lunes, 28 de julio de 2014

Ignasi Ribas Marquès (Palma, 21 d’abril del 1901 – Santiago de Compostela, 31 de juliol de 1996)

Químic, investigador i professor. Cursa el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció de 1912-1918 juntament amb Miquel Massutí Alsamora, Pau Alcover de Haro, Joan Torres Gost i altres. Es llicencia en ciències químiques a la Universitat de València i es doctora a la Universitat de Madrid. Amplia coneixements a l’Institut Pasteur de París. El 1928 obté la càtedra de química orgànica de la Universitat de Salamanca, que trasllada a la Universitat de Santiago de Compostela, on resta fins a la seva jubilació (1974). A pesar d’estar jubilat, continua la tasca investigadora en els Laboratoris de Química Orgànica del Consell d’Investigacions Cientìfiques fins al 1982.

Dirigeix 68 tesis doctorals, publica 135 treballs científics i crea l’Escola Compostelana de Química de Substàncies Naturals. Vuit deixebles seus han arribat a catedràtics d’Universitat. Casat amb Catalina Barceló Ferrer, és pare de cinc fils.

Ha estat guardonat amb la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfons X el Savi, la medalla d’Or de la Universitat de Salamanca, el doctorat "honoris causa" per la Universitat de les Illes Balears (UIB), el premi de Ciències de la Diputació de la Corunya, el premi de Ciències del Consell Superior d’Investigacions Científiques (1977) i altres. És fill adoptiu de la ciutat de Santiago de Compostela, premi de la Xunta de Galícia d’Investigació Científica (1987), medalla Castelao de la Xunta de Galícia (1991), etc.. Ha estat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències de Galícia. Mor a Santiago de Compostela als 95 anys.


Màrius Verdaguer Travessí (Maó, Menorca, 13 de juny de 1885 – Barcelona, 7 de novembre de 1963)

Escriptor, periodista i traductor. Els primers anys de vida venen marcats pels canvis de residència a causa dels trasllats del pare, Magí Verdaguer i Callís, catedràtic de llengua llatina d’institut. Entre el 1885 i el 1892 pare passa per Maó, Segovia,, Logronyo, Tarragona i Barcelona. El 1893 fixa la residència a Palma. Cursa el batxillerat a l’Institut de Palma amb la promoció de 1896-1902. El 1902 comença a estudiar dret com a alumne lliure i s’examina a la Universitat de Barcelona. Alterna els estudis de dret amb els de filosofia i lletres i els de magisteri. El 1905 obté el títol de mestre. Comença a escriure professionalment i el 1910 guanya el premi dels Jocs Florals de Palma. Freqüenta la Casa dels Poetes, on es troba amb Joaquim Mir, Santiago Rossinyol, Rubén Darío, Enric Granados, Baltasar Samper, etc. 

El 1912 es trasllada a Barcelona i obté la llicenciatura en dret (1914). Publica col·laboracions al diari Las Noticias i a la secció internacional de El Día Gráfico. El 1920 aconsegueix un contracte fix i passa a la secció literària. És director literari de l’editorial Lux i de la revista literària Mundo Ibérico (1927). Miquel dels Sant Oliver li facilita la incorporació a la redacció de La Vanguardia. Escriu La isla de Oro (1926), El marido, la mujer y su sombra (1927), Piedras y viento (1928), Tres pipas (1929), Un verano en Mallorca (1959), etc. Escriu algunes obres biogràfiques com Vida de Aldonza Lorenzo, Ana Grigorievna, segunda mujer de Dostoiewski (1937) i algunes peces de teatre. També fa algunes traduccions de Thomas Mann, Stephan Zweig, Giovanni Papini, Goethe, Jünger, etc. Durant la guerra civil el seu fill Magí és mobilitzat i mai no torna a casa. 

