miércoles, 25 de septiembre de 2013

Faust Morell Orlandis (Palma, 19 de juliol de 1821 – 28 de gener de 1880)

Pintor i aristòcrata. Se forma a Palma amb el suport d’algun pintor destacat, possiblement Salvador Torres Sanxo (1799-1882) o Agustí Buades Frau (1804-1871).

Treballa el retrat i les composicions històriques i religioses. Pel que fa als temes religiosos, segons Joan Llabrés Bernal, pinta El beat Pere Claver ensenyant a nins africans i Beat Joan Bermans (església de Monti-sion), La impressió de les llagues de Sant Francesc d’Assís (Sant Jaume, Palma), Nostra Senyora de la Corretja (parròquia de Valldemossa), Sant Antoni de Pàdua (parròquia de Selva), La Sagrada Família en un descans del camí a Egipte (parròquia de Santa Maria del Camí) i altres.

Faust Morell Orlandis, Autoretrat, oli/tela 1865 ca.

Pel que fa a composicions històriques, pinta Retrat d’Hanníbal, Retrat de Carles V (de cos sencer) i altres. Pel que fa al retrat, realitza els de la infanta Maria de la Mercè, els d’alguns fills il·lustres de l’Ajuntament de Palma i altres. També fa (1865 ca.) el seu autoretrat. Com a copista fa la còpia del quadre Martiri de Sant Sebastià, de Van Dyck, de l’Ajuntament de Palma. També fa composicions de figura de caràcter profà, com Al·lota amb ombrel·la a la platja i altres.

Exposa diverses obres a l’exposició inaugural del Foment de la Pintura i l’Escultura (1876). És acadèmic numerari i president (1858-1975) de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma, del Foment de la Pintura i l’Escultura de Mallorca (12876-1880) i del Cercle Catòlic (1869). És acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (Madrid).

És professor de pintura de Ricard Anckermann Riera (1862-1865) i el seu conseller. Casat amb Mariana Bellet Gracia-Conde (7-XII-1850), és pare del pintor Faust Morell Ballet i d’altres fills. Rep en herència el títol de marquès de Solleric.

La seva obra respecta les pautes de l’estil neoclàssic que floreix durant el s. XIX. Excel·leix per la sobrietat de les composicions i la seva senzillesa, pròpia d’un admirador entusiasta de Fra Angèlico. Mor a Palma als 58 anys.



Bibliografía

Margalida TUR, “Morell Orlandis, Faust”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 301-303, Palma, 1996.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Fausto Morell Orlandis”, ‘Las Baleares y sus pintores”, pàg. 37-38, L. Ripoll editor, Palma, 1931.

Joan LLABRÉS BERNAL, “Notícias y relaciones históricas…”, t. V, pàg. 604, Palma, 1971.


lunes, 23 de septiembre de 2013

Josep Ventosa Domènech (Barcelona, 12 de maig de 1897 – Port d’Andratx, 29 de maig de 1982)

Pintor. Estudia a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi (Escola de Llotja), però no acaba els estudis. S’interessa pel cubisme i, posteriorment, fa una passada fugaç pel surrealisme i el futurisme. Es trasllada a Brussel·les per conèixer de primera mà els moviments avantguardistes. De retorn a Barcelona, abandona l’interés pels moviments d’avantguarda i treballa el paisatge figuratiu amb influència de l’escola d’Olot.

Josep Ventosa Domenech

Exposa individualment a Barcelona (1935) i a Brussel·les (1935). Participa en exposicions col·lectives a Barcelona, diverses ciutats europees i Sud-amèrica.

Després de la Guerra Civil (1940), trasllada la residència a Mallorca. Barreja estades al Port d’Andratx, Sóller i Palma. Viatja sovint a Barcelona. Pinta a Sóller, Andratx, Biniaraix, Torrent de Pareis, sa Calobra, Sant Telm, Valldemossa, Alaró, Lluc, Puigpunyent, Banyalbufar i altres indrets de la Serra de Tramuntana. Casat amb Cèlia Gil, no té descendència. 

Es poden distingir quatre etapes en la seva obra. La primera és l'època cubista i informalista, que es clou quan decideix dedicar-se al paisatge. La segona etapa, dedicada bàsicament a la ruralia catalana, abasta els anys 30 del s XX i es caracterítza per l'ús d'una paleta en la que predominen els verds i els verds tendres amb lleugers contrastos de llum i color. La tercera etapa abasta des de l'arribada del pintor a Mallorca fins a la meitat de la dècada dels anys 50. Sota la influència de la llum de Mallorca, realitza marines i visions portuàries lluminoses, que tracta amb una paleta de tons suaus propera a la d'alguns antics noucentistes. La cinquena etapa comença vers la meitat dels anys 50. Aleshores  treballa preferentment paisatges monumentals que tracta amb colors grisos argentats, transparències i composicions difuminades.

El 1947 exposa a Galeries Costa (Palma). També exposa a Barcelona, Madrid, Sabadell, etc. La Galeria Rubines (Palma) li dedica (1979) una exposició antològica amb motiu del seu 80è aniversari (complit el 1977). A partir de 1980 exposa a la Galeria Jaume III (Palma).

El 1982 l’Ajuntament d’Andratx el nomena fill il·lustre de la vila. El dissabte dia 29 de maig de 1982 mor al Port d’Andratx als 85 anys d’edat. La Galeria Jaume III (Palma) li dedica (1989) una magna exposició retrospectiva, que es complementa amb la publicació d’una monografia biogràfica escrita per Rafel Perelló Paradelo. Està representat a l’exposició retrospectiva “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, que té lloc a sa Llonja amb motiu del centenari d’Última Hora. Té una entrada a la GEM i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.

Josep Ventosa, Oliveres de Mallorca, oli/tela
  
Bibliografía

Margalida TUR, “Ventosa Doménech, Josep”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, Promomallorca ed., Palma, 1996.

CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, Exposició d’homenatge a Última Hora, Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, pàg. 63 i 153, Palma, 1993.

Rafel PERELLÓ, “Ventosa”, Estudios Internacionales Jaime III, Palma, 1982.


domingo, 22 de septiembre de 2013

Antoni Gelabert Massot (Palma, Mallorca, 15 de juny de 1877 - Deià, Mallorca, 22 de gener de 1932)

Pintor i dibuixant. D’origen modest (1), és fill de Bartomeu Gelabert Guardiola, barber, i de Joana Aina Massot Lliteres. Acabats els estudis primaris, treballa d’auxiliar a la barberia (Can Millàn). Després de la mort del pare (1892), amb 15 anys es fa càrrec del negoci, font única d’ingressos familiars. Compatibilitza molts anys la pràctica de la pintura amb l’ofici de barber, que li permet obtenir uns ingressos regulars i suficients per sobreviure sense esglais. Adscrit al corrent modernista, les seves obres evolucionen des del modernisme realista al simbolisme per optar, a l’entorn de 1910, en favor de solucions sintetistes, que a partir de 1912 presenten influències postimpressionistes.

