lunes, 14 de enero de 2013

Maria Guadalupe Salas Garau (Palma, 1927 - 13 de gener de 2013)

Propietària i directiva d'empreses. Filla de Manel Salas Sureda i Maria Garau Tornabells, és germana de sis: Catalina, Manel, Amanda, Pere, Salvador i Ferran Salas Garau. Del seu pare, traspassat el 1942, quan ella té 15 anys, hereta les finques rústiques de Son Pacs, Son Crespí (Manacor)  i Son Berga (Alaró) i altres finques rústiques i urbanes. També rep en herència accions de l’empresa Salinera Espanyola S.A. i d’altres societats mercantils. En els primers anys 50 realitza obres de reforma i consolidació de les cases de Son Berga que dirigeix el seu oncle l’arquitecte Carles Garau Tornabells.

Manté una perllongada i sincera relació d’amistat i confiança amb Mn. Miquel Moncadas Noguera, posteriorment bisbe de Menorca i de Solsona, al qual presta ajuts destinats a donar suport a causes solidàries, de beneficència i d’interès general.

Els primers anys 70 se casa amb l’empresari Emili Aranyó Passant, vidu, establert a Palma els primers anys 60, on havia desplegat activitats relacionades amb el comerç del tèxtil i la confecció i havia arribat a ser alt directiu de l’empresa Magatzems Salvat S.A., situada al carrer Colom (Palma). En ell troba la companyia i el suport adequats per compartir el tarannà empresarial i, alhora, altruista i generós que la distingeix.

Els anys 50 és una de les primeres dones de Palma que condueix cotxe de manera habitual, amb desimboltura i amb un turisme de la seva propietat. La seva figura a bord d’un cotxe modern i gran, conduït per ella sola, juntament amb la seva pròpia manera de ser, contribueixen a rodejar-la de la imatge de dona autosuficient, autònoma i independent, fet que la converteix a Palma en un referent de la dona moderna dels anys de la Postguerra.

Afeccionada a viatjar, s’agrada de viure en contacte amb la natura i fer estades al camp. Dotada de gran caràcter i de criteri propi, duu una vida senzilla, discreta i austera, allunyada de l’ostentació. S’agrada de participar activament en els consells d’administració d’empreses de la família, als quals aporta iniciatives, dinamisme i un fi sentit de l’oportunitat. Després de sobreviure a tots els seus germans i germanes, mor a Palma als 85 anys d’edat. Descansa en el cementiri de Palma.