sábado, 30 de julio de 2011

Rafel Gil Mendoza "Rafa Gil" (Burriana, Castelló, 18 de febrer de 1933 - Palma, 29 de juliol de 2011)

Notari, jurista, polític i articulista.

Fill de Rafel Gil Maties i Carme Mendoza i Mendoza, es trasllada a Palma amb la família el 1945. Resident al Terreno, cursa el batxillerat al col·legi de Sant Lluís Gonzaga i estudia Dret a la Universitat de Barcelona (1951-1956).

Fa oposicions a notaries i guanya una plaça a la Península. Amb motiu de la jubilació del notari de Palma Jeroni Massanet Sampol, obté la seva plaça. Munta (1976) la notaria a la planta 4 de l’edifici del Banc de Crèdit Balear de la plaça d’Espanya, on té com a primer oficial Joan Manel Cerdó Vives fins que aquest és baixa per jubilació. Com a notari treballa amb rigor i acreditada eficàcia. Aconsegueix convertir la notaria en una de les més actives i prestigioses de Mallorca.

Fa part del grup fundador de l’UCD a les Balears, partit en el qual milita, per bé que mai no accepta cap càrrec polític. És degà del Col·legi Notarial (1997-1982) i president d’Editora Balear (1985-1990), que publica el "Diario de Mallorca". Fa part de la Comissió dels Onze (1980-81), encarregada d’elaborar el Projecte d’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears en el marc de la Constitució de 1978. Hi fa aportacions que ell qualifica d’eminentment tècniques. Posteriorment, fa part de la Comissió Assessora per a la Reforma de l’Estatut d'Autonima de les Illes Balears (2007). Com a membre de les dues comissions estatutàries, rep en ambdues ocasions la medalla de la Comunitat Autònoma. Participa en la redacció de la Llei de Règim Jurídic de les Illes Balears. La seva opinió és tinguda en compte pel Govern i particulars, que sovint li demanen consell sobre temes jurídics. És acadèmic numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Balears.

Publica a la premsa nombrosos articles d’opinió. Fa part del Grup Ramon Llull, creat el 2008 per elaborar articles d’opinió. Afeccionat a navegar, és vicepresident segon del Reial Club Nàutic de Palma (2003-2007). Afeccionat a la música, s’agrada d’interpretar amb la dona melodies dels anys 60 i altres. Afeccionat a la vida rural, és propietari de la possessió Fangar (Campanet), les cases de la qual restaura acuradament. És soci del Cercle d’Economia de Mallorca.

Dotat d’un esperit obert, liberal, moderat i lúcid, és un bon conversador i un excel·lent polemista. Casat amb Antònia March, són pares de diversos fills. Mor a Palma als 78 anys.

Sadurní Grech Pomares "Satur Grech" (Alacant, 6 de juny de 1914 - Palma, 31 de juliol de 2001)

Futbolista, entrenador i instructor de gimnàstica.

La seva dedicació al futbol s’inicia al Poble Nou (Barcelona), on aviat demostra les seves aptituds de defensa lateral. Juga en el Múrcia, Cartagena, Espanyol (1939-40) i Sabadell (1940-42). Amb el Sabadell juga a Palma un partit de copa amb el Mallorca i l’entrenador mallorquinista, Josep “Pitus” Prat Ripollès, es fixa amb ell, però el Constància s’avança i el fitxa quan manquen dos mesos per a la finalització de la temporada 1941-42.

El juny de 1942 el fitxa el Mallorca, on juga com a interior i mig dret i esdevé un dels protagonistes clau del primer ascens de l’equip a la segona divisió (1944). Amb aquesta categoria juga amb el Mallorca fins que el 1947 se’n va a l’Arenas (Saragossa). Allà deixa les botes per dedicar-se a entrenar. Entrena el Constància, Las Palmas (que ascendeix a primera divisió en la temporada 1950-51), Mallorca (1949-50 i 1953-54), Sevilla C.F. (amb el qual juga la copa d’Europa fins que cau en quarts de final davant el Reial Madrid) (1957), Atlètic Balears, Hèrcules (1960-61), Mallorca (1961-62), Tenerife, Racing Club de Ferrol (1965-66 a 3ª i 1966/67, 1967/68 i 1971/72 a 2ª), Compostel·la, U. E. Lleida i finalment el Constància.

Retirat del futbol, munta a Palma un gimnàs als baixos de Can Gabriel Pinya, al carrer Arxiduc Lluís Salvador, de Palma, on tinc l’oportunitat de conèixer-lo personalment i fer gimnàstica sota la seva direcció. Allà conec Baltasar Llompart Cortès i altres. Posteriorment, trasllada el gimnàs al carrer Lluís Vives, núm. 5 (Palma).

