jueves, 6 de enero de 2011

Guillem d'Olives Pons (Maó, Menorca, 14 de febrer de 1927 - 19 d'agost de 2002)

Advocat, empresari, polític, expert en art, soci i voluntari de Creu Roja.

Estudia el batxillerat a l'Institut Nacional d'Ensenyament Mitjà de Maó i cursa la carrera de dret en l'antiga Facultat de Dret de San Bernardo a Madrid.

És president del consell d'administració d'Editorial Menorca, editora del "Diari Menorca”, president de la Cooperativa Agropecuària, director de “Revista de Menorca”, de temes monogràfics insulars, i professor de l'Escola de Turisme de Menorca. També és president de l'Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó (1965-1981), vocal del consell d’administració i vicepresident de Caixa de Balears “Sa Nostra” i president de l’oficina local de Creu Roja a Maó (1975-77). Esporàdicament publica articles d’opinió al "Diari Menorca” i a "Revista de Menorca".

Gràcies a la seva intervenció es recupera i restaura l’antic edifici de la capella de Sant Antoni Abat, de Maó, avui convertida en sala de cultura de Caixa de les Balears “Sa Nostra”. També evita (1977) la desaparició del retaule barroc de Sant Antoni Abat, del 1748, d’autor anònim, que ocupa la paret frontal de la citada capella. Restaurat, es conserva en el Museu de Menorca. La pintura de la pradel·la central representa la llegenda de la intervenció de Sant Antoni Abat (o Abbas) a la conquesta de Menorca per Alfons III el 1287. Expert en pintura, reuneix una interessant col·lecció d’obres d’art i antiguitats. És acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando.

Com a polític, és regidor, tinent de batlle i batlle en funcions de l’ajuntament de Maó. A les eleccions generals de 1977 és elegit senador per Menorca a les llistes de la UCD.

Casat amb la sevillana Maria Dolores Olivares D’Ángelo, tenen quatre fills. Persona de tarannà obert, dialogant i conciliador, s’agrada de propiciar l’entesa i la concòrdia en el seu entorn i en les institucions que regeix. És cavaller del Sant Sepulcre. Mor a Maó el 2002, als 75 anys. Proclamat a títol pòstum soci d’honor de l’Ateneu, un dels premis d’aquesta institució duu el seu nom.

Miquel Bosch Flexas (Santa Catalina, Palma, 24 de febrer de 1940)

Capità mercant, oficial de l’Armada, voluntari i directiu de Creu Roja.

Neix a la casa assenyalada amb el número 162 (ara 74) del carrer de Sant Magí (abans carrer Gran), de Santa Catalina (Palma). És el segon fill de Pere Joan Bosch Castelló “Perejoan”, que era voluntari de l’oficina de Creu Roja a Santa Catalina, i de Rosa Flexas Balaguer. La seva mare és de la família Flexas del molí d’en Garleta (Es Jonquet). Té quatre germans: Maties, Jerònima, Pere i Jaume.

Estudia (1948-1956) a l’Institut “Ramon Llull”, de Palma, on fa el curs preparatori amb el mestre santamarier Antoni Salvà, l’ingrés, el batxillerat elemental i el batxillerat superior. El seu curs és un viver de professionals brillants, com Bartomeu Balaguer Barceló, Bernat Balaguer Monterrubio, Miquel Pocoví Juan, Jordi Cerdó Barceló, Joan Oliver Bauzà, Xavier López-Pinto Ruiz, Ignasi Sanguino Vidal, Josep Santaner Garau, Felip Mora Juaneda i molts d’altres. Tot seguit, amb 16 anys, es matricula (1956) a l’Escola Nàutica, de Palma, on obté (1958) el títol d’agregat de nàutica. Fa dos anys de pràctiques a la motonau “Cala Blanca”, de Naviera Mallorquina, del grup Salas, i s’examina de pilot a Barcelona (11-VI-1962).

Ja titulat, treballa a Naviera Mallorquina com a primer oficial, on s’encarrega del comandament de la motonau amb casc d’acer “Cala Blanca”, destinat a la línia de Civitavecchia, Gènova, Livorno, Barcelona, València, Màlaga, Oporto i Leixoes. S’embarca, després, com a capità del iot anglès “Tindor” amb el qual recorre (entre maig i octubre de 1963) la Costa Blava, Montecarlo i La Riviera. A continuació presta serveis a la Naviera Cofruna, de València, amb la qual navega fins a la regió dels Grans Llacs i al port de Duluth (Llac superior). Ho fa com a capità amb comandament amb el vaixell “Torres de Cuarte”, de passatgers i càrrega, de 5 mil tones. Passa a Naviera Ason com a capità del “Juanita Chacartegui”, de càrrega. El 10 d’abril de 1968 s’examina a Madrid i passa a capità de la marina mercant. S’embarca en el vapor “Alcacer” amb el qual fa viatges a la línia València, Alemanya R.F. y Mar Bàltica (Suècia, Dinamarca, Finlàndia, Polònia i Alemanya de l’Est).

El 14 de febrer de 1970 ingressa per oposició a l’Armada com a alferes de navili. Embarca a la corbeta “Diana” i serveix en el petrolier “Teide” i el calador CR-1. Com a comandant duu la patrullera de vigilància de pesca V-21 i el pescamines “Ulla”. El 1981 és nomenat segon comandant de la Base Naval de Sóller, càrrec que manté fins al 1987, llevat d’un període de 6 mesos (1986-87) que passa embarcat com a ajudant de marina de Santurce (Bilbao). El 1987 és nomenat comandant de la Base Naval de Sóller, on resta fins que passa a la situació de reserva (2005). El 1988 ascendeix a capità de corbeta i el 1992 a capità de fragata. Durant els anys de servei a l’Armada és guardonat amb la creu, l’encomanda i la placa de Sant Hermenegild, la creu i la placa del Mèrit Naval i la creu del Mèrit Aeronàutic.

Voluntari de Creu Roja de l’oficina de Sóller des del 1992, en agraïment pels seus serveis durant molts d’anys com a patró de l’embarcació de salvament marítim “Verge de Lluc”, de Creu Roja, és distingit amb la medalla de bronze (1994) i la de plata (8 de desembre de 2004). El gener de 2006 és designat president de Creu Roja a Sóller.

És afeccionat a pescar, jugar a tenis, llegir i reunir-se amb els amics. De jove practicà el submarinisme. El 1964 es casa amb Àngela Gómez Llases, néta de Blai Llases Bonet, patró d’altura de la marina mercant, que féu molts viatges a vela a les Antilles. Tenen dos fills, Pere Joan i Rosa Anna, i dos nets, Miquel i Pere. El 2006 el Govern de les Illes Balears li atorga el Premi Ramon Llull.