viernes, 6 de septiembre de 2013

Angela von Neumann (Milwaukee, Wisconsin, EUA, 30 de març de 1928 – Galilea, Mallorca, 29 de gener de 2010)

Pintora. Filla del pintor Robert Neumann (1888-1976), que emigrà d’Alemanya a Wisconsin (EUA), estudia a l’Institut d’Art de Xicago, on el seu pare exerceix de professor de gravat entre 1946 i 1950. Allà coneix John Ulbricht, amb qui contreu matrimoni el 1950. Tot seguit, es traslladen a Mèxic D.F., ja que el marit havia obtingut una beca per a l’ampliació d’estudis en aquest país. Els dos fan amistat amb el pintor mexicà Rufino Tamayo (1899-1991), que exerceix sobre ella una influència notable.

Quan John Ulbricht assumeix el càrrec director assistent del Museu d’Art de Denver (Colorado, EUA), ella hi fa classes de dibuix (1952-1954). El 1954 deixen els EUA i recorren Europa per visitar museus fins que el 1956 fan una estada a Madrid. D’allà passen a Mallorca (1956). Resideixen, primer de tot, a Deià i, poc després, a Galilea (Puigpunyent). El 1956 fa una exposició individual a les Galeries Quint (Palma). El 2000, jJuntament amb el marit, exposa al Casal Solleric en una mostra comissariada per la filla, Saskia Ulbricht.



Angela von Neumann, 2000 ca.


Com a pintora, s’interessa per temes mitològics i, sobretot, per la natura, a la que presta atenció a través d’animals (peixos, caragols, tortugues, papallones, conills, serps, cucs, ocells, gats, etc.), que situa entre flors i tanyades vegetals de colors intensos i formes ingènues, treballades sempre amb minuciositat i gran afecció al detall. A mitjan dècada dels 70 introdueix a l’obra referències oníriques, punts de vista molt acostats a l’objecte observat i evocacions surrealistes. La seva pintura respira equilibris, exaltació de la solidaritat universal i propostes sobre el caràcter pur i net d’una natura amable i paradisíaca. Sovint els fons de les representacions es presenten puntejats i amb els perfils principals remarcats amb grups de línies continues juxtaposades a la manera d’orles.

Exposa individualment a Mèxic, Denver (EUA) i Barcelona. A Palma exposa a les Galeries Quint (1956), Hotel de Mar (Calvià) (1964) i a Sala Pelaires (1969, 1971 i 1974). Participa en nombroses exposicions a ciutats dels EUA, Mèxic, França i Espanya. Hi ha obra seva al Museu d’Art de Denver (Colorado), al Museu de Columbus (Ohio), a l’Acadèmia de Belles Arts de Pensilvania, al Layton Art Center (Milwaukee), al Museu de la Solidaritat de Santiago de Xile, a la col·lecció de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’ i a altres col·leccions institucional i particulars.

Casada amb John Ulbricht (1950), és mare d’una filla, Saskia, i d’un fill, Joan. Vídua des del 2006, rep (2007) el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears. Mor a Galilea el gener de 2010, als 81 anys d’edat.

  
Bibliografia

Joan Carles GOMIS, “Neumann, Angela von”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 3, pàg. 340-343, Palma, 1996.

Josep MELIÀ, “El bestiario franciscano de Angela von Neumann”, Rayuela ed., Madrid, 1976.

GEM, 19, 112.

G.R., “Fallece Ángela von Neumann, viuda de Ulbricht”, Diario de Mallorca, 30-I-2010.

John Ulbricht (L’Havana, Cuba, 6 de novembre de 1926 – Galilea, Mallorca, 7 de desembre de 2006)

Pintor. Nom abreujat de John Grenvile Kane Ulbrich, nat a Cuba, fill d’un enginyer natural dels EUA i nét d’un militar de Dresde (EUA), descendents d’alemanys. La mare és Beatrice Himely, filla d’un terratinent cubà d’origen francès. Viu a l’Havana els primers cinc anys. El 1930, el pare perd la feina arran de la crisi econòmica internacional i el 1931 decideix anar-se’n a Toronto (Canadà), després a Minnesota i, finalment, s’instal·la amb la família a Xicago (1935). Entre 1946 i 1950 estudia a l’Institut d’Art de Xicago, on coneix Àngela von Neumann, filla del pintor Robert von Neumann (1888-1976), que havia emigrat d’Alemanya a Wisconsin (EUA). Es casen i el 1950 marxen a Mèxic amb l’ajut d’una beca d’ampliació d’estudis que obté ell. A Mèxic estudia, pinta i fa la primera exposició individual.