El 1939 és detingut a la seu de La Vanguardia i sotmès a un expedient de depuració de responsabilitats polítiques que el duu nou mesos a la presó, fins que s’arxiva l’expedient. El 1940 torna a Mallorca i es posa a treballar a la companyia d’assegurances Mare Nostrum com a secretari del conseller delegat Joan Pallicer. El 1945 mor l’esposa, Concepció Noguera, i a ell li diagnostiquen un parkinson. Casat amb segones núpcies amb Carme Llompart, continua escrivint amb el suport de l’esposa com a secretària. Publica La ciudad desvanecida (1953) i Medio siglo de vida íntima barcelonesa (1957). Col·labora amb Diario de Mallorca, Baleares, Revista de Occidente, la revista barcelonina Destino, etc. El 1958 torna a Barcelona i s’instal·la a Sarrià, on mor el 1963 als 78 anys.

El 1962 l’Ajuntament de Maó li dedica un carrer i el nomena fill il·lustre. El 1985, amb motiu del centenari del seu naixement, la Revista de Menorca li dedica un monogràfic. El 2013, amb motiu del 50 aniversari del seu traspàs, se li dedica un homenatge amb diversos actes a Palma.


martes, 22 de julio de 2014

Miquel Torrens Homar (Petra, Mallorca, 10 de juny de 1810 - 26 de gener de 1882)

Llatinista, professor i prevere. Franciscà exclaustrat, escriu poesia en llatí i en castellà. El 1834 s'ordena de prevere i el 1835 és exclaustrat. El 31 de desembre de 1835 és nomenat catedràtic de llatí i grec clàssic de l’Institut Balear. Posteriorment exerceix, addicionalment, les funcions de subdirector del centre. Consta que el 1872 impartí a l'Institut un curset sobre La Il·liada. Mort als 71 anys, el funeral en sufragi de la seva ànima es diu a l’església de Monti-sion. Té una entrada a la GEM.


Bibliografia

GEM,  17, 250

Joan POU MUNTANER, Noticias y Relaciones històricas, t. VI, 1881-1885, pàg. 86, Palma, 1985


lunes, 21 de julio de 2014

Mateu Roca Colom (Palma, 1939 – Barcelona, 24 de juliol de 2009)

Estudia al Col·legi de Monti-sion de Palma, per bé que acaba el batxillerat, fa la Revàlida Superior i segueix el curs preuniversitari a l’Institut Ramon Llull. Obté el títol de professor mercantil a l’Escola Superior de Comerç de Palma i es trasllada a Barcelona on entra en contacte amb l’empresa Antoni Puig, de perfums, moda i productes de bellesa, on es posa a treballar, mentre cursa la carrera de Ciències Econòmiques. Ascendeix en l’escala professional gradualment fins que assumeix la direcció de l’empresa, a la que  imprimeix un fort impuls a l’empara d’una encertada visió estratègica,  unes excel·lents aptituds per al lideratge i unes bones relacions personals amb la família propietària de la firma. Sota la seva direcció l’empresa, fundada el 1914 per Antoni Puig Castelló, adquireix la firma de moda Paco Rabanne i gestiona, a més, les marques Carolina Herrera i Nina Ricci. Pel que fa als perfums, Puig és accionista majoritari de Jean Paul Gaultier i té les llicències de les marques Comme des Garçons,  Prada, Valentino i altres, com ara Flamagás, Massimo Dutti, Heno de Pravia, Adolfo Dominguez, etc. Exporta a 140 països, té representació directa a 21 països i ocupa unes 4.000 persones a tot el món, amb una facturació superior als mil milions d’euros anuals. És el tercer grup empresarial de la seva especialitat en el món. Munta (1976) una planta de fabricació a Chartres (França). El 1997 es funda de nou l’empresa amb el nom Puig Beauty and Fashion Group, que amb una única estructura abasta les tres línies bàsiques del negoci: moda, perfums i cosmètica. Durant prop de quaranta anys és la persona de confiança i la mà dreta del president del grup Josep Maria Puig, que el 2007 cedeix la presidència de l’empresa a Marc Puig, membre de la tercera generació familiar. Enric Puig, conseller delegat, mor sobtadament el 2008. Dedicat a la seva tasca amb discreció exemplar i dedicació plenària fins que li arriba la jubilació el 2008, adquireix (2000) una casa a Valldemossa de nova planta, on passa les vacances d’estiu i alguns caps de setmana. Resta vidu i poc després mor als 70 anys d’edat.