Fa uns 200 olis, majoritàriament de format petit. La temàtica inclou paisatges, marines i retrats. Pinta a Palma, Deià, Sóller, Alcúdia i Pollença. Fa ús de la tela i la taula. La seva obra ha estat objecte d’una anàlisi molt completa i d’una catalogació gairebé exhaustiva, realitzada per un equip dirigit per Josep M. Pardo (2). L’obra de Gelabert es pot considerar dividida en diverses etapes.


Antoni Gelabert Massot, Dona asseguda, oli/tela, 1906-1907

Període de formació (1893-1899)
L’aprenentatge del pintor té una base essencialment autodidàctica, per bé que assisteix a les classes de l’escola de l’Acadèmia de Belles Arts, que aprova amb premis i qualificacions altes. A l’Acadèmia coincideix amb Pere Blanes Viale, amb qui estableix una sòlida i duradora relació d’amistat i d’afinitat estètica.

Participa a l’Exposició Balear de Sóller (1897). És admès com a soci del Foment de la Pintura i l’Escultura, fet que li permet participar a les exposicions periòdiques que realitza l’entitat. D’altra banda, fa part del grup fundador de la societat Saló Beethoven, que reuneix músics, melòmans, escriptors i alguns pintors afeccionats a la música. La seu de la societat es troba a la planta baixa de l’edifici en el que s’ubica la barberia de Gelabert. El promotor i l’animador principal de la societat és el compositor Antoni Noguera Balaguer (1860-1904).

La influència modernista (1900-1902)
La presència a l’illa dels pintors catalans Joaquim Mir i Santiago Rusiñol fa inevitable que els dos entrin en contacte amb Gelabert, que observa amb atenció i admiració els seus treballs. Col·labora amb Rusiñol en la tasca de traslladar als plafons finals del Gran Hotel els esbossos de base.

Influït per Rusiñol i Mir, s’adscriu al modernisme i als nous corrents renovadors, que impliquen una ruptura amb les concepcions i tècniques de la pintura acadèmica i tradicional. A les illes són pocs els pintors modernistes o propers al modernisme, atesa l’animadversió amb la que és mirada la nova pintura pels pintors acadèmics. De fet, solament els joves Antoni Gelabert, Pilar Montaner i Pere Blanes Viale segueixen les pautes modernistes.

Pel que fa als retrats, al pastel i al carbó, s’observa en Gelabert la influència de Ramon Casas, patent en els retrats de Gabriel Alomar Villalonga, Josep Vives Verger, Joan Torrendell Escales i Miguel Sarmiento Salom, realitzats el 1902. Entre els olis que fa aquests dos anys destaquen Can Binimelis (1901 ca.), propietat de la Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, i Mollet (1901 ca.), adquirida per Joan Alcover i actualment conservada a la col·lecció de l’Obra Cultural Balear. El primer reflecteix influències de Santiago Rusiñol, mentre el segon conté influències de Joaquim Mir. Una tercera obra digna de ser citada és la que titula Castell del Rei (1902 ca.), pintada a la primavera de 1902, durant l’estada que fa el pintor a Pollença amb Rusiñol i Joaquim Mir. Si Can Binimelis representa una escena amb llum de capvespre, en aquesta presenta un contrallum a l’hora de la posta de sol. La tela no està acabada i tampoc no està signada.

El gener de 1902 William Degouve de Nuncques i la seva esposa, Juliette Massin, també pintora, presenten una exposició de comiat al Cercle Mallorquí, després d’una estada a Mallorca de prop d’un any i mig. L’exposició causa impacte en els ambients artístics de l’illa. El 28 de setembre de 1902, amb 25 anys, Antoni Gelabert inaugura la primera exposició individual. Ho fa a la Sala Parés, de Barcelona, de la mà de Rusiñol i Joaquim Mir. Hi presenta una vintena de quadres. Acabada l’exposició de la Sala Parés i de retorn a Palma, Gelabert rep l’homenatge dels seus amics, que li dediquen un dinar d’homenatge al restaurant de Can Tomeu el diumenge 12 d’octubre. Hi assisteixen 28 comensals, entre els que hi ha Santiago Rusiñol, Gaspar Terrassa, Joan Fuster, Francesc Rosselló, Joan Pizà, Antoni Albareda, Joan Alcover, Gabriel Alomar, Rafel Ballester, Miquel Borràs, Fèlix Escales, Joan i Antoni Marquès, Lluís Martí, Antoni Noguera, Benet Pons, Ricard Roca Amorós, Nicasi Roca, Miquel Sarmiento, Joan Torrendell, etc. (3).

El novembre de 1902, Gelabert fa a Can Clar (Palma) la segona exposició individual. Hi presenta gran part de les obres exhibides a la Sala Parés i hi afegeix els quatre retrats citats més amunt. L’acumulació de les dues exposicions i el seu caràcter individual poc freqüent, fan saltar la polèmica. El fulminat ve donat per un article que Miguel Sarmiento publica a La Última Hora el 20-XII-1902. Comenta l’exposició de Gelabert al Cercle Mallorquí i critica l’exposició del Foment de la Pintura corresponent al mes de desembre en curs. El 29 de desembre Joan O’Neille, com a secretari i president en funcions del Foment de la Pintura, adreça al diari un comunicat de queixa. Segueixen intervencions de Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Fèlix Escales, Joan Torrendell i altres. O’Neille intervé amb nous comunicats, llargs i reiteratius. La tensió que es crea fa que el diari decideixi tallar la polèmica.

Estada a París i tornada a l’illa (1903-1906)
Becat per l’Ajuntament de Palma, Gelabert estudia entre gener i juny de 1903 a l’Escola de Belles Arts de París. Presta atenció, sobretot, als estudis de figura i als temes de perspectiva. Aprofita l’estada a París  per pintar jardins i paisatge urbà. Abunden els horabaixes i els nocturns, que li permeten evitar els contrasts severs de llum i l’ús de gammes complementàreis de color. Són obres d’aquest any Notre Dame (1903), Jardí de Luxemburg (1903) i Notre Dame a l’horabaixa (1903).

De retorn de París, pinta a Palma el quadre de format més gran que fa tot al llarg de la seva vida, el titulat Murada i Catedral a entrada de fosca (1903), que lliura a l’Ajuntament de Palma com a contrapartida per la beca que li ha permès residir mig any a París. Té temps per desplaçar-se a Bunyola a pintar. És d’aleshores la tela Possessió de Bunyola (s’Alqueria de Vall) (1903-1904 ca.). També pinta a Sóller i a altres indrets.