John Ulbricht,  1980 ca.

Entre 1952 i 1954 és director assistent del Museu d’Art de Denver (Colorado, EUA). Hi organitza exposicions d’art contemporani, entre les quals no hi falta ni la dedicada als expressionistes abstractes nord-americans (Pollock, De Kooning, Rothko, etc.), ni la dedicada als grans mestres europeus (Picasso, Matisse, Klee, Kandinski, Bracque, Mondrian, etc.). El 1954 recorre Europa per visitar museus. El 1956 fixa la residència a Mallorca. Primer, s’instal·la a Deià i, després, a Galilea (Puigpunyent, Mallorca).

El 1958 és seleccionat per participar al Saló d’Art Abstracte del Cercle de Belles Arts, de Palma. El 1963 fa part del grup Es Deu des Teix. El 1965, la revista Papeles de Son Armadams, li dedica un número extraordinari amb reproduccions dels 12 retrats que havia exposat a la Fira Mundial de NY d’aquell any. El 1973 participa a la mostra Miró 80, que té lloc amb motiu del 80è aniversari de Joan Miró i que s’inaugura la nova seu del Col·legi d’Arquitectes de les Balears a Palma. El 1981 és seleccionat per participar a la Mostra d’Art Actual a les Balears, que l’Ajuntament de Palma presenta al Casal Solleric. El 1986 el Museu Municipal de Belles Arts de Santander li dedica una exposició antològica que reuneix obra seva dels darrers 15 anys (1961-1986). El 1990 participa a l’exposició inaugural del Centre Cultural Contemporani Pelaires (Palma) i el 1994 participa a la mostra Figuracions de la Torre dels Enagistes (Manacor).

La seva trajectòria com a pintor es divideix en tres etapes pro ben diferenciades:

Primera etapa: l’abstracció expressionista (1950-1963)

En aquest període inicial treballa l’abstracció expressionista amb teles de sòlida estructura compositiva, textures suggerents i formes harmòniques i ben distribuïdes en conjunts compensats i equilibrats. El 1958 exposa per primera vegada a Mallorca, a les Galeries Costa.



John Ulbricht, Espardenyes, 1982

Segona etapa: les grans natures mortes (1964-1984)
A partir del 1963, el pintor treballa formes concretes corresponents a objectes quotidians i senzills, que representa amb unes mides molt més grans que les reals. Aquest fet els confereix, alhora, elements de misteri, interrogació i grandesa. Les obres es presenten dotades d’una atmosfera que suscita sensacions de proximitat i d’un intimisme que es veu subratllat pel caràcter peridor i efímer dels objectes (o fragments d’objectes) representats.

Les espardenyes usades, les cordes enrotllades, les fruites partides pel mig, els rovellons o esclata-sangs, les hortalisses senceres, el manyoc de raves, els codonys, les fulles de tardor, les flors de camp o de jardí, etc., es troben immerses, més enllà de la seva aparença, en processos de deteriorament imperatius. Aquest fet omple l’ambient d’una tensió estranya i d’un neguit sord.

Són camps deserts i desolats, sense la presència de l’home i del ramat domèstic, sense cases ni altres construccions i sense conrar. No hi manquen les oliveres de soques gruixudes i de formes inversemblants, gairebé fantasmagòriques.

Aquests anys, exposa a la Sala Pelaires (1969, 1971, 1973, 1976 i 1978).

Tercera etapa: paisatges del Paradís (1985-2006).
El protagonisme abassegador dels objectes senzills i quotidians dóna pas gradualment a la creació de paisatges de la Serra de Tramuntana. Comença amb arbres assotats pel vent, esbrancats i tristos, envoltats d’una garriga de verds austers. Hi afegeix branques acaronades per flors silvestres, fruites o fulles de tardor. Continua amb paisatges poblats de flors (margalides, lliris, roselles, etc.) acompanyades de trèvol, herba de prat o pastures.

La reiteració del tema i el treball de taller porten el pintor a idealitzar els paisatges cada cop més i a dotar-los de formes i dimensions fantasioses, que converteixen les visions del camp en representacions d’un paradís immens i lluminós, fet per gaudir dels colors vegetals (grocs, vermells, rosats, morats, liles, blancs, verds, etc) i del flaire de terra, pluja, rosada i sol.

