domingo, 30 de junio de 2013

Festival Internacional d’Orgue Antoni Martorell

Sèrie anual de concerts creada el 2003 per l’Agrupació Artística i Cultural Mandrava, amb seu a Inca (Mallorca, Espanya). El festival té per objecte difondre i prestigiar la música d’orgue i fer conèixer la música organística del compositor Antoni Martorell Miralles (Montuïri, Mallorca, 1913 – Palma, Mallorca, 2009).

El primer festival, que té lloc el 2003, ofereix concerts a la Basílica de Sant Francesc de Palma, a la capella monumental de la Porciúncula i a l’església de Sant Francesc d’Inca. Els festivals següents tracten de mantenir una distribució similar, per bé que els concerts s’ofereixen majoritàriament a la basílica de Sant Francesc de Palma, seu de l’orgue Jordi Bosch - Gerhard Grenzing, restaurat sota l’impuls i la direcció d’Antoni Martorell.

Porta la gerència del Festival la soprano Pilar Rosselló Corró, secretària de l’Associació Mandrava. De la direcció artística se n’encarrega l’organista Roberto Marini, professor de l’Institut Pontifici de Música Sagrada de Roma, catedràtic titular de Pràctica Organística i Cant Gregorià del conservatori “L. D’Annunzio” i organista titular de la catedral de Teramo (Itàlia).

Han participat com a concertistes Roberto Marini (Itàlia), Montserrat Torrent (Espanya), Federico del Sordo (Itàlia), Alexander Fiseisky (Rússia), Hans-Jürgen Kaiser (Alemanya), Jurgen Essl (Alemanya), Irena Chribkovà (Txèquia), Kathinca i Stephan Frank (Àustria), Stefan Kagl (Alemanya), Bernhard Marx (Alemanya), Jean Guillou (França), Colin Walsh (Anglaterra), Jean-Christophe Geiser (Suïssa), Josef Edwin Miltchitzky (Alemanya), Susanne Jutz-Miltschitzky (Mònaco), Rafel Riera (Espanya), Bartomeu Manresa (Espanya) i altres. Han fet la presentació del festival Montserrat Torrrens, Pilar Rosselló, Damià Ramis, Guillem Morlà, Miquel Alenyà i altres. La imatge representativa del festival és la del quadre a l‘oli “A Martorell”, realitzat per la pintora Trinitat Huertas Rus i dedicat per l’autora al pare Martorell.

Els festivals han tingut lloc majoritàriament els mesos de primavera, llevat dels de l’edició corresponent a 2010, que es va haver d’ajornar a causa de les incidències derivades del núvol provocat sobre Europa per l’erupció del volcà Eyjafjalla (Islàndia). El concert de capçalera del desè festival, commemoratiu del centenari del naixement d’Antoni Martorell, interpretat per Roberto Marini, es va oferir a la Catedral de Barcelona el 29 de juny de 2013.





Fra Antoni Martorell Miralles, TOR


Setmana Internacional d’Orgue de Sa Nostra (1971-2002)

Conjunt de concerts d’orgue agrupats en una setmana cada any. Creada per Mn. Bernat Julià Rosselló, el 1971 té lloc la primera edició. Totes les edicions anuals es fan a l’església de Santa Eulàlia, de Palma, amb una extensió posterior (1998-2001) a l’església de Santa Maria de Maó, a la Catedral de Menorca (Ciutadella) i a l’església de Santa Creu (Eivissa). La capçalera de la setmana se situa a l’orgue romàntic de Santa Eulàlia (Palma), construït a principi del segle XX, ateses les seves condicions i característiques. Cada any és sotmès a una revisió a fons i a un acurat procés d’afinació. Els concerts es fan entre el febrer i el març.

A partir dels anys 90 les audicions es faciliten amb un sistema de vídeo que ofereix a través d’una gran pantalla imatges de l’intèrpret en directe. Es fan en total 32 setmanes de concerts. La darrera, la 32ena, es fa amb un pressupost inferior a l’habitual els anys anteriors i amb una reducció del nombre de concerts, que passen d’un total de 11 (5 a Palma, 2 a Maó, 2 a Ciutadella i 2 a Eivissa) a un total de 4 (2 a Palma, 1 a Maó i 1 a Ciutadella). La llavor sembrada per les setmanes internacionals d’orgue de Sa Nostra havien donat lloc a un ampli conjunt de concerts de música d’orgue a Palma, a la Part Forana de Mallorca i a les illes menors, que feia raonable una retirada de la inversió en aquest àmbit per poder augmentar les dotacions del programa d’ajuts solidaris. Al llarg dels anys havien aparegut la Setmana dels Orgues Històrics de Mallorca, el Festival Internacional de Música d’Orgue Antoni Martorell, la Setmana d’Orgue de l’Església de San Gaietà, la Setmana Internacional d’Orgue de la Seu de Mallorca, la Setmana Internacional d’Orgue de la Basílica de Sant Francesc (Palma), etc.

Porta la direcció de la setmana internacional Mn. Bernat Julià Rosselló fins que fa efectiva la seva jubilació el 1998. Entre 1998 i 2000 porta la coordinació executiva Catalina Morey Suau. El 2001 i el 2002 el coordinador és Pere Estelrich Massutí.