miércoles, 16 de julio de 2014

Joan Galmés Gomila (Sant Llorenç des Cardassar, 1912 - 1995 c.).

Professor de grec clàssic. Es llicencia en llengues clàssiques a la Universitat de Barcelona. Oposita a càtedra d’institut, obté plaça i és destinat a l’Institut Ramon Llull de Palma (1945 c.). Entre el 1949 i el 1959 n’és cap d’estudis, entre el 1959 i el 1962 n’és el secretari i entre el 1962 i el 1964 n’és el director. Té el suport com a professor adjunt de Miquel Martorell Salvà. Durant l’etapa marcada per la presència de Mn. Joan Capó Bosch (1948-1956) com a professor de religió, congenia amb ell i sempre li dóna suport. De talant tolerant i comprensiu, es caracteritza per tractar els alumnes amb respecte i afecte. Jubilat el 1982, mor fadrí a la vora dels 80 anys.


Antoni Mestres Gómez (Barcelona ?, 1839 – Es Capdellà, Calvià, Mallorca, 19 de maig de 1908)

Professor, músic, matemàtic i enginyer industrial. Estudia el batxillerat a l'Institut de Palma. A Barcelona cursa la carrera d’enginyeria a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial. A la relació d’alumnes titulats per l’Escola el 1863 apareix el seu nom al costat d’Odó Cabrer Vila, Josep Campalans, Furtià Comas, Doménech Corominas, Josep Folc i altres. Estudiós de la música, n’esdevé un virtuós com a intèrpret i com a compositor. És autor de les peces per a guitarra Elegía a la memoria de D. Agustín Altamira, Vals, Estudis, Cançó de taverna, Minuetto i altres. Les dues peces esmentades en darrer lloc varen ser harmonitzades per Joan Maria Thomàs. Va ser un dels mestres del guitarrista mallorquí Bartomeu Calatayud. És catedràtic de matemàtiques de l’Institut Balear, en el quadre de professors del qual figura a partir de la relació referida al 1891, per bé que molt probablement ocupa la plaça des d’una data anterior. El 1900 és designat director del centre arran de la jubilació de Francesc Manel de los Herreros. Ocupa el càrrec fins a la seva defunció (1908) als 69 anys. Té una entrada a la GEM, el text de la qual, elaborat pel Centre de Recerca i Documentació Musical, reprodueix el diccionari Compositors de les Illes Balears. Al despatx del director de l’Institut Ramon Llull es conserva un retrat seu (probablement) a l’oli que el mostra assegut a la taula de treball amb una munió de llibres ben ordenats i un exemplar de La Vanguardia, ben plegat amb tres voltes, tot just acabat de llegir. La tela posa de manifest la seva afecció a l’estudi, la lectura i l’ordre.



Bibliografía

GEM, 11, 7.

Joan PARETS et al. Compositors de les Illes Balears, pàg. 109, El Gall editor, Palma, 2000.


domingo, 13 de julio de 2014

Josep Caixés Gilabert (Reus, 1886-1954)

Professor i polític. Fa els primers estudis a Reus. Estudia química i ciències físiques a Barcelona. Fa oposicions a càtedra de ciències d'institut, que guanya. Exerceix la docència a Vilanova i la Geltrú, Madrid, Palma (Mallorca) i Reus. A l'Institut General i Tècnic de Palma imparteix classes d'agicultura el curs 1913-1914. El 1914 accedeix a una càtedra de l'Institut de Reus, del que és director fins que és elegit regidor i alcalde (1930-1934) de l'Ajuntament de Reus. Un carrer de Reus duu el seu nom.

