Els reptes del turisme a les Balears (2005)

La situació actual del turisme a les Balears es caracteritza per la pulsació d’un conjunt de canvis que afecten de manera rellevant els diversos components dels mercats turístics tradicionals. La situació no s’ha estabilitzat encara, cosa per la qual no es poden emetre judicis definitius ni tampoc es poden indicar, de manera taxativa, les mesures a prendre per acarar els reptes que es plantegen.

Al llarg de la història del turisme de masses a les Balears, s’han constatat canvis de relativa importància que han afectat, en cada cas de manera diferent, l’evolució de la demanda i dels seus components. D’aquí la importància que té veure la situació actual des d’un punt de vista temporalment prou llarg, amb l’objecte de poder avaluar la situació actual en el marc d’un context temporal ampli i, alhora, ric en experiències.

Dividim l’exposició en set apartats: el turisme dels anys 50, el turisme dels anys 60, el turisme actual, la crisi del paquet turístic, situació actual, la qualitat integral i observació final.


El turisme dels anys 50

És molt convenient començar fent una referència al turisme dels anys 50 del segle passat. La conveniència no es basa en l’interès de fer una memòria històrica, sinó en el fet que aleshores es produí un canvi profund i transcendent.

Ara ens trobem immersos en un altre canvi, també profund i transcendent, per bé que basat en raons distintes. A principi dels anys 50 l’hostaleria a les illes era poc abundant (més bé escassa), estava molt concentrada en la categoria alta i era destinada a un turisme de capacitat adquisitiva elevada. Entre els hotels capdavanters d’aleshores podem citar el Mediterrani, Victòria, Alcina, Formentor, Maricel, etc. Aquells varen ser anys d’un turisme amb una elevada capacitat de despesa, però minoritari. Donava feina a poques persones i tenia unes repercussions sobre l’activitat econòmica global i sobre el benestar social força limitades.

Aquest tipus de turisme i l’hostaleria que el servia desapareix en els anys posteriors, perquè el turisme d’élite era en aquells moments incompatible amb el turisme social. Arran de la reconstrucció europea posterior a la II Guerra Mundial s’imposa gradualment en els convenis col•lectius de treballadors amb empresaris la figura nova de les vacances pagades com a dies de feina. El fenomen comença al Regne Unit a l’empara de la força dels “Trade Unions” i, poc després a Alemanya gràcies a les reivindicacions del poderós sindicat del metall. Les vacances pagades permet que els treballadors descobreixin la possibilitat de fer vacances al Sud d’Europa, que ofereix un bon clima, bellesa natural i preus atractius.

Mentrestant apareixen els organitzadors de viatges, els anomenat turoperadors. La seva força inicial es basa en la organització de paquets turístics en els qual inclouen el transport aeri, el terrestre, l’allotjament i l’assistència de guies. D’altra part, aconsegueixen que els paquets turístics es puguin vendre a uns preus raonablement baixos per dues raons. En primer lloc perquè aconsegueixen produir sèries de vols xarters (diferents dels vols regulars) que són prop d’un 70 % més barats que el vols regulars. En segon lloc, perquè els preus de les destinacions mediterrànies són molt barats a causa d’una situació econòmica caracteritzada per l’endarreriment, un escàs dinamisme i un creixement feble.

L’aposta del organitzadors de viatges obté un doble èxit. Primer de tot és un èxit econòmic consistent en l’oferta d’uns preus dels paquets turístics a uns preus molt assequibles. El segon èxit és social i consisteix en fer possible el consum de serveis turístics a unes capes socials molt nombroses.


El turisme dels anys 60

El model descrit és el que hem conegut i amb el qual hem conviscut des dels anys 60 fins a principis dels 90. La seva pulsació ha estat per a les illes font d’un creixement intens, d’un desenvolupament consistent i d’una evolució molt positiva del PIB i de la renda.

Els indicadors econòmics disponibles demostren que entre els anys 60 i els primers 90 s’ha ha produït a les Balears una gran transformació econòmica derivada de l’impuls que hi ha transmès el desenvolupament turístic. La durada del model de referència es produeix sense variacions important i sense una competència exterior important. Una durada de més de 30 anys és sorprenent i, sobretot, és molt gran.


