Bernat Pomar i Pomar (Palma, 15 de juny de 1932 - 15 de desembre de 2011)

Músic instrumentista, violinista, compositor, concertista i pedagog.

Nat a Palma, estudia al Conservatori Professional de Música i Dansa de les Balears i s’especialitza en violí amb Ignasi Pinya Tarongí.

Fa part com a violinista de l’Orquestra Simfònica de Mallorca i de l’Orquestra Ciutat de Palma. Com a pedagog funda (1993) i dirigeix una escola de violí per a infants de 3 i més anys, ubicada al carrer Provença (Palma), on aplica el mètode d’aprenentatge “El meu violí”, creat per ell i basat en dibuixos d’animals i icones, que és utilitzat a diferents escoles de les Balears, Catalunya i València.

Com a compositor crea obres per a violí solista, orquestra de cambra i orquestra simfònica, que han estrenat l'Orquestra Simfònica de les Illes Balears, la Camerata Sa Nostra, els violinistes Jaime de la Jara, Francesc Garcia Fullana i altres. Entre les seves composicions destaquen "Danses de Mallorca", "Copeo de muntanya", "Al call de Girona" (1991), "Danses per a violí i orquestra I, II, III i IV" (1993), "Aquarius" (1998), "Dansa de bolero mallorquí", "Israel" (2000), "Cant a la tolerància" i "Cant trist per a la mort d’un bou", himne antitaurí. També composa cançons pop, com "Everiday is Sunday in Mallorca" i "Paraíso de amor". Aquesta darrera va fer part del repertori habitual del grup "Los Javaloyas".

Publica “El meu violí” (1994) i “El meu violoncel” (1996).

Pare de dues filles i un fill (Catherine, Joana Maria i Jaume), és singularitza com a persona plena de vitalitat, humanitat, saviesa i tolerància. Dedica la seva vida a la música i sent gran afecció per la pintura. Entre els seus deixebles es compten Xavier Pericàs, professor de l’Irineu Segarra i de l’escolania de Lluc, i el violinista Francesc Garcia Fullana.

El 2005 rep el premi Ramon Llull, del Govern, i el 2007 el premi Jaume II, del Consell Insular de Mallorca. El 2005 se li dedica un concert d’homenatge a l’Auditòrium (Palma) i el gener de 2012 es fa un concert dedicat a la seva memòria a l’església de Sant Marçal (Marratxí). Des del 2013 un carrer de Palma duu el seu nom.




Bernat Pomar i Pomar, 2005 ca.