Al llarg dels 32 anys de les setmanes internacionals participen en els concerts més de 100 organistes. Entre els més destacats cal citar Ferdinando Germani, Roberto Marini, Gaston Litaize, Erich Arndt-Condó, Christopher Dearnlely, Jacques Marichal, Petr Plany, David Titterington i altres. Entre els concertistes espanyols cal esmentar Joan Paradell, Tomé Olives, Bartomeu Veny i altres. Incorporen obres de Bernat Julià en el seu repertori Joan Paradell, Domingo Losada, Alberto Bolliger i Adelma Gómez. Incorpora en el seu repertori obres del pare Antoni Martorell Miralles l’organista italià Roberto Marini.


sábado, 29 de junio de 2013

Concert Anual en el Torrent de Pareis (Mallorca)

CONCERT ANUAL DE SA NOSTRA EN EL TORRENT DE PAREIS (Mallorca)

El concert anual en el Torrent de Pareis, un concert de tarda d’estiu, a l’aire lliure, en el marc espectacular de la gola del Torrent de Pareis (Escorca, Mallorca), respon a una iniciativa del pintor català resident a Valldemossa Josep Coll Bardolet (Campdevànol, Ripollès, 1912 - Valldemossa, Mallorca, 2007) i al suport que li dóna Carles Blanes Nouvilas, director general (1968-1993) de Sa Nostra. El 1963 s’organitza la primera edició amb la col·laboració de la Capella Clàssica i del seu director Joan M. Thomàs Sabater. Tant Josep Coll com els amics que assisteixen al concert, consideren que l’acte ha de tenir continuïtat. A aquest fi demanen el suport organitzatiu i econòmic de l’Obra Social de Sa Nostra, que el dóna des de les primeres edicions. A partir de la cinquena edició (1968) l'Obra Social de Sa Nostra assumeix l'organització de l'event i a partir del 1984  n'assumeix la direcció i l’organització. El concert esdevé gradualment un event cultural de gran acceptació popular i de notable projecció mediàtica. Josep Coll Bardolet es desvincula del concert a partir de 1968 i deixa d'assistir-hi durant 30 anys. Hi torna el 1998 i següents.

Han actuat en els concerts diverses agrupacions corals de l’illa com la Capella Clàssica, la Capella Mallorquina (1968-1998), la Coral Universitària de les Illes Balears (2006 i 2013), l’Escolania de Lluc (els Blauets) (2008) i solistes com la soprano Francisca Cuart. A partir de 1991 hi intervenen agrupacions instrumentals, com el quartet de vent Música Avui, el quartet Opus 18 i la Camerata Sa Nostra. A partir del 1998 es barregen actuacions de grups locals, nacionals i estrangers com Cap Pela (2001 i 2013), I Fagiolini (2002), The Single Singers (2003), The Reverend Lee Brown Gospel Consort (2004), The Bronzeville American Gospel, Vocal Tempo (2009), Nice Four (2009), London Quartet (2010), Air Soul (2010), el quartet vocal Cantavile (2010), Alta Mar (2011), Diapaswing (2011) i altres. A partir del 2009 el concert inclou l’actuació de dos o tres grups musicals, fet que aporta varietat i animació a l’event.

El concert, que comença a les 17:30 h i té una durada d’uns 70 minuts, s’ofereix sovint acompanyat d’un pregó o presentació que ha anat a càrrec de Teodor Úbeda, Josep Coll Bardolet, Miquel Ferrà Martorell, el pare Antoni Martorell Miralles, Aina Moll Marquès, el pare Antoni Oliver, Francesc Bujosa Homar (1993), Pere Estelrich Massutí, Carlo Grignano (2003), Miquel Alenyà Fuster (2004), Fernando Alzamora Carbonell (2008) i altres.

L’acte té lloc habitualment entre la darrera setmana de juny i la tercera de juliol. Reuneix un públic variat d’excursionistes, senderistes, turistes espanyols i estrangers, banyistes, grups d’amics, famílies que es desplacen amb cotxe per fer una jornada de contacte amb la natura i amb la música o solament amb la música en el marc natural del Torrent. El nombre d’assistents habitualment supera el miler de persones, per bé que la xifra és variable. El públic s’asseu en terra protegit amb estoretes, tovalloles o cadires de platja, vesteix informalment i es protegeix del sol o del resol amb gorres, viseres i capells. L’entrada és gratuïta. L’ordenació del trànsit va a càrrec dels serveis de la policia municipal d’Escorca, reforçada el dia del concert per diversos membres de la policia municipal de Palma o de Calvià. Els serveis preventius són atesos per una unitat de la Creu Roja de Sóller amb personal sanitari qualificat i amb cotxe ambulància.

Les condicions acústiques de l’indret no són òptimes, però són suficients. Tot amb tot, el so s’ha de reforçar amb l’ús d’un potent amplificador. Al llarg dels darrers 50 anys, el concert s’ha hagut de suspendre per pluja una sola vegada (2012). En un ocasió l’inici del concert s’hagué d’ajornar (2001) uns 20 minuts a causa d’un breu ruixat. En alguna ocasió el concert s’ha fet en unes condicions especialment emotives, com el del 14 de juliol de 1997, un dia després de la mort de Miguel Àngel Blanco, a qui la Capella Mallorquina dedica una cançó que aixeca l’aplaudiment més llarg i fort dels 50 anys d’existència del concert.

Normalment hi assisteixen representants de Sa Nostra i de la Fundació Sa Nostra, amb presència del president, consellers, director general i subdirectors. També hi assisteixen representants de l’Ajuntament d’Escorca, del Consell Insular de Mallorca i del Govern de les Illes Balears. Han tingut cura de l’organització de l’acte Eva Mulet, Aina Bergas Jiménez, Francisca Niell, Andreu Ramis, Coloma Borràs, Maria del Mar Matas, Llúcia Martin i altres. El concert del 50è aniversari té lloc el diumenge 7 de juliol de 2013. Hi intervenen la Coral Universitària de les Illes Balears i el grup Cap Pela.


