viernes, 7 de diciembre de 2012

Marià Palerm Tur (Eivissa)

Procurador, periodista d’ideologia liberal i promotor de Creu Roja a Eivissa. Procurador dels tribunals, és el propietari i director del setmanari “El Porvenir”, que des del febrer de 1902 fa les funcions d’òrgan oficial del partit liberal a Eivissa.

Atès el dèficit de serveis de primers auxilis i sanitaris d’Eivissa, decideix reunir-se (1903) a Palma amb directius de Creu Roja, amb l’objecte d’explorar les possibilitats d’obrir-hi una oficina de la institució. Després d’un primer contacte, és convocat a una reunió ordinària de la junta directiva per tal que conegui el funcionament de la societat. Li recomanen que reuneixi un grup de persones disposades a donar suport a la creació de la comissió de Creu Roja a Eivissa. Vist el seu interès a obrir de manera immediata un dispensari de primers auxilis, és nomenat delegat personal de Creu Roja a Eivissa, la qual cosa li permet autoritzar la inauguració de l'esmentat dispensari.

Ben relacionat amb els cercles socials de l’illa, convoca 16 persones de prestigi a una reunió que té lloc a la Fonda Marina (Eivissa) per tractar el tema. La reunió es fa el 28 de desembre de 1903, s’acorda constituir l’assemblea de Creu Roja a Eivissa i es designen els membres de la comissió insular. Una vegada complides les formalitats pertinents i aprovada la proposta per l’assemblea suprema, els membres de la comissió insular es reuneixen el 4 de maig de 1904 per a la constitució formal de l’assemblea insular i la presa de possessió dels seus membres. D’altra part, es fixa per a dos dies després, el 6 de maig, la celebració de la benedicció de la bandera de la institució. A l’acte és convidat el bisbe de Sión, l’eivissenc Jaume Cardona Tur, present aleshores a l’illa. És elegit secretari de la primera comissió insular i, posteriorment (1916), n’és president.

Manel A. Escandell Ferrer “Coc” (Eivissa 1880 c. - ?)

Pilot de la marina mercant, comerciant, polític, voluntari i directiu de Creu Roja. Després de fer els estudis de pilot de la marina mercant, s’embarca i duu el comandament de la goleta “Isabel”, de 240 tones, construïda el 1918 per a Abel Matutes Torres. Posteriorment, duu el comandament del vapor “Correo de Cartgena” (després “Ibiza”).

És president de l’assemblea insular d’Eivissa i Formentera durant 19 anys (1910-1929), llevats uns mesos d’interrupció el 1916. Sota la seva presidència, la seu social es trasllada del carrer Amadeu I a l’edifici de la Mutual, situat al passeig Vara de Rei; s’inicien les activitats de la junta de dames auxiliars voluntàries de Creu Roja, presidida per Cristina de Montis; i s’organitza una banda de música, amb cornetes i tambors, que és la primera que hi ha a Eivissa.

Dedicat al comerç, és vicecònsol d’Itàlia i diputat provincial durant el primer mandat dels anys del directori militar de Primo de Rivera. Dues vegades és regidor de l’ajuntament d’Eivissa i alcalde entre finals de 1929 i febrer de 1931. D’altra part, és cofundador d’Ebusus, societat cultural i artística que es crea el 7 de gener de 1927 i s’ubica inicialment en el local assenyalat amb el número 5 del passeig Vara de Rei. És guardonat (1927) amb la medalla d’or de Creu Roja.

Josep Ramon Ferrer (Eivissa, 1910 c. – 1990 c.)


Llibreter, gestor empresarial, soci, voluntari i directiu de Creu Roja. El 1927 participa en el grup fundador de la societat cultural Ebusus i fa part com a secretari de la primera junta directiva. Més endavant n’és el president (1964-1966). És titular d’un comerç de llibreria i treballa a la societat Salinera Espanyola S.A., de la qual és nomenat administrador.

El 1938 és elegit vicepresident del comitè insular de Creu Roja en la candidatura encapçalada per Eugeni Bonet Riera com a president. El 1940 és designat president i ocupa el càrrec ininterrompudament durant 38 anys, fins al 1978. El 1974 en reconeixement de la seva tasca és guardonat amb la placa de segona classe de Creu Roja. Durant el seu mandat s’implanta a Eivissa la secció de CRJ i es construeix i inaugura la seu de l’avinguda Espanya (Eivissa). L’acte oficial d’inauguració del nou edifici té lloc el 22 d’abril de 1976 amb l’assistència de la presidenta nacional de l’entitat, Casilda de Silva-Bazán y Fernández de Henestrosa, marquesa de Santa Cruz.

Per motius de salut presenta la dimissió el juliol de 1978, que l'octubre li és acceptada. Proposa que Cosme Vidal Juan sigui el seu substitut. Continua com a vocal del comitè provincial i assisteix regularment a les reunions fins al 1985.

Bartomeu Marí Mayans (Eivissa, 1895 c. – 1936)

Fabricant de licors, directiu de l’empresa familiar i soci i directiu de l'assemblea insular de Creu Roja a Eivissa i Formentera. Fill de Joan Marí Mayans (1847-1936), cirurgià dentista i fabricant de licors, és germà de Joan i Vicenç. Juntament amb el pare i el germà major exerceix tasques directives en l’empresa familiar, una destil·leria dedicada a la fabricació de frígola, herbes, anís “Marina”, absenta, palo i altres licors. Fundada el 1880 pel pare, actualment l’empresa gira sota el nom de destil·leries Marí-Mayans.

Com a soci de Creu Roja fa part de la candidatura encapçalada per Joan Torres Guasch que es presenta a les eleccions del 23 d’octubre de 1932 i resulta elegida. Ocupa el càrrec de comptador (1932-1936). Detingut en el Castell d’Eivissa juntament amb un centenar de persones, és executat per un grup d’anarquistes que abandona l’illa unes hores més tard. Mor sobre les 21:30 h del diumenge 13 de setembre de 1936 al costat del seu germà Joan. El març de 1941 es nomenat, a títol pòstum, soci perpetu d’honor de la societat cultural Ebusus. A la mort del seu germà Vicenç, el seu fill Bartomeu Marí-Mayans Tur (Eivissa, 1927–1998) es fa càrrec de la direcció de l’empresa “Marí-Mayans”, que amplia i modernitza.