Llorenç Villalonga Pons (Palma, 1 de març de 1897 – 28 de gener de 1980)

Escriptor, metge psiquiatre i col·laborador voluntari de Creu Roja.

Fill de Miquel Villalonga Muntaner i de Joana Pons Marquès, fa el batxillerat a l’Institut Balear, de Palma (1909-1915) i estudia medicina i cirurgia a Múrcia (1918-20), Barcelona (1920-23), Madrid (1923-24) i Saragossa (1924-27), on es llicencia (1927). S’especialitza en psiquiatria a Barcelona (1936).

Instal·lat a Palma, treballa com a metge generalista en una consulta privada (1927), la clínica Peñaranda (1928-33), l’Hospital Provincial (1933-35), l’Hospital Psiquiàtric (1937) i el dispensari i consultori de Creu Roja (1937), del carrer 31 de desembre, on atén les especialitats de psiquiatria i nutrició.

Escriu novel·les tan destacades com “Mort de dama” (1931), “Bearn” (1956 i 1961), “L’hereva de donya Obdúlia” (1964), “Andrea Victrix” (1973) i altres. Les seves obres de teatre més conegudes són “Faust” (1956) i “Els desbarats” (1965), recull de peces costumistes, còmiques, absurdes i de vegades esperpèntiques. Dirigeix la revista “Brisas” (1934-36). Escriu l’article “Mi manifiesto” (1936), en el qual critica els intel·lectuals mallorquins signants del document “Resposta dels mallorquins al missatge dels catalans”.

La seva obra, coherent, clara, nostàlgica i influïda per la literatura francesa, sobretot per Marcel Proust, té gran ressonància i li proporciona prestigi i anomenada. Casat amb Teresa Gelabert, resideix un temps a Binissalem (1937-40). Mor a Palma als 82 anys. El 1981 l'Ajuntament de Palma posà el seu nom a una plaça. El 1984 és proclamat fill il·lustre de Palma.


Referències

GEM, “Villalonga Pons, Llorenç”, v. 17 , pàg. 189-190 , Promomallorca Edicions, Palma 1991.

VIQUIPÈDIA, “Llorenç Villalonga i Pons”, darrera revisió 21-IX-2010.

“Llorenç Villalonga”, Biografia, escriptors.cat.