viernes, 2 de noviembre de 2012

Dionís Bennàssar Mulet (Pollença, Mallorca, 3 d'abril de 1904 – 12 de desembre de 1967)

Pintor, dibuixant, gravador i aquarel·lista. Neix a la possessió “Es Redol”, de la Vall d’en March (Pollença). Fill d’una família pagesa, combina els jocs d’infantesa amb la feina al camp. Va al parvulari de la Caritat per passar, després, al col·legi del Pares Teatins. Als 14 anys marxa a Palma (1918), on va a classes de dibuix, que es paga treballant a un taller mecànic municipal. Aviat deixa les classes de dibuix i torna a Pollença.


Dionís Bennàssar, Fundació Dionís Bennàssar (Pollença), 1950 ca.

Té una adolescència dura, dedicada a treballar com a electricista i fuster. Als 19 anys (1923) es presenta com a voluntari al batalló d’Infanteria d’Inca. El 1924 és destinat al Marroc, on el 31 de desembre següent és ferit a la clavícula dreta, cosa per la qual ha de ser hospitalitzat i guardar una convalescència de gairebé 6 mesos. Resta amb la mà dreta inutilitzada.

El 1926 és declarat invàlid de guerra i ingressa en el Cos de Militars Invàlids de Guerra. Li és atorgada la medalla de sofriment per la pàtria i li és assignada una pensió que li permet pintar sense urgències i amb tranquil·litat. Aleshores es posa amb contacte amb els pintors Anglada i Cittadini. Aquest darrer esdevé el seu mestre i mentor. La trajectòria del pintor al llarg dels anys es pot considerar dividida en tres etapes bàsiques.

1) Etapa d’experimentació (1926-45). Les obres que fa a partir del retorn d’Àfrica i la incorporació a la vida activa habitual fins a la finalització de la Segona Guerra Mundial, formalment s’acosten a les maneres d’Anglada. Mentre treballa amb els pinzells, experimenta, prova, compara, investiga i aprèn. Els treballs que fa respiren la influència del postimpressionisme local predominant en el món que l’envolta. Tot amb tot, aplica una molt notable riquesa matèrica, construeix textures expressives i fa ús de colors intensos i ben contrastats. A més del paisatge, li interessen altres temes com els fons marins, la natura morta, la mitologia, el retrat, etc.

El 1940, acabada la guerra civil, fa una exposició individual a Galeries Costa (Palma). La crítica li és favorable i molt de públic visita la mostra. La Diputació provincial li atorga una beca perquè visiti les principals ciutats espanyoles, que són alhora els centres capdavanters de la pintura que es fa al país.  El 1943 es casa amb Catalina Vicens i el 1945 neix Antoni, el seu únic fill.

D’aquesta època són els dibuixos “Dia de pluja” (1929) i “El pagès d’or” (1932). Són olis d’aquests anys “La meva núvia Catalina” (1940), “Cançó de les Àligues” (1944), "La mort de Nuredduna" (1944) i altres.


Dionisio Bennassar - Escena De Calle

Dionís Bennàssar Mulet, "Escena de carrer"


2) Etapa de maduració (1946-54). El pintor té 40 anys fets, se sent segur i es veu capaç de fer coses importants i innovadores. Li interessa sobretot explorar la seva vila, la gent que l’habita, el paisatge que l’envolta, les cales, la mar que, etc. Aquests són els temes que tracta. Fa ús d’una paleta de colors intensos i vibrants, que converteix el cromatisme en el protagonista dels seus treballs. La suma de dibuix i color transmet a la pintura una exuberància festiva i seductora. El perfil del dibuix es fa gruixat i rotund, la pinzellada es presenta empastada i allargada, les formes modifiquen la realitat, que esdevé més exagerada i fantasiosa del que és. Al costat dels colors i les formes, donant-los força i intensitat, s’imposa una llum vig
orosa que surt de la tela per acaronar la retina de l’espectador. La figura humana, esquematitzada i simplificada, exhibeix una gestualitat activa, ben diferent del posat estàtic i circumspecte propi de Cittadini.