El gener de 1904 presenta al Cercle Mallorquí una nova exposició individual, de 20 obres, que fa esclatar una nova polèmica. El diari La Tarde publica un escrit anònim hostil amb en Gelabert. Rusiñol que es troba a Sóller pintant, és requerit pels amics perquè doni resposta a l’anònim. Publica quatre articles que contestaten cada un dels escrits de l’autor anònim de La Tarde. Rusiñol dóna per acabada la polèmica, però les conseqüències venen després. El Foment de la Pintura i l’Escultura, convertit en bastió de la pintura acadèmica i tradicional més enllà del que era raonable, entra en una etapa de dificultats i de divisions creixents. D’altra part, la societat Saló Beethoven es veu trasbalsada el març de 1904 per la mort sobtada del compositor Antoni Noguera, el seu principal promotor i animador.

La Societat de Concerts Beethoven i el Foment de la Pintura, per raons d’interès comú, acorden fusionar-se. La nova entitat s’anomena Cercle de Belles Arts. N’és elegit president Ricard Roca Amorós, industrial de prestigi, deslliurat de compromisos anteriors. Es condiciona una nova seu, situada en el passeig de la Constitució (avui passeig del Born), núm. 12, que s’inaugura el 4 de desembre de 1904 amb una exposició col·lectiva i amb un concert a càrrec del jove pianista Antoni Torrandell. La combinació de manifestacions pictòriques i musicals dóna inicialment bons resultats. La vida de la societat s’anima i la seva projecció es consolida.

A final de 1904, Gelabert, Bernareggi i Blanes Viale fan una estada a Peguera. Pinten, llegeixen i tracten temes relacionats amb la pintura i la seva tècnica. D’aquests mesos és l’obra Platja de Peguera (1904-1905), de format allargat (30 x 80 cm), que és adquirida pel músic Josep Balaguer i actualment fa part de la col·lecció del Cercle de Belles Arts. També és d’aquests mesos l’obra Vista de Peguera (1904-1905 ca.), que és adquirida per Ricard Roca. El 1906 participa a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid i amb Pilar Muntaner viatja a Madrid, Toledo, etc. L’abril de 1906 marxa a París.

Etapa sintetista o simbolista (1907-1909)
Els postulats bàsics del sintetisme simbolista consisteixen a representar la natura no segons els models reals, sinó d’acord amb els propis sentiments subjectius. El moviment sintetista es troba en una fase de creixement i de gran acceptació arran de l’exposició dedicada a Gauguin en el Saló de Tardor, de París.

L’assumpció del sintetisme es produeix en Gelabert amb una certa gradualitat, que comença amb la realització de la tela que titula Dona asseguda (1906-1907 ca.), que exposa al salonet del Cercle de Belles Arts el maig de 1907, segons diu Màrius Verdaguer (4). Altres obres amb les que assaja procediments sintetistes són Pont de sa Riera (1908 ca.), que incorpora formes de caire visionari i subjectiu. La jove endiumenjada que seu en el balancí de Dona asseguda sembla es és Clara Lucena Sagrera, aleshores de 25 anys, que viu a la casa d’en Gelabert amb la mare i la germana del pintor. La noia posa a la manera d’algunes figures d’Anglada. La tela conté elements d’un erotisme subtil i respira una certa atmosfera de misteri.. En algunes ocasions s’ha dit que la protagonista espera Francesc Blanes Viale, germà del pintor i amic d’Antoni Gelabert. El 2002 la tela és netejada i envernissada de nou, cosa que li permeten recuperar un cromatisme viu i colpidor, dissimulat durant anys a causa de l’oxidació del vernís protector inicial.

Una altra obra d’aquesta etapa és la titulada Plaça d’en Quadrado (1906-1908 ca.), que és exposada a Palma el 1909 i, posteriorment, el 1915, moment en el que la compra el financer Joan March Ordinas. El 1909 fa una exposició amb més obra que mai. Presenta 42 obres. L’ofereix a les instal·lacions del Cercle de Belles Arts quan la societat és a punt de fer pública la seva situació de fallida econòmica a causa d’una gestió desencertada.

El 1909 dos fets afecten la vida familiar del pintor, el matrimoni de la seva germana Francesca amb Pere Riera, administrador de correus a Pollença, i l’inici de la relació de parella de Gelabert i Clara Lucena.

Retorn a l’impressionisme (1910-1915)
A partir de 1910 desapareix de les obres de Gelabert el simbolisme dels anys anteriors, mentre desplega un estil singular i personal. La pinzellada fa funcions d’esquematització i de síntesi de la forma. El cromatisme, tractat amb llibertat, cerca tons suaus i contrastos moderats. Focalitza l’atenció en el paisatge urbà de Palma. De vegades fa ús de solucions de caire impressionista.

Són d’aquests anys algunes obres cabdals dins la producció del pintor, com Porta del Camp (1912-1913 ca.) (Ajuntament de Palma), El Jonquet II (1912-1913 ca.), Mollet (1912-1914 ca.), La Foradada (1912-1913 ca.), El Jonquet III (1912-1914 ca.), Claustre de Sant Francesc (1914 ca.) (Ajuntament de Palma), etc.

El 1910 fa part del grup fundador de l’Associació d’Artistes Pintors, que es crea arran de la crisi del Cercle de Belles Arts. La nova societat es constitueix el gener de 1910 i n’és elegit president Ricard Roca Amorós. S’hi integren els pintors Vicenç Furió, Francesc Rosselló, Llorenç Cerdà, Joan Pizà Canyelles, Gaspar Terrassa, Pere Càffaro, Miquel Arcas, Joan Bauzà, Pilar Montaner i Antoni Gelabert.

Els pintors Antoni Ribas Oliver, Joan Fuster, Joan Pallicer, Jordi Anckermann Ribas, Josep Pons Frau Antoni Ribas Prats, Vicenç Llorenç i l’escultor Grauches es mantenen fidels al Cercle de Belles Arts. La societat es trasllada a uns locals modests del carrer Constitució i inicia una nova singladura, que comença l’abril de 1910 amb l’organització de sorteigs mensuals (5).

El maig de 1911, sota la direcció de Llorenç Cerdà, Gelabert torna a ser nomenat professor d’entrada de l’Escola de Belles Arts de Palma. El nomenament és renovat els cursos 1911-1912, 1912-1913 i 1913-1914. Cessa el desembre de 1914 quan el titular de la plaça, Joan Pizà, s’hi reincorpora. El 1912 viatja a París, on admira l’exposició de Monet, que li agrada i li interessa molt.

La tensió i les inquietuds que provoca l’inici de la Primera Guerra Mundial enrareixen el mercat de la pintura. D’altra part, el sistema de vendes mitjançant sorteigs mensuals no respon tan bé com abans als gusts i a les preferències dels col·leccionistes d’art. L’arribada d’Anglada i d’un grup de pintors joves afegeix elements de saturació i incertesa. Els temps es presenten difícils. Tot plegat fa que l’Associació d’Artistes Pintors i el Cercle de Belles Arts cerquin l’aixopluc d’una societat més gran i més forta. El Veloz Sport Balears accepta les seves propostes i decideix absorbir les dues societats. El dia primer de gener de 1915, el Cercle de Belles Arts absorbeix l’Associació d’Artistes Pintors i, tot seguit, és absorbit per la societat recreativa i esportiva Veloz Sport Balear. Alhora, aquesta crea una secció dedicada a l’organització d’exposicions de pintura i de concerts de música, a la qual es dóna el nom de Cercle de Belles Arts. Entre el 20 i el 27 de gener de 1915 es fa una gran exposició de 50 obres de 10 artistes, dels que fa part Antoni Gelabert.