Juan Llopis Gálvez (Almeria, 1851 – Espanya, s. XX)

Professor i polític republicà. Llicenciat en geografia i història, obté per oposició la càtedra de geografia i història de l’Institut Balear (Palma) el 1889. Publica textos destinats a l’ensenyament de la geografia als alumnes dels instituts, com Artículos històricos y geogràficos (Palma, 1898), Compendio de geografia general y particular de Europa (Palma, 1908), Compendio de geografia especial de España (2 toms) (Madrid, 1918) i altres. És militant del Partit Republicà Federal. A Palma esdevé un dels dirigents del partit Unió Republicana de Mallorca (1896) i és regidor de l’Ajuntament de Palma entre 1899 i 1911. S’uneix a Francesc Julià per organitzar el Partit Republicà Radical. El 1914 intenta el reagrupament amb el partit Unió Republicana de Mallorca. El 1913 permuta amb Gabriel Llabrés Quintana la càtedra de geografia i història de l’Institut de Palma amb la de l’Institut de Santander. Un carrer d’Almeria duu el seu nom. Té entrades pròpies a la GEM i a la GEC.

Jaume Doménech Llompart (Inca, Mallorca, 12 de desembre de 1857 – Palma ?, 1929)

Es llicencia en medicina i cirurgia (1884) i en ciències físiques i químiques (1890). Comença a treballar a l’Institut Balear com a professor auxiliar numerari de ciències (1890). Obté per oposició la càtedra de física i química de l’Institut de Pamplona. Passa al de Terol per permuta i, finalment, es trasllada a Múrcia, on resta fins a la jubilació (1914-1929).

Pere Estelric Fuster (Santa Margalida, Mallorca, 1845 c. – Palma, 1912)

Professor. Dedicat a l’estudi de l’agricultura, és professor auxiliar de l’Institut Balear i, posteriorment, catedràtic d’agricultura (1899-1912). Publica El almendro y su cultivo en el mediodía de España e Islas Baleares (1907), La higuera y su cultivo en Mallorca (1888), un tractat d’agricultura i altres obres. Tradueix del francès al castellà (1902) Un hiver a Majorque, de George Sand i altres obres. Mor a Palma als 67 anys. Té una entrada a la GEM, la GEC i l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera. Un carrer de Santa Margalida duu el seu nom.

viernes, 11 de julio de 2014

Manuel Ángel Alonso Pedreira (Pontevedra, 1921 - Madrid, 9 d'abril de 2009).

Professor de física i química. Es llicencia en ciències físiques i químiques a la Universitat de Madrid. Imparteix classes a l’Institut Ramiro de Maeztu (Madrid) com a professor auxiliar a partir de l’octubre del 1943. Oposita a càtedra d’institut, que guanya, i és destinat a l’Institut Ramon Llull de Palma, on està fins al 1954, quan accepta fer classes en comissió de servei a l’Escola de Pèrits Industrials de Bilbao. Passat un temps, demana l’excedència per treballar al servei de l’empresa privada. El 1968 demana la reincorporació a la càtedra i és destinat a la secció delegada de segona ensenyança de Madrid-Orcasitas, de la que és director. En el curs dels anys 80 obté el trasllat de la càtedra a l’Institut Ramiro de Maeztu de Madrid. Jubilat, mor a Madrid als 88 anys. Publica diversos manuals per a l’ensenyament de la química orgànica com Curso de Química Orgánica (1957-1958). Els alumnes de Palma el recorden com un professor excel·lent, competent i rigorós. Al llarg dels anys es manté en comunicació amb ells i viatja a Palma per assistir diverses vegades als dinars i celebracions de companyonia que organitzen. Sobretot, manté una relació fluïda amb alguns alumnes de la promoció del 1946-1953.

