Pintor i dibuixant. D’origen modest (1), és fill de Bartomeu Gelabert Guardiola, barber, i de
Joana Aina Massot Lliteres. Acabats els estudis primaris, treballa d’auxiliar a
la barberia (Can Millàn). Després
de la mort del pare (1892), amb 15 anys es fa càrrec del negoci, font única
d’ingressos familiars. Compatibilitza molts anys la pràctica de la pintura amb
l’ofici de barber, que li permet obtenir uns ingressos regulars i suficients
per sobreviure sense esglais. Adscrit al corrent modernista, les seves obres
evolucionen des del modernisme realista al simbolisme per optar, a l’entorn de
1910, en favor de solucions sintetistes, que a partir de 1912 presenten influències
postimpressionistes.
Antoni Gelabert Massot, Dona asseguda, oli/tela, 1906-1907 |
Període
de formació (1893-1899)
L’aprenentatge del pintor té una base
essencialment autodidàctica, per bé que assisteix a les classes de l’escola de
l’Acadèmia de
Belles Arts , que aprova amb premis i qualificacions altes. A
l’Acadèmia coincideix amb Pere Blanes Viale, amb qui estableix una sòlida i
duradora relació d’amistat i d’afinitat estètica.
Participa a l’Exposició Balear de Sóller
(1897). És admès com a soci del Foment de la Pintura i l’Escultura, fet que li
permet participar a les exposicions periòdiques que realitza l’entitat. D’altra
banda, fa part del grup fundador de la societat Saló Beethoven ,
que reuneix músics, melòmans, escriptors i alguns pintors afeccionats a la música. La seu de la
societat es troba a la planta baixa de l’edifici en el que s’ubica la barberia
de Gelabert. El promotor i l’animador principal de la societat és el compositor
Antoni Noguera Balaguer (1860-1904).
La influència
modernista (1900-1902)
La presència a l’illa dels pintors catalans
Joaquim Mir i Santiago Rusiñol fa inevitable que els dos entrin en contacte amb
Gelabert, que observa amb atenció i admiració els seus treballs. Col·labora amb
Rusiñol en la tasca de traslladar als plafons finals del Gran Hotel els
esbossos de base.
Influït per Rusiñol i Mir, s’adscriu al
modernisme i als nous corrents renovadors, que impliquen una ruptura amb les
concepcions i tècniques de la pintura acadèmica i tradicional. A les illes són pocs
els pintors modernistes o propers al modernisme, atesa l’animadversió amb la
que és mirada la nova pintura pels pintors acadèmics. De fet, solament els
joves Antoni Gelabert, Pilar Montaner i Pere Blanes Viale segueixen les pautes
modernistes.
Pel que fa als retrats, al pastel i al carbó,
s’observa en Gelabert la influència de Ramon Casas, patent en els retrats de Gabriel
Alomar Villalonga, Josep Vives Verger, Joan Torrendell Escales i Miguel
Sarmiento Salom, realitzats el 1902. Entre els olis que fa aquests dos anys
destaquen Can Binimelis (1901 ca.),
propietat de la Caixa de les Balears
‘Sa Nostra’, i Mollet
(1901 ca.), adquirida per Joan
Alcover i actualment conservada a la col·lecció de l’Obra
Cultural Balear. El primer reflecteix influències de Santiago Rusiñol, mentre
el segon conté influències de Joaquim Mir. Una tercera obra digna de ser citada
és la que titula Castell del Rei
(1902 ca.), pintada a la primavera de 1902, durant l’estada que fa el pintor a
Pollença amb Rusiñol i Joaquim Mir. Si Can
Binimelis representa una escena amb llum de capvespre, en aquesta presenta
un contrallum a l’hora de la posta de sol. La tela no està acabada i tampoc no
està signada.
