Nadal Garau Estrany (Inca 13 d'abril de 1867 - Palma 30 de març de 1939)

Prevere, canonista, professor i soci de Creu Roja.

Natural d’Inca, estudia al Seminari Conciliar de Sant Pere (Palma). Posteriorment, es llicencia en teologia i dret canònic. És germà de Mateu Nadal Estrany (Inca 1858), rector de Sant Miquel (Palma) i, després, canonge penitencier de la Seu.

És rector i arxipreste de Llucmajor, canonge doctoral i catedràtic de dret canònic del seminari diocesà. Escriu diverses obres pedagògiques i piadoses. Manté relacions de coneguda i amistat amb el P. Joaquim Rosselló Ferrà, fundador de la congregació dels missioners dels sagrats cors.

És consultor canònic de la comissió de Creu Roja a Palma en el període 1914-1924. El 1924 passa a vocal de la junta directiva i cedeix el càrrec de consultor al canonge Antoni Sanxo Nebot. Mor a Palma als 71 anys.


Referències

Casimir MARTÍ et al., “L’Església mallorquina durant la Restauració”, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1992.