miércoles, 9 de julio de 2014

Guillem Nadal Blanes (Palma, 28 de febrer de 1911 – Zuric, Suïssa, 17 d’agost de 1976)

Diplomàtic i escriptor. Estudia el batxillerat al Col·legi de la Salle de Palma i s’examina a l’Institut amb la promoció que es titula el 1921-1927. Són condeixebles seus Gabriel Alomar Esteve i Ramon Rotger Moner, entre altres. Es llicencia i es doctora en filosofia i lletres i en dret a la Universitat de Madrid. El 1933 ingressa a la carrera  diplomàtica. Ocupa diversos càrrecs a Madrid, Berna, Londres, Bonn (1953-1958) i Puerto Rico (1964). És ambaixador a la Índia (1965-1974) i, posteriorment, a Turquia (1975-1976). Participa en la fundació de l’Obra Cultural Balear i és magister de la Maioricensis Schola Lul·lística. Com a escriptor publica 14 sonets i una cançó (1973). Tradueix al català obres d’autors alemanys i russos, com Rilke, Thomas Mann i Puskin. Escriu una antologia de poetes russos (1981). Mor als 65 anys durant un viatge d’Ankara a Mallorca, on té la seva residència habitual (Son Comparet, Son Servera, Mallorca). Té una entrada a la GEM i una altra a la GEC. El 2006, amb motiu del 30è aniversari de la seva mort, l’Editorial Moll li dedica un llibre d’homenatge. El 15 d’abril del 2011 la Universitat de les Illes Balears i la llibreria Ágora li dediquen un acte d’homenatge en el que intervenen Damià Pons, Gerard Adrover, Joan Manel López Nadal i Gonçal López Nadal. El desembre del 2011 l’OCB de Manacor li dedica una conferència a càrrec de Gonçal López Nadal amb motiu del centenari del seu naixement.



Bibliografia

GEM, 11, 333-334.

GEC, Guillem Nadal i Blanes


martes, 8 de julio de 2014

Josep Lluís Pla García (Felanitx, Mallorca, 25 de maig de 1939 – Palma, 16 de setembre de 2004)

Professor i artista plàstic. Fill de Joan Pla Balbastre, professor de dibuix de l’Institut de Felanitx i del Ramon Llull, estudia el batxillerat a l’Institut de Felanitx (1951-1953) i, després, a l’Institut Ramon Llull (1953-1957) amb la promoció dels germans Josep Lluís i Miquel Adrover Fortesa-Rei, Rafel Aulí Cunill, Víctor Moll, Servand Pérez i altres. Es llicencia a l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid), per bé que havia fet els primers cursos a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles (València). Imparteix classes de dibuix al Col·legi Lluís Vives i, posteriorment, al Cide. Oposita a càtedra d’institut, obté plaça i és destinat a l’Institut de Santander. Passats uns anys, trasllada la càtedra a l’Institut Ramon Llull, del que és director (1980-1989). Des de ben jove s’agrada de posar els seus coneixements artístics al servei de l’ensenyament, tasca que ocupa la major part del seu temps i del seu interès. El decenni que dirigeix l’Institut demostra competències i habilitats molt notables per a la direcció de personal i la gestió pedagògica. Operat del cor els anys 80, es reincorpora a la feina habitual. Casat amb Maciana Bauzà, tenen un fill i una filla. És germà de Joan A. Pla Garcia, autor de Las Orlas (1989). Mor prematurament, abans de fer els 60 anys.


lunes, 7 de julio de 2014

Joan Pons Marquès (Sóller, Mallorca, 30 de setembre de 1894 – Palma, 31 de gener de 1971)

