domingo, 10 de abril de 2011

Guillem Fortesa Pinya (Palma 9 de març de 1892 - 22 d'octubre de 1943)

Arquitecte, urbanista i polític.

Fill de Bartomeu Fortesa Aguiló, de la família Fortesa de can “Querol”, i d’Anna Pinya Cortès, té dos germans, Miquel i Bartomeu. Estudia el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Palma (1901-1908) i fa la carrera a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on obté el títol (14-XI-1917). Té el despatx professional al carrer de Sant Bartomeu, núm. 15, de Palma.

Ocupa el càrrec d’arquitecte diocesà (a partir de 1919), arquitecte director de construccions escolars de l’Estat a les Balears (1921-1936), professor de l’Escola d’Arts i Oficis (1925-1930), delegat de Belles Arts a les Balears (1931-1936) i arquitecte municipal de Palma (1933-1943).

Les seves obres més conegudes són la façana del celler Cooperatiu de Felanitx (1921), el convent de les Saleses (1923) (desaparegut), l’església de les Reparadores (1924) (actualment saló d’actes de les acadèmies), clínica Munar (després Hostal Arxiduc) (1925) (desaparegut), Can Alzamora (magatzem i estatge) (1925) (desaparegut), reordenació de l’esplanada de Santa Catalina (1930), remodelació de la capella del Santíssim de l’església de Santa Eulàlia (Palma), construcció de les esglésies del Molinar, El Terreno i Santa Tereseta de l’Infant Jesús, grup escolar Jaume I (1935) amb col·laboració amb Karl Hack, plaça de les columnes de Garcia Orell (Palma), la Casa del Poble (desapareguda) i altres. Cal citar, també, els seus projectes d’una escalinata entre la murada i la Seu, de'una oficina de Correus a la plaça Weyler, ambdós no realitzats, i el projecte de l'edifici de l'Arxiu de Regne de Mallorca.

Altres obres seves són el col·legi de les religioses agustines (Sant Miquel/Joan March) (1922) (desaparegut), casa de Ferran Alzamora (Gilabert de Centelles/Bisbe Maura) (1922) (desaparegut), edifici del xamfrà entre 31 de desembre i comte d'Empúries (1925), edifici de la Impremta Nova Balear (Alexandre Rosselló amb Costa i Llobera) (1927-28), sanatori de Caubet (1928) amb col·laboració de Ricardo García Guereta, xalet per a Damià Esteve (Pau Iglesias/Antoni Frontera) (1933)(desaparegut), l’oratori de les mines de Son Fe (1933), xalet per a Enric Fàbregues (C/ Joan Mestre) (1934), xalet per a Ramon Fortuny a Valldemossa (1934), grup escolar Joan Mas i Verd, a Montuïri (1935), casa per a Rafel Feliu (Sant Bartomeu/Vicenç Mut) (1936), casa per a Gabriel Tarongí (Alexandre Rosselló/Marquès de la Fontsanta) (1940), capella per a les religioses dels Sagrats Cors de s’Olivera (1940), la clínica Grau (1940), cas metge Ferrando a Montuïri i altres. Fa els grups escolars de Manacor (1924), Sa Pobla (1925), Pont d’Inca (1927), Vilafranca de Bonany (1928), Campanet (1929), Felanitx (1933), Sant Llorenç (1936) i molts altres.

Com a arquitecte, el seu estil reflecteix l’afecció per les formes tradicionals, l’atenció que presta a l’arquitectura mallorquina dels palaus senyorials i rurals, l’ús freqüent de les formes pròpies del portal forà de mig punt, la utilització de la pedra de marès vista, les teulades de doble vessant amb teula àrab, la introducció d’elements italianitzants i, cap al final de la seva vida, una acurada depuració de formes amb aplicació de solucions sòbries i funcionals. Coneixedor del racionalisme de Le Corbusier, se serveix d’aquests coneixements per adoptar solucions innovadores i crear espais d’interior oberts generosament a l’exterior. Són seguidors seus els arquitectes Josep Olesa Frates, Gabriel Alomar i Josep Ferragut.

Com a polític va ser president de Nostra Parla (1916) i del Centre Regionalista de Mallorca (1917-1919) i membre de l’Associació per la Cultura de Mallorca. El desembre de 1919 s’incorpora al partit lliberal regionalista, encapçalat per Joan March i fa part de la llista amb la qual el partit concorre a les eleccions a l’ajuntament de Palma. Surt elegit regidor i és batle de Palma entre gener i octubre de 1923. Participa en la redacció de l’avantprojecte d’Estatut de les Illes Balears (juny 1931) i fa part de la comissió redactora del projecte d’Estatut d’autonomia de Mallorca i Eivissa (juliol 1933). Signa el document “Resposta dels mallorquins al missatge dels catalans” (1936). Durant la guerra civil i anys posteriors cessa tota activitat política.

El 1931 publica “Pel ressorgiment polític de Mallorca”, recull d’articles i parlaments de la seva època regionalista. Publica col·laboracions a “Ofrena”, òrgan de Nostra Paraula, Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, “La Veu de Mallorca” (segona època) i als diaris "Correo de Mallorca", "La Almudaina" i "El Día". Imparteix conferències, com la titulada “L’art de construir les ciutats i la reforma de Palma”, llegida al Museu Arqueològic Diocesà el capvespre dels dies 10 i 15 de febrer de 1921 i publicada per Amengual i Muntaner (Palma 1921).

Afeccionat a viatjar, visitar exposicions d’arquitectura i assistir a convencions i jornades internacionals sobre temes de la seva especialitat, es manté al dia pel que fa a l’avanç dels coneixements en arquitectura. És acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Palma (1926), acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (1928) i vocal de la junta de monuments artístics. Després de la seva mort els amics i familiars li dediquen un homenatge pòstum i publiquen un opuscle de 24 pàgines, no numerades, que no es pogué dur a impremta per motius de censura política i del qual es fa (1944) una reduïda edició mecanografiada. Un carrer de Palma duu el seu nom. A títol pòstum és nomenat magister de la Maioricensis Schola Lul·lística. El seu arxiu resta dipositat a la Societat Arqueològica Lul·liana.




Guillem Fortesa Pinya, 1930 ca.


Referències

Jaume OLIVER JAUME i Miquel SEGUÍ AZNAR "Guillem Fortesa, arquitecte escolar", Conselleria de Cultura, Educació i Esports, Palma 1993.

Guillem FORTESA PINYA, “Estudis sobre arquitectura i urbanisme”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, volum 1, Barcelona 1984.

Miquel SEGUÍ AZANAR, “Introducció” a Fortesa-1984, pàg. 5-25.

GEM, “Fortesa Pinya, Guillem”, t. 6, pàg. 27-29, Palma 1991.

Miquel FULLANA. “Memòria civil”, núm. 1, ‘Baleares’, 5-I-1986.

Enciclopèdia.cat, “Guillem Forteza i Pinya”.

No hay comentarios:

Publicar un comentario