domingo, 21 de abril de 2013

Joan Fuster Bonnín i els pintors del seu temps

D’esperit obert i sociable, Joan Fuster es va relacionar amb els pintors mallorquins del seu temps i amb els de fora que passaren per l’illa o hi residiren temporalment. De tots volgué aprendre alguna cosa, a tots respectà i mai no deixà de fer proves amb les propostes innovadores que cada un d’ells aportava. Fuster va ser un gran pintor, sobretot, perquè volgué aprendre sense pausa i sense fi.

Ricard Anckermann fou el seu mestre. En el seu taller aprengué a manejar els pinzells i adquirí els coneixements bàsics sobre les tècniques de la pintura. La relació dels dos artistes se basà en sentiments d’admiració, veneració i amistat. Fuster ho demostrà a través de la pintura i ho digué explícitament en nombroses ocasions. La petjada del mestratge d’Anckermann és visible a les teles primerenques de Fuster com “Primavera” (1899), “Dues pescadores” (1899) i “Dona al lligador” (1900 c.).

El realisme detallista, brillant i intimista d’Antoni Ribas no és lluny de “Valldemossa” (1913 c.), “Treballant l’hort” (1906), “Port de Sóller” (1936 c.) i “Torrent d’Esporles II” (1942).

L’interés pels blancs i l’exaltació de la figura femenina porta ressonàncies d’Antoni Fuster Fortesa, pintor que la va treballar amb convicció i excel·lents resultats. “Joveneta entre flors” (1902) i “Retrat de l’esposa” (1898l) en són dos exemples significatius.

La naturalitat de la descripció realista i alhora romàntica de Joan Bauzà se fa palesa a obres com “Dues pescadores” (1899), “Al·lots al Jonquet” (1904 c.) i, en part, a “L’amo de Son Moragues” (1911 c.).

La preocupació per les perspectives immenses de Llorenç Cerdà es reflecteix en algunes teles de Fuster com “Costa Nord de Mallorca” (1910 c.), “Vall de Sóller” (1925 c.), “Vista de Palma des de Son Verí” (1929 c.), “S’Alqueria (Andratx)” (1935) i “Vista des de s’Alqueria (Andratx)” (1935).

L’evocació de l’informalisme colorista d’Anglada és present a “Crepuscle al mar” (1915 c.) i a “Vista de Palma a posta de sol” (1940 c.). L’exaltació angladiana de l’elegància femenina és present a “Retrat de l’esposa” (1915 c.). L’exuberància floral i cromàtica d’Anglada s’evoca a “Torrent de Sóller” (1918 c.).

L’interés pels jardins de Rusiñol sembla inspirar “Paisatge de sa Coma” (1906), “Jardí” (1906) i "Jardí de sa Coma” (1910 c.). L’afecció als paisatges nocturns de Rusiñol explica els experiments que Fuster fa amb "Nocturn amb figures" (1900 c.), “Crepuscle a l’estany de Son Moragues” (1904 c.), “Paisatge nocturn” (1914 c.) i altres. Els ametllers florits que porten Rusiñol a Mallorca gairebé cada any són presents a “Paisatge amb ametllers florits” (1915 c.) i a “Ametllers florits amb el Puig al fons” (1934).

L’afecció a les flors, als espais oberts i a les llums aclaparadores d’Eliseu Meifrén es veu evocada a “Terrat de cal pintor” (1920 c.) i “Paisatge amb la filla Joana” (1928 c.).

Sorolla fa una estada a Mallorca des de principi d’agost fins a principi de setembre de 1919. Pinta el Cavall Bernat de Cala Sant Vicenç amb la força d’un luminisme exaltat, que Fuster havia interpretat de manera força més personal a “Cala Llum” (1906 c.).

A Valldemossa es troba amb Henri Brugnot, pintor francès postimpressionista, l’estiu de 1908. Se fan amics i Brugnot pinta un retrat vigorós de Joan Fuster a contrallum. Fuster li explica alguns secrets del paisatge mallorquí, que mouen Brugnot a pintar, entre d’altres coses, una tela esplèndida de la cala de Deià (“Cala Deià”, 1908), després d’haver observat amb atenció “Cala Llum”, en la que s’inspira.

Tafaner i donat a investigar, analitzar i avaluar el que fan els pintors que coneix, s’interessa a fer proves amb les solucions alienes. No el mou l’esperit d’imitació, sinó l’afany d’aprendre i ampliar l’horitzó dels seus coneixements. Al bell mig de les proves que fa emergeix una personalitat ferma i potent que sap bé el que li agrada i l’omple i el que no li interessa gaire o no li interessa. Ho sap perquè no solament veu i mira, sinó perquè, a més, tasta, experimenta i investiga.


