sábado, 17 de diciembre de 2011

Joan Vallcaneras Elías (Sóller 1917 - Palma 1995)

Tècnic de laboratori, directiu d’empresa i voluntari de Creu Roja. Treballa als Laboratoris Fortuny, de Palma, empresa de la qual arriba a ser el subdirector.

El 1934 es dóna d’alta com a voluntari de l’assemblea, de la qual és vicepresident (1954-1960) i president (1960-1985). Impulsa i incrementa la prestació de serveis de l’entitat en els àmbits sanitari, transport de malalts i ferits i de socors. Sota el seu mandat, s’amplia la seu social amb l’adquisició (1981) de Can Coixí. Compta amb el suport del vicepresident Antoni Garau Gomis i de la tresorera Maria Vázquez Pulgarin. En atenció als serveis prestats a l’entitat durant més de 50 anys, és guardonat (1975) amb la placa de segona classe. El Ministeri li concedeixen la medalla de Beneficència.

Salvador Elías Capellas (Barcelona, 1870 c. - Sóller, 21 d'abril de 1940)

Professor, comerciant, voluntari i directiu de Creu Roja. És director de l’Acadèmia Mercantil de Sóller, dependent de la societat d’ajudes mútues “Defensora Sollerica”. És titular d’una perfumeria, ubicada al carrer Lluna, núm. 27 (Sóller).

Com a voluntari de Creu Roja, després d’ocupar diversos càrrecs directius, és president de l’assemblea local des del 1913 al 1931. El 1918 instal·la a la seu social un dispensari.

Jeroni Estades Llabrés (Sóller 1860 - Madrid 1932)

Empresari, polític i soci de Creu Roja. És el cap del partit conservador a Sóller (1900-1905). En el període 1905-1913 és diputat provincial i, posteriorment, diputat a Corts (1914). Cofundador (1912) de la companyia Ferrocarril de Sóller S.A., n’és el director gerent. Sota el seu impuls s’inaugura el tramvia Sóller-Port de Sóller (1913) i l’electrificació de la línia del tren (1929). Com a soci de Creu Roja és nomenat vicepresident de la comissió local (2-IX-1906).

Sebastià Ameller Garriga (Alaior, Menorca, 1960)

Empresari del comerç, col·laborador de la Cope, voluntari i directiu de Creu Roja. Fill de Pere Ameller i Milagros Garriga, té 3 germanes menors. Estudia al col·legi La Salle d’Alaior ensenyança bàsica i aprèn tècniques d’administració i comptabilitat. Als 15 anys es posa a treballar en el serveis d’administració i control de la fàbrica de sabates Gomila Melià (Alaior), on presta el seus serveis durant 13 anys.

Als 22 anys adquireix (1988) la propietat d’un negoci de distribució i venda de records i objectes de regal. Ha estat regidor de l’ajuntament d’Alaior durant dos mandats (1991-1995 i 1999-2003). Es presenta a les eleccions municipals a les llistes del PP, la segona vegada com a cap de llista. Ha fet part de la Junta directiva del Centre Cultural d’Alaior sota la presidència d’Onofre Pons Quintana, germà de Santiago Pons Quintana. Ha estat membre de la junta directiva de l’APA del col·legi La Salle, d’Alaior.

És col·laborador de la Cope, on ha presentat durant 11 anys un programa de música i cançons del moment, amb gran èxit d’audiència. Ha fet de DJ a la discoteca del Casino CC3. És president de l’assemblea local de Creu Roja a Alaior des del 2007 i vicepresident (2009-2011) de l’assemblea de Maó.

Afeccionat a la música, al cinema d’acció i d'aventures i a la natació, és pare de tres fills (Pere, Jesús i Sebastià) i una filla (Milagros). Ha tingut acollit a casa seva un noi saharià durant tres anys, mentre ha cursat l’ESO i el grau mitjà.

Bernat Pomar i Pomar (Palma, 15 de juny de 1932 - 15 de desembre de 2011)

Músic instrumentista, violinista, compositor, concertista i pedagog.

Nat a Palma, estudia al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears i s’especialitza en violí amb Ignasi Pinya Tarongí.

Fa part com a violinista de l’Orquestra Simfònica de Mallorca i de l’Orquestra Ciutat de Palma. Com a pedagog funda (1993) i dirigeix una escola de violí per a infants de 3 i més anys, ubicada al carrer Provença (Palma), on aplica el mètode d’aprenentatge “El meu violí”, creat per ell i basat en dibuixos d’animals i icones, que és utilitzat a diferents escoles de les Balears, Catalunya i València.

Com a compositor crea obres per a violí solista, orquestra de cambra i orquestra simfònica, que han estrenat l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, la Camerata Sa Nostra, els violinistes Jaime de la Jara, Francesc Garcia Fullana i altres. Entre les seves composicions destaquen "Danses de Mallorca", "Copeo de muntanya", "Al call de Girona" (1991), "Danses per a violí i orquestra I, II, III i IV" (1993), "Aquarius" (1998), "Dansa de bolero mallorquí", "Israel" (2000), "Cant a la tolerància" i "Cant trist per a la mort d’un bou", himne antitaurí. També composa cançons pop, com "Everiday is Sunday in Mallorca" i "Paraíso de amor". Aquesta darrera va fer part del repertori habitual del grup "Los Javaloyas".

Publica “El meu violí” (1994) i “El meu violoncel” (1996).

Pare de dues filles i un fill (Catherine, Joana Maria i Jaume), és singularitza com a persona plena de vitalitat, humanitat, saviesa i tolerància. Dedica la seva vida a la música i sent gran afecció per la pintura. Entre els seus deixebles es compten Xavier Pericàs, professor de l’Irineu Segarra i de l’escolania de Lluc, i el violinista Francesc Garcia Fullana.

El 2005 rep el premi Ramon Llull, del Govern, i el 2007 el premi Jaume II, del Consell Insular de Mallorca. El 2005 se li dedica un concert d’homenatge a l’Auditòrium (Palma) i el gener de 2012 es fa un concert dedicat a la seva memòria a l’església de Sant Marçal (Marratxí). Des del 2013 un carrer de Palma duu el seu nom.




Bernat Pomar i Pomar, 2005 ca.