Arxiver, crític literari, historiador i poeta. Nét de Josep Lluís Pons i Gallarza, estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció de 1906-1912. Es llicencia en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Ingressa (1922) al cos d’arxivers i bibliotecaris i és destinat a l’arxiu d’Hisenda a Tarragona (1922-1929). Nomenat arxiver de la Diputació de les Balears (1929), es fa càrrec de la direcció de l’Arxiu del Regne de Mallorca (1930-1964). Com a  apoderat a les Balears del Servei de Defensa del Patrimoni Artístic, intervé en la protecció de la Cartoixa de Valldemossa, les murades de Palma, l’església de Santa Margalida, etc. Publica articles d’investigació històrica al Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publica articles sobre qüestions diverses a diaris i revistes (Sóller, Correo de Mallorca, etc.). Manté una polèmica sobre normalització lingüística amb Llorenç Villalonga des de les pàgines de La Nostra Terra. Presideix la Societat Arqueològica Lul·liana i dirigeix l’Almanac de les lletres (1921-1936). És membre de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, vicerrector de l’Estudi General Lul·lià, membre de l’Acadèmia de la Història i de l’Acadèmia de les Bones Lletres de Barcelona. És membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans. Participa en la redacció de l’Avantprojecte d’Autonomia de Mallorca del 1931. Mor a Palma als 77 anys d’edat. Entre 1975 i 1977 es publiquen les seves obres completes a cura del pare Miquel Batllori i del pare Joan B. Bertran, amb el suport de l’Obra Social de Sa Nostra Caixa de Balears. Un carrer de Palma i el Saló d’Actes de l’edifici de Sa Nostra a Son Fuster porten el seu nom. Té una entrada a la GEC i una altra a la GEC.

domingo, 6 de julio de 2014

Joan Lluc "Lucas" Estarellas Arbona (Palma, 5 d'octubre de 1939 - 25 de desembre de 1993).

Directiu d’empreses de transport marítim. Estudia el batxillerat a Monti-sion, per bé que fa el sisè curs i la revàlida superior a l’Institut Ramon Llull amb la promoció 1949-1955 juntament amb Mateu Roca Colom, Joan Caldentey Roca, Mateu Gené Soler, Antoni Simarro Bernat, Felip Amorós Salas, Joan Tortella Busquets i altres. Coneixedor dels móns del port de Palma i del transport per mar de mercaderies, participa en la creació de les empreses navilieres Contenemar i Iscomar, d’Andreu Seguí, especialitzades en la prestació de serveis de transport per mar de mercaderies en contenidors. Els anys seixanta i setanta del segle passat experimenten una notable expansió a l’empara de l’increment d’activitat dels sectors de la construcció i de l’hostaleria a les illes. Arran de l’entrada en servei els primers anys 60 dels vaixells roll on roll off, reaccionen incrementant les dimensions de les embarcacions i augmentant llur capacitat efectiva i relativa de càrrega, fet que els permet ser competitius en preus i en qualitat del servei (rapidesa, puntualitat, ritme, etc.). Al transport entre la Península i les illes afegeixen operacions de transport entre altres ports de la Península, Canàries i el Marroc. President d’Iscomar i executiu de Contenemar, porta la tasca executiva del grup i la seva gestió estratègica. Presideix la Comissió de Navegació de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació i fa part de la Comissió Executiva de l’entitat. És un dels principals animadors de les reunions anuals dels condeixebles de la promoció del 1955 de l’Institut. Casat amb Francisca Galmés Arbona, són pares de sis fills: Lluc, Miquel, Margalida, Mercè, Joan i Francisca. Mor sobtadament a causa d’una crisi cardíaca als 54 anys d’edat.


