lunes, 4 de abril de 2011

Miquel Rivera Bagur (Alcúdia, Mallorca 30 de gener de 1919 - Palma 19 d'abril de 1999)

Pintor i dibuixant. De formació autodidacta, és un exponent destacat de l’informalisme plàstic a Mallorca.

Mobilitzat per l’exèrcit, lluita en els fronts de l’Ebre i Extremadura. Posteriorment participa a la División Azul. Durant l'estada a Rússia, fa dibuixos que tracten de reflectir l’horror de la guerra i les angoixoses condicions de vida en el front i en el seu entorn. En aquesta primera etapa, el seu treball es decanta (1943-44) per l’expressionisme, amb la voluntat de plasmar un món interior de vivències i records dolorosos i esfereïdors. Tot seguit, experimenta un temps amb el realisme (anys 50) per arribar a continuació a l’art naïf. Es dedica a treballar dins d’aquest corrent des del 1959 de la mà del fotògraf, escriptor i marxant d’art Ernest Ehrenfeld (1910-1978), que en morir (1978) llega bona part dels seus béns i de la seva pinacoteca, amb obres de Rivera Bagur, a l’ajuntament d’Eivissa.

Fa la primera exposició individual a la galeria Danús (Palma 1954). Participa en el Grup Tago, creat el 1959 i format pels pintors i pintores Francesc Duran “Fraver”, Antonio Vélez, Miquel Morell, Pere Quetglas Ferrer “Xam”, Joan Antoni Ferrero, Joan Gibert, Caty Juan, Merche Sofia Pinto, Teresa Heydel, Francesc Carreño i altres, i pels escriptors Rafel Jaume i Manel Picó. Participa en les activitats que organitza el grup.

A Xicago (1961) fa la primera exposició a l’estranger. Segueixen exposicions a Alemanya, Àustria, NYC, Beverly Hills, Hamburg, Zurich, Paris, Caracas, Formentor, Itàlia, França, Marroc, a l’Àfrica subsahariana, etc. També exposa a Palma, Alcúdia, Formentor, etc.

Fa ús d’un cromatisme vibrant, alegre i intens. Incorpora a l’obra flors, animals, arbres i personatges, que situa en un marc de serenor, tranquil·litat, absència de conflictes i innocència, que contrasta fortament amb l’atmosfera de les seves primeres pintures i es relaciona amb ella. Combina simetries, presta gran atenció als detalls, fa ús de veladures i transparències de color i s’agrada de mirar les perspectives des d’un punt de vista frontal. Situa els personatges en escenaris que evoquen la pau i la benaurança del Paradís. La temàtica es focalitza en la parella, Adam i Eva, l’home i el paisatge. Fa olis, tècnica mixta, papers i dibuix.

Obté la medalla del Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts (1960 i 1971). Hi ha obra seva al Centro de Arte Reina Sofia (Madrid), Museu Frans Hals (Holanda), Museu del Monestir de Lluc, Museo Espanyol de Arte Contemponáneo (Madrid), Museu de Pintura Naïf de l’Île de France (Paris), etc.

La seva figura és tractada extensament a la “Gran Enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears” (Palma 1996). El 1990, l’ajuntament d’Alcúdia publica un estudi de la seva figura i obra realitzat per Jaume Torres Estradé.




Bibliografia

Jaume POMAR, "Miquel Rivera Bagur", 'Vint pintors de Mallorca', pàg. 87-98, Documenta Balear, Palma, 2003.

Josep BAUZÀ I PIZÀ, “Recordant l’artista naïf Rivera Bagur (1919-1999)”, Diari de Balears, 4-IV-2011, pàg. 56, Palma 2011.

ENCICLOPÈDIA D’EIVISSA I FORMENTERA, “Rivera Bagur, Miquel”, Consell Insular d’Eivissa i Formentera, t. 10, Eivissa, 2010.

Joan Carles GOMIS, “Rivera Bagur, Miquel”, ‘Gran Enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears', t. 4, pàg. 142-146, Palma 1996.

Jaume TORRES ESTRADÉ, “Rivera Bagur”, Diccionari Ràfols ed., Barcelona 1990.

GEM, 14, 325.

Camilo José CELA, “M. Rivera Bagur”, catàleg de l’exposició al Club dels Poetes (Formentor, Pollença), Palma 1962.