CONCIERTO TORRENT DE PAREIS

Concert al Torrent de Pareis, juliol  2013


Bibliografia

Lourdes TERRASSA, “Música en el Torrent de Pareis”, Brisas, núm. 1.364, pàg. 4-7, 29-VI-2013, Palma.

Soraya MAOSSAOUI, "La garganta coral de sa Calobra", Diario de Mallorca, 4-VII-2013, pàg. 47, Palma.

OBRA SOCIAL SA NOSTRA, www.obrasocialsanostra.com

MALLORCA QUALITY, www.mallorcaquality.com

MIQUELCINEMA, “Presentació del XLI Concert al Torrent de Pareis (2004)”

Francesc BUJOSA HOMAR, “Pregó del XXX Concert al Torrent de Pareis”, Sa Nostra, Palma, 1993

Maria I. DEYÀ i Antoni ROCA, “Josep Coll Bardolet”, Pòrtula, núm. 216, setembre de 1999, Palma.

Diego LEÓN FIORAVANTI, "El canonge Bernat Julià", Catedral de Mallorca, www.catedraldemallorca.info

Aliança Nacional Mallorquina (ANAM) (1975-1976)

Partit polític fundat al final de 1975. El seu programa assumeix la democràcia parlamentària, el reconeixement i la defensa de les llibertats, el respecte als drets humans i l’establiment d’una àmplia autonomia i de l’autogovern a l’illa. Liderat per Climent Garau Arbona, es posiciona contra el sucursalisme polític dels partits d'àmbit estatal. 

L’acte constitucional consisteix en una reunió a la casa de Climent Garau, a Palma, a la que assisteixen Antoni Campins Colom, economista; Joan Beltran Romeu, empleat de banca; Miquel Duran Ordinyana; Pere Nicolau Bover, arquitecte; Joan Garcias Trullols, farmacèutic; Miquel Alenyà Fuster, economista; Josep M. Llompart de la Peña, poeta i delineant; Francesc Artigas Bonet i Climent Garau Arbona, farmacèutic. A l’acte inaugural s’aprova la denominació del partit, l’anagrama, les bases del programa i les normes de seguretat del grup. Posteriorment, s'hi afegeixen Niní Qietglas Rosanes, Josep Rovira, Isidor Marí i Pere Carrió.

El funcionament del partit posa de manifest l’existència de dos corrents: el socialista d’esquerres i el nacionalista. El primer, liderat per Antoni Campins, defensa la prioritat de la ideologia socialista i d’esquerres amb relació als ideals nacionalistes. El segon corrent, liderat per Climent Garau, proposa la preeminència dels postulats nacionalistes acompanyats d’una ideologia centrista, moderada i pragmàtica. Uns mesos més tard el primer grup s’integra en el Partit Socialista de les Illes (PSI) i el segon constitueix el GASI (Grup per l’Autonomia i el Socialisme de les Illes). Alhora l’ANAM es dissol (1976).

El 1976, el GASI, el Partit Nacionalista de Mallorca (PNM), dissidents del PSI i independents propers a Josep Melià Pericàs, constitueixen una agrupació destinada a coordinar l’acció de les parts. A aquesta agrupació se l’anomena Aliança Nacional Mallorquina (ANAM). El novembre de 1976 el GASI se separa de l’agrupació, que desapareix.

Climent Garau a la biografia escrita per Jaume Mateu situa la constitució de l'ANAM a la tardor de 1973.

Bibliografia


GEM; 1, 115

Jaume MATEU MARTÍ, "Climent Garau, un fil de memòria", pàg. 149-150, Lleonard Muntaner ed.,                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        Palma, 2008

viernes, 28 de junio de 2013

Governadors Civils i Delegats del Govern a les Balears (1976-act.)

Governadors

Ramiro Pérez-Maura y de Herrera (1976-1976)
Manuel Marín Arias (1976-1979)
Jacint Ballesté Perarnau (1979-1982)
Manuel Morales Bonilla (1982-1982)
Carlos Martín Plasencia (1982-1984)

Delegats/des del Govern

Carlos Martín Plasencia (1984-1989)
Gerard Garcia Franco (1989-1996)
Catalina Cirer Adrover (1996-2003)
Miquel A. Ramis Socias (2003-2004)
Ramon A. Socias Puig (2004-2012)
Josep Maria Rodríguez Barberà (2012-2012)
Teresa Palmer Tous (2012-act.)


Jaume Domenech Coll (Inca, 2 de gener de 1926 – 2004)

Empresari i polític. Fill de Jaume Domenech Borràs i de Paula Coll, cursa els estudis primaris a Inca. A l’Institut d’Inca fa l’ingrés i el primer de batxiller, per passar després al col·legi Ramon Llull (Inca). Supera l’examen d’estat i obté el títol de batxiller el 1943. A causa de la mort prematura del pare (1947), als 21 anys es fa càrrec de la fàbrica de galetes Maria muntada el 1940 i del forn de Can Guixa que era propietat de la familia des de feia vàries generacions i fabricava les tradicionals galetes d'Inca, una modalitat de les galetes d'oli. El seu germà Gabriel, més jove que ell,  s’incorpora a l’empresa alguns anys més tard. El seu germà Antoni, llicenciat en Medicina i especialista en urologia, es dedica a l’exercici de la professió a l’Hospital de Son Dureta.