Miquel Alenyà Fuster
21 d’abril de 2013

Breu història de l'ensaïmada


Pastís propi de Mallorca fet amb farina de blat de força, aigua tèbia, sucre, ous, oli o saïm (mantega de porc), llet i llevat. És un producte antic i de gran tradició, que ha esdevingut un dels signes identificatius de Mallorca. Té forma de caragol enrotllat en el sentit de les agulles del rellotge. Habitualment s’hi posa sucre en pols per sobre abans de servir-la.

Segons Tugores-Santandreu (2013), tant els àrabs com els jueus tenen pastes dolces fetes en espiral, molt semblants a l’ensaïmada, que podrien explicar un origen comú. Possiblement, l’antecedent de l’ensaïmada sigui una pasta dolça en espiral, àrab o jueva, feta inicialment amb oli, que després del s. XIII passés a ser feta amb saïm, producte que li dóna el nom amb què ha arribat als nostres dies. Al final del s. XIII es produeix a les Illes Balears i a la Península una extensió considerable de les produccions ramaderes, especialment del ramat de porcs. Les primeres referències escrites al pastís són del s. XVII i parlen de llur relació amb la celebració de festes i solemnitats.

Hi ha diverses varietats d’ensaïmades. La llisa és la que no porta cap casta de farciment. La de cabell d’àngel porta un farciment de confitura de cabell d’àngel. Actualment, també n’hi ha de nata, crema, crema cremada, tallades (sobrassada, albercocs, carabassat...), xocolata, nata i xocolata, torró, melmelada, etc. L’ensaïmada entrunyellada, feta amb dos o tres cordells de pasta en forma de trena, és molt antiga, per bé que darrerament ha caigut en desús. De vegades es fan ensaïmades petites o mitjanes cobertes de crema o xocolata.

Poden ser petites o individuals, pensades per acompanyar el desdejuni de cafè amb llet o amb llet i cacau. Les grans, que poden tenir un diàmetre de 50 cm o més, es consumeixen a les postres i s’acompanyen sovint de gelat, xocolata desfeta, llet, orxata, taronjada, llimonada, etc.

El pintor Joan Fuster Bonnín i l'excel·lència

Joan Fuster Bonnín (1870-1943) va ser un pintor honest, sincer i treballador, que visqué de la pintura i per a la pintura. La seva vida girà a l’entorn dels pinzells en els que trobà una font viva de satisfaccions i la manera d’exercir una professió que des de ben jove donà sentit a la a la seva vida.

L’obra que va fer és extensa, variada i força interessant. Es relacionà amb el bo i millor dels pintors de Mallorca i amb alguns dels millors que visitaren l’illa entre els darrers anys del s. XIX i els difícils primers anys de la postguerra. Visqué de la pintura des del 1897 fins al 1943, durant 46 anys ininterromputs.

Mogut per la passió que sentia per la pintura i per les necessitats d’una família nombrosa al seu càrrec, treballà sense desmai i amb una constància admirable. Com a fruit del seu treball incansable ens llegà una obra rica i diversa que conté una llarga llista d’obres de primera línia, d’una excel·lència indiscutible, a les que volem avui dedicar un breu comentari.

Fan part obligada del conjunt de les obres més destacades del pintor, entre algunes altres, les 12 teles següents: “Passeig del Born” (1897), “Retrat de l’esposa” (1898), “Temps de verema” (1899), “Joveneta entre flors” (1902), “Cala Llum” (1906 c.), "Costa Nord de Mallorca" (1910 c.), “Jardí de Son Moragues” (1913 c.), “Retrat de l’esposa” (1915 c.), “Tarongers de Son Tries” (1920 c.), “Lectura a l’estany” (1927 c.), “S’Alqueria (Andratx)” (1935) i “Vista des de s’Alqueria (Andratx)” (1935). Onze de les obres relacionades es troben reproduïdes i descrites en el catàleg publicat per la Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern balear amb motiu de l’exposició que li dedicà a sa Llonja el gener-febrer de 1995. No fa part del catàleg “Costa Nord de Mallorca”, que no surt a la llum pública fins el març del 2013.

