miércoles, 18 de septiembre de 2013

Joan Fuster Bonnín (Palma, 22 de maig de 1870 - 16 d’abril de 1943)

Pintor. Equilibrat, mesurat, senzill i modest, és una persona activa, metòdica i feinera, que presta al seu ofici una dedicació exclusiva, no gaire habitual els seus dies. Construeix un estil personal, fluid i versàtil, amarat de sensibilitat, sinceritat i honestedat, que el duu a interessar-se, sobretot, pels espais oberts, nets, amplis i lluminosos.

Fill del propietari de la merceria de ca s’Hamer, de la Costa d’en Brossa, de Palma, estudia a l’Escola de Belles Arts i, posteriorment, al taller de Ricard Anckermann. Viatja a Barcelona, Madrid, Brussel·les i París. Es relaciona amb Rusiñol, Joaquim Mir, Eliseu Meifrén, Henri Brugnot, Enric Galwey, Guillem Bergnes i altres pintors. El mestre que més influeix en el seu procés de formació és Ricard Anckermann.

Realitza una obra extensa que revela una forta personalitat artística i unes aptituds poc comunes per a la creació plàstica. Per bé que pinta sobretot a l’oli, també treballa el pastel, el dibuix i l’aquarel·la. Llevades obres menors i de compromís, la seva producció assoleix uns nivells de qualitat plàstica que el situen entre els millors paisatgistes de l’illa. Pinta a Valldemossa, Palma, Sóller, Pollença, Andratx, Estellencs, Deià, Santanyí (Cala Figuera), Llucmajor (Cala Pi), Calvià (Portals Vells), Cabrera, Esporles i altres indrets.

Desplega una intensa activitat expositiva. S’han pogut documentar trenta exposicions individuals fetes a Palma, Barcelona, Maó, Bilbao i Buenos Aires. Participa en un nombre molt elevat d’exposicions col·lectives a Palma, Sóller, Maó i Barcelona. Concorre a catorze exposicions d’àmbit nacional i internacional de Madrid, Barcelona, Marsella i Munic.

La seva trajectòria professional es pot considerar dividida en cinc etapes.

Els primers anys de professió (1894-1899)
Devers 1894 comença a participar assíduament a les exposicions periòdiques del Foment de la Pintura i l’Escultura, mentre imparteix classes de dibuix i pintura al seu estudi. Alhora fa marines, paisatges, natures mortes, retrats i, sobretot, composicions de figura, en les que s’ocupa preferentment de la imatge femenina. Utilitza les tècniques de l’oli i el pastel. Participa a la III i a la IV Exposició General de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1896 i 1898) i a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid (1899). Obté la medalla de plata a l’Exposició Balear de Sóller (1897). El gener de 1898 contreu matrimoni amb Maria Ignàsia Tarongí i és pare de quatre filles (Maria Ignàsia, Josepa, Mercè i Joana).

Utilitza una pinzellada ampla, semiempastada i àgil. La paleta, de colors purs i tons clars, s’allunya de la que havia estat habitual a la pintura mallorquina fins pocs anys abans. Les teles són plenes d’una llum intensa que fa resplendir els colors, les formes, els volums i els espais. Fins i tot en els temes crepusculars i nocturns, la llum ocupa una posició central. La visió de la naturalesa i dels seus elements situen l’espectador en un món serè, de goig i de pau. El dibuix, detallat, fet amb cura i ben perfilat, predomina sobre el color i constitueix la base dels seus treballs.

Són obres d’aquests anys El passeig del Born (1897), Retrat de l’esposa (1898), Temps de verema (1899), Primavera (1899) i Dues pescadores (1899). El retrat de l’esposa, composició al pastel, centrada en la imatge d’una dama jove que contempla una rosa oberta, és una de les obres més característiques d’aquesta etapa.