La influència d’Anglada (1916-1922)
La presència d’Anglada a Mallorca arran de l’inici de la Primera Guerra Mundial (1914) influeix de manera general en la temàtica i la tècnica dels pintors de l’illa. Solament adopten posicions divergents de les d’Anglada els pintors noucentistes, Bartomeu L. Ferrà Juan i Joan Antoni Fuster Valiente, i els pintors avantguardistes Jacob Sureda, Joan Junyer i Juli Ramis.


La pinzellada es fa gruixada, sinuosa i més empastada. La paleta guanya intensitat i força. Es renova l’interés pel retrat i per les composicions de figura. Entre les obres de Gelabert d’aquest període destaquen Ball de mascares al Teatre Líric (1917 ca.), Punta de la Creu. Por de Sóller (1918 ca.) i, sobretot, Corpus a Cort (1915-1918 ca.). Passat un temps, Gelabert torna a la pinzellada predominantment llarga i rectilínea. El 1918 comença la publicació de col·laboracions a la premsa. A La Almudaina publica articles que signa amb el pseudònim de Fígaro.

Antoni Gelabert Massot, Retrat de Gabriel Alomar, pastel/paper, 1902

Els darrers anys (1922-1932)
El 1922, mentre és batle de Palma Bartomeu Fons Jofre de Villegas, s’executa la demolició dels edificis de la illeta de Cort. El solar que resta, el carrer de la Llum i la plaça de les Copinyes constitueixen la nova plaça de Cort. Amb aquesta operació desapareix la barberia del pintor. La indemnització que rep li permet adquirir Son Fonc (o Son Enfony) a Deià. A partir d’aleshores es dedica plenament a la pintura.

Els temes se centren en Pollença i Deià. Introdueix  canvis a la paleta, la temàtica i la tècnica. Predomina el tema dels emparrats. El 1923 exposa amb Bartomeu L. Ferrà, Francesc Rosselló i Pilar Montaner a l’establiment de Gaspar Homar Mesquida, a Barcelona. El juny exposa a la botiga de Margalida Mateu amb Bernareggi, Ferrà, Montesinos i Pizà. L’octubre presenta una exposició individual a la Patronal de Pollença.

El 1925 publica articles a La Almudaina i, ocasionalment, a La Última Hora. Els escrits es reuneixen en un annex de l’obra Antoni Gelabert. Catàleg raonat (6). El 1917 imparteix la conferència La cerámica de Baleares y otros lugares al Museu Arqueològic Diocesà de Mallorca. El 1928 formalitza el matrimoni amb Clara Lucena i amb ella visita París. El desembre de 1928 s’inauguren les Galerises Costa amb una mostra retrospectiva d’Antoni Ribas. Tot seguit, entre el 24 de desembre i el 6 de gener, Gelabert fa l’exposició Emparrats de Mallorca. El febrer-març de 1931 exposa a Galeries Costa per darrera vegada. Mostra emparrats i algunes notes del Jonquet i de Deià. La paleta esdevé lluminosa i les composicions reflecteixen hores centrals del dia. El gener de 1931 mor a Deià. És inhumat al cementiri de Deià.

Són obres d’aquests anys Emparrat de Can Brull (1923 ca.), Emparrat de Son Fonc. Deià (1923-1925 ca.), Emparrat de Son Ametller (1928), etc.

Exposicions d’homenatge
Després del traspàs del pintor, se li dediquen homenatges i exposicions monogràfiques. Destaquen les exposicions que li del Cercle de Belles Arts (1945), Galeria Danús (1962), Llibreria Tous (1971), Galeria Bearn (1977), Deià (1980), Ajuntament de Palma al Casal Solleric (1987) i Centre de Cultura ‘Sa Nostra’ (2002). L’Ajuntament de Palma publica un catàleg il·lustrat en blanc i negre amb motiu de l’exposició al Casal Solleric de 1987. La Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’ publica (2002) un catàleg raonat amb un estudi biogràfic sistemàtic, una catalogació gairebé exhaustiva i una anàlisi crítica de l’obra.

El pintor ha estat representat a nombroses exposicions de caràcter retrospectiu, com Veinte pintores mallorquines (Banc de Santander, Palma,1984), Paisatges abans (Cercle de Belles Arts, 1986), Exposició Palma (Ajuntament de Palma, Castell de Bellver, 1988), Exposició inaugural del Centre de Cultura de Sa Nostra a Palma (1989), Arts i Oficis (Casal Solleric, 1992), 100 anys, 100 pintors (1830-1970) (sa Llonja, 1993), Exposició permanent La pintura moderna a Mallorca (1830-1970) (Ses Voltes, 1996-2004), La ciutat de Palma (Ses Voltes, 2001), Un segle de paisatgisme a les Illes Balears (Museu d’Es Baluard, 2007), etc.

Hi ha obra seva al Museu de Mallorca, Govern de les Illes Balears, Ajuntament de Palma, Consell Insular de Mallorca, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Cercle de Belles Arts de Palma, Obra Cultural Balear, Museu Municipal de Valldemossa, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palma i Eivissa, Col·lecció d’Art Serra i altres col·leccions institucionals i privades. Té entrades a la GEM, la GEC i la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.


Bibliografia

Josep M. PARDO, Pilar ORTEGA i Fina TERRASSA, “Antoni Gelabert. Pintor i dibuixant”, Fundació ‘Sa Nostra’, Palma, 2002.

Gudi MORGUES JAULIN DU SEUTRE i Joan MAS QUETGLAS, “La ciutat de Palma”, Catàleg exposició abril-juny 2001, Ajuntament de Palma, Ses Voltes, Palma, 2001.

Josep M. PARDO i Miquel ALENYÀ, “Gelabert Massot, Antoni”, ‘La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 231-254, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Miquel ALENYÀ, “La pintura moderna a Mallorca”, Ajuntament de Palma, Palma, 1996.

Bartomeu L. FERRÀ JUAN, “Gelabert y su tiempo”, Conferència pronunciada en el Cercle de Belles Arts el 22 de febrer de 1945, Estudis Baleàrics, núm. 39, pàg. 113-126, i núm. 40, pàg. 119, Palma, 1991.

Catalina CANTARELLAS CAMPS, “Mallorca. La pintura dels s XIX i XX”, GEM, t. 9, pàg. 380-389, Palma, 1991.

