal. Em referesc a Carles Blanes Nouviles, director general de Sa Nostra entre el febrer de 1968 i e maig de 1993. Morí el passat 14 de desembre de 2013, a causa d’un alzheimer perllongat i terrible. El funeral que se li dedicà a la parròquia de la Santa Creu (Palma) constituí una multitudinària manifestació de dol ciutadà, particularment significativa si es té en compte la seva absència social des de principi del 2004.
Carles Blanes Nouviles, 1993 c.
Des del seu càrrec, durant 25 anys, va orientar l’activitat estratègica de l’entitat vers dos objectius principals: l’atenció de la demanda de facilitats creditícies per a l‘adquisició de vivenda a Palma i la progressiva potenciació de la vessant. cultural de l’Obra Social de l’entitat.



Els préstecs personals per a l’adquisició de la vivenda

Pel que fa al primer objectiu, la seva gestió es va veure acompanyada de les oportunitats derivades durant molts d’anys per la manca d’interès de les entitats bancàries per la figura del préstec hipotecari per a l’adquisició d’una vivenda i per l’escàs dinamisme  de la Caixa de Pensions per aquest tipus de producte fet al llarg dels anys 60 i 70 el segle pasta. D’altra banda, la demanda efectiva del producte esmentat es va veure esperonada i dinamitzada per l’allau immigratòria creixent que registren les Balears els anys de referència i la progressiva desplaçament de la població de la Part Forana de Mallorca cap a Palma. S’ha d’afegir que C. Blanes sabia que podia confiar molt més que els directius de la competència, en la seva viabilitat i els efectes multiplicadors d’aquesta.

Gairebé totes les edificacions de l’eixample de Palma construïdes els anys de referència van ser finançades per Sa Nostra, aleshores coneguda encara com “es Montepío” (Mont de Pietat). Com a conseqüència dels fets esmentats, la Caixa de Balears assoleix el 1982 el lideratge del mercant financer de les Balears en superar en volum d’actius i passius els corresponents a “la Caixa”. Manté la posició capdavantera fins al 2008-2009.


L’Obra Social i Cultural de Sa Nostra

L’entitat dóna suport a la realització d’actuacions tan diverses com ara la recuperació del patrimoni artístic i històric (restauració del retaule de Castellitx i de l’antic retaule major de la parròquia de Sant Bartomeu de Montuïr), l’adquisició d’obres destinades a l’exportació (retaule del Naixement dels López), la col·lecció de ceràmica de la Roqueta destinada a la dispersió que diposita al Museu de Mallorca. Organitza cicles de conferències d’autors de primer nivell a l’àmbit cultural català i castellà, conferències d’economia (Fuentes Quintana) i altres matèries (tècniques innovadores per al tractament de l’ametlla, la cura del ramat oví, etc.). Finança la publicació d’obres d’autoria recent i d’una acurada traducció de Die Balearen, de l’arxiduc Lluís Salvador d’Hasburgo-Lorena. Dedica partides a la defensa del Medi Ambient, a l’experimentació agrícola i ramadera (finca de Sa Canova), la promoció de les arts escèniques i, sobretot, al cinema de filmoteca (A Can Domenge es fan les primeres projeccions).

Val a dir que dedica un esforç extraordinari a la formació i l’educació (escoleta de Son Gotleu, Escola de Can Domenge, Escola de Formació de Can Tàpera, l’IBEDE, tallers formatius per a infants i, sobretot, a la Universitat). També dóna suport a la publicació d’informacions econòmiques d’interès general com l’Informe econòmic, que publica des del 1968 com a obra pròpia de Sa Nostra i a partir del 1974 com a publicació amb la col·laboració de la Banca Catalana. El 1989 obre el Centre de Cultura de Palma, que s’uneix a les cases de cultura de Maó, Ciutadella i Eivissa i altres.


L’estil de Carles Blanes

La gestió de C. Blanes es va caracteritzar sempre pel bon gust, la prudència en l’administració dels recursos, la moderació, la proporció, una adequada distribució entre les diferents manifestacions culturals, la neutralitat ideològica, la continuïtat de l’acció, la insistència i la intensitat dels ritmes de treball, la convicció i la pròpia participació personal a inauguracions d’exposicions, concerts i altres actes culturals. A ell es deu la posta en marxa de la promoció cultural de més gran abast que hi ha hagut mai a les illes. Quan es jubila el 31 de maig de 1993, la seva obra té continuïtat fins al 2005 quan entren en vigor les directrius per a l’Obra Social del Pla Estratègic 2004-2008 de l’entitat.

El 2005 l’entitat adopta un estrafolari Pla Estratègic d’expansió geogràfica i de creixement del negoci a partir d’unes directrius comercials, de marcat caràcter mercantil, publicitari i, sobretot, obsedides pel retorn quantificable (monetari) d’unes accions culturals que mai havien de deixar d’estar orientades a la promoció del bé comú i de l’interès general de les Balears.

Trià bons col·laboradors, externs i interns. Entre els primers cal citar el P. Bernat Julià Rosselló, canonge de la Seu i acadèmic de Belles Arts. Entre els col·laboradors interns s’han de recordar Jaume Galmés Tous, Miquel Pascual, Coloma Borràs, Andreu Ramis Puig·gròs, Bartomeu Mestre Sureda, Ferran Olesa Llobera, Pere Miralles Cerdà, Albert Ribas Juan, Magdalena Aguiló Victory, Guillem Payeras Bujosa, Maria Payeras, Margalida Alemany Ensenyat, Jaume Vidal Amengual, Francisca Niell Llabrés, Gabriel Amer i Amer i altres.


A tall de conclusió

Els consells desafortunats de la consultora madrilenya AFI varen suposar un preavís de l’ensulsiada de l’Obra Social de l’entitat i de la seva pràctica desaparició a partir del 2009. Malgrat tot, encara resten a les illes els batecs que havia aportat una etapa llarga, ben dissenyada, intensa i ben executada, durant més de 25 anys de durada, que arribà a aportar un catàleg de 40 activitats culturals cada setmana en el conjunt del territori de les quatre illes. L’eficàcia d’aquella experiència va ser suficient per arrossegar vers programes similars d’Obres Socials i Culturals d’altes entitats financeres, d’institucions públiques diverses, de fundacions privades i d’altres agents culturals, la suma de les quals arribà a donar un saldo ingent, avui (2014) dissortadament reduït considerablement.


Extracte de l’exposició feta a Can Alcover amb motiu de la taula rodona “Economia i cultura” del dia 19 de febrer de 2014. Varen fer part de la taula Jaume Garau Taberner, Gabriel Amer i Amer, Miquel Alenyà Fuster i Josep Maria Llauradó (moderador).