El turisme actual

A principis de la dècada dels anys 90 la UE pren una decisió que serà transcendental i que tindrà una incidència molt important en el sector turístic. Ens referim a la desregulació aèria, que contempla que qualsevol empresa que compleixi els criteris previstos (que són prou trivials), podrà operar com a companyia aèria. Primer s’imposen certes condicions, que amb el temps es relaxen fins que s’assoleix una situació de llibertat gairebé absoluta, per bé que persisteixen algunes normes d’escassa rellevància.

La desregulació aèria dóna lloc a la creació de companyies privades que obren rutes des de totes les grans capitals d’Europa cap el Sud mediterrani i, conseqüentment, cap a les Balears. També obren rutes que posen en comunicació totes les capitals europees entre elles mateixes. De fet obren totes les rutes, de tot tipus, que pensen que poden ser rendibles. Nosaltres ens referirem solament a aquelles rutes que ens afecten de manera més directa: les rutes de destinació turística.

En el paquet turístic tradicional la nova situació creada per la desregulació aèria no hi té una incidència rellevant. Poc a poc, però, es va creant una situació de gran competència que evoluciona fins a arribar a l’aparició de les companyies de “low cost”. A partir d’aquí les coses començaran a canviar.

D’altra part, la difusió de l’ús de la internet determina que el paquet turístic tradicional entri en una fase que podríem anomenar de dificultats creixents. La força del paquet turístic tradicional es basava en el fet que el seu preu era assequible perquè es vols xarter eren barats i els serveis d’allotjament tenien uns preus raonables. En la nova situació ens trobem que per primera vegada un ciutadà individual o una unitat familiar pot muntar un paquet turístic, fet a mida, a un preu tant o més competitiu que el que ofereixen els turoperadors. Aquests perden clientela i els seus paquets turístic perden part del seu atractiu tradicional.

Com a conseqüència dels fets exposats, entren en crisi les empreses que formen part del paquet turístic tradicional. El model de sol i platja, en canvi, no entra en crisi. Basta observar les xifres que a nivell mundial es mou per fer turisme a indrets que ofereixen serveis d’allotjament associats als atractius del sol i la platja. Els indicadors disponibles parlen, fins i tot, d’un augment continuat del nombre de persones que fan turisme de sol i platja. Augmenta el nombre de persones i e viatges, però disminueix l’estada mitjana (promedi de dies de pernoctació per viatger). En general es pot parlar d’una reducció del nombre de pernoctacions des d’una mitjana de l’ordre dels 15 dies a una mitjana que se pot situar entre el 8/9 dies per viatger.


La crisi del paquet turístic

Cal dir que les Balears no estan en crisi. El que està en crisi són els sectors que fan part del paquet turístic o que depenen d’ell (turoperadors, transport terrestre, serveis d’allotjament, etc.). Les xifres dels aeroports de les Balears s’han estabilitzat o han crescut lleugerament. Contràriament l’estada mitjana s’ha reduït i ha minvat la despesa turística per persona i dia.

La nova situació ha fet créixer el turisme residencial en els darrers deu anys arran de les facilitats que li ha proporcionat la reducció dels costos del transport aeri. L’augment del turisme residencial ha impulsat la compra i el lloguer de segones residències.

L’oferta turística de sol i platja està bàsicament instal•lada a països de la Mediterrània (Tunísia, Grècia, Turquia, Croàcia, Egipte, etc.) a les Canàries i, d’altra part, al Carib. La competència de la Mediterrània que més ens afecta és aquella que ve dels països que no fan part de l’eurozona. Fa mal competir amb els costos socials d’aquests països, que es veuen afavorits, a més, per un canvi més favorable per als consumidors de les seves monedes. El mercat britànic a Mallorca topa amb dificultats a causa de l’elevació de la taxa de canvi de l’euro sobre la lliura esterlina. Pel que fa al Carib el nombre de destinacions que proliferen fa que cada vegada sigui més àmplia. D’altra banda, el Carib gaudeix d’un atractiu basat en la seva relativa novetat i en l’exotisme, que exerceixen una forta pulsació entre els consumidors turístics. Val a dir que, en suma, el Carib absorbeix una part cada vegada més gran de la demanda turística provinent dels mercats emissors europeus. L’oferta d’allotjament s’ha construït en aquestes zones a partir de l’experiència adquirida en les destinacions turístiques pioneres. El disseny dels establiments i de les zones fa que el producte turístic sigui enormement atractiu.


