lunes, 24 de noviembre de 2014

José Casares Roldán (Granada, 1900 – Palma, Mallorca, 5 de desembre de 1979)

Catedràtic d’institut de física i química. Membre d’una família dedicada a l’ensenyament, és fill de José Casares Gil, catedràtic de física i química de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona i nét d’Antonio Casares Rodríguez, catedràtic de química de la Universitat de Santiago. El seu pare és nebot de Ramon Gil, catedràtic de física de la Universitat de Santiago. Es llicencia en ciències exactes i físiques i es dedica a l’enseyament. Oposita a càtedra d’institut el 1932 als 32 anys. Nomenat catedràtic el 15 d’agost de 1932, exerceix la docència a l’Institut de Ceuta fins que arran de l’esclat de la guerra civil és inhabilitat en ser considerat republicà i per llegir la revista Nueva Pedagogía, tractada de comunista. Acabat el conflicte, presenta recurs contra la sanció, que guanya i es reincorpora a la docència. El 1953 obté per concurs de trasllat la càtedra de física i química de l’Institut “Ramon Llull” de Palma, on exerceix successivament els càrrecs de cap d’estudis, secretari i vicedirector. Publica a la revista Anales de la Sociedad Espanyola de Física i Química els articles La hidroxilamina como agente de precipitación (1930) y La didroxilamina como agente de precipitación (II) (1931). Amb la col·laboració d’A. Casares publica a la mateixa revista Sobre la investigación cualitativa del flúor en los huesos (1930) i Método rápido para descubrir y determinar el flúor en las aguas minerales (1930). Escriu i publica l’obra titulada Refutación de los fundamentos de la Relatividad (1952) y Hacia una nueva física (1953). És membre de l’Instituto de Estudios Jienenses. Mor a Palma als 79 anys.


domingo, 23 de noviembre de 2014

Jaume Lladó Ferragut (Selva, Mallorca, 1886 - Palma, Mallorca, 1975)

Historiador i professor. Cursa el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció 1903-1909. Estudia filosofia i lletres (secció d’història) a les universitats de Barcelona i València. Treballa com a cronista oficial de Selva (a partir del 1937) i com a arxiver de l’Ajuntament de Palma. Ordena i publica els catàlegs de nombrosos arxius municipals i parroquials de Mallorca, els arxius dels templers i els dels hospitalers (1944), els de la Universitat Literària i els de l’Estudi General Lul·lià (1946). Temblé publica els Llibres de la Mercaderia i el Llibre del Consolat de Mar (1955). Durant 31 anys, entre l’octubre del 1925 i la seva jubilació (1956), és professor auxiliar interí (1925-1930) i professor auxiliar numerari de lletres de l’Institut de Palma (1930-1956), on també s’encarega de la biblioteca. És autor de Historia del Estudio General Luliano de Mallorca y de la Universidad Literaria de Mallorca (1973). Publica nombrosos articles a revistes científiques i al Correo de Mallorca. Rep l’Encomanda d’Alfons X el Savi i és acadèmic corresponent de la Real Academia de la Historia. Un carrer de Palma i un de Selva i una plaça de Ses Salines duen el seu nom. Té una entrada a la GEM. Mor a Palma als 89 anys.


Bibliografía

GEM, 7, 294-295.

Gabriel BIBILONI. Els carrers de Palma, GB editor, Palma, 2012.

VIQUIPÈDIA. Jaime Lladó i Ferragut.

ENCICLOPÈDIA.CAT. Jaume Lladó i Ferragut.


sábado, 15 de noviembre de 2014

Joan Comes Camps (Alaior. Menorca, 23 de gener de 1900 - Mèxic DF, 18 de gener de 1979)

Mestre i antropòleg. Fa el batxillerat com a alumne lliure de l’Institut de Palma amb qualificacions brillants. Obté el títol de mestre a Madrid i el 1921 se gradua com a inspector de primer ensenyament. Exerceix la professió a Girona, Santa Cruz de Tenerife i Lugo. Amb una beca de la Junta de Ampliación de Estudios a la Universitat de Ginebra i a l’Institut de Ciències de l’Educació es titula en pedagogia (1939). De tornada a Espanya, es destinat a Segovia i a l’Institut, on es titula en pedagogía. De tornada a Espanya, és destinat a Segovia i a l’Institut de Ciències de l’Educació (1933-1936), on ocupa el càrrec d’inspector de serveis a l’estranger de la Junta de Relaciones Culturales (1933-1936). Durant la guerra civil espanyola ocupa diversos càrrecs públics fins que el 9 de febrer del 1939 passa a França, marxa a París i, després, s’estableix a Ginebra (Suïssa) on es doctora en antropologia. Es trasllada a Rotterdam per embarcar cap a Mèxic. Allà es dedica a la investigació antropològica, a la docència i a la publicació dels resultats dels seus treballs. Nomenat (1978) doctor honoris causa  per la Universitat Complutense, mor a la ciutat de Mèxic poc abans de viatjar a Madrid.