José Carlos LLOP, “Antoni Galabert”, ‘La ciudad invisible’ pàg. 65-67, Olañeta ed., Barcelona, 1991.

Príam VILLALONGA DE CANTOS, “Pintura a ‘Sa Nostra’. Del Renaixement al Post-Impressionisme”, Caixa de les Balears ‘Sa Nostra’, Barcelona, 1989.

Guillem FRONTERA, Guillem ROSSELLÓ BORDOY i Guillem SOLER, “Palma”, Exposició al Castell de Bellver, Palma, 1988.

CATÀLEG-1987, “A. Gelabert”, Exposició antològica al Palau Solleric, setembre-octubre de 1987, Ajuntament de Palma, Palma, 1987.

Miquel PONS BONET, “Imatge d’Antoni Gelabert’, Catàleg-1987, pàg. 13-56.

Santiago BARANDIARÁN, “Gràcies, Gelabert”, Catàleg.1987, pàg. 59-84.

Miquel PONS BONET, “Antoni Gelabert”, Ajuntament de Palma, Palma, 1984.

Miquel LLABRÉS, “El pintor Antoni Gelabert”, Reial Acadèmia de Belles Arts de les Illes Balears, 6 pàg., Palma, 1981.

CATÀLEG-1977, “Homenatge a Antoni Gelabert (1877-1932)”. Galeria Bearn, Palma, 1977.

M. Manuela ALCOVER, “A. Gelabert”, Catàleg-1977, pàg. s/n.

Rafel PERELLÓ, “El pintor Antonio Gelabert”, Catàleg-1977, pàg. s/n.

Rafel PERELLÓ PARADELO, “El pintor Antonio Gelabert”, R. Perelló editor, Palma, 1977.

Josep M. TOUS i MAROTO, “Por esos estudios. En el de Antonio Gelabert”, La Almudaina, pàg. 1, 18-XII-1913, Palma.

Màrius VERDAGUER, “Tres cuadros”, La Almudaina, pàg. 1, 18-VI-1907.

GEM, 6, 219-220.<

  
Notes

(1) Neix al carrer de la Ferreria, núm. 84, 2n, a les 10 h del matí, segons Perelló-1977, pàg. 11.

(2) Josep M. Pardo disposa del suport de Pilar Ortega i Fina Terrassa.

(3). La relació completa de comensals es troba a Perelló-1977, pàg. 22.

(4) Cf. Verdaguer-1907.

(5) Cf. “La pintura moderna a Mallorca (1830-1970)”.

(6) Josep M. Pardo, Pilar Ortega i Fina Terrassa, “Antoni Gelabert. Pintor i dibuixant”, Fundació Sa Nostra, Palma, 2002.

  
Exposicions individuals (selecció)

1902     Sala Parés, Barcelona, octubre
             Can Clar, Palma, novembre

1904     Cercle Mallorquí, Palma, gener

1905     Cercle de Belles Arts, Palma, octubre

1907     Cercle de Belles Arts, Palma, desembre

1910     Sala Reig, Barcelona, març

1915     Cercle de Belles Arts del Veloz Sport Balear, Palma, gener-febrer

1917     La Veda, Palma, gener
             Sala Reig, Barcelona, març

1918     Galeries Laietanes, Barcelona, gener

1919     Cercle Mallorquí, Palma, febrer

1921     La Veda, Palma, maig

1928     La Patronal, Pollença, octubre
             Galeries Costa, Palma, desembre-gener

1931     Galeries Costa, Palma, febrer


viernes, 20 de septiembre de 2013

Rafel-Ignasi Fuster Fortesa “Polla” (Palma, Mallorca, 9 de juliol de 1817 – 1 de juliol de 1882)

Comerciant, navilier, terratinent i polític. Fill de Marià Fuster i Fuster, hereta l’empresa comercial i naviliera familiar, que sota la seva direcció experimenta un notable creixement. Explota directament els vaixells mercantis Joven Beatriz, Joven Mariano, Josefa i La Fuster i té participacions en la propietat d’altres com San Miguel, Mallorca i Vapor María.

Rafel-Ignasi Fuster Fortesa, 1880 ca.

Constitueix un ampli patrimoni immobiliari format per diverses propietats urbanes i rústiques, entre les que destaquen les possessions d’Almedrà, Biniatzar, Galatzó, Mortitx, Son Joan Arnau i Son Ordines. Com a polític milita en el Partit Progressista i forma part de la seva junta directiva provincial. És elegit senador per les Balears a les eleccions que donen pas a la tercera legislatura (1872) del regnat d’Amadeu I.

També participa en la creació (1864) del Banc Balear i és membre (1872) del primer conselll d’Administració del Banc de Crèdit Balear. Li és concedida la Creu d’Isabel la Catòlica. Té una entrada a la GEM. Mor a Palma vuit dies abans de fer els 65 anys.



Bibliografía

GEM, 6, 102.



Marià Fuster i Fuster (Palma, Mallorca, 15 de juliol de 1851 – Barcelona, 6 de febrer de 1929)

Pintor i polític. Fill primogènit de Rafel Ignasi Fuster Fortesa “Polla”, i de Josepa Fuster Fortesa, estudia el batxillerat a l'Institut Balear amb la promoció de 1862-1868 juntament amb Antoni Maura Montaner, Pasqual Ribot Pellicer, Mateu Obrador Bennàssar, Miquel Santandreu Vadell i altres. Després amplia estudis a València. S’inicia en la pràctica de la pintura sota el mestratge del pintor mallorquí Antoni Ribas Oliver i a València pren classes de pintura de Francesc Domingo Marquès, amb qui estableix una gran i duradora amistat. Es trasllada a Barcelona en contreure matrimoni amb Consol Fabra Puig, filla de Camil Fabra Fontanils, primer marquès d’Alella.

Marià Fuster i Fuster, 1910 ca.

Funda (1880) a Barcelona el Centre d’Aquarel·listes, després Cercle Artístic de Barcelona, que presideix molts d’anys. Com a pintor, utilitza les tècniques de l’oli i l’aquarel·la en temes paisatgístics, predominantment jardins, que realitza sota la influència de Santiago Rusiñol i Francesc Domingo Marquès i d’acord amb els postulats i principis de l’estil modernista. El 1893 publica el manual La acuarela y sus aplicaciones amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.

Com a polític liberal i monàrquic, és elegit regidor i designat tinent d’alcalde del districte de Santa Catalina de l’Ajuntament de Barcelona. Esdevé un dels col·laboradors més propers de l’alcalde Francesc de Paula Rius i Taulet en l’organització de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, de la que és vocal de la Comissió Directiva Central. El 1889 és nomenat pel President de la República Francesa cavaller de la Legió d'Honor.

