sábado, 29 de septiembre de 2012

Joan Maria Thomàs Sabater (Palma, 7 de desembre de 1896 – 4 de maig de 1966)

Organista, compositor i musicòleg. Fill primogènit d’Antoni Thomàs Sintes, natural de Maó i maquinista de la Companyia Transmediterrània, i de Benvinguda Sabater González, natural de Manacor, fa els primers estudis en el col·legi de Sant Alfons. Als 9 anys comença (1895) els estudis eclesiàstics en el seminari diocesà de Mallorca. Hi ingressa el 1900 com a alumne intern per iniciar el cicle de filosofia. Obté autorització del bisbe per anar cada setmana a Barcelona a estudiar orgue, harmonia i contrapunt amb Eusebi Daniel i música religiosa amb Joaquim Mas Serracant. Ordenat de prevere, diu la primera missa a la parròquia de la Santa Creu el 24 de juny del 1919. El 1930 funda el “Comitè pro Chopin de Mallorca”, del qual n’és el director i animador. A finals de 1931 funda la Capella Clàssica de Mallorca. El 1932 és elegit acadèmic numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Palma. El 1934 és nomenat professor interí de solfeig i professor auxiliar d’harmonia de l'Escola Provincial de Música. Arran de la creació del Conservatori de Música (1935) s’encarrega de les classes d’Estètica i Història de la Música. Posteriorment és nomenat director del centre. El 1947 participa com a soci fundador en la creació de l’Orquestra Simfònica de Mallorca. El 1961 obté el premi “Antoni Noguera” dels Premis Ciutat de Palma per la composició “Jovellanos en Bellver”. El 1966 li és atorgada l’encomanda amb placa d’Alfons X el Savi. A causa del parkinson mor a l’edat de 69 anys a la mateixa casa on va néixer. El 31 de desembre del 1974 l’ajuntament el proclama fill il·lustre de Palma. Com a compositor, crea més de dues-centes obres. Entre elles “Bolero del dimoni” (piano), “Festa de Sant Antoni” (guitarra), “Magnificat” (orgue), “Cantata brevis de Sancta Maria” (cor), “Ex ore infantium” (missa) i moltes altres. La seva estètica reflecteix la influència del noucentisme. De la mà de la Capella Clàssica, dirigida per Joan M. Thomàs, vaig descobrir la fascinació que sent pel cant coral. Els diumenges de Quaresma dels anys 1949, 1950, 1951 i 1952, la Capella Clàssica actua al saló gran del Reial Club Nàutic de Palma, inaugurada el 1948. Hi interpreta composicions polifòniques per a veus mixtes amb un rigor extrem, que em crida la atenció. També em captiva la mirada el negre immaculat de la sotana de don Joan. Malgrat la meva edat infantil, adverteixo que tots plegats, director i cor, busquen la perfecció. Ho indiquen els silencis, el diapasó, l’atenció que cada un posa en la seva comesa, la precisió de les entrades, la coordinació del grup, etc. Canten sense acompanyament instrumental, a capella. El repertori inclou cançons de diferents formats: tradicionals mallorquines, pròpies del temps de Quaresma, de bressol, nadales, composicions de Joan M. Thomàs, populars catalanes, coples castellanes, llatines, etc. Record no sense emoció les interpretacions del Vou-veri-vou, A la ciutat de Nàpols, Muntanyes del Canigó, Muntanyes regalades, Pitgen sa neu i d’altres”. Hi assisteixo acompanyant, juntament amb la meva cosina Isabel, els oncles Catalina Alenyà i Bartomeu Planas Rosselló, aquest molt afeccionat a la mar i soci del club. El saló del Nàutic era sempre ple a vessar (així el record). Els aplaudiments eren sonors i perllongats. Bibliografia Joan COMPANY FLORIT, “Joan M. Thomàs”, ‘Tres músics mallorquins’, pàg. 77-144, Barcelona 1985. GRAN ENCICLOPÈDIA DE MALLORCA, t. 17, pàg. 186, Palma 1993 Joan PARETS SERRA et al, “Compositors de les Illes Balears”, pàg. 173, El Gall editor i Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Palma 2000.