Anys de plenitud (1900-1914)
Els primers anys del segle coincideixen amb l’època de major activitat i més fecunditat de l’artista. Són anys de renovació i de grans canvis en l’àmbit de la pintura i de la societat illenca. L’artista sintonitza amb el batec d’aquesta evolució i manté l’atenció i l’ànim oberts a les innovacions. Per això, la trajectòria del pintor en aquets anys de plenitud i de jove maduresa s’emmarca en un context d’evolució, experimentació i renovació.

El dibuix se simplifica sota la influència dels modernistes, tot deixant de banda detallismes ociosos. Adquireix d'aquesta manera una lleugeresa i naturalitat admirables. Gràcies a això i mitjançant l’ús combinat del color, la llum i el dibuix, assoleix de fer composicions d’una gran densitat i solidesa. Fa del paisatge l’eix del procés de creació artística, però mai no deixa de banda ni el retrat ni els treballs de figura. A partir del 1908-1910, aproximadament, sota la influència dels modernistes, la pinzellada es fa cada vegada més densa i empastada, mentre augmenta la importància del color i la matèria sobre el dibuix.

Joan Fuster Bonnín, Cala Llum, oli/tela, 1906

Allunyat de dogmatismes i simplificacions, la seva concepció de la pintura el duu a estudiar l’obra de pintors diversos i d’orientacions fins i tot contraposades. L’amistat que té amb Rusiñol i Mir li permet aprendre l’ús de noves tècniques, nous colors i nous temes. Comparteix amb ells els resultats del llenguatge eminentment cromàtic propi del modernisme. També té gran amistat amb Henri Brugnot, de qui admira (1908-1909) la pinzellada solta i ràpida i la utilització de colors purs i lluminosos. Les relacions (1907-1910) amb Eliseu Meifrén li ofereixen l’oportunitat de constatar les possibilitats expressives d’una pintura agosarada, fluida i rica en colors. Algunes de les obres que fa els primers anys d’aquesta etapa, com ara Escena camperola (1902 ca.), revelen un bon coneixement de la tècnica dels impressionistes francesos.

La seva producció abasta la realització d’obres tan importants com Nocturn amb figures (1900), Joveneta entre flors (1902), L’estany de Son Moragues (1904), L’amo de son Moragues (1904), Jardí valldemossí (1913 ca.) i Jardí de Son Moragues (1913-1914). Joveneta entre flors (1902) és un pastel de gran senzillesa. En el primer terme hi ha la imatge d’una al·lota jove, que porta sobre el braç un esqueix de flors. El fons és ocupat per un conjunt dens de fulles de baladre que combinen una gamma llarga de verds tendres amb un devessall de formes similars, però capriciosament distintes. Els ulls blaus, grossos i oberts de l’al·lota miren vers un indret situat a una alçada superior a la seva. Els cabells, deliciosament desordenats, són protegits per un capell de palla amb folre de seda. Els colors, les formes i l’expressió de la nina i el seu esguard encisador, submergeixen l’espectador en un món de sensibilitat i bellesa. L’obra, exposada el 1902 al Foment de la Pintura i l’Escultura, és adquirida per la Diputació Provincial de les Balears. Actualment fa part de la pinacoteca del Consell Insular de Mallorca.

El pintor participa a les exposicions nacionals de Belles Arts de Madrid dels anys 1901, 1904, 1908, 1910 i 1912. Obté menció honorífica a les de 1904 i 1906. L’any 1913 participa a l’Exposició Internacional de Munic. És guardonat amb medalla d’or a l’Exposició Internacional de Belles Arts de Marsella (1903) i amb primera medalla a l’Exposició General de Belles Arts de Maó (1911).

Fa la primera exposició individual el 1904 al Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, de Barcelona. Els bons resultats de la mostra li permeten exposar els anys següents (1905-1906) al mateix local. La primera exposició individual que fa a Palma, la presenta el 1914 al Cercle Liberal.