Possiblement, l’inici de la tercera etapa es produeix a partir de l’exposició que fa a la Sala Pelaires el 1981 amb catàleg editat per la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, amb textos de Gabriel Janer Manila. El 1998, de la mà de la Galeria Jaume III, fa a la seu d'aquesta en el complex Capuchino del carrer de Sant Miquel una magna exposició monogràfica. L’etapa acaba inesperadament els darrers dies del 2006.



cuadro
John Ulbricht, Vall groga, 1993


Conclusió
Tot al llarg de la carrera excel·leix com a bon retratista. Li agrada fer retrats de gran format, vistos amb enquadraments de primers plans, gairebé cinematogràfics, treballats amb una tècnica d’aparença puntillista i interpretats amb gran sobrietat. Fa els retrats, entre d’altres, de Camilo J. Cela Trulock (1972), Azorín, Josep Pla (1964), Pablo Neruda (1965), Llorenç Villalonga (1980), Earl Mountbatten, Maria del Mar Bonet, Robert Graves, Joan Miró, David L. Bazelon (1975), Ana Maria Matute, La Chunga, Josep Melià, etc.

Ha fet exposicions individuals a Mèxic, EUA, Alemanya, Regne Unit, França, Espanya, Palma i Cala d’Or. Ha participat a exposicions col·lectives a Bèlgica, Finlàndia, Alemanya, Itàlia, França i Espanya (Madrid, Barcelona, Pamplona, Palma, etc.). Ha participat a diverses edicions de les fires d’art contemporani de Madrid, Hong-Kong i Miami (EUA).
´
Han comentat la figura del pintor i les característiques de la seva obra Gabriel Janer Manila, Miguel Ángel Asturias, Camilo J. Cela Trulock, Vicente Aleixandre, Joan Bonet, Anthony Bonner, Ángel Terrón, Valentí Puig, Carlos Antonio Areán, Josep Melià, etc. S’han ocupat d’analitzar la seva obra els crítics d’art José Corredor Matheos, Joan Carles Gomis i altres.

Hi ha obra seva als museus d’art de Dallas, Denver, Columbus (Ohio), Pasadena, La Jolla, Santander, a les universitats de NY, Texas, Illinois, Victòria (Canadà), Galeria Nacional de Retrats de Londres, la seu del Parlament Europeu a Estrasburg (França), a les col·leccions de la Generalitat de Catalunya, la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, el Consell Insular de Mallorca i el Govern de les Illes Balears i a nombroses col·leccions privades. A Palma entre 1970 i 1990 exposa a la Sala Pelaires i des de mitjan dècada dels 90 ho fa a la Galeria Jaume III. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.

Casat (1950) amb Àngela von Neumann (1928-2010), és pare d’una filla, Saskia, i d’un fill, Joan. De tracte cordial, és de temperament alegre, jovial, divertit i ocurrent. Amb Andreu Picó prepara una exposició a la Galeria Jaume III prevista per a la primavera de 2007. Feiner, treballa en un paisatge fins que el dóna per acabat. Demana al fill Joan que el porti a la galeria, mentre es retira profundament i estranyament fatigat. Un o dos dies després, mor a causa d’un infart de miocardi que li sobrevé de matina mentre dorm. Amb motiu de la seva defunció, el Centre Cultural Pelaires li dedica (2007) una exposició d’homenatge.



Bibliografia

ALTA MAR, “Los paisajes de John Ulbricht”, 14-VI-2011, www.fabian.balearweb.net/post/102245.

Joan Carles GOMIS, “Ulbricht, John”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, t. 4, pàg. 342-346, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Andreu MANRESA, “John Ulbricht, pintor”, El País, 14-XII-2006.

AJUNTAMENT DE PALMA (Editor), "John Ulbricht", catàleg de l'exposició del pintor al Casal Solleric, novembre 2000-gener 2001, textos de Nicolau Llaneras, Fernando Castro, John Ulbricht, Camilo José Cela i Azorín-Ulbricht, Palma, 2000.

Gabriel JANER MANILA, “John Ulbrich”, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Palma, 1981.

Josep MELIÀ, “John Ulbricht”, Rayuela ed., Madrid, 1974.

GEM, 17, 349.