viernes, 15 de enero de 2010

La cultura dels valors (1998)

Un dels factors que caracteritzen de manera més determinant una societat, o un grup social, és el conjunt dels seus valors predominants. Recondem que els valors són les pautes bàsiques que inspiren, dinamitzen i orienten la conducta dels individus. Podríem dir que els valors són aquelles qualitats que fan que una cosa, o una persona, sigui benvolguda, reconeguda com a bona, considerada digna de ser estimada i premiada públicament. En el concepte de valor sempre hi és present, inevitablement, la idea de procurar el bé dels altres. Dit de manera diferent, no hi ha valors sense altruisme, sense accions desinteressades en favor del bé dels que ens envolten, sense el vell i, alhora, nou concepte de beneficència entès en el sentit més propi de la paraula (fer el bé). En suma, els valors són aquells tipus de conducta que una societat considera dignes de ser reconeguts, incentivats i premiats, atesa la transcendència i importància que tenen des del punt de vista de la satisfacció de les necessitats col.lectives.

No hi ha valors aïllats, singulars i únics. Els valors es presenten sempre en colla, fent part de conjunts interrelacionats d’elements diversos. En el curs de la història, les societats mai no han deixat de potenciar-se, integrar-se i cohesionar-se mitjançant l’ús de sistemes de valors encaminats a generar conductes privades i públiques capaces de garantir la pervivència del grup, el seu benestar, la prosperitat col.lectiva, etc. L’objectiu indicat mai no ha pogut ser assolit sense el recurs a sistemes o constel•lacions de valors. Per exemple, no basta la solidaritat destinada a mantenir la cohesió interna sense un grau alt de valentia i agosarament per defensar el grup dels atacs externs, sense un nivell adequat d’iniciativa per poder resoldre els problemes imprevistos i sense el desplegament del treball humà indispensable per garantir el proveïment suficient de béns de consum.

Convé tenir en compte que els valors mai no s’han donat com a extrems de plenitud o cims de perfecció. Ben al contrari, els valors són sempre relatius i, per això, se situen en posicions intermèdies entre extrems contraris i, alhora, igualment inconvenients. Així, la solidaritat és la virtut que s’allunya, alhora, de l’individualisme més ferotge i de la prodigalitat més laxa. La tolerància es una conducta virtuosa en la mesura en la qual es diferencia i s’allunya de la intolerància i de la submissió cruel.

Els sistemes de valors predominants han variat en els decurs de la història tant pel que fa al seu contingut com a la seva extensió i abast. En alguns casos, els valors socialment predominants s’han orientat més vers la potenciació de la cohesió social, mentre en altres casos s’han orientat més vers la incentivació de l’autonomia personal. Les necessitats col.lectives variables han determinat sistemes variables de valors predominants.

L’avanç de la història ha fet que la dimensió social dels valors, la seva definició institucional i la seva promoció coercitiva hagin donat pas a uns situació nova, relativament recent, en la qual la definició dels valors es fa a partir de la lliure consciència individual. Avui es fa difícil que algú accepti que ha de ser solidari o tolerant perquè el cos social al qual pertany li ho demana i li ho exigeix. L’acceptació de la solidaritat, la tolerància, etc. com a valors es basteix sobre el dictat subjectiu de la pròpia consciència lliure i autònoma.

La ruptura, clara i irreversible, amb les fonts objectives dels valors tradicionals ha provocat una situació, imprevista fa unes dècades i encara difícil d’acceptar per alguns, que és considerada en diversos cercles com a una situació de crisi de valors. En aquests cercles es veu que la situació actual és irreversible i, per això, la crisi per a ells esdevé greu i catastròfica. Pensam que no hi ha crisi de valors, que no hi ha manca de valors, que no hi ha un escenari nou en el qual els vells valors han estat substituïts per anti-valors. El que hi ha és un nou consens general sobre l’existència d’una nova font de valors, consistent en la consciència individual i en la suma que s’aconsegueix a partir dels dictats de les consciències personals i lliures. La subjectivitat de les definicions, del contingut i de l’abast dels valors no és símptoma de crisi, sinó d’avanç sobre fonaments ferms, intel.ligibles, acceptables i duradors. Passar de fonts autoritàries i coercitives de valors objectius a fonts de valors basades en l’autonomia personal i en el consens social és un dels èxits culturals més enriquidors aconseguits per la humanitat en els darrers decennis.

La cultura no consisteix en l’acumulació artificiosa de coneixements escadussers o importants, sinó en l’ús de les habilitats pròpies de l’esser humà. Una societat és culta quan els individus que la integren saben pensar i pensen lliurement (si bé poc i més malament que bé), saben reflexionar (encara que amb grans entrebancs) i reflexionen sovint, saben aprendre (amb dificultats i enormes deficiències) i gaudeixen aprenent, saben usar la llibertat (ni que sigui a rampellades i poques vegades) i fan d’ella el seu bé més preuat. En aquest sentit, una societat capaç de progressar culturalment i que ho aconsegueix, per bé que massa poc a poc i molt dificultosament, no podia deixar de protagonitzar el bot qualitatiu que ha suposat l’abandonament dels valors pretesament objectius per abraçar els valors basats en l’autenticitat de la consciència personal.

Hi ha una nova constel•lació de valors vells i nous: solidaritat, tolerància, respecte, igualtat, lleialtat, iniciativa, innovació, creació, canvi, etc., que ha desplaçat l’antiga constel.lació dels valors de salvació, submissió, capitulació personal, subordinació, etc. Els valors han esdevingut factors de convivència humana i alliberament personal. Tot plegat, el valors s’han desacralitzat i s’han humanitzat. L’ètica dels antics valors presumptament objectius ha donat pas als valors basats en la subjectivitat de la consciència personal. L’antiga moral dels valors està donant pas, no sense grans dificultats, a l’emergència esplèndida de la cultura dels valors.


Diari de Balears, Balears Cultural, núm. 58, diumenge 18 de gener de 1998

Punt de Comunicació, núm. 98.008, dijous 19 de febrer de 1998

No hay comentarios:

Publicar un comentario