El gener de 1902 William Degouve de Nuncques i
la seva esposa, Juliette Massin, també pintora, presenten una exposició de
comiat al Cercle Mallorquí, després d’una estada a Mallorca de prop d’un any i
mig. L’exposició causa impacte en els ambients artístics de l’illa. El 28 de
setembre de 1902, amb 25 anys, Antoni Gelabert inaugura la primera exposició
individual. Ho fa a la Sala
Parés , de Barcelona, de la mà de Rusiñol i Joaquim Mir. Hi
presenta una vintena de quadres. Acabada l’exposició de la Sala Parés i de retorn
a Palma, Gelabert rep l’homenatge dels seus amics, que li dediquen un dinar
d’homenatge al restaurant de Can Tomeu el diumenge 12 d’octubre. Hi assisteixen
28 comensals, entre els que hi ha Santiago Rusiñol, Gaspar Terrassa, Joan Fuster , Francesc
Rosselló, Joan Pizà, Antoni Albareda, Joan Alcover , Gabriel Alomar, Rafel Ballester, Miquel Borràs , Fèlix
Escales, Joan i Antoni Marquès, Lluís Martí, Antoni Noguera, Benet Pons, Ricard
Roca Amorós, Nicasi Roca, Miquel Sarmiento, Joan Torrendell, etc. (3).
El novembre de 1902, Gelabert fa a Can Clar
(Palma) la segona exposició individual. Hi presenta gran part de les obres
exhibides a la Sala Parés
i hi afegeix els quatre retrats citats més amunt. L’acumulació de les dues
exposicions i el seu caràcter individual poc freqüent, fan saltar la polèmica. El fulminat
ve donat per un article que Miguel Sarmiento publica a La
Última Hora el 20-XII-1902. Comenta l’exposició de
Gelabert al Cercle Mallorquí i critica l’exposició del Foment de la Pintura corresponent
al mes de desembre en curs. El 29 de desembre Joan O’Neille, com a secretari i
president en funcions del Foment de la Pintura, adreça al diari un comunicat de
queixa. Segueixen intervencions de Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar,
Fèlix Escales, Joan Torrendell i altres. O’Neille intervé amb nous comunicats,
llargs i reiteratius. La tensió que es crea fa que el diari decideixi tallar la
polèmica.
Estada
a París i tornada a l’illa (1903-1906)
Becat per l’Ajuntament de Palma, Gelabert
estudia entre gener i juny de 1903
a l’Escola de Belles Arts de París. Presta atenció,
sobretot, als estudis de figura i als temes de perspectiva. Aprofita l’estada a
París per pintar jardins i paisatge
urbà. Abunden els horabaixes i els nocturns, que li permeten evitar els
contrasts severs de llum i l’ús de gammes complementàreis de color. Són obres
d’aquest any Notre Dame (1903), Jardí de Luxemburg (1903) i Notre Dame
a l’horabaixa (1903).
De retorn de París, pinta a Palma el quadre de format més
gran que fa tot al llarg de la seva vida, el titulat Murada i Catedral a entrada de fosca (1903), que lliura a
l’Ajuntament de Palma com a contrapartida per la beca que li ha permès residir
mig any a París. Té temps per desplaçar-se a Bunyola a pintar. És d’aleshores la tela Possessió
de Bunyola (s’Alqueria de Vall) (1903-1904 ca.). També pinta a Sóller i a
altres indrets.
El gener de 1904 presenta al Cercle Mallorquí
una nova exposició individual, de 20 obres, que fa esclatar una nova polèmica.
El diari La Tarde publica un escrit anònim
hostil amb en Gelabert. Rusiñol que es troba a Sóller pintant, és requerit pels
amics perquè doni resposta a l’anònim. Publica quatre articles que contestaten
cada un dels escrits de l’autor anònim de La
Tarde. Rusiñol dóna per acabada la polèmica, però les
conseqüències venen després. El Foment de la Pintura i l’Escultura, convertit
en bastió de la pintura acadèmica i tradicional més enllà del que era raonable,
entra en una etapa de dificultats i de divisions creixents. D’altra part, la societat Saló
Beethoven es veu trasbalsada el març de 1904 per la mort sobtada
del compositor Antoni Noguera, el seu principal promotor i animador.
