viernes, 13 de agosto de 2010

Mateu Jaume Garau (Llucmajor 1811 - Palma 1886)

Teòleg, bisbe de Menorca (1858-75) i de Mallorca (1875-86) i impulsor de Creu Roja.

Estudià a la Universitat Lul•liana (1926-29) i al Seminari Diocesà de Mallorca (1929-35). Ordenat de prevere (1935), fou secretari de cambra dels bisbes de Mallorca Antoni Pérez de Hirias, Rafel Manso i Miquel Salvà Munar. Es doctorà (1849) en teologia a la Universitat de Madrid i guanyà (1952) per oposició una canongia de la Seu de Mallorca. Va ser rector del Seminari conciliar de Sant Pere, de Mallorca (1949-58) i professor de Teologia dogmàtica i Sagrada escriptura. Inaugurà (1858) l’edifici de la seva seu (actual casa de l’Església). Féu la coronació pontifícia de la Mare de Déu de Lluc (10-VIII-1884).

Desplegà un gran activitat per estendre l’ensenyament entre els infants i els obrers joves. Donà suport a la creació del “Cercle d’Obrers Catòlics” de Palma (1877) i de Manacor (1880). Construí els primers temples dels suburbis de Palma. Inicià una col•lecció de peces artístiques procedents d’esglésies i convents de Mallorca, que fou el nucli generador del Museu Diocesà de Mallorca, inaugurat (1906) pel bisbe Campins.

Davant diversos atacs i posicions d’obstrucció i de buit, donà suport explícit i públic a la Creu Roja i va acceptar (1880) la presidència d’honor de la seva Comissió provincial. Patrocinà la creació de la Societat Arqueològica Lul•liana, que fundà (1880) Bartomeu Ferrà Perelló. Per la seva labor social el Govern espanyol li va concedir l’Encomanda d’Isabel la Catòlica.

No hay comentarios:

Publicar un comentario