Els anys 50 transforma la fàbrica de galetes Maria en una empresa industrial. Els anys 60 crea la galeta “Quely” i els anys 70 converteix l’empresa en societat anònima. Amplia i modernitza la planta de producció amb base a l’ús d’energia elèctrica, en atenció al seu caràcter net i no contaminant. La planta de producció resulta totalment destruïda l’estiu de 1993 a causa d’un incendi. Amb pocs mesos es reconstrueix la planta i es restableix la producció.

Com a polític, el 1979 és elegit regidor de l’Ajuntament d’Inca i conseller de Cultura del Consell Insular de Mallorca per la UCD. El 1980 participa en la creació del diari El Día de Baleares, juntament amb Gabriel Barceló Oliver, Abel Matutes Torres i Antoni Alemany Descatlar. Es retira de diari el 1981. El 1980 intenta la creació d’un partit polític d’àmbit insular i orientació regionalista. En aquest respecte convoca separadament a la seva casa de Palma (avinguda Jaume III) Fèlix Pons i Miquel Alenyà i els exposa el projecte. Després d’un temps de reflexió i d’algunes reunions, decideix no tirar endavant l’operació. En prova d'amistat convida els dos interlocutors a sopar a la seva finca de Son Llobera (Escorca).

Com a afeccionat a l’esport, funda i presideix el Moto Club d’Inca i és vicepresident del Club Esportiu Constància. Afeccionat a la lectura i a la música, publica Tic tac tiempo atrás (1973), llibre de vivències i reflexions personals. Edita el disc 12 nombres de mujer (1976), amb música i lletra pròpies i interpretació a càrrec de Cosme Adrover. També posa música a alguns poemes de Maria Antònia Salvà.

Casat amb Francesca Socias, és pare de dos fills. Cult i bon conversador, mor a Inca als 78 anys.


Bibliografia

GEM, 4, 324.

Joan PLA, "Las Orlas", pàg. 126-127, P. i P. editors, Palma, 1989.

AA.DD. "Qui és qui a Mallorca", Promomallorca edicions, pàg. 162, Palma 1999.


jueves, 27 de junio de 2013

Galeria Ferran Cano (1973-2013)

El 4 de gener de 1973 Ferran Cano Darder, en societat amb Àngel Juncosa i Gerard Matas, inaugura la galeria 4 Gats, ubicada en el carrer de Sant Sebastià, núm. 7, de Palma. El catàleg inaugural de la galeria porta un escrit de presentació de Robert Graves. La imatge identificativa de l’establiment s’inspira en la de l’antiga taverna Els Quatre Gats, de Barcelona, ja desapareguda. Aquesta imatge és substituïda anys després per una imatge creada per a la galeria per Joan Miró.

El dia primer d’abril de 1986 inaugura un altre espai expositiu al carrer de la Pau, núm. 3, de Palma. El 24 de gener de 1989 inaugura un local a Barcelona que fa girar sota  el nom de Galeria Ferran Cano - Els Quatre Gats, ubicat al carrer Fussina, núm. 6 (Barcelona). Liquidada la societat de la primera galeria, el 19 d’octubre de 2000 inaugura un nou local situat en el carrer del Forn de la Glòria, que dirigeix juntament amb la galeria de Barcelona, ubicada aleshores a la plaça Duc de Medinaceli, núm. 6 (Barcelona).

El juny de 2013 es jubila i tanca la galeria de Palma amb una darrera exposició que recull treballs d’Empar Sard en paper perforat i un video. Alhora tanca l’establiment de Barcelona amb una exposició de David Curto.

Els anys 70 alterna exposicions individuals de grans artistes (Picasso, Miró, Tàpies, Clavé, Saura, Arroyo, Jasper Johns, Warhol, Beuys, Hocker, Miquel Barceló i altres) i exposicions d’artistes conceptuals i pop com Neó de Suro, Equip Llunàtic i Grup Criada.

A partir de 1984 inicia un cicle de treball focalitzat en la introducció de nous artistes al mercat internacional mitjançant la seva participació a les fires nacionals i internacionals d’art contemporani (Art Chicago, Art Basel, Art Cologne, Art Frankfurt, Art Tokio, Lausanne Art, Art Nice, Los Ángeles Art Fair, Miami Art,  FIAC París, Art Gante, New Art,  Red Dot Art Fair, Art Miami, i Art First. Promociona artistes com Bàrbara Juan, Empar Sand, Pep Guerrero, Albert Pinya, Joan Sastre, Amable Villarroel, Manuel Salcedo, Toni Catany, David Curto, etc.



Bibliografia

GEM, 3, 71

GEM, 14, 118

GEM, 19, 21-22

Georgina SAS, “L’adéu a la galeria Ferran Cano”, Bellver, suplement del Diario de Mallorca, núm. 711, pàg. 7, 27-VI-2013, Palma.

Galeria Ferran Cano, www.galeriaferrancano.com


domingo, 23 de junio de 2013

Institut Balear d'Estudis de Direcció Empresarial (IBEDE) (1971-1981)

Centre o escola de formació empresarial creat a la manera de l’IESE de Barcelona. El seu objectiu consisteix a actualitzar els coneixements dels directius de les empreses de les Balears en les tècniques avançades de direcció general i d'administració i gestió en els àmbits de la producció, vendes i marketing, administració de personal, anàlisi de l’entorn, imatge corporativa, gestió estratègica i finances.