La Societat de Concerts Beethoven i el Foment
de la Pintura, per raons d’interès comú, acorden fusionar-se. La nova entitat
s’anomena Cercle de Belles Arts. N’és elegit president Ricard Roca Amorós,
industrial de prestigi, deslliurat de compromisos anteriors. Es condiciona una
nova seu, situada en el passeig de la Constitució (avui passeig del Born), núm.
12, que s’inaugura el 4
de desembre de 1904 amb una exposició col·lectiva i amb un concert a càrrec del
jove pianista Antoni Torrandell. La combinació de manifestacions pictòriques i
musicals dóna inicialment bons resultats. La vida de la societat s’anima i la
seva projecció es consolida.
A final de 1904, Gelabert, Bernareggi i Blanes
Viale fan una estada a Peguera. Pinten, llegeixen i tracten temes relacionats
amb la pintura i la seva tècnica. D’aquests mesos és l’obra Platja de Peguera (1904-1905), de format
allargat (30 x 80 cm ),
que és adquirida pel músic Josep Balaguer i actualment fa part de la col·lecció
del Cercle de Belles Arts. També és d’aquests mesos l’obra Vista de Peguera (1904-1905 ca.), que és adquirida per Ricard Roca.
El 1906 participa a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid i amb Pilar
Muntaner viatja a Madrid, Toledo, etc. L’abril de 1906 marxa a París.
Etapa
sintetista o simbolista (1907-1909)
Els postulats bàsics del sintetisme simbolista
consisteixen a representar la natura no segons els models reals, sinó d’acord
amb els propis sentiments subjectius. El moviment sintetista es troba en una
fase de creixement i de gran acceptació arran de l’exposició dedicada a Gauguin
en el Saló de Tardor, de París.
L’assumpció del sintetisme es produeix en
Gelabert amb una certa gradualitat, que comença amb la realització de la tela
que titula Dona asseguda (1906-1907
ca.), que exposa al salonet del Cercle de Belles Arts
el maig de 1907, segons diu Màrius Verdaguer (4). Altres
obres amb les que assaja procediments sintetistes són Pont de sa Riera
(1908 ca.), que incorpora formes de caire visionari i subjectiu. La jove
endiumenjada que seu en el balancí de Dona
asseguda sembla es és Clara Lucena Sagrera, aleshores de 25 anys, que viu a
la casa d’en Gelabert amb la mare i la germana del pintor. La noia posa a la
manera d’algunes figures d’Anglada. La tela conté elements d’un erotisme subtil
i respira una certa atmosfera de misteri.. En algunes ocasions s’ha dit que la
protagonista espera Francesc Blanes Viale, germà del pintor i amic d’Antoni
Gelabert. El 2002 la tela és netejada i envernissada de nou, cosa que li permeten
recuperar un cromatisme viu i colpidor, dissimulat durant anys a causa de
l’oxidació del vernís protector inicial.
Una altra obra d’aquesta etapa és la titulada Plaça d’en
Quadrado (1906-1908 ca.), que és exposada a Palma el 1909 i, posteriorment,
el 1915, moment en el que la compra el financer Joan March Ordinas. El 1909
fa una exposició amb més obra que mai. Presenta 42 obres. L’ofereix a les
instal·lacions del Cercle
de Belles Arts quan la societat és a punt de fer pública la seva
situació de fallida econòmica a causa d’una gestió desencertada.
El 1909 dos fets afecten la vida familiar del
pintor, el matrimoni de la seva germana Francesca amb Pere Riera , administrador de
correus a Pollença, i l’inici de la relació de parella de Gelabert i Clara
Lucena.
Retorn
a l’impressionisme (1910-1915)
A partir de 1910 desapareix de les obres de
Gelabert el simbolisme dels anys anteriors, mentre desplega un estil singular i
personal. La pinzellada fa funcions d’esquematització i de síntesi de la forma. El cromatisme,
tractat amb llibertat, cerca tons suaus i contrastos moderats. Focalitza
l’atenció en el paisatge urbà de Palma. De vegades fa ús de solucions de caire
impressionista.