Propietari per donació del seu pare (1880) de la finca rústica de Galatzó (Calvià, Mallorca), la ven el 1903 per aixecar (1908-1910) l’edifici de Casa Fuster situat al fons del Passeig de Gràcia en el punt on coincideix amb el carrer Major de Gràcia (després carrer Salmerón), que regala a l’esposa i converteix en la residència familiar. L’arquitecte que fa els plànols i dirigeix les obres és Lluís Doménech i Montaner. Després de ser la seu de l’empresa elèctrica Enher, des de 2004 és l’Hotel Casa Fuster.

Vidu i casat amb segones núpcies, mor a Barcelona als 77 anys. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Edifici modernista de Casa Fuster, Barcelona


Bibliografía

GEM, 6, 104

Miquel ALENYÀ, Rafel Ignasi Fuster Fortesa "Polla", miquelcinema.blogspot.com

Miquel ALENYÀ, Josepa Fuster Fortesa, miquelcinema.blogspot.com

miércoles, 18 de septiembre de 2013

Joan Fuster Bonnín (Palma, 22 de maig de 1870 - 16 d’abril de 1943)

Pintor. Equilibrat, mesurat, senzill i modest, és una persona activa, metòdica i feinera, que presta al seu ofici una dedicació exclusiva, no gaire habitual els seus dies. Construeix un estil personal, fluid i versàtil, amarat de sensibilitat, sinceritat i honestedat, que el duu a interessar-se, sobretot, pels espais oberts, nets, amplis i lluminosos.

Fill del propietari de la merceria de ca s’Hamer, de la Costa d’en Brossa, de Palma, estudia a l’Escola de Belles Arts i, posteriorment, al taller de Ricard Anckermann. Viatja a Barcelona, Madrid, Brussel·les i París. Es relaciona amb Rusiñol, Joaquim Mir, Eliseu Meifrén, Henri Brugnot, Enric Galwey, Guillem Bergnes i altres pintors. El mestre que més influeix en el seu procés de formació és Ricard Anckermann.

Realitza una obra extensa que revela una forta personalitat artística i unes aptituds poc comunes per a la creació plàstica. Per bé que pinta sobretot a l’oli, també treballa el pastel, el dibuix i l’aquarel·la. Llevades obres menors i de compromís, la seva producció assoleix uns nivells de qualitat plàstica que el situen entre els millors paisatgistes de l’illa. Pinta a Valldemossa, Palma, Sóller, Pollença, Andratx, Estellencs, Deià, Santanyí (Cala Figuera), Llucmajor (Cala Pi), Calvià (Portals Vells), Cabrera, Esporles i altres indrets.

Desplega una intensa activitat expositiva. S’han pogut documentar trenta exposicions individuals fetes a Palma, Barcelona, Maó, Bilbao i Buenos Aires. Participa en un nombre molt elevat d’exposicions col·lectives a Palma, Sóller, Maó i Barcelona. Concorre a catorze exposicions d’àmbit nacional i internacional de Madrid, Barcelona, Marsella i Munic.

La seva trajectòria professional es pot considerar dividida en cinc etapes.

Els primers anys de professió (1894-1899)
Devers 1894 comença a participar assíduament a les exposicions periòdiques del Foment de la Pintura i l’Escultura, mentre imparteix classes de dibuix i pintura al seu estudi. Alhora fa marines, paisatges, natures mortes, retrats i, sobretot, composicions de figura, en les que s’ocupa preferentment de la imatge femenina. Utilitza les tècniques de l’oli i el pastel. Participa a la III i a la IV Exposició General de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona (1896 i 1898) i a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid (1899). Obté la medalla de plata a l’Exposició Balear de Sóller (1897). El gener de 1898 contreu matrimoni amb Maria Ignàsia Tarongí i és pare de quatre filles (Maria Ignàsia, Josepa, Mercè i Joana).

Utilitza una pinzellada ampla, semiempastada i àgil. La paleta, de colors purs i tons clars, s’allunya de la que havia estat habitual a la pintura mallorquina fins pocs anys abans. Les teles són plenes d’una llum intensa que fa resplendir els colors, les formes, els volums i els espais. Fins i tot en els temes crepusculars i nocturns, la llum ocupa una posició central. La visió de la naturalesa i dels seus elements situen l’espectador en un món serè, de goig i de pau. El dibuix, detallat, fet amb cura i ben perfilat, predomina sobre el color i constitueix la base dels seus treballs.

Són obres d’aquests anys El passeig del Born (1897), Retrat de l’esposa (1898), Temps de verema (1899), Primavera (1899) i Dues pescadores (1899). El retrat de l’esposa, composició al pastel, centrada en la imatge d’una dama jove que contempla una rosa oberta, és una de les obres més característiques d’aquesta etapa.

Anys de plenitud (1900-1914)
Els primers anys del segle coincideixen amb l’època de major activitat i més fecunditat de l’artista. Són anys de renovació i de grans canvis en l’àmbit de la pintura i de la societat illenca. L’artista sintonitza amb el batec d’aquesta evolució i manté l’atenció i l’ànim oberts a les innovacions. Per això, la trajectòria del pintor en aquets anys de plenitud i de jove maduresa s’emmarca en un context d’evolució, experimentació i renovació.

El dibuix se simplifica sota la influència dels modernistes, tot deixant de banda detallismes ociosos. Adquireix d'aquesta manera una lleugeresa i naturalitat admirables. Gràcies a això i mitjançant l’ús combinat del color, la llum i el dibuix, assoleix de fer composicions d’una gran densitat i solidesa. Fa del paisatge l’eix del procés de creació artística, però mai no deixa de banda ni el retrat ni els treballs de figura. A partir del 1908-1910, aproximadament, sota la influència dels modernistes, la pinzellada es fa cada vegada més densa i empastada, mentre augmenta la importància del color i la matèria sobre el dibuix.

Joan Fuster Bonnín, Cala Llum, oli/tela, 1906

Allunyat de dogmatismes i simplificacions, la seva concepció de la pintura el duu a estudiar l’obra de pintors diversos i d’orientacions fins i tot contraposades. L’amistat que té amb Rusiñol i Mir li permet aprendre l’ús de noves tècniques, nous colors i nous temes. Comparteix amb ells els resultats del llenguatge eminentment cromàtic propi del modernisme. També té gran amistat amb Henri Brugnot, de qui admira (1908-1909) la pinzellada solta i ràpida i la utilització de colors purs i lluminosos. Les relacions (1907-1910) amb Eliseu Meifrén li ofereixen l’oportunitat de constatar les possibilitats expressives d’una pintura agosarada, fluida i rica en colors. Algunes de les obres que fa els primers anys d’aquesta etapa, com ara Escena camperola (1902 ca.), revelen un bon coneixement de la tècnica dels impressionistes francesos.