En són els promotors Jeroni Albertí Picornell i Damià Barceló Obrador, president i secretari, respectivament, de l’Associació Sindical d’Industrials de Mallorca (ASIMA).La inauguració oficial té lloc el 3 d'octubre de 1971 i és presidida per Josep Maria Ordeix, subsecretari del Pla de Desenvolupament. Les circumstàncies que acompanyen el seu naixement i els seus primers anys de vida determinen que de fet esdevingui un instrument d’animació i pedagogia democràtica basat en la idea que la transició a la democràcia havia de ser liderada pel centre-dreta.

A part de l’estudi mitjançant el mètode del cas, hi tenen gran importància les conferències de personalitats de relleu com Francisco Fernández Ordoñez, Enrique Fuentes Quintana, José Luis Sampedro Sáez, Joaquín Garrigues Walker, Jordi Pujol Soley, Luis González Seara, Ricardo de la Cierva Hoces, Camilo José Cela Trulock, Ramon Tamames Gómez, Miquel Roca Junyent, etc.

Són alumnes del primer programa (1971-1972) Carles Blanes Nouviles (Sa Nostra), Jordí Rosselló Andreu (Roxa), Pedro Riche Rousset (Majórica), Maties Montañés (El Caserío), Sebastià Barceló Oliver (Grup Barceló), Gabriel Escarrer Julià (Sol), Jeroni Albertí Picornell (Asima), Francesc Tutzó Bennàssar (Grup Montanyès), Emili Alonso Sarmiento (Frausa), Damià Barceló Obrador (Piema), Joan Casals Thomàs (Hotel Jaume I), Salvador Balle Capllonch (advocat), Lluís F. Pinya Sáiz (advocat), Josep Lluís Adrover Fortesa-Rei (Estructures Adrover), Manuel Amat Garcia (Crèdit Balear), Eduard Baronet Rovira (Sabena), Alfred Bonet Moner (Brodats Bonet), Antoni Borràs Llabrés (Paviments Borràs), Josep Lluís Buades Fiol (Hotelera Alfa), Lluís Coll Huguet (Instaladora Balear), Andreu Darder Canyelles (Hotel Molins), Gabriel Doménech Coll (Quely), Felip Gaspar Bonet (Hotel Victòria), Alexandre Forcades Juan (Gesa), Joan Jaume Garau (Grup Joan Jaume), Cristòfol Gual Tauler (Bonaire), Eduard Lladó Tor del Spar (Iberostar), Josep L. Mulet Sans (Hotels Barceló), Josep Montada Cánovas (Banc Atlàntic), Pere Nadal Salas (Nasa), Gabriel Seguí Mercadal (Contenemar), etc.

La matrícula del curs 1980-1981 costa 60.000 ptes. Feta la transició i amb 10 anys d’activitats, les funcions del centre es veuen limitades pels canvis que es donen a l’entorn, la reducció de l’interés que susciten les conferències magistrals a càrrec de personalitats nacionals i l’esgotament relatiu del nombre de persones amb perfils directius de primera línia interessats a actualitzar coneixements. A causa d’aquests i altres factors, l’escola tanca el 1981. La seu del centre era ubicada a la Torre Asima, al costat de les dependències reservades al president, al secretari i al director de l'associació.

L’aportació de l’IBEDE al procés de trànsit de la dictadura a la democràcia a Mallorca va ser rellevant i eficaç. D’altra part, un nombre relativament elevat d’alumnes del centre es varen incorporar als quadres dirigents dels partits polítics, com ara Jeroni Albertí, Pere Joan Morei Ballester, Antoni Borràs, Alexandre Forcades, Lluís Pinya Sáiz, Emili Alonso Sarmiento, Joan Casals, etc.

Amb motiu del XXV aniversari de la creació de l'institut, el 7 de març de 1997 té lloc un acte a la Sala Atenea de l'Hotel Palas Atenea (Palma) amb diversos parlaments i un sopar de companyonia d'antics professors, alumnes i directius.



Bibliografía

GEM, 7, 75

Germà VENTAYOL, “Cantera de líderes”, Última Hora, 13-VI-2013, pàg. 22-23, Palma.

Joan Verger Pocoví “Joan de Son Palou” (Montuïri, Mallorca, 22 de novembre de 1944 – Palma, Mallorca, 2 de maig de 2013)

Enginyer industrial i polític. Estudia els primers cursos del batxillerat com a alumne lliure de l’Institut Ramon Llull, de Palma. Cursa el quart curs i següents en el Col·legi de Sant Francesc (Palma). Estudia enginyeria industrial a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, on es titula (1970). Es diploma (1974) en enginyeria ambiental a l'Escola d'Enginyers Industrials de València.

És director a Mallorca de l’empresa d’enginyeria Sondejos S.A. (1971-1983). Ocupa els càrrecs de vicedegà (1976-1979) i degà (1979-1983) del Col·legi d’Enginyers Industrials de les Balears.

S’inicia en la política com a regidor de l’Ajuntament de Montuïri (1979-1982) per la UCD. Afiliat al Partit Popular, n’és el president de la Junta Insular de Mallorca (1985-1986), membre de la comissió executiva insular i de la Junta Regional de les Balears (1995-1996) i president (1996-1999) de la Junta Regional de les Balears.