martes, 11 de noviembre de 2014

Joan Aguiló Valentí "Cera" (Palma, Mallorca, 1867- 2 de gener del 1933)

Advocat, terratinent i polític. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1883. Tot seguit es l licencia en dret. És regidor (1920-1922), tinent de batle (1922-1926) i batle (1927-1930) de l’Ajuntament de Palma. Celebra el VII Centenari de la Conquesta de Palma pel rei Jaume I. Asfalta els carrers principals del raval de Santa Catalina i posa els fonaments del grup escolar Jaume I. Propietari de Son Joan Arnau (Sineu i Lloret de Vistalegre) i d’altres possessions, rep en herència del seu pare la propietat del rafal del Secar de la Reial i una part del cabal de la font d’en Baster. Mor als 65 anys. Té una entrada a la GEM.


lunes, 10 de noviembre de 2014

Vicenç Jasso Garau (Palma, Mallorca, 21 de juliol de 1934)

Pedagog i investigador. Acaba els estudis primaris (1942-1944) a l'Escola preparatòria de l'Institut Ramon Llull (Palma) i fa els secundaris a l’Institut Ramon Llull (1944-1951). Supera l’examen d’estat amb la qualificació d’excel·lent i premi extraordinari. Tot seguit cursa els estudis eclesiàstics al Seminari de Sant Pere (1951-1958) i s’ordena de prevere el 1959. Secularitzat (1971), obté el títol de mestre (1973). A la Universitat de Barcelona es llicencia en filosofia i lletres (secció de pedagogia) (1977) i es doctora en pedagogia (1982) amb la tesi Cultura y educación. Un estudio en antropologia cultural. La transmisión de los sistemas culturales a través de los cuentos populares, dirigida pel Dr. Miquel Bertran Quera, que aprova amb la qualificació d’excel·lent.

Exerceix de vicari “in càpite” a Biniamar (1959-1962) i de rector de Selva (1962-1971). Exerceix de mestre de primària (1974-1982). Des del 1977 és professor contractat de la UIB (1977-1985). És professor titular d’escola universitària (1985-1998) de teoria i història de l’educació. El 1998 accedeix a càtedra, que exerceix tot al llarg de 6 anys (1998-2004). Durant 10 anys (1992-2002) és secretari de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UIB. Es jubila el 2004.

Fa la tesi de doctorat sobre les rondalles de Mn. Antoni M. Alcover a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Sobre el mateix tema amplia la investigació i en col·laboració amb Catalina Torrens Vallori publica, entre altres, les obres següents:

- L’entorn natural i el medi cultural a les rondalles mallorquines (1998).

- Fantasia, realitat i il·lusió. El sorprenent encís educatiu de les rondalles mallorquines (1999).

- Les rondalles mallorquines. Identitat i etnografia (2007)

- La religiositat popular en les rondalles mallorquines (2013).

- Les rondalles mallorquines (2013).

- La cuina en les rondalles mallorquines (2013)

A més, ha publicat articles i col·laboracions a diverses revistes científiques i de divulgació. Casat (1971) amb Catalina Torrens Vallori, són pares d’una filla i d’un fill.


sábado, 1 de noviembre de 2014

Manel Cirer Arbona (Palma, Mallorca, 1860 - 1 de setembre de 1940)

Agent d’assegurances, articulista, polític i directiu de la Creu Roja. Estudia el batxillerat a l’Institut Balear amb la promoció que es titula el 1876. De jove milita en el Partit Lliberal Fusionista. Més endavant milita en el Partit Republicà Federal i en el Partit Republicà Federal Socialista. Quan es constitueix (8-IV-1934) el Partit d’Esquerra Republicana Balear, n’és designat president honorari, segons consta als estatuts fundacionals. A les eleccions del novembre de 1911 és elegit diputat de la Diputació Provincial pel partit republicà juntament amb Miquel Trian Villalonga. A les eleccions de 1931 és elegit regidor de l’Ajuntament de Palma. Pren part en la vida cultural de l’illa a través de la publicació d’articles d’opinió i de crítica de pintura, participa en societats com l’Associació d’Artistes Pintors (1911-1915), de la qual és tresorer; i lidera d’iniciatives com la d’aixecar a Palma un monument a Ramon Llull, motiu pel qual visita (23-XI-1912) el batlle de Barcelona i s’entrevista (octubre de 1913) amb el president de la Diputació de Barcelona, Enric Prat de la Riba. Juntament amb Baltasar Champsaur, Josep Monlau, Eusebi Estada i Alexandre Rosselló fa part de la Junta directiva de l’Ateneu Balear elegida el 1888, en la segona etapa de la institució.Dicta conferències i publica articles d’opinió sobre temes d’actualitat en els quals defensa posicions nacionalistes, catalanistes, progressistes i republicanes. Dirigeix (1884-1985) el setmanari Ecos y Brisas, col·labora (1899) a la revista Fígaro i als diaris La Almudaina i La Última Hora. Com a agent d’assegurances, té el despatx al carrer de Can Vallori, núm. 2, de Palma.