“Passeig del Born” és un nocturn amb figures il·luminat pels fanals del passeig. La llum artificial dóna a la composició un aire de misteri en certa manera propi d’un món irreal, habitat per una munió de personatges que es mouen com a ombres d’una nit fosca, carregada de silencis i confidències. Es propietat de la Fundació Barceló.

“Retrat de l’esposa”, realitzat al pastel, és una simfonia de blancs que exalta la bellesa i la tendresa de la que serà la companya de la seva vida. És propietat de la família.

“Temps de verema” vessa una llum intensa que il·lumina una escena que traspua goig, alegria, satisfacció i afectes. Els personatges són el pintor, l’esposa i les germanes d’aquesta. Al fons s’obre un espai ple de vida, projectes i esperances. La pintura és d'un format molt gran.

“Joveneta entre flors” és un pastel sobre cartró propietat del Consell Insular de Mallorca. Hi predominen els verds, blaus, roses i daurats. La suma de dibuix i colors converteix la composició en un elogi de la innocència i la tendresa.

“Cala Llum” és una tela que mostra unes roques dures, de formes turmentades, que abracen una mar convertida en mirall de llum i colors. El sol ponent projecta sobre el Cavall Bernat rajos de foc que acaronen amorosament l’aigua del mar.

"Costa Nord de Mallorca" és un exercici de perspectives realitzat amb mitjans que destil·len flaires de dolcesa i suavitat que transformen en amable la duresa d'un paisatge de roques spolides i espais aclaparadors que besen una mar immòbil i silenciosa. L'obra pertany als anys anteriors a l'època en què a ka pintura de Fuster predoimina el color sobre el dibuix.

“Jardí de Son Moragues” és una tela magnífica que glossa la concepció de bellesa del pintor. És un treball de gust exquisit que mostra estimació pels verds, admiració per les aigües adormides de l’estany i satisfacció per la frondositat de la vegetació que desperta en primavera. L’obra parla d’austeritat, equilibris i alhora de diversitat i llibertat.

“Retrat de l'esposa" (1915 c.) és un oli vertical que treballa la figura de l’esposa amb colors obscurs. Hi predominen els blaus i els negres, acompanyats de tocs de marfil, daurats i blancs atenuats amb blaus imperceptibles. L'enquadrament i el posat de la dama recorden les solucions d'Anglada. Exalta la discreció i l’elegància.

“Tarongers de Son Tries” mostra un sementer de tarongers, pins, esbarzers i matolls de garriga, proper a la vorera de la mar. S’hi barregen símbols d’un ordre natural que no respecta les regles del dibuix lineal i imatges que elogien la flexibilitat i la convivència. Parla amb eloqüència del valor de la diversitat (varietat de la gamma immensa dels verds naturals), de la serenor d’una mar encalmada i amable, de la immensitat d’un cel obert a dimensions infinites i de l’artificiositat de les formes regulars de les piques d’aigua per regar. Aquesta obra és característica de l'època del pintor en què predomina el color sobre el dibuix.

“Lectura a l’estany” és un estudi de verds que abracen una taca central, el vestit vermell d’una nina que llegeix. Tot plegat transmet una vigorosa vibració cromàtica al conjunt. A la part inferior de la tela les aigües immòbils d’un estany parlen d’aspiracions de pau i harmonia.

“S’Alqueria (Andratx)” i “Vista des de s’Alqueria (Andratx)” són dues teles de gran format, molt ben treballades i acabades amb gran cura. La primera suma un exercici de perspectives que combina un gran desnivell inferior amb la llunyania gairebé inabastable de l'horitzó. La segona presenta un desnivell superior (que s’eleva des del punt de vista del pintor) per acabar amb una llunyania profunda, similar a la de l’altra composició. A la primera tela el pintor analitza la descomposició de la il·luminació en llum plena i ombres (solanes i obagues), mentre a la segona estudia els efectes d’un sol intens que il·lumina les coses com qui els dóna vida. Aquesta parella de quadres no es va descobrir fins després del tancament de la redacció del text del catàleg de 1995.

Moltes altres obres del pintor mereixen ser incloses en una relació d’excel·lència. Pensem amb “L’amo de son Moragues” (propietat dels descendents de l'arxiduc Lluís Salvador), “Vall de Sóller” (propietat del Banc d’Espanya), “Dues pescadores”, "Tarongers de Son Roca" (1926 c.), etc.

 Miquel Alenyà Fuster
21 d’abril de 2013




Joan Fuster Bonnín, "Cala Llum" (Cala de Sant Vicenç, Mallorca), oli/tela, 1905