Cèlia Vinyes Olivella (Lleida, Catalunya, 16 de juny de 1915 – Almeria, 21 de juny de 1954)

Poetessa i professora. Nada a Lleida, es trasllada amb la família a Palma, quan el pare, Gabriel Vinyes Morant, ocupa la càtedra de pedagogia de l’Escola Normal de Mestres de Palma. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma amb la promoció 1927-1933, de la qual fan part Pau Frontera Homs, Manel Salas Garau, Bernat Vidal Oliver, Magdalena Palmer Verger i altres. A la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona cursa la llicenciatura en llengua i literatura, que a causa de la interrupció imposada per la guerra civil no acaba fins al 1941. El 1943 obté per oposició plaça de catedràtica de llengua i literatura d’institut i és destinada, a petició pròpia, a l’Institut d’Almeria. A més de les classes que li corresponen, escriu poesia en castellà i en català i desplega una gran activitat com a dinamitzadora cultural del centre i de la ciutat. La seva poesia, destinada en gran part a la lectura per part d’infants, s’emmarca en un corrent innovador dins d’unes circumstàncies ambientals de desinterès per la cultura. Contreu matrimoni amb Arturo Medina, catedràtic de l’Institut d’Almeria. Mor prematurament als 39 anys d’edat. Després del seu traspàs es publica un recull de la seva obra a cura del seu antic mestre Guillermo Díaz Plaja. L’Institut d’Almeria porta el seu nom. L’Ajuntament d’Almeria erigí un monument a la seva memòria, amb un bust seu fet en bronze, ubicat a una plaça de la ciutat. Té una entrada a la GEC.



Bibliografía

GEC, Cèlia Vinyes Olivella.

J. PLA, Las Orlas, P i P ed., pàg. 64-65, Palma, 1989.

Wikipedia, Celia Viñas


sábado, 5 de julio de 2014

Fernando Esteve Chueca (Calatayud, Saragossa, 27 de gener de 1919 – Alcalá de Henares, Madrid, 10 de juliol de 1988)

Biòleg i professor. Ingressa a la Universitat de Madrid el 1935 per estudiar ciències naturals. La guerra civil interromp els seus estudis. Obté la llicenciatura en ciències naturals el 1945. El 1949 guanya per oposició una càtedra d’institut de ciències naturals, que exerceix als instituts de Cartagena (1949-1954), Palma (1954-1955) i Las Palmas (1956-1967). Publica articles a revistes científiques i es doctora en ciències biològiques a la Universitat Complutense (1965). El 1967 obté la càtedra de botànica de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Granada. El 1978 es trasllada per concurs a la càtedra de botànica de la Facultat de Ciències de la Universitat de Alcalá de Henares, que ocupa (1979-1986) fins a la jubilació als 67 anys. Designat catedràtic emèrit, mor als 69 anys. Reuneix un herbari particular de més de 15.000 plecs, que dóna al Departament de Biologia Vegetal de la Universitat d’Alcalá de Henares. A Mallorca estableix una gran amistat amb Jaume Serra Carbonell, professor numerari de matemàtiques de l’Institut Ramon Llull, amb qui sovint fa sortides al camp a la cerca d’exemplars botànics per al seu herbari. Els seus alumnes de Palma el recorden sobretot per la lliçó que els impartí en el curset de preparació per a la Revàlida Superior sobre l’herència genètica o lleis de Mendel, que encara recorden. Casat amb Matilde Raventós, és pare d’un fill i d’una filla.



Bibliografia

ABC, 14-VII-1988, pàg. 112 (esquela).

Manuel PEINADO i Fernando ESTEVE-RAVENTÓS, “Datos biogràficos y bibliografia del profesor Fernando Esteve Chueca”, Lazaroa, núm. 9, pàg. 11-18, 1986.



viernes, 4 de julio de 2014

Gonzalo Torrente Ballester (Serantes, Ferrol, Galícia, 13 de juny de 1910 –Salamanca, 27 de gener de 1999)