En el retrats simplifica els dibuix i en gran part el substitueix per línies només suggerides per la llum i el color. Crea composicions que respiren més llibertat i subjectivitat que els paisatges. Hi fa ús de transgressions, com ara els tons verds que il·luminen la superfície dels nus femenins. Dóna una gran importància als jocs del clarobscurs, que aporten moviment i dinamisme a la composició. Es fa palesa la influència que rep de la pintura de Tito Cittadini. Corresponen a aquests anys “El pi de Formentor” (1947), “Formentor” (1949), “Cala de Sant Vicenç” (1949), “Autoretrat” (1952), “Sínia entre ametllers” (1953), “Pont romà” (1953), etc.


Dionisio Bennassar - Costa Con Acantilados

Dionís Bennàssar Mulet, "Costa de Pollença", oli/tela, 1950


3) Etapa de maduresa (1955-67). Fets els 55 anys, el pintor treballa més lentament, investiga més que abans i estudia els efectes del dibuix, el color, la llum i els clarobscur, de manera més aprofundida. No li basta pintar bé, a més vol restar satisfet amb la pintura que fa. Obté resultats més rics i més colpidors amb menys elements. També treballa confiant més en la seva experiència i en la seva capacitat d’anàlisi.

Guanya els premis de pintura Llorenç Cerdà (1963) i Club Pollença. Les obres adquireixen una notable riquesa de matisos i presenten uns equilibris interns més complexos, que li fan reduir l’antiga afecció a l’exuberància. Són obres d’aquesta època “Ma mare” (1955), “Bust” (1955), “Pollencina” (1959), “Dia d’estrena” (1960), “Plaça de Pollença” (1965 c.), “Una besada a la ribera” (1962), "La núvia del pescador" (1967), “L’al·lota de plata” (1967), etc.

Mereix un apartat específic la dedicació del pintor al dibuix. Fets majoritàriament amb tinta xinesa, reflecteixen escenes de la vida diària, pagesos a la feina, racons de la vila, balls, tertúlies, records, somnis i desitjos. Respiren espontaneïtat i sinceritat.

Mor sobtadament als 63 anys. El 1981 és declarat Fill Il·lustre de Pollença. El Casal Solleric (Ajuntament de Palma) li dedica una exposició antològica el 1982, amb un catàleg editat per Caixa de Balears Sa Nostra. Amb motiu del 25è aniversari de la seva defunció, l’Ajuntament de Pollença munta al Museu Municipal (1992) una exposició titulada “Dionís Bennàssar, 25 anys després”. El 1995, amb motiu de la Reunió de Caps d’Estat i de Govern de la UE a Formentor, es fa a Pollença l’exposició titulada “Pintaren Pollença”, que recull obra de quatre pintors: Llorenç Cerdà, Hermen Anglada Camarassa, Tito Cittadini i Dionís Bennàssar, amb catàleg patrocinat per Caixa de Colonya i Caixa de Balears Sa Nostra. Un carrer de Pollença i un de Palma duen el seu nom. Té una entrada a la Gran Enciclopèdia de Mallorca i una altra a la Gran Enciclopèdia de la Pintura i l’Escultura a les Balears. El 2008 va ser guardonat amb la medalla d'or del Consell Insular de Mallorca. La Fundació Dionís Bennàssar sosté el museu dedicat a recordar el pintor i la casa en la qual aquest s'ubica, un casal de la vila de Pollença del segle XVII, antic habitatge de l'artista.

Bibliografia

AJUNTAMENT DE POLLENÇA, “Dionís Bennàssar, 25 anys després”, Pollença 1992

AJUNTAMENT DE POLLENÇA, “Pintaren Pollença”, Caixa Colonya i Sa Nostra, catàleg exposició feta amb motiu de la Reunió dels Caps d’Estat i de Govern de la UE, Formentor (Pollença) 1995

Martí X. MARCH CERDÀ, “Dionís Bennàssar (1904-1967)”, Caixa de Colonya, Palma 1987

Josep MELIÀ, "Pròleg", 'Dionís Bennàssar (1904-1967)

CAIXA DE BALEARS “SA NOSTRA”, “Dionís Bennàssar”, catàleg exposició, Palma 1982

GRAN ENCICLOPÈDI DE MALLORCA, 2, 84-85

GRAN ENCICLOPÈDIA DE LA PINTURA I L’ESCULTURA A LES BALEARS, 1, 211-215

No hay comentarios:

Publicar un comentario