El turisme residencial

La crisi del paquet turístic s’ha donat associada a un augment gradual del turisme residencial, que utilitza en gran part vies de comercialització pròpies. L’ampliació de la demanda del turisme residencial mereix una doble valoració. D’una banda, hem de dir que la seva pulsació ha permès mantenir els nivells econòmics globals d’activitat turística, atès que les estimacions més fiables situen la participació de les estades produïdes per aquest segment del turisme en una taxa propera al 35 % del total de les pernoctacions turístiques realitzades a les Balears en els darrers anys. D’altra banda, hem de dir que el turisme residencial genera un volum d’ocupació de mà d’obra menor que el corresponent als allotjament turístics (1 lloc de treball per cada 7 turistes).

No convé rebutjar aquesta nova forma de fer turisme, sinó ben al contrari convé acceptar-la i potenciar-la, tot regulant-la per tal de defensar la marca o segell de qualitat de les illes i de protegir els drets dels turistes consumidors.

Val a dir que dins del mateix conjunt de les disposicions reguladores citades s’hauria de contemplar també la modalitat del “time sharing”, que pot ser una de les alternatives per a la futura i inevitable reconversió dels allotjaments turístics tradicionals.



Situació actual

La situació actual es caracteritza, sobretot, per un procés de canvis profunds i transcendents, que cal conèixer i analitzar tant pel que fa a la seva dinàmica com a les seves característiques més rellevants.


La reacció dels turoperadors

En aquests moments els turoperadors intenten, davant la nova situació, recuperar posicions. A aquest fi fan un plantejament nou del paquet turístic amb l’objectiu de posar-se a l’altura de les ofertes de les companyies de transport de “low cost”. D’altra part son conscients que han d’aconseguir tenir a la internet una implantació poderosa i molt potent. Però les inversió a fer en aquest sentit són molt costoses, ja que no basta estar present a la xarxa: és necessari estar-hi present amb portals diferenciats, estructurats adequadament i amb les capacitats necessàries per poder aconseguir posicions capdavanteres poderoses.

Les perspectives de futur indiquen que els turoperadors combinaran transport xarter amb “low cost” i continuaran potenciant els portals que tenen oberts a la xarxa. La seva batalla comercial s’orienta ara a aconseguir la seva consolidació sobre la base de les dues línies d’acció indicades, en la direcció de les quals avancen gradualment. En aquests moments algunes cadenes aconsegueixen a través de la xarxa prop d’un 20% de les seves reserves. Aconseguir que la xarxa generi un 2/3 % de les reserves d’una empresa no resol res.

Les reserves a través d’internet van en augment, sobretot, en el segment de clients de menys de 40 anys d’edat. Les reserves a través de la xarxa generades pel turisme familiar augmenten a una taxa menor, atesa la valoració que aquest grup fa dels serveis de guia, serveis mèdics, assistència tècnica, assegurances i d’altres similars que es donen associats al paquet turístic.


Un futur no definit

La situació futura dependrà de la participació que sobre el total del mercat turístic aconsegueixi de mantenir el paquet turístic comercialitzat a través de les noves vies i amb les modificacions que s’hi puguin introduir. La situació futura també dependrà dels esforços que les empreses hoteleres balears sàpiguen fer en l’àmbit de la comercialització pròpia, a la qual s’havia renunciat tradicionalment.

Val a remarcar que els turoperadors no saben actualment amb quina participació es quedarà dins el mercat quan aquest hagi aconseguit una etapa de major estabilitat. La situació actual és encara d’incertesa: hi ha una gran inseguretat sobre la situació futura, sobre com acabarà el procés.



Un gran capital de coneixements

En el marc de la situació que hem descrit a grans trets es planteja una pregunta. Quines alternatives tenim a les illes? Hem estat pioners a l’hora de desenvolupar unes destinacions turístiques, que hem sabut mantenir i millorar. Davant les dificultats que s’han presentat al llarg dels darrers quaranta-cinc anys, sempre hem sabut esmenar errors i continuar endavant sense retrocessos.