Narrador, dramaturg, assagista, articulista i professor. Estuda el batxillerat a La Corunya. El 1926 ingressa com a alumne lliure a la Universitat de Santiago, però per raons familiars aviat passa a Oviedo, on estudia dret. El 1935 es llicencia en història a Santiago. El 1940 es presenta a oposicions de càtedra d’institut de llengua i literatura, que guanya. Destinat a l’Institut d’Àvila, resta a Santiago en comissió de servei. Passa després a l’Institut del Ferrol. Combina la dedicació a l’ensenyament amb l’escriptura d’obres de novel·la, teatre, assaig, guions de cinema, traduccions i col·laboracions periodístiques. Com a escriptor aconsegueix nombrosos premis i guardons. Entre 1957 i 1962 publica la trilogia realista titulada Los gozos y las sombras. El 1972 rep el premi Ciutat de Barcelona de novel·la i el premi de la Crítica. El 1975 ingressa a la Real Academia Española de la Lengua (RAE). Obté el Premi Nacional de Literatura (1981), el premi Príncep d’Astúries de les Lletres (1982) (compartit amb Miguel Delibes), el premi Miguel de Cervantes (1985), el premi Planeta (1988), el premi Azorín (1996), etc. Pel que fa a la seva relació amb Mallorca cal destacar que el 1953 se li encarrega el panegíric de Joan Ballester, amb motiu de la seva proclamació com a fill il·lustre de Campos (Mallorca). Els anys de la segona meitat dels 50 ocupa la càtedra de llengua i literatura de l’Institut Ramon Llull (Palma). Els alumnes de Palma el recorden amb simpatia com un professor sòlid, divertit, irònic i eficaç. A principi dels 60 trasllada la càtedra a l’Institut de Pontevedra i, finalment, a l’Institut de Salamanca. És proclamat fill adoptiu de Campos en reconeixement de la seva ascendència campanera per part de la mare. És doctor honoris causa per diverses Universitats, entre elles la de Salamanca. L’Institut de Santa Marta de Tormes (Salamanca) i la biblioteca municipal de Salamnca duen el seu nom.


Guillem Julià Ollers (Campos, 14 de març de 1932 – Palma, 2 de juliol de 2014)

Prevere i canonge. Estudia al Seminari diocesà de Sant Pere, de Mallorca. Exerceix el seu ministeri com a vicari a la parròquia de Sant Miquel de Llucmajor i, posteriorment, a la parròquia del Sagrat Cor (Palma). És rector de la parròquia de Sant Domingo, d’Inca. Exerceix com a professor de religió a l’Acadèmia Nebrija, als Instituts Antoni Maura i Son Malferit i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UIB. Designat canonge de la Seu de Mallorca el 1980, es jubila el març del 2007 i passa a la condició de canonge emèrit. Mor als 82 anys d’edat.


Andreu Darder Canyelles (Palma, 1920 c. – 10 de març de 1986).

Empresari i matemàtic. Estudia el batxillerat a l'Institut de Palma amb la promoció que es titula el 1937. Destaca com a bon matemàtic, causa per la qual se li encomana fer classes de matemàtiques al centre a partir del curs 1937-1938, mentre cursa la llicenciatura a la facultat de ciències de la Universitat de Barcelona. Mobilitzat per l’Exèrcit, és destinat a la caserna ubicada a la Via Portugal, núm. 4, de Palma. Obté permís per fer classes de matemàtiques a l’Institut Ramon Llull, que explica de vegades vestit amb l’uniforme de carrer de soldat. Arribats els anys posteriors a la II Guerra Mundial, es dedica a l’empresa. Crea la societat dedicada a la distribució i venda de cotxes de les marques Morris i Ford. Alhora porta la gestió de l’Hotel Molins, de la cala Molins (Cala Sant Vicenç, Pollença). Desplega una intensa activitat sindical en el Sindicat d’Hostaleria, del que és president. Des d’aquest càrrec lidera la fundació (1976) de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) i fa part de la seva primera Junta directiva, que presideix Miquel Codolà Camps. Per encàrrec del bisbe Teodor Úbeda, presideix les oficines a Palma de les entitats financeres Foica i Caixa d’Inversió. Casat amb Maria Lluïsa Cerdà, filla del pintor Simeó Cerdà, mor a Palma el 1986 als 65 anys.