La seva producció abasta la realització d’obres tan importants com Nocturn amb figures (1900), Joveneta entre flors (1902), L’estany de Son Moragues (1904), L’amo de son Moragues (1904), Jardí valldemossí (1913 ca.) i Jardí de Son Moragues (1913-1914). Joveneta entre flors (1902) és un pastel de gran senzillesa. En el primer terme hi ha la imatge d’una al·lota jove, que porta sobre el braç un esqueix de flors. El fons és ocupat per un conjunt dens de fulles de baladre que combinen una gamma llarga de verds tendres amb un devessall de formes similars, però capriciosament distintes. Els ulls blaus, grossos i oberts de l’al·lota miren vers un indret situat a una alçada superior a la seva. Els cabells, deliciosament desordenats, són protegits per un capell de palla amb folre de seda. Els colors, les formes i l’expressió de la nina i el seu esguard encisador, submergeixen l’espectador en un món de sensibilitat i bellesa. L’obra, exposada el 1902 al Foment de la Pintura i l’Escultura, és adquirida per la Diputació Provincial de les Balears. Actualment fa part de la pinacoteca del Consell Insular de Mallorca.

El pintor participa a les exposicions nacionals de Belles Arts de Madrid dels anys 1901, 1904, 1908, 1910 i 1912. Obté menció honorífica a les de 1904 i 1906. L’any 1913 participa a l’Exposició Internacional de Munic. És guardonat amb medalla d’or a l’Exposició Internacional de Belles Arts de Marsella (1903) i amb primera medalla a l’Exposició General de Belles Arts de Maó (1911).

Fa la primera exposició individual el 1904 al Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, de Barcelona. Els bons resultats de la mostra li permeten exposar els anys següents (1905-1906) al mateix local. La primera exposició individual que fa a Palma, la presenta el 1914 al Cercle Liberal.

Anys de maduresa (1915-1930)
L’arribada a Mallorca d’Hermenegild Anglada, acompanyat d’un grup de pintors joves, amics i deixebles seus, marca una fita important en el curs de la història local de la pintura. El prestigi internacional, l’anomenada, el colorisme vibrant, l’agosarament de la pinzellada, el decorativisme de les composicions, els empasts generosos, la temàtica fantasiosa i la forta personalitat artística d’Anglada, commouen el món insular de la pintura i hi influeixen de manera profunda i àmplia. Gairebé tots els pintors esdevenen tocats, d’una o d’altra manera, per les formes i la concepció d’Anglada, que també sintonitzen amb els gusts i les preferències del públic.

La innata receptivitat del pintor fa que de seguida s’interessi a conèixer les noves orientacions, les noves maneres i la nova iconografia d’Anglada, el qual es posa de moda a Mallorca, mentre exposa amb èxit de vendes i de crítica a la península i a l’estranger.

Sota l’influx d’Anglada, el pintor troba noves motivacions per continuar el procés d’evolució i progrés que sempre presidí la seva robusta personalitat artística i humana. Ho fa amb parsimònia i amb la maduresa que li donen els seus vint anys de professió. La pinzellada es fa més gruixada, més empastada, més sucosa. La paleta cobra intensitat i força. Manté la preferència per la gamma inabastable que fan els verds de Mallorca i, alhora, incrementa l’ús dels blaus, cels i colors càlids. No disminueix l’interés de sempre pel retrat i les composicions de figura. Entre 1915 i 1930 realitza catorze exposicions individuals, que presenta a Palma, Barcelona, Bilbao, Maó i Buenos Aires. Participa en nombroses exposicions col·lectives a Palma i a Barcelona. Concorre a l’Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid del 1917 i a la de 1926. Participa a l’Exposició d’Art de Barcelona del 1921.

El 1919 s’incorpora com a professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis, de Palma. Ocupa la plaça fins a la jubilació (1940).

Joan Fuster Bonnín, Banyalbufar, oli/tela, 1915 ca.

Són obres d’aquest període Retrat de l’esposa (1915 ca.), Paisatge amb oliveres (1917 ca.) Retrat de sa filla M. Ignàsia (2917 ca.), Hort de Valldemossa (1920 ca.), L’Horta de Sóller (1920 ca.), Jardí del Pirata (Son Catlaret) (1926 ca.), Dia gris (1928 ca.) i Lectura a l’estany (1928 ca.). En aquesta darrera composició, la gran habilitat del pintor en el maneig dels verds es manifesta de manera precisa. En el centre hi ha una taca, breu, discreta, de color càlid, que contrasta amb la massa de verds. És la figura d’una al·lota (Mercè Fuster) vista d’escorç, que abillada amb un vestit de tons roses, mira el llibre en posició de laxitud i descans. L’obra és feta amb l’ús d’una pinzellada que ha deixat sobre la tela empasts de gruixos diversos, dimensions diferents i formes distintes. Això dóna a la tela una textura que reforça la capacitat d’expressió del dibuix i del color. Tot plegat fa que l’obra tingui una gran força plàstica.

La tardor de la vida (1931-1939)
L’any 1930 el pintor fa els seixanta anys. Així i tot, continua desplegant una activitat intensa. El natural inquiet, l’afany de superació i una immensa curiositat el porten a cercar nous indrets i noves perspectives amb l’objectiu d’estimular la inspiració i la capacitat de creació. No deixa de pintar a Valldemossa, Sóller i Palma. Això no obstant, s’acosta a Cala Pi (Llucmajor) i es trasllada (1932) a Cabrera, tot evidenciant que el seu esperit no coneix la fatiga i que l’ànim s’engrandeix davant les dificultats. Fidel a ell mateix, no deixa d’experimentar noves solucions, nous sistemes d’expressió, noves combinacions de colors, dibuix i textures. Atent a l’evolució del temps tracta de situar-se en posicions adequades per atendre les noves orientacions de la demanda. El color guanya intensitat i força. La pinzellada es mou en tocs segurs, amplis i suggerents, amb l’ajut de colors intensos i vibrants. El dibuix tendeix a diluir-se i ocultar-se dins un context pensat, sobretot, per a l’exaltació del color. Els temps de crisi que corren impulsen el pintor a centrar la producció en obres de format petit i, per tant, de menys preu i més fàcil venda. També pesta més atenció als encàrrecs. Per a la Cambra Oficial de Comerç realitza (1931) el retrat de Lluís Canals Bennàssar i per a l’Ajuntament de Palma fa (1935) el retrat de Josep Socias Gradolí. Per als senyors de s’Alqueria (Andratx) realitza dues obres de gran format S’Alqueria (Andratx) (1935) i Vista d’Andratx des de s’Alqueria (1935).

Mogut pel seu esperit lluitador, malgrat les dificultats del moment, realitza cinc exposicions individuals a Palma i participa en diverses exposicions col·lectives a Palma i Barcelona.

Corresponen a aquesta etapa diversos cartrons de camp excel·lents com ara Carrer de poble (1936 ca.), Oliveres (1938 ca.) i Jardí (1938 ca.) i nombroses natures mortes entre les que destaca Natura mota en blancs (1939). Val a citar els olis de petit format Vista de Palma (1931 ca.) i Paisatges d’ametller florits (1934 ca.).