És vicepresident (1983-1987) i president del Consell Insular de Mallorca (1987-1995), conseller de Foment del Govern Balear (1996-1999) i president de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears (2003-2007). Ha estat diputat al Parlament de les Illes Balears pel PP (1983-1999 i 2000-2003). Els anys vuitanta i noranta lidera el corrent verguerista a l’interior del Partit Popular, reflex de la dreta rural mallorquina i crític amb el lideratge de Gabriel Canyelles. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca.

Casat, és pare d’un fill, Miquel, i d’una filla, Antònia Violant. Malalt, és ingressat a la Clínica Juaneda, on mor el maig de 2013, als 68 anys.




Joan Verger Pocoví, 2010


Bibliografia

Joan PLA, "Las Orlas", P i P editors, pàg. 310, Palma, 1989.

AA.DD., "Qui és qui a Mallorca", Promomallorca edicions, pàg. 600, Palma, 1999

GEM, 18, 88-89





Antoni J. Llobera Amer (Palma, 1909 – 10 de desembre de 1987)

Metge i empresari. Estudia el batxiller a l’Institut de Palma amb la promoció de 1925. Són condeixebles seus Guillem Llompart de la Peña, Olimpio Aguado Villalonga, Ramon Canet Miró-Granada, Andreu Ferret Jaume, Jaume Puigserver Mulet, Maria Plaza Muntaner, Jaume Garau Fargas, etc. Cursa la carrera de Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona, on es llicencia i s’especialitza en dermatologia.

Exerceix la professió a Palma. Treballa a l’Hospital Provincial, d’on és cap de dermatologia (1969-1979). És el cap dels serveis mèdics que presta a Mallorca la Mútua d’Accidents del Treball Catalunya fins a la seva jubilació (1979). Com a metge es caracteritza pel seu tracte humà, comprensiu i afectuós.

És propietari de la casa pairal dels Llobera (Can Llobera) a Pollença, que conserva amb devoció i que ocupa temporalment sempre que pot. També és propietari de la finca rústica de Can Botana (Cala Sant Vicenç) i de la de Gommar (Pollença). En aquesta darrera hi fa, sense preses, una urbanització de qualitat, propera a la vila i amb excel·lents perspectives. La iniciativa obté un bon nivell d’acceptació entre els pollencins residents i no residents al municipi i el públic en general.

Bon conversador, d’esperit comunicatiu i sociable, li agrada tractar temes de medicina, política, art, pintura, literatura, economia, prospectiva i similars. Manté una relació de gran amistat amb Marcel·lí Llabrés Amengual.

Casat (1940) amb Joana de Lete Sagreres, no tenen fills. En restar vidu, contreu segones núpcies amb Jerònima Cerdà. Confia sobretot en el seus nebots Alfons i Ferran d'Olesa Llobera. Vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo i tractar-lo personalment a partir de 1975. De tarannà respectuós, tolerant i comunicatiu, va quallar entre nosaltres una relació d’amistat, confiança i afecte, que em fa goig recordar. Mor a Palma, a la seva casa de l’avinguda Jaume III.


Bibliografia

J.J. GUTIÉRREZ DE LA PEÑA i Antoni MONTIS, “Inicios de la dermatología en Mallorca”, Revista Balear de Medicina, pàg. 23-30, Palma, 2006.

Joan PLA, “Las Orlas”, P i P editors, Palma, 1989.

Presidents i presidentes del Consell Insular de Mallorca

Jeroni Albertí Picornell (1979-1982) (UCD)
Carles-Maximilià Morales Gómez (1982-1983) (UCD)
Jeroni Albertí Picornell (1983-1987) (segon mandat) (UM)
Joan Verger Pocoví (1987-1995) (PP)
Maria Antònia Munar Riutort (1995-2007) (UM)
Francina Armengol Socias (2007-2011) (PSIB-PSOE)
Maria Salom Coll (2011-act.) (PP)
Miquel Ensenyat (Més)

sábado, 22 de junio de 2013

Dinastia de la casa de Barcelona-Aragó


                                               Guifré I, el Pelós (840-897)
                                   -------------------------------------------
                                   “                                                              “
                        Guifré II (897-911)                              Sunyer I (911-947)
                                                                                                    “
                                                                                    Borell II (947-992)
                                                                                                    “
                                                                                Ramon Borell (992-1018)
                                                                                                    “
                                                                         Berenguer Ramon I 
                                                                                (1018-1035)
                                                                                                    “
                                                                      Ramon Berenguer I, el Vell
                                                                                  (1035-1076)
                                                                                                    “
                                                                          Ramon Berenguer II 
                                                                               (1076-1082)
                                                                          Berenguer Ramon II
                                                                               (1076-1097)
                                                                                         “
                                                                    Ramon Berenguer III, el Gran 
                                                                               (1082-1131)
                                                                                         “
                                                  Ramon Berenguer IV, el Sant = Peronella
                                                           (1131-1162)                    d'Aragó
                                                                                         “
                                                                  Alfons II, d'Aragó, el Trobador
.                                                                           Primer Rei d'Aragó 
                                                                                (1162–1196)
.                                                                               (1164-1196) (Aragó)
                                                                                         “
                                                                             Pere I, el Catòlic
                                                                               (1196-1213)
                                                                                         “
                                                                       Jaume I, el Conqueridor 
                                                                               (1213-1276)
                                                                                        “
                                                                              Pere II, el Gran 
                                                                                (1276-1285)
                                                                                         “
                                      ------------------------------
                                   “                                                “
                  Alfons III, el Liberal (1285-1291)       Jaume II
                                                                         (1291-1327)
                                                                                 “
                                                                   Alfons IV, el Benigne 
                                                                         (1327-1336)
                                                                                   “
                                                                     Pere IV, el Ceremoniós
                                                                          (1336-1387)     
                                                           ---------------------------
                                                          “                                             “
                                            Joan I (1387-1396)                  Martí I, l’Humà
                                                                                              (1399-1410)
                                                                                                        "
                                                                                 ----------------
                                                                                 "
                                                                           Ferran I
                                                        fill d'Elionor, germana de Martí I
                                                                        (1412-1416)
                                                                                  “
                                                                 Alfons V, el Magnànim 
                                                                        (1416-1458)
                                                                                “
                                                                            Joan II 
                                                                        (1458-1479)
                                                                                 “
                                                                Ferran II, d'Aragó. el Catòlic 
                                                                         (1479-1516)
                                                                                  "    
                                                                            Carles I
                                                                        (1516-1556)
                                                                                  “
                                                                              Felip I 
                                                                         (1556-1598)
"
       Felip II 
  (1598-1621)
                                                                                   “
       Felip III
   (1621-1665)
 "
        Carles II (1665-1700)