Anys de maduresa (1915-1930)
L’arribada a Mallorca d’Hermenegild Anglada, acompanyat d’un grup de pintors joves, amics i deixebles seus, marca una fita important en el curs de la història local de la pintura. El prestigi internacional, l’anomenada, el colorisme vibrant, l’agosarament de la pinzellada, el decorativisme de les composicions, els empasts generosos, la temàtica fantasiosa i la forta personalitat artística d’Anglada, commouen el món insular de la pintura i hi influeixen de manera profunda i àmplia. Gairebé tots els pintors esdevenen tocats, d’una o d’altra manera, per les formes i la concepció d’Anglada, que també sintonitzen amb els gusts i les preferències del públic.

La innata receptivitat del pintor fa que de seguida s’interessi a conèixer les noves orientacions, les noves maneres i la nova iconografia d’Anglada, el qual es posa de moda a Mallorca, mentre exposa amb èxit de vendes i de crítica a la península i a l’estranger.

Sota l’influx d’Anglada, el pintor troba noves motivacions per continuar el procés d’evolució i progrés que sempre presidí la seva robusta personalitat artística i humana. Ho fa amb parsimònia i amb la maduresa que li donen els seus vint anys de professió. La pinzellada es fa més gruixada, més empastada, més sucosa. La paleta cobra intensitat i força. Manté la preferència per la gamma inabastable que fan els verds de Mallorca i, alhora, incrementa l’ús dels blaus, cels i colors càlids. No disminueix l’interés de sempre pel retrat i les composicions de figura. Entre 1915 i 1930 realitza catorze exposicions individuals, que presenta a Palma, Barcelona, Bilbao, Maó i Buenos Aires. Participa en nombroses exposicions col·lectives a Palma i a Barcelona. Concorre a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid del 1917 i a la de 1926. Participa a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1921.

El 1919 s’incorpora com a professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis, de Palma. Ocupa la plaça fins a la jubilació (1940).

Joan Fuster Bonnín, Banyalbufar, oli/tela, 1915 ca.

Són obres d’aquest període Retrat de l’esposa (1915 ca.), Paisatge amb oliveres (1917 ca.) Retrat de sa filla M. Ignàsia (2917 ca.), Hort de Valldemossa (1920 ca.), L’Horta de Sóller (1920 ca.), Jardí del Pirata (Son Catlaret) (1926 ca.), Dia gris (1928 ca.) i Lectura a l’estany (1928 ca.). En aquesta darrera composició, la gran habilitat del pintor en el maneig dels verds es manifesta de manera precisa. En el centre hi ha una taca, breu, discreta, de color càlid, que contrasta amb la massa de verds. És la figura d’una al·lota (Mercè Fuster) vista d’escorç, que abillada amb un vestit de tons roses, mira el llibre en posició de laxitud i descans. L’obra és feta amb l’ús d’una pinzellada que ha deixat sobre la tela empasts de gruixos diversos, dimensions diferents i formes distintes. Això dóna a la tela una textura que reforça la capacitat d’expressió del dibuix i del color. Tot plegat fa que l’obra tingui una gran força plàstica.

La tardor de la vida (1931-1939)
L’any 1930 el pintor fa els seixanta anys. Així i tot, continua desplegant una activitat intensa. El natural inquiet, l’afany de superació i una immensa curiositat el porten a cercar nous indrets i noves perspectives amb l’objectiu d’estimular la inspiració i la capacitat de creació. No deixa de pintar a Valldemossa, Sóller i Palma. Això no obstant, s’acosta a Cala Pi (Llucmajor) i es trasllada (1932) a Cabrera, tot evidenciant que el seu esperit no coneix la fatiga i que l’ànim s’engrandeix davant les dificultats. Fidel a ell mateix, no deixa d’experimentar noves solucions, nous sistemes d’expressió, noves combinacions de colors, dibuix i textures. Atent a l’evolució del temps tracta de situar-se en posicions adequades per atendre les noves orientacions de la demanda. El color guanya intensitat i força. La pinzellada es mou en tocs segurs, amplis i suggerents, amb l’ajut de colors intensos i vibrants. El dibuix tendeix a diluir-se i ocultar-se dins un context pensat, sobretot, per a l’exaltació del color. Els temps de crisi que corren impulsen el pintor a centrar la producció en obres de format petit i, per tant, de menys preu i més fàcil venda. També pesta més atenció als encàrrecs. Per a la Cambra Oficial de Comerç realitza (1931) el retrat de Lluís Canals Bennàssar i per a l’Ajuntament de Palma fa (1935) el retrat de Josep Socias Gradolí. Per als senyors de s’Alqueria (Andratx) realitza dues obres de gran format S’Alqueria (Andratx) (1935) i Vista d’Andratx des de s’Alqueria (1935).

