domingo, 14 de marzo de 2010

Josep Nouviles i de Vilar (Maó 1856 - Valldemossa, 1 de juliol de 1930)

Militar. General de brigada d'infanteria.

Fill del mariscal de camp Eduard Nouviles Alzina, ingressà a l’exèrcit als disset anys. Posteriorment cursà estudis a l’Acadèmia Militar del districte de Catalunya, on va obtenir (1873) el despatx d’alferes d’infanteria.

Intervingué en operacions de campanya contra els carlins fins que el març de 1875 és ferit i cau presoner de Castellfullit. Alliberat i ascendit al grau de tinent (1876), intervé de nou en accions de campanya fins a la pacificació de la situació a Catalunya. Promogut al grau de capità, és destinat a Navarra, on va participar en les accions de Palomeras, Etxalar, Montes de Centinela i Tres Mugas, i obté una creu roja de primera classe. Acabat el conflicte, és destinat a Barcelona. Pels serveis prestats amb motiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li és concedida (1889) l’encomanda d’Isabel la Catòlica. Destinat a Puerto Rico (1891), demana l'excedència temporal de l’exèrcit per ocupar el càrrec de batle de Ponce (1893-94). Es reincorpora (1894) a l’exèrcit i intervé en accions de camp contra les forces revoltades. Com a cap de defensa d’Aibonito, resisteix els atacs de les forces nord-americanes fins que es produeix la capitulació d’Espanya davant els Estats Units. El 1904, és ascendit a tinent coronel i destinat a les Balears. És comandant militar d’Inca i, després, secretari del Govern Militar de Mallorca (1904-11). El 1911, ascendeix a coronel i es fa càrrec (1911-1917) del comandament del regiment d’infanteria Palma 61, amb seu al quarter del Carme (Palma). El 1917, és promogut al grau de general de brigada. És segon cap del Govern Militar de Menorca i, després, cap de la brigada d’infanteria de Mallorca. El 1920, passa a la reserva.

Casat amb amb Maria Lavínia Boothby Tolosa, té un fill, Eduard, i dues filles, Maria dels Dolors, que es casa amb Tomàs Blanes Tolosa, i Úrsula. És el tercer president-delegat de Creu Roja a les Balears (1917-1918).

Afeccionat al dibuix i la pintura, publica nombrosos articles d’opinió sobre fets d’actualitat a la premsa de Puerto Rico, Barcelona i Palma. Col·laborador assidu del diari “La Última Hora” en el període 1904-1930, signa habitualment els seus escrits amb una ena. És autor d’una biografia del general Cabrinetti (1912).

Joan Alenyà Ribas (Palma 1893-1976)

Funcionari del cos tècnic de Correus.

Nasqué (21-XI-1893) a Palma. Era fill de Miquel Alenyà Ginard, aleshores notari de Maó, i d'Isabel Ribas Sampol. Va estudiar al Col·legi dels Ligorins, al Col·legi de La Salle i féu el batxillerat (1905-1911) a l’Institut Balear, de Palma.

Va ingressar (1913) en el cos tècnic de Correus per oposició, als 19 anys. Inicialment va ser destinat a l’administració d’Igualada, d’on va passar (1914) a la de Palma. En aquesta va fer les funcions d’ambulant del tren de Sóller, ambulant de la línia marítima Palma-Barcelona i d’altres. En els anys vint va ser secretari de l'administració principal de Correus durant el mandat com a administrador principal de Francesc Pons Comas. En els anys de la República (1931-1936) també ho va ser durant el mandat com a administrador de Jaume Bestard. Posteriorment va ser cap del departament de certificats, cap del servei de carteria (1956-1957), cap de personal (1957-1958), interventor (1958-1963) i administrador accidental (1963). El 21 de novembre del 1963 es va jubilar amb més de 50 anys de servei i la categoria de cap superior de Correus. L’ascens a Cap Superior d'Administració de Correus, de lliure designació, li va arribar el darrer dia de feina a través de Joan Lluis Devecchi Estelrich, aleshores secretari de l’administració principal de Correus a Palma.

Va ser vocal de l’Associació de Pares d’Alumnes de l’Institut Ramon Llull (1953-1955). Va ser soci de La Veda i del Veloz Sport Balear. Casat (19-IX-1938) amb Maria Fuster Miró-Granada (1904-1994), varen ser pares d’un fill i una filla.

Les seves afeccions varen ser els esports (futbol, bicicleta, natació i rem), la lectura, el dibuix, la pintura, la música i el cinema. S’agradava d’escoltar cada dia per la ràdio els noticiaris en espanyol de les 2:15 h. de la BBC, de les 21:00 h. de la BBC i de les 22:00 h. de Ràdio Paris.

Va morir el 30-IV-1976 a la Clínica Mare Nostrum als 82 anys.