De gran corpulència, educat, competent i bon conversador, s’agrada de vestir amb corbatí. A l’edat de 87 anys mor a Palma, la ciutat on ha residit durant 60 anys. Descansa al cementiri de Palma.



Referències

“Satur Grech, un histórico del fútbol balear”, Última Hora, 30-VII-2011, pàg. 61.

“Grech Pomares, Saturní”, Gran Enciclopèdia de Mallorca, t. 6, pàg. 322.

Real Club Deportivo Mallorca, Wikipedia

Sevilla C. F., Historia del Club

viernes, 1 de julio de 2011

Alexandre Ballester Moragues (Gavà, Baix Llobregat, 26 de febrer de 1933 - Inca, 30 de juny de 2011)

Dramaturg, novel·lista, poeta i articulista.

Nat a Gavà, quan té un any la família es trasllada a Sa Pobla, on resideix tota la vida.

Comença escrivint la novel·la “Les nostres amagades servituts” (premi Ciutat de Palma 1965). Malgrat l’èxit que obté, aviat es decanta pel teatre. Publica “Jo i l’absent” (premi Ciutat de Palma 1966), “Foc colgat” (premi Carlos Lemos 1967), “A dins un gruix de vellut” (premi Josep M. de Segarra 1967), “Siau benvingut” (1968), “Massa temps sense piano” (1968), “La tragèdia del tres i no res (1968), “Fins al darrer mot” (premi Joan Santamaria 1968), “ Un baül per a Nofre Taylor” (1971), “L’única mort de Marta Cincinnati” (premi Born de Teatre, Ciutadella 1983), “Maria Magdalena o La penedida gramatical” (1971), “Cap cap pla cap al cap del replà” (1972), “Al caire de les campanes” (premi Teatre Principal 1987), “Les llàgrimes del vienès” (premi de la Crítica de Serra d’Or 1996), “Un no-res d’eternitat” (2010) i “Com passen les tempestes” (premi recull de teatre Josep Ametller, 2011). Ha escrit 16 peces teatrals, de les quals en va estrenar 12.


Alexandre Ballester Moragues, 2000 ca.


Publica tres llibres de poemes: “Brot de murta”, “Rèquiem per a nou pams de terra” i “Taula per a tots”. També escriu relats curts. És cronista oficial de Sa Pobla. Escriu incansablement articles sobre història, etnografia, hagiografia, festes populars, tradicions balears, pintura, art, etc. Publica el seu darrer article el dimecres 29 de juny de 2011, que porta per títol “L’alegria de la festa” (DdB). Fa alguns reculls dels seus escrits periodístics que publica en forma de llibre, com “Retalls de la memòria” (2000), obra dedicada a temes de la història de Sa Pobla. Va ser presentada a Can Planes el 13 de gener de 2000 davant una nombrosa assistència. Vaig tenir el plaer de participar en la citada presentació fent l'anàlisi crítica de l'obra i d'alguns dels seus capítols.

Manté una posició inequívoca i ferma a favor de la llengua i la cultura catalana. Els seus escrits són assequibles i didàctics. Bon conversador, de tracte senzill i càlid, de fermes conviccions i d’actituds sempre correctes i respectuoses, va gaudir del respecte i l’afecte dels que varen tenir l’oportunitat de conèixer-lo i tractar-lo.

El seu teatre, inspirat sobretot en Eugene Ionesco, Samuel Beckett i Antonin Artaud, fa ús d’elements expressionistes i a partir d’elements del teatre de l’absurd desplega una sàtira punyent, de gran solidesa.

És distingit amb el premi Ramon Llull (2005), el premi Bartomeu Oliver, dels premis 31 de desembre de l’OCB (2009), l’Escut d’Or de la vila de Sa Pobla (1968) i el premi de l’Associació de teatres i auditoris públics” (2011). Una plaça de Sa Pobla, ubicada a l’indret de Cas Rafal, porta el seu nom. L’ajuntament de Sa Pobla convoca anualment un premi de narrativa que duu el seu nom.

Casat amb Catalina, és pare d'un fill. Mor a l’Hospital d’Inca (Inca) als 78 anys. L’ajuntament de Sa Pobla declara un dia de dol oficial (1 de juliol). Fan públic el seu condol el Consell Insular de Mallorca, el Govern de les Illes Balears i nombroses personalitats del món de les lletres i de la cultura. És inhumat en el cementiri de Sa Pobla.