Són d’aquests anys algunes obres cabdals dins
la producció del pintor, com Porta del
Camp (1912-1913 ca.) (Ajuntament de
Palma), El Jonquet II (1912-1913
ca.), Mollet (1912-1914 ca.), La Foradada (1912-1913 ca.), El Jonquet III (1912-1914 ca.), Claustre de Sant Francesc (1914 ca.)
(Ajuntament de Palma), etc.
El 1910 fa part del grup fundador de
l’Associació d’Artistes Pintors, que es crea arran de la crisi del Cercle de
Belles Arts. La nova societat es constitueix el gener de 1910 i n’és elegit president
Ricard Roca Amorós. S’hi integren els pintors Vicenç Furió, Francesc Rosselló,
Llorenç Cerdà, Joan Pizà Canyelles, Gaspar Terrassa, Pere Càffaro, Miquel
Arcas, Joan Bauzà ,
Pilar Montaner i Antoni Gelabert.
Els pintors Antoni Ribas Oliver, Joan Fuster , Joan Pallicer,
Jordi Anckermann Ribas, Josep Pons Frau Antoni Ribas Prats, Vicenç Llorenç i
l’escultor Grauches es mantenen fidels al Cercle de Belles Arts. La societat es
trasllada a uns locals modests del carrer Constitució i inicia una nova singladura,
que comença l’abril de 1910 amb l’organització de sorteigs mensuals (5).
El maig de 1911, sota la direcció de Llorenç
Cerdà, Gelabert torna a ser nomenat professor d’entrada de l’Escola de Belles
Arts de Palma. El nomenament és renovat els cursos 1911-1912, 1912-1913 i
1913-1914. Cessa el desembre de 1914 quan el titular de la plaça, Joan Pizà,
s’hi reincorpora. El 1912 viatja a París, on admira l’exposició de Monet, que
li agrada i li interessa molt.
La tensió i les inquietuds que provoca l’inici
de la Primera Guerra
Mundial enrareixen el mercat de la pintura. D ’altra part,
el sistema de vendes mitjançant sorteigs mensuals no respon tan bé com abans
als gusts i a les preferències dels col·leccionistes d’art. L’arribada
d’Anglada i d’un grup de pintors joves afegeix elements de saturació i
incertesa. Els temps es
presenten difícils. Tot plegat fa que l’Associació d’Artistes Pintors i el Cercle de Belles Arts
cerquin l’aixopluc d’una societat més gran i més forta. El Veloz Sport Balears
accepta les seves propostes i decideix absorbir les dues societats. El dia
primer de gener de 1915, el Cercle de Belles Arts absorbeix l’Associació
d’Artistes Pintors i, tot seguit, és absorbit per la societat recreativa i
esportiva Veloz Sport Balear. Alhora, aquesta crea una secció dedicada a
l’organització d’exposicions de pintura i de concerts de música, a la qual es
dóna el nom de Cercle de Belles Arts. Entre el 20 i el 27 de gener de 1915 es
fa una gran exposició de 50 obres de 10 artistes, dels que fa part Antoni Gelabert.
La
influència d’Anglada (1916-1922)
La presència d’Anglada a Mallorca arran de
l’inici de la Primera Guerra
Mundial (1914) influeix de manera general en la temàtica i la
tècnica dels pintors de l’illa. Solament adopten posicions divergents de les
d’Anglada els pintors noucentistes, Bartomeu L. Ferrà Juan i Joan Antoni Fuster Valiente, i
els pintors avantguardistes Jacob Sureda, Joan Junyer i Juli Ramis.
La pinzellada es fa gruixada, sinuosa i més
empastada. La paleta guanya intensitat i força. Es renova l’interés pel retrat
i per les composicions de figura. Entre les obres de Gelabert d’aquest període
destaquen Ball de mascares al Teatre
Líric (1917 ca.), Punta de la Creu.
Por de Sóller (1918 ca.) i, sobretot, Corpus a Cort (1915-1918 ca.). Passat un
temps, Gelabert torna a la pinzellada predominantment llarga i rectilínea. El
1918 comença la publicació de col·laboracions a la premsa. A La Almudaina publica articles que signa
amb el pseudònim de Fígaro.