Mogut pel seu esperit lluitador, malgrat les dificultats del moment, realitza cinc exposicions individuals a Palma i participa en diverses exposicions col·lectives a Palma i Barcelona.

Corresponen a aquesta etapa diversos cartrons de camp excel·lents com ara Carrer de poble (1936 ca.), Oliveres (1938 ca.) i Jardí (1938 ca.) i nombroses natures mortes entre les que destaca Natura mota en blancs (1939). Val a citar els olis de petit format Vista de Palma (1931 ca.) i Paisatges d’ametller florits (1934 ca.).

Els darrers anys (1940-1943)
Els darrers anys de vida, el pintor tendeix a atenuar el cromatisme de l’etapa anterior, mentre recupera una concepció més definida del dibuix i una execució més plàcida de les formes. En els primers moments de la postguerra fa algunes composicions de caràcter folklòric com Carro de la Beata, El parado de Valldemossa i Festa a Valldemossa. Amb tot, la seva atenció s’orienta preferentment als paisatges oberts, nets i lluminosos.

El pintor es retroba amb un realisme més acurat i harmoniós, càlid i assossegat. Incrementa la dedicació a les natures mortes. Aquests anys, malgrat la feblesa de la salut, fa tres exposicions individuals a Barcelona i dues a Palma. El 1942 obté l’accèssit de la secció de pintura del I Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts, en la fundació del qual havia participat (1940).

Hi ha obres seves al Consell Insular de Mallorca, Ajuntament de Palma, Museu de Mallorca, Museu de Valldemossa, Banc d’Espanya (Palma), Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca i Eivissa, Ateneu de Maó, Museu de Can Prunera (Sóller), col·lecció de la Caixa de les Balears 'Sa Nostra', Fundació Barceló, etc.

El 1945 el Cercle de Belles Arts de Palma li dedica una exposició d'homenatge. El 1947 les Galeries Quint organitzen una exposició d'obres del pintor dedicada a la seva memòria. El 1970, amb motiu del centenari del naixement del pintor, el Cercle de Belles Arts i les Galeries Costa organitzen a Palma sengles exposicions antològiques de la seva obra. El 1970 l’Ajuntament de Valldemossa n’organitza una a la Sala Capitular de la Cartoixa i l’Ajuntament de Sóller en presenta una altra a la Unión (sa Botigueta). El 1995 la Conselleria de Cultura, Educació i Esports organitza a sa Llonja una exposició antològica que reuneix 118 obres del pintor i publica un catàleg il·lustrat. Inclouen obres seves les exposicions "Paisatges abans" (1986), Arts i Oficis (Casal Solleric, 1992), "100 anys, 100 pintors (1893-1993)" (1993), "Un segle de paisatgisme a les Illes Balears" (2007) i altres exposicions retrospectives, dedicades a pintors reconeguts de les illes. Amb motiu de la Nit de l’Art de 2013 a Palma, la galeria Meneu-Nou Espai dedica a la memòria del pintor una exposició que reuneix 37 obres seves mai no exposades abans, entre les quals destaca la tela Retrat de l’arxiduc Lluís Salvador (1920 ca.). Un carrer de Valldemossa duu el seu nom. Té una entrada a la GEM, a la Gran Enciclopèdia Catalana i a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.