               Carles III d'Aragó (1705-1714)

                         Felip IV (1714-1724 i 1724-1746)
                                               (nét de Teresa, germana de Carles II) 
                                                                     "                           
 ------------------------------------------------
"                                   "                                    "                                            
Lluís I (1724-1724)     Ferran III (1746-1759)   Carles IV (1759-1788)
                                                              
                                                                       Carles V (1788-1808)
                                                              "
                                                                       Ferran IV (1814-1833)
                                                              "
                                                                   Isabel I (II d'Espanya) (1833-1868)
                                                              "
                                                                      Alfons XII (1874-1885)
                                                              "
                                                                     Alfons XIII (1885-1931)
                                                              "
                                                                     Joan, comte de Barcelona
                                                              "
                                                                     Joan Carles I (1975- act.)
                                                                                      "
                                                           Felip
                                                               "
                                                          Elionor


Nota.- Isabel II és la primera sobirana proclamada com a reina d'Espanya

Cognoms castellans. Origen i significats

NOMS D’OFICI O PROFESSIÓ
Abad
Alcalde
Alguacil
Amo
Barbero
Cabrero
Cabo
Capellán
Carretero
Cochero
Criado
Escribano
Escudero
Herrero
Maestro
Marino
Médico
Notario
Pastor
Portero
Pintor
Sacristán
Sastre
Tejedor
Vaquero
Verdugo
Zapatero

QUALITATS O CONDICIONS PERSONALS
Agudo
Alegre
Alto
Bajo
Bello
Bermejo
Blanco
Bravo
Bueno
Calvo
Cano
Casado
Clemente
Coronado
Cortés
Chico
Chicote
Delgado
Expósito
Gallardo
Gordo
Grande
Guerrero
Leal
Lozano
Malo
Manso
Moreno
Moro
Morillo
Negro
Negrón
Nieto
Niño
Pequeño
Prieto
Pulido
Recio
Rico
Redondo
Rojo
Rubio
Seco
Tirado
Valiente

DIGNITATS
Barón
Caballero
Cardenal
Duque
Hidalgo
Marqués
Infante

NOMS DE LLOC
Alarcón
Albaladejo
Almendralejo
Aragón
Asturias
Atenas
Ávila
Balaguer
Barajas
Bilbao
Burgos
Cáceres
Calatayud
Castilla
Cuenca
Deyá
Fontiveros/Ontiveros
Fraga
Jaén
Jerez
Linares
Lugo
Madrid
Mayorga/Mallorca
Murcia
París
Pinto
Roma
Salamanca
Solsona
Teruel
Toledo
Zamora
Zaragoza
Tarragona
Vizcaya

GENTILICIS
Alemán
Aragonés
Avilés
Castellano
Catalán
Cordobés
Español
Francés
Gallego
Mallorquín
Murciano
Navarro
Sevillano
Soriano
Valenciano
Vizcaíno
Zamorano

ANGLESOS
Blac

Cognoms catalans. Origen i significats

NOMS D’OFICI O PROFESSIÓ
Abat
Amo
Batlle/Bal·le/Batle
Ballester
Barber
Bisbe
Blanquer
Bover
Cabrer
Caçador/Cassador
Calafat
Capellà
Carreter
Clergue/Quetgles
Cotoner
Cotxer
Criat
Darder
Escolà
Escrivà
Escuder
Falconer
Ferrer
Flaquer
Forner/Forners
Fuster
Mestre
Mari
Mercader
Metge
Notari
Oller/Ollers
Pagès
Paraire
Pastor
Pellicer/Palliser
Pintor
Piquer
Porter
Sacristà
Sastre
Tauler
Taverner
Teixidor
Vaquer
Sabater

CARACTERÍSTIQUES O CONDICIONS PERSONALS
Agut
Alegre
Alegret
Alt
Amorós
Baix
BermellVermell
Bastard/Bestard
Blanc
Bo
Bofill
Brau
Bru
Casat
Clar
Climent
Coronat
Cortès
Espriu
Feiner/Fainer
Guerrer
Moro
Moret
Nin
Pulit
Prim/Primer
Segon
Tercer
Quart/Cuart
Quint
Ric
Sec
Sensat
Trobat
Valent

QUALITATS O DEFECTES
Arrufat
Bellet
Blanc
Blau
Brau
Calb
Calbó
Calvet
Fosc
Gran
Gras
Grasset
Gros
Llonch
Massaveu
Mut
Mudoi
Negre
Negret
Petit
Poquet
Nin
Vell
Roig
Ros
Sendrós
Verd
Vermell