Avui es tracta de fer replantejaments urbanístics a les zones turístiques i reconduir-les a situacions que les facin més amables, menys agressives i més atractives per a les aspiracions de la demanda. No ens ha de fer por el futur perquè tenim un coneixement gran del sector turístic, tenim una anomenada arrelada i un prestigi consolidat en els mercats emissors, disposem d’energies suficients, coneixem les experiències exteriors del Carib, de la Mediterrània i d’altres indrets del món, tenim una experiència ferma, molt rica i molt extensa.

A les Balears es disposa d’un capital de coneixements individuals i col•lectius, privats i públics, que superen amb escreix els que tenen els agents i els dels indrets competidors.



Oferta de la competència: millor disseny i menors costos

La nostra competència es caracteritza per treballar amb uns costos socials molt més baixos que els nostres i amb uns elements de producció que no han incorporat els errors que es varen fer a les Balears en els anys de la creació de la base turística i hotelera actual. Els establiments d’allotjament que ens fan competència estan fets amb coneixement d’allò que desitja el turista actual. S’integren en la natura que els envolta, deixen espais lliures d’esbarjo, eviten saturacions urbanístiques, estan fets d’acord amb dissenys amables, que conviden al descans i ofereixen confort.


Les noves aspiracions dels consumidors

La demanda que fan els turistes, com a consumidors de serveis, s’emmarca en un context d’una exigència cada vegada més gran de qualitat de les instal•lacions i de varietat, abundància i qualitat dels serveis que es posen a la seva disposició. Aquest fet, segurament, ens durà a la necessitat d’acceptar l’augment de la categoria d’un nombre elevat d’establiments d’allotjament i la reconversió d’altres. D’altra part, haurem de treballar amb un preus de venda molt competitius, cosa que implicarà l’aprofitament de les economies d’escala que es poden obtenir mitjançant aliances empresarials tant en l’àmbit de les compres com en el de la comercialització, amb l’objecte d’aconseguir ajustar costos i ser més competitius. Són aquests algunes de les conseqüències de la globalització que arriben a les petites i mitjanes empreses i les obliguen a grans canvis, fins i tot a canvis radicals, en gestió dels recursos, comercialització del producte, sistemes de producció i explotació, incorporació i ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC), nova concepció de la relació amb les empreses competidores, cultura de la col•laboració i de la integració, creació i incorporació a grans portals de la internet, etc.

Això de banda, cal observar que l’ús de les TIC per part dels turistes a l’hora de definir les seves vacances es dóna associat a un augment progressiu de la preferència per formes d’un turisme més actiu que el tradicional. Aquest fet ha provocat augments relativament importants de la demanda de serveis de turisme rural, turisme senderista (excursions a peu), turisme nàutics, excursions organitzades a indrets naturals, visites culturals, visites a museus i monuments singulars, turisme de golf, cicloturisme, submarinisme, turisme de salut, etc. Tot amb tot, el gruix del turisme europeu actual demana, sobretot, vacances de descans, oci i esbarjo. Atès el que hem exposat, l’oferta de sol i platja s’ha de presentar complementada amb la possibilitat d’accés a aquests tipus de serveis. Les destinacions tradicionals de sol i platja han d’oferir possibilitats de satisfacció de les necessitats que manifesta el turisme actual com a complement de l’oferta tradicional o com alternativa.

D’altra banda, convé assenyalar, a més, que l’ús de les TIC per part dels turistes ha provocat una acceleració d’un procés anterior consistent en la divisió del període vacances en fraccions inferiors als quinze dies propis dels anys seixanta del segle passat. El consumidor prefereix cada vegada més fer dues, tres o quatre sortides de vacances a l’any, cosa per la qual tendeix a disminuir l’estada mitjana per viatge.


Reconversió d’establiments d’allotjament

L’anàlisi de les qüestions anteriors ens fa constatar que el nostre producte turístic necessita un canvi per donar resposta a les noves aspiracions dels turistes i a les noves tendències de la demanda que generen. Cal que ens plantegem l’adequació de la nostra oferta turística als requeriments de la demanda actual. Fer-ho consisteix en la transformació d’usos, en l’augment de categories i en la actualització d’una sèrie de paràmetres que han de ser