sábado, 27 de abril de 2013

Presidents i presidentes nacionals de Creu Roja Espanyola (1867-2013)

Assemblea de Creu Roja Espanyola (1867-1900)
(1867-1870) Sebastián-Gabriel de Borbón y de Braganza,
infant d’Espanya, president, i Manuel Català de Valleriola
y Mateo, delegat del president
(1870-1876) José-Joaquín Agulló Ramón, comte de
Ripalda, president
(1877-1888) Luis Pérez Rico, president
(1888-1892) Francisco de Cubas y González-Montes,
marquès de Cubas, president
(1892-1893) Fernando Primo de Rivera y Sobremonte,
marquès d’Estella, president

Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola (1900-1931)
(1893-1914) Camilo García de Polavieja y del Castillo,
marquès de Polavieja, primer comissari reial i president
(1914-1916) Fernando María de Baviera y Borbón,
comissari reial i president
(1916-1916) Luis María Patiño y de Mesa, marquès de
Castelar, comissari reial i president
(1916-1923) Eladio Mille Suárez, comissari reial i president
(1923-1931) José Mª. de Hoyos y Vinent, marquès de
Hoyos, comissari reial i president
(1931-1931) Manuel Álvarez de Toledo y Samaniego,
marquès de Miraflores, comissari reial i president

Comitè Central de Creu Roja Espanyola (1931-1939)
(1931-1933) Marcelino Pascua Martínez, president-delegat
(1933-1936) Ricardo Burguete Lana, president
(1936-1939) Aurelio Romeo Lozano, president

Assemblea Suprema de Creu Roja Espanyola (1936-1978)
(1936-1940) Fernando Suárez de Tangil y Angulo, comte de
Vallellano, president
 (1940-1941) Enrique Suñer Ordóñez, president
(1942-1957) Manuel Martínez de Tena, president i delegat
del Govern
(1957-1965) Antonio Mª. de Oriol y Urquijo, president
(1965-1967) José de Diego López, president
(1967-1969) Enrique de la Mata Gorostizaga, president
(1969-1974) Francisco Queipo de Llano y Acuña, marquès
de Toreno, president
(1974-1976) María Belén Landáburu González, presidenta
(1976-1978) Casilda de Silva-Bazán y Fernández de Henestrosa,
marquesa de Santa Cruz, presidenta

Assemblea General i Comitè Nacional de Creu Roja
Espanyola (1978-act.)
(1978-1985) Enrique de la Mata Gorostizaga, president
(1985-1990) Leocadio Marín Rodríguez, president
(1990-1994) Carmen Mestre Vergara, presidenta
(1994-2015)  Juan Manuel Suárez del Toro y Rivero, president
(2015-act.)    Javier Senent García, president

Breu història de la sobrassada

Embotit cru de carn i de xulla de porc capolades i pastades amb pebre bord (pebre vermell), pebre coent i sal. És una de les referències gastronòmiques de Mallorca.

Amb la massa que s’obté s’omplen els budells del mateix porc. Les peces se cusen, fermen i renten amb aigua i pebrebó. Si el budell és prim, el producte s’anomena llonganissa i es consumeix el primer hivern. Si el budell és gros, s’anomena sobrassada i és consumeix a l’estiu. Les peces de més grandària (bisbe) es consumeixen a l’època de les matances de l’any següent. La sobrassada sense embotir se consumeix de seguida. Les matances se fan habitualment per Sant Martí (11 de novembre).

Es menja crua, torrada o fregida. Sovint es menja untada sobre una llesca de pa o sobre galetes d’oli. Les peces es conserven penjades en una estança ben orejada, fresca i seca. Es prepararen plats tan gustosos com els ous ofegats amb sobrassada, els ous al forn amb sobrassada, els ous fregits amb sobrassada, la sobrassada amb mel, la coca o l’ensaïmada amb tallades de sobrassada, la sobrassada amb suquet, etc.

El producte es defineix quan arriba d’Amèrica el pebre bord, també dit pebre vermell. El pebre bord és conegut i usat a l'illa entre final del segle XVII i principi del segle XVIII, per bé que les primeres partides arriben a la Península Ibèrica en el curs del segle XVI. El nom de l'embotit deriva probablement de la paraula siciliana “soprassata”, que apareix usada en català en escrits de 1403, tot referint-se a un tipus d’embotit sicilià de porc. Possiblement l’antecedent de la sobrassada és un embotit de porc, sicilià o mallorquí, anterior al s XVI, que no té encara el color vermell i l’aroma que li dóna el pebre bord.

“Fermar els gossos (o els cans) amb llonganisses” vol dir que es viu en l’abundància. “Hi ha més dies que llonganisses” i “Hi ha més setmanes que sobrassades” són dites que signifiquen que hi ha temps per a tot.


Bibliografia

GEM, 16, 319

Antoni TUGORES i Antònia SUREDA, “Els millors plats de la cuina popular de Mallorca”, Lleonard Muntaner ed., Palma, 2013.

WIKIPÈDIA

DCVB