Bibliografia (selecció)

CATÀLEG-2013, "Joan Fuster (1870-1943). Obra recuperada", Galeria Maneu-Nou Espai, Palma, 2013.

CATÀLEG-2007, “Un segle de paisatgisme a les Illes Balears”, Exposició al Museu Es Baluard, del 30 de març a l’1 de juliol de 2007, pàg. 94-95, Palma, 2007.

CATÀLEG-1995, “Joan Fuster (1870-1943)", Catàleg de l’exposició a sa Llonja, gener-febrer de 1995, Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, Palma, 1995.

CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, pàg. 35 i 133, Exposició a sa Llonja i a la Sala Guillem Mesquida (La Misericòrdia), Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, Palma, 1993.

CATÀLEG-1986, “Paisatges abans”, Exposició al Cercle de Belles Arts, Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, núm. 25-29, Palma, 1986.

CATÀLEG-1970, “J. Fuster, exposició centenari 1870-1970”, Exposició al Cercle de Belles Arts de Palma i a Galeries Costa, Palma, 1970.

Joan OLIVER FUSTER, "Joan Fuster, obra recuperada", Catàleg-2013, pàg. 5.



Joan OLIVER FUSTER, “Joan Fuster. Presentació”, Catàleg-1995, pàg. 7-10.

Miquel ALENYÀ FUSTER, "Joan Fuster (1870-1943)", Catpaleg- 2013, pàg. 6-7.

Miquel ALENYÀ FUSTER, "El pintor Joan Fuster Bonnín i l'excel·lència", miquelcinema.blogspot.com.es, Palma, 21-IV-2013.

Miquel ALENYÀ FUSTER, “Fuster Bonnín, Joan”, ’La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 191-200, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Miquel ALENYÀ FUSTER, “Joan Fuster (1870-1943)”, Catàleg-1995, pàg. 13-63.



Gabriel FUSTER MAYANS "Gafim", "Don Juan Fuster, pintor", Catàleg-1970.

Rafel PERELLÓ PARADELO, “Joan Fuster Bonnín”, Catàleg-1986.

Josep M. MIRÓ LLULL, "Apuntes para una biografía", Catàleg-1970.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Juan Fuster”, ‘Las Baleares y sus pintores’, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.

Manel CIRER, "Cuadros de Juan Fuster", La Tarde, 26-XI-1903, Palma.

GEM, 6, 100-101.



Exposicions individuals

1903     Aparadors de dues botiges, Palma

1904     Aparadors de Can Bonet, Palma, febrer
             Cercle de Belles Arts, Palma, desembre

1905     Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, Barcelona, maig

1906     Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, Barcelona, novembre

1907     Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, Barcelona, desembre

1914     Cercle Liberal, Palma, abril

1915     Cercle de Belles Arts del Veloz Sport Balear, Palma, juny

1917     La Veda, Palma, maig
             Sala Parés, Barcelona, octubre

1919     La Veda, Palma, novembre

1920 c. Galerias Desclaux, Bilbao

1924     La Veda, Palma, novembre

1926     La Veda, Palma, novembre
             Sala Parés, Barcelona, novembre-desembre

1928     La Pinacoteca, Barcelona, gener
             Galeries Costa, Palma, novembre-desembre

1929     Galeries Laietanes, Barcelona, maig
             Sala Witcomb, Buenos Aires, setembre-octubre
             Ateneu de Maó, Maó, novembre

1930     Cercle Mallorquí, Palma, abril

1931     Cercle Mallorquí, Palma, novembre

1932     Galeries Mallorquines, Palma, desembre

1935     Galeries Costa, Palma, abril

1939     Galeries Costa, Palma, novembre

1941     Galeries Costa, Barcelona, gener
             Galeries Costa, Palma, març
             Galeries Laietanes, Barcelona, abril

1943     Sala Reig, Barcelona, gener
             Cercle de Belles Arts, Palma, abril