Antoni Matheu Mulet (Palma, 11 d’octubre de 1933 – 13 d’octubre de 1984)

Organista, compositor i prevere. Fill de Gabriel i Antònia, neix a la barriada de Sa Vileta (Palma). Comença els estudis de música als 6 anys sota la direcció de Teresa Barceló. Tot seguit pren classes de piano amb Mn. Llorenç Catany, antic organista del seminari. El setembre de 1943 ingressa al seminari diocesà de Sant Pere, on cursa els estudis eclesiàstics. El 29 de juny de 1956, als 22 anys, és ordenat de prevere pel bisbe Jesús Enciso. Poc després és nomenat vicari de la parròquia de Sant Alonso Rodríguez (Palma). Dos mesos més tard és traslladat com a vicari a la parròquia de Nostra Senyora del Carme, del Coll d’en Rabassa (Palma), on resta durant 5 anys (1956-1961). Cap d’aquestes dues parròquies disposa d’orgue. El 1961 és nomenat organista titular de la parròquia de Santa Eulàlia (Palma), que té un orgue important. El càrrec, però, és exempt de retribució, cosa per la qual perd els ingressos que fins aleshores havia tingut com a vicari.

Als 10 anys (1943), quan ingressa al seminari, prossegueix durant 8 anys els estudis musicals amb Antoni Torrandell. Interessat en la música d’orgue, cursa durant 2 anys (1959-1961) estudis d’orgue a Barcelona amb el caputxí P. Robert de la Riba, organista de la basílica de Pompeia (Barcelona). El 1961 es matricula al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on és deixeble de Montserrat Torrent. El 1965 hi obté el Premi d’Honor d’Orgue. El juliol de 1966 amplia estudis a l’Acadèmia Haarlem, d’Holanda. A Barcelona, rep classes de Julio Ribelles, estudia contrapunt i fuga amb Josep Poch i practica composició i interpretació amb Xavier Montsalvatge. El 1971 obté el títol de professor de piano del Conservatori Superior de Música de València. A partir d’aleshores exerceix com a professor de cant coral del Conservatori Professional de Música de Palma i, posteriorment (1977-1979), també com a professor d’orgue, d’història i d’estètica. Del 1974 al 1984 és subdirector del citat centre. L’abril del 1974 guanya per oposició la plaça d’organista titular de la Seu de Mallorca. El gener de 1978 obté el títol superior de professor d’orgue i el de composició i instrumentació del Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona.

Com a compositor crea una obra caracteritzada per un llenguatge marcadament modern (dodecafònic, atonal, politonal...). Són obres seves “Visions tristes” (piano), “Ecce sic benedicetur” (cor), “Suite. Als vells orgues mallorquins” (orgue), “Missa per a lector i versets d’orgue” (cantata), “Concert per a piano i orquestra” i moltes altres. Manté una molt bona relació d’amistat i col·laboració professional amb el P. Antoni Martorell Miralles TOR. Promou la revalorització del patrimoni organístic de Mallorca i participa en la creació de l’Associació Jordi Bosch d’Amics de l’Orgue, de la qual és impulsor i animador principal. El mateix any 1978 es veu afectat per problemes als ulls que l’obliguen a sotmetre-se a quatre intervencions quirúrgiques. Quatre anys més tard pateix un extravessament cerebral que el deixa hemiplègic. Aleshores es dedica tant com pot a la composició. Mor el 1984, dos dies després de fer els 51 anys. El 1986 el Consell Insular de Mallorca li concedeix a títol pòstum la Medalla d’honor i gratitud de Mallorca (medalla d’or). Conserv un record entranyable d’Antoni Matheu.

Era una persona senzilla, cordial, atenta i summament educada. Sobretot, era un home bo, bo de veres. Vaig assistir a la cerimònia de la seva ordenació a la Seu. Quan em vaig casar (1972) a Sant Agustí (Palma), per mitjà de Mn. Gabriel Mesquida acceptà tocar l’orgue durant la cerimònia. Posà tot l’interés del món a fer un intervenció brillant. Va acompanyar l’entrada de la núvia amb un tall magnífic de la marxa nupcial de Felix Mendelssohn i acomiadà l’acte amb un tall de la marxa nupcial de Lohengrin, de Richard Wagner. Era una època en la qual tenia pocs ingressos i per això s’ocupava en la vigilància nocturna d’un col·legi i prestava serveis d’organista a casaments i funerals. Té una entrada a la GEM i una altra al diccionari de compositors de les Illes Balears.


Bibliografia:

Joan COMPANY FLORIT, “Antoni Matheu”, ‘Tres músics mallorquins’, pàg. 147-205, Conselleria d’Educació i Cultura del Govern Balear, Barcelona 1985.

Joan PARETS SERRA et al., Antoni Matheu Mulet”, ‘Compositors de les Illes Balears”, pàg. 105-106, El Gall editor i Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, Palma 2000.


GEM,.10,  358