Antoni Gelabert Massot, Retrat de Gabriel Alomar, pastel/paper, 1902 |
Els darrers
anys (1922-1932)
El 1922, mentre és batle de Palma Bartomeu Fons Jofre
de Villegas, s’executa la demolició dels edificis de la illeta de Cort. El
solar que resta, el carrer de la Llum i la plaça de les Copinyes constitueixen
la nova plaça de Cort. Amb aquesta operació desapareix la barberia del pintor.
La indemnització que rep li permet adquirir Son Fonc (o Son Enfony) a Deià. A
partir d’aleshores es dedica plenament a la pintura.
Els temes se centren en Pollença i Deià.
Introdueix canvis a la paleta, la
temàtica i la
tècnica. Predomina el tema dels emparrats. El 1923 exposa amb
Bartomeu L. Ferrà, Francesc Rosselló i Pilar Montaner a l’establiment de Gaspar
Homar Mesquida, a Barcelona. El juny exposa a la botiga de Margalida Mateu amb
Bernareggi, Ferrà, Montesinos i Pizà. L’octubre presenta una exposició
individual a la Patronal de Pollença.
El 1925 publica articles a La Almudaina i, ocasionalment, a La
Última Hora. Els escrits es reuneixen
en un annex de l’obra Antoni Gelabert.
Catàleg raonat (6). El 1917
imparteix la
conferència La cerámica de Baleares y otros lugares al
Museu Arqueològic Diocesà de Mallorca. El 1928 formalitza el matrimoni amb
Clara Lucena i amb ella visita París. El desembre de 1928 s’inauguren les
Galerises Costa amb una mostra retrospectiva d’Antoni Ribas. Tot seguit, entre
el 24 de desembre i el 6 de gener, Gelabert fa l’exposició Emparrats de Mallorca. El febrer-març de 1931 exposa a Galeries
Costa per darrera vegada. Mostra emparrats i algunes notes del Jonquet i de
Deià. La paleta esdevé lluminosa i les composicions reflecteixen hores centrals
del dia. El gener de 1931 mor a Deià. És inhumat al cementiri de Deià.
Són obres d’aquests anys Emparrat de Can Brull (1923 ca.), Emparrat de Son Fonc. Deià (1923-1925
ca.), Emparrat de Son Ametller
(1928), etc.
Exposicions
d’homenatge
Després del traspàs del pintor, se li dediquen
homenatges i exposicions monogràfiques. Destaquen les exposicions que li del Cercle de Belles Arts
(1945), Galeria Danús (1962), Llibreria Tous (1971), Galeria Bearn (1977), Deià
(1980), Ajuntament de Palma al
Casal Solleric (1987) i Centre de Cultura ‘Sa Nostra’ (2002). L’Ajuntament de
Palma publica un catàleg il·lustrat en blanc i negre amb motiu de l’exposició
al Casal Solleric
de 1987. La Caixa de les Balears
‘Sa Nostra’ publica (2002) un catàleg raonat amb un estudi
biogràfic sistemàtic, una catalogació gairebé exhaustiva i una anàlisi crítica
de l’obra.
El pintor ha estat representat a nombroses
exposicions de caràcter retrospectiu, com Veinte
pintores mallorquines (Banc de Santander, Palma,1984), Paisatges abans (Cercle de Belles Arts , 1986), Exposició Palma (Ajuntament de Palma, Castell de
Bellver, 1988), Exposició inaugural del Centre de Cultura de Sa Nostra a Palma
(1989), Arts i Oficis (Casal Solleric , 1992), 100 anys, 100 pintors (1830-1970) (sa
Llonja, 1993), Exposició permanent La
pintura moderna a Mallorca (1830-1970) (Ses Voltes, 1996-2004), La ciutat de Palma (Ses Voltes, 2001), Un segle de paisatgisme a les Illes Balears (Museu d’Es Baluard, 2007), etc.
Hi ha obra seva al Museu de Mallorca , Govern
de les Illes Balears,
Ajuntament de Palma, Consell Insular de Mallorca ,
Caixa de les Balears ‘Sa
Nostra’, Cercle de
Belles Arts de Palma, Obra Cultural Balear, Museu Municipal de
Valldemossa, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma i
Eivissa, Col·lecció d’Art Serra
i altres col·leccions institucionals i privades. Té entrades a la GEM, la GEC i
la Gran Enciclopèdia
de la Pintura i l’Escultura a les Balears.