DIGNITATS
Baró
Cardenal
Cavaller
Comte
Duc/Duch
Infant
Marquès
Príncep
Regent
Rei
Subirà
Tutor

NOMS DE LLOC
Albinyana
Alentorn
Alenyà
Alsamora/Alzamora
Amer
Aragó
Badalona/Badaló
Bages
Bagur
Balaguer
Barcelona/Barceló
Berga
Blanes
Bordoll/Bordoi
Cabrera
Caimari
Calatayud
Calafell
Calders/Caldés
Campins
Campllong
Canet
Cardona
Castella
Castelló
Catalunya
Cervera/Servera
Conca
Conesa
Corbera
Corberó
Deià
Feliu
Figueres
Fraga
Girona/Giró
Lleida
Manresa
Martorell
Montserrat
Narbona/Arbona
Olesa/Oleza
Orpí/Urpí
Orvay
Palerm
Palma
Pamplona/Pampló
Parets
Perpinyà
Parets
Penedés
Perelló
Poblet
Prada
Puig
Ripoll
Roma
Reus
Ribes/Ribas
Salamanca
Solsona
Sureda
Taltavull
Tarragona/Tarragó
Terol
Tortella
Vallespir
Ventalloll
Vic
Vilanova
Vilella

NOMS D’ACCIDENTS GEOGRÀFICS
Coma
Comella
Costa
Prat/Prats
Puig
Pujades
Pujol
Serra
Riera
Roca
Rovira
Rovirola/Rubirola

NOMS DE CASES O EDIFICACIONS
Cabana
Cabanelles
Cabanyes
Canal/Canals
Casa
Cases
Casals
Casassa/Casasses
Casabona
Casacuberta
Casagran
Casamajor
Casanova(/Casesnoves
Cabana
Corral
Mas
Palau
Torre/Torres

GENTILICIS
Alemany
Andorrà
Aragonès
Gasc/Gasch/Guasch/Guasp/Basc
Castellà
Català
Cerdà
Cors
Danès
Espanyol
Francès
Gironès
Mallorquí
Pisà
Romà
Sard

NOMS DE PARTS DEL COS
Cama
Caixal
Morro
Perna

PATRONÍMICS
Abel
Adam
Albert
Alexaindre
Alomar/Alomà (nom germ. Oldomar)
Ambròs
Andreu
Arguimbau (Ercandbald)
Aymar/Aimà (en germ. “casa forta”)
Baltasar/Baltar
Bartomeu
Beatriz/Beatriu/Betriu
Blai
Boi (Baldiri)
Constantí/Contestí
Crespí/Crispí
Cugat (Cucufat)
Daniel
Ester
Ermengol/Armengol/Amemgual
Esteve/Esteva
Ferrandell (dism. de Ferran)
Ferriol (dism. Ferreny)
Gil
Gilet
Ginard/Ginart (der. d’Eginhard)
Jaume
Jaumandreu
Joan
Joanot
Joaniquet
Jofre
Jubany/Jany
Julià
Llacer
Llàtzer
Lleonart
Llorenç/Llorens
Macià/Massià
Marçal/Marsal
Magí
Marc
Marcet
Marcó
Mateu
Medir (Emeteri)
Miquel
Mir
Miret
Mira
Moiset
Morey/Morei (der. Mauritius)
Morell (der. Marillius)
Orell (aurelius)
Papell (dim. de Pep)
Pere Joan/Pechuan
Pericàs
Pol (Paul)
Pola (Paula)
Poncell (dism. Pons)
Poncetí (dism. de Poncet)
Ramis (der. de Remigius, Remy)
Ricard/Ricart
Robert/Rubert
Sacarés (Sacaries)
Samsó
Sanç/Sans/Sanxo (Sanctus)
Simó
Simonet
Tur (der. de Turíngia)
Valentí

NOMS D’ARBRES I FRUITS
Alzina
Ametller
Castanyer
Cirer
Lledó/Lladó
Llimona
Morera
Oms
Perera/Parera
Pi
Romaguera

NOMS D’ANIMALS
Bou
Colom
Conill
Esquirol
Falcó
Gralla
Lleó
Llop
Milà
Moltó
Moscardó
Mulet
Peix
Porcell
Rossinyol
Tortra
Vadell

NOMS D’OBJECTES INORGÀNICS
Ballesta
Botella
Cadena
Calsina
Calderó
Candela
Capell
Cendra/Sendra
Cera
Corretja
Espasa
Forellat
Ganivet
Llibre
Martell
Parpal
Raspall
Roda
Sabata

NOMS DE PARENTESC
Cosí
Fiol/Fillol
Germà
Nebot
Nét

HEBREUS
Abraham
Daviu
Estruc
Magem/Majem
Moragas/Moragues
Muixí
Salom
Salomó

ÀRABS
Arrom (el cristià)
Bennàsser/Bennàssar
Binimelis/Benimelis
Gasull/Gassull
Maimó
Massot
Massutí
Medina
Melis
Nàcher

BASCOS
Bisquerra (Bizcarra)
Egea (Etxea)
Gea (Etxea)
Iborra
Ivars/Ibars
Monerris
Raga

FRANCESOS
Bardolet
Grimau
Pitarch/Pitart
Rigo/Rigau
Soley/Solei

ALEMANYS
Xumet (Schmidt)

ITALIANS
Montis