Els darrers anys (1940-1943)
Els darrers anys de vida, el pintor tendeix a atenuar el cromatisme de l’etapa anterior, mentre recupera una concepció més definida del dibuix i una execució més plàcida de les formes. En els primers moments de la postguerra fa algunes composicions de caràcter folklòric com Carro de la Beata, El parado de Valldemossa i Festa a Valldemossa. Amb tot, la seva atenció s’orienta preferentment als paisatges oberts, nets i lluminosos.

El pintor es retroba amb un realisme més acurat i harmoniós, càlid i assossegat. Incrementa la dedicació a les natures mortes. Aquests anys, malgrat la feblesa de la salut, fa tres exposicions individuals a Barcelona i dues a Palma. El 1942 obté l’accèssit de la secció de pintura del I Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts, en la fundació del qual havia participat (1940).

Hi ha obres seves al Consell Insular de Mallorca, Ajuntament de Palma, Museu de Mallorca, Museu de Valldemossa, Banc d’Espanya (Palma), Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Mallorca i Eivissa, Ateneu de Maó, Museu de Can Prunera (Sóller), col·lecció de la Caixa de les Balears 'Sa Nostra', Fundació Barceló, etc.

El 1945 el Cercle de Belles Arts de Palma li dedica una exposició d'homenatge. El 1947 les Galeries Quint organitzen una exposició d'obres del pintor dedicada a la seva memòria. El 1970, amb motiu del centenari del naixement del pintor, el Cercle de Belles Arts i les Galeries Costa organitzen a Palma sengles exposicions antològiques de la seva obra. El 1970 l’Ajuntament de Valldemossa n’organitza una a la Sala Capitular de la Cartoixa i l’Ajuntament de Sóller en presenta una altra a la Unión (sa Botigueta). El 1995 la Conselleria de Cultura, Educació i Esports organitza a sa Llonja una exposició antològica que reuneix 118 obres del pintor i publica un catàleg il·lustrat. Inclouen obres seves les exposicions "Paisatges abans" (1986), Arts i Oficis (Casal Solleric, 1992), "100 anys, 100 pintors (1893-1993)" (1993), "Un segle de paisatgisme a les Illes Balears" (2007) i altres exposicions retrospectives, dedicades a pintors reconeguts de les illes. Amb motiu de la Nit de l’Art de 2013 a Palma, la galeria Meneu-Nou Espai dedica a la memòria del pintor una exposició que reuneix 37 obres seves mai no exposades abans, entre les quals destaca la tela Retrat de l’arxiduc Lluís Salvador (1920 ca.). Un carrer de Valldemossa duu el seu nom. Té una entrada a la GEM, a la Gran Enciclopèdia Catalana i a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears.



Bibliografia (selecció)

CATÀLEG-2013, "Joan Fuster (1870-1943). Obra recuperada", Galeria Maneu-Nou Espai, Palma, 2013.

CATÀLEG-2007, “Un segle de paisatgisme a les Illes Balears”, Exposició al Museu Es Baluard, del 30 de març a l’1 de juliol de 2007, pàg. 94-95, Palma, 2007.

CATÀLEG-1995, “Joan Fuster (1870-1943)", Catàleg de l’exposició a sa Llonja, gener-febrer de 1995, Conselleria de Cultura, Educació i Esports del Govern Balear, Palma, 1995.

CATÀLEG-1993, “100 anys, 100 pintors (1893-1993)”, pàg. 35 i 133, Exposició a sa Llonja i a la Sala Guillem Mesquida (La Misericòrdia), Govern Balear i Consell Insular de Mallorca, Palma, 1993.

CATÀLEG-1986, “Paisatges abans”, Exposició al Cercle de Belles Arts, Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, núm. 25-29, Palma, 1986.

CATÀLEG-1970, “J. Fuster, exposició centenari 1870-1970”, Exposició al Cercle de Belles Arts de Palma i a Galeries Costa, Palma, 1970.

Joan OLIVER FUSTER, "Joan Fuster, obra recuperada", Catàleg-2013, pàg. 5.



Joan OLIVER FUSTER, “Joan Fuster. Presentació”, Catàleg-1995, pàg. 7-10.

Miquel ALENYÀ FUSTER, "Joan Fuster (1870-1943)", Catpaleg- 2013, pàg. 6-7.

Miquel ALENYÀ FUSTER, "El pintor Joan Fuster Bonnín i l'excel·lència", miquelcinema.blogspot.com.es, Palma, 21-IV-2013.

Miquel ALENYÀ FUSTER, “Fuster Bonnín, Joan”, ’La Pintura i l’Escultura a les Balears’, pàg. 191-200, Promomallorca ed., Palma, 1996.

Miquel ALENYÀ FUSTER, “Joan Fuster (1870-1943)”, Catàleg-1995, pàg. 13-63.



Gabriel FUSTER MAYANS "Gafim", "Don Juan Fuster, pintor", Catàleg-1970.

Rafel PERELLÓ PARADELO, “Joan Fuster Bonnín”, Catàleg-1986.

Josep M. MIRÓ LLULL, "Apuntes para una biografía", Catàleg-1970.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ, “Juan Fuster”, ‘Las Baleares y sus pintores’, Lluís Ripoll editor, Palma, 1981.

Manel CIRER, "Cuadros de Juan Fuster", La Tarde, 26-XI-1903, Palma.

GEM, 6, 100-101.



Exposicions individuals

1903     Aparadors de dues botiges, Palma

1904     Aparadors de Can Bonet, Palma, febrer
             Cercle de Belles Arts, Palma, desembre

1905     Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, Barcelona, maig

1906     Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, Barcelona, novembre

1907     Saló Esteva, Figueras i successors d’Hoyos, Barcelona, desembre

1914     Cercle Liberal, Palma, abril

1915     Cercle de Belles Arts del Veloz Sport Balear, Palma, juny

1917     La Veda, Palma, maig
             Sala Parés, Barcelona, octubre

1919     La Veda, Palma, novembre

1920 c. Galerias Desclaux, Bilbao

1924     La Veda, Palma, novembre

1926     La Veda, Palma, novembre
             Sala Parés, Barcelona, novembre-desembre

1928     La Pinacoteca, Barcelona, gener
             Galeries Costa, Palma, novembre-desembre

1929     Galeries Laietanes, Barcelona, maig
             Sala Witcomb, Buenos Aires, setembre-octubre
             Ateneu de Maó, Maó, novembre

1930     Cercle Mallorquí, Palma, abril

1931     Cercle Mallorquí, Palma, novembre

1932     Galeries Mallorquines, Palma, desembre

1935     Galeries Costa, Palma, abril

1939     Galeries Costa, Palma, novembre

1941     Galeries Costa, Barcelona, gener
             Galeries Costa, Palma, març
             Galeries Laietanes, Barcelona, abril

1943     Sala Reig, Barcelona, gener
             Cercle de Belles Arts, Palma, abril