Bibliografia
Josep M. PARDO, Pilar ORTEGA i Fina TERRASSA,
“Antoni Gelabert. Pintor i dibuixant”, Fundació ‘Sa Nostra’, Palma, 2002.
Gudi MORGUES JAULIN DU SEUTRE i Joan MAS
QUETGLAS, “La ciutat de Palma”, Catàleg exposició abril-juny 2001, Ajuntament
de Palma, Ses Voltes, Palma, 2001.
Josep M. PARDO i Miquel ALENYÀ, “Gelabert
Massot, Antoni”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 231-254, Promomallorca
ed., Palma, 1996.
Miquel ALENYÀ, “La pintura moderna a
Mallorca”, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.
Bartomeu L. FERRÀ JUAN, “Gelabert y su tiempo”,
Conferència pronunciada en el Cercle de Belles Arts el 22 de febrer de 1945, Estudis Baleàrics, núm. 39, pàg. 113-126,
i núm. 40, pàg. 119, Palma, 1991.
José Carlos LLOP, “Antoni Galabert”, ‘La
ciudad invisible’ pàg. 65-67, Olañeta ed., Barcelona, 1991.
Príam VILLALONGA DE CANTOS, “Pintura a ‘Sa
Nostra’. Del Renaixement al Post-Impressionisme”, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’,
Barcelona, 1989.
Guillem FRONTERA, Guillem ROSSELLÓ BORDOY i
Guillem SOLER, “Palma”, Exposició al Castell de Bellver, Palma, 1988.
CATÀLEG-1987, “A. Gelabert”, Exposició
antològica al Palau Solleric, setembre-octubre de 1987, Ajuntament de Palma,
Palma, 1987.
Santiago BARANDIARÁN, “Gràcies, Gelabert”,
Catàleg.1987, pàg. 59-84.
CATÀLEG-1977, “Homenatge a Antoni Gelabert
(1877-1932)”. Galeria Bearn, Palma, 1977.
M. Manuela ALCOVER , “A. Gelabert”, Catàleg-1977, pàg.
s/n.
Josep M. TOUS i MAROTO, “Por esos estudios. En
el de Antonio Gelabert”, La Almudaina,
pàg. 1, 18-XII-1913, Palma.
Màrius VERDAGUER, “Tres cuadros”, La Almudaina, pàg. 1, 18-VI-1907.
GEM, 6, 219-220.<
Notes
(1) Neix al carrer de la Ferreria, núm. 84,
2n, a les 10 h del matí, segons Perelló-1977, pàg. 11.
(2) Josep M. Pardo disposa del suport de Pilar
Ortega i Fina Terrassa.
(3). La relació completa de comensals es troba
a Perelló-1977, pàg. 22.
(4) Cf. Verdaguer-1907.
(5) Cf. “La pintura moderna a Mallorca
(1830-1970)”.
(6) Josep M. Pardo, Pilar Ortega i Fina
Terrassa, “Antoni Gelabert. Pintor i dibuixant”, Fundació Sa Nostra, Palma,
2002.
Exposicions individuals (selecció)
1902
Sala Parés, Barcelona, octubre
Can Clar, Palma, novembre
1904
Cercle Mallorquí, Palma, gener
1905
Cercle de
Belles Arts , Palma, octubre
1907
Cercle de
Belles Arts , Palma, desembre
1910 Sala
Reig, Barcelona, març
1915
Cercle de
Belles Arts del Veloz Sport Balear, Palma, gener-febrer
1917
La Veda, Palma, gener
Sala Reig, Barcelona, març
1918
Galeries Laietanes, Barcelona, gener
1919
Cercle Mallorquí, Palma, febrer
1921
La Veda, Palma, maig
1928
La Patronal, Pollença, octubre
Galeries Costa, Palma, desembre-gener
1931
Galeries Costa, Palma, febrer