sábado, 26 de enero de 2013

Antoni Garcia-Ruiz Rosselló (Palma, Mallorca, 20 de març de 1915 – 23 de gener de 2003)

Arquitecte i col·leccionista de ceràmica. Estudia a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, on es titula (1941) i es doctora (1963). És arquitecte municipal de l’ajuntament de Palma (1943-67), la qual cosa el porta a dirigir les obres de construcció del mercat de l’Olivar, a projectar la reforma del cementiri de Palma i a projectar i dirigir la construcció del monument a Santiago Rusiñol (carrer marquès de la Sènia, Palma). També projecta nombrosos blocs d’habitatges, xalets i hotels.

És elegit acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears (1953), de la qual n’és president durant 12 anys (1989-2003).

El seu treball d’arquitecte barreja elements racionalistes i regionalistes, d’acord amb la tradició iniciada a Mallorca en els anys 30 del s. XX per Guillem Fortesa Pinya i seguida per Josep d’Olesa Frates, Josep Ferragut Pou, Carles Garau Tornabells, Enric Juncosa Iglesias i altres.

Esdevé el més important col·leccionista de ceràmica de les illes gràcies a la col·laboració que troba en el comerciant d’antiguitats, ceràmica i art, Antonio Bustamante, que li porta les peces de gran qualitat que troba a la Península. Ell selecciona les que més li interessen i les que no adquireix, Bustamante les col·loca entre antiquaris de Palma. És persona elegant, educada i summament correcta.

En els anys 90 convida el col·leccionista de ceràmica Manel Ponsetí Bosch i a mi a veure, al llarg d’un matí, la seva col·lecció. Acceptem la invitació i visitem, acompanyats per ell, Son Creus i Sarrià. Excel·leix la col·lecció de ceràmica de plats de reflexos metàl·lics de Manises, la vaixella completa de ceràmica d’Alcora gallonada de dibuix groc i peces excel·lents de Ribesalbes i d’altres procedències del país i de l’estranger. Al llarg del recorregut ens demostra que a més d’un col·leccionista de criteri és un gran erudit en ceràmica.


Bibliografia

GEM, 6, 171

“In memoriam....”, ‘Última Hora’, 24-I-2013, pàg. 51

Miquel Orell Sureda (Sóller, Mallorca, 30 de desembre de 1936 – Palma, 23 de gener de 2013)

Prevere. Estudia al seminari diocesà de Sant Pere, és durant uns anys prefecte dels llatinistes de primer curs amb el suport de Joan Puiggròs Sbert i s’ordena de prevere el 1965.

Durant molts d’anys col·labora amb Mn. Miquel Moncadas Noguera en l’àmbit de la pastoral familiar. A més, és l’encarregat de l’assistència religiosa a la Clínica Verge de la Salut (Palma) i director espiritual del col·legi del Sagrat Cor, de Palma) (1968-2007).

Després d'una etapa com a delegat diocesà de Família, entre 1980 i 1986 és vicari episcopal. Entre 1986 i 2001 és rector de la parròquia de Santa Catalina Thomàs i entre 2001 i 2007 ho és de la parròquia de la Santa Creu (Palma), des d’on desplega una intensa i fecunda labor d’animació religiosa. Amb el suport de Sa Nostra completa la representació de Santa Catalina Thomàs a la parròquia que porta el seu nom amb dues teles de la santa valldemossina, a les quals afegeix una imatge de Sor Francinaina Cirer, també sufragada per l'Obra Social de Sa Nostra. Les tres teles són obra del pintor Pau Fornès, el mateix que féu la imatge central del temple. El 2001 permet que es tanqui dins l'església de Santa Catalina Thomàs un grup d’immigrants amb els quals se solidaritza. A Santa Creu restaura l’orgue i realitza obres importants de manteniment i de millora.

El seu caràcter obert, comunicatiu i alegre fa que esdevingui un dels rectors de Palma més coneguts i apreciats. El 2007 per motius de salut es jubila i estableix el seu domicili a la residència sacerdotal de Sant Pere i Sant Bernat. Mor a Palma als 76 anys. En sufragi seu es diuen dos funerals, un a Santa Catalina Thomàs (24-I-2013) i un altre a Santa Creu (28-I-2013).

Company i amic seu, vaig tenir l’oportunitat de saludar-lo fa uns mesos entre les escales de la Seu i el carrer de Conqueridor, als peus de l’edifici de Can Verga. Recordàrem els dies passats a Son Gibert i la figura de Mn. Baltasar Soler. Tenia pressa perquè arribava tard i perquè mai no li agradaren els comiats.


Bibliografia

R.I., "Fallece Miquel Orell", 'Última Hora', 25-I-2013, pàg. 17