domingo, 9 de junio de 2013

Thomas Harris Rodríguez (Hampstead, Londres, 10 d’abril de 1908 – Llucmajor, Mallorca, 27 de gener de 1964)

Pintor, antiquari, expert en art i agent del MI-5 britànic. Fill de l’antiquari i diamantista anglès d’ascendència jueva, Lionel Harris, i de la sevillana Enriqueta Rodríguez León, estudia pintura a la Slade School of Art (Universitat de Londres), amb el suport d’una beca Travelyan Goodall (1923), i posteriorment a la British Academy of Rome. Acabats els estudis, treballa un temps en el negoci del pare fins que decideix muntar i dirigir (1930-1939) un negoci similar, per bé que especialitzat en art espanyol, que gira sota el nom de Spanish Art Gallery.

En esclatar la IIGM (1939), és captat pel Serveis d’Intel·ligència Britànics. Dirigeix l’Operació Garbo, protagonitzada pel català Joan Pujol. En acabar la guerra, es trasllada a Espanya per residir a Màlaga temporalment fins que fixa (1948) la residència a Mallorca. El 1949 adquireix la propietat d’un xalet a Camp de Mar (Andratx). D'altra part, manté un vaixell de lleure a Portocolom ( Felanitx) i es relaciona amb personatges de la societat mallorquina. Estableix amistat amb el galerista Josep M. Costa Gispert, el dibuixant Josep Bover Bennàssar, el metge psiquiatra i pintor afeccionat Bartomeu Mestre i Mestre, el rector de Felanitx, Gabriel Rabassa Bisquerra, la família Ensenyat i altres.

Com a col·leccionista d’art té obres del Greco, Zurbarán i Goya. Com a antiquari i comerciant d’art realitza operacions de venda amb diversos museus de primer nivell amb la col·laboració del seu col·lega Anthony Blunt, afeccionat també a l’art., la qual cosa li proporciona uns ingressos relativament importants. Com a expert en art, escriu i publica l’obra “Goya: Engravings and Litographs” (Bruno Cassirer, 1964). Com a pintor realitza a Mallorca una producció caracteritzada pel predomini de la temàtica paisatgística mallorquina (Camp de Mar, Andratx, Capdellà, etc.) i el retrat. Treballa un estil d’arrel expressionista que transmet sentiments d’inquietud, angoixa i pessimisme. Abunden els colors freds (blaus i verds), que combina amb terres i grocs. El dibuix tendeix a desfer-se en línies que suggereixen formes turmentades o, si més no, durament estressades i, alhora, saturades de frustracions i desolació. Excel·leixen el seu autoretrat, el retrat d’un home vell d’Andratx, els retrats dels seus col·legues Donald MacLean i Desmond Bristow i el de Carme Ensenyat. Entre els paisatges es poden destacar els titulats “Tres oliveres”, “Pujol amb matolls” i “Ametllers en flor”. També fa dibuixos, litografies, gravats, escultura, decoració de ceràmica, tapissos i vitralls artístics.

Exposa a les Reid & Lefevre Galleries de Londres (1943), al Museu d’Art Contemporani de Madrid (1947), a les Knoedler Galleries de NY (1954), a les Galeries Costa (Palma, 1955), a un sala de Felanitx (Mallorca, 1955), a les Reid & Lefevre Galleries de Londres (1955), a la Sala Parès (Barcelona, 1955), al Museu d’Art Cntemporani de Madrid (1955) i a les Knoedler Galleries de NY (1957), darrera exposició que fa amb vida.

Mor als 55 anys a causa d’un accident de trànsit de carretera prop de Llucmajor mentre va a Portoclom (Felanitx) amb el seu cotxe (un Citröen DS 19, sèrie 1963, model tauró) amb l’esposa, Hilda Webb, que resulta amb contusions d’escassa consideració. La Guàrdia Civil aixeca l’atestat a partir de les declaracions de l’esposa que contenen llacunes i contradiccions. Amb ella porten el ferit a la consulta del metge de Llucmajor, Llorenç Prieto Herrero, que certifica la defunció a les 15:15 hores del dia 27 de gener de 1964. Malgrat que es tracta d’una mort violenta, no li és practicada l’autòpsia ni es demana una anàlisi pericial de l’estat del cotxe accidentat per comprovar l’objectivitat de les declaracions obtingudes. Cap persona amb autoritat comprova la pertinença del cadàver a Harris. La Guàrdia Civil, seguint indicacions del metge de Llucmajor, porta el cadàver a l’Hospital General de Palma, on reben l’ordre de traslladar-lo al cementiri. Dos dies després li donen sepultura en un nínxol de lloguer temporal del cementiri de Palma, el número 47, amb la sola presència dels seus amics Mestre, Costa i Rabassa.

Després del seu traspàs, el descobriment  de les activitats d’espionatge d’Anthony Blunt posa de manifest que Harris havia participat en el finançament d’agents que treballaven a Europa en favor de la URSS. El xalet de Camp de Mar és adquirit per la família Ensenyat.

El 1977 el Coutauld Institut of Art dedica una exposició a la seva memòria reunint una part de les obres que té  la família (la seva germana Enriqueta, el seu germà William i descendents d’ambdós). També el 1977 el Museu de Mallorca organitza una exposició d'homenatge amb motiu de la donació al seu favor de desset obres de l’artista per part de membres de la seva família. El 2009 l’Ajuntament d’Andratx presenta una exposició d’obres cedides per la família Harris i per la família Ensenyat. La mostra es penja al Saló de Plens de l’Ajuntament. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. Hi ha obra seva al Museu de Mallorca. El seu nom figura a la façana del Museu del Prado entre els de les persones que han contribuït amb donacions a l’engrandiment de la pinacoteca.




Tomàs Harris Rodríguez, 1960 ca.




Tomàs Harris Rodríguez, "Autoretrat", 1950 ca.


Bibliografia

GEM, 6, 400 (article realitzat per Damià “Ferrà” Pons)

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS, 2, 104-106 (article realitzat per Joan Carles Gomis)

Joan BONET, “Notícia sobre Thomas Harris”, Museu de Mallorca, Palma, 1977

Eliah MEYER, “La muerte de Thomas Harris Rodríguez, el nicho nº 47 y el juego de los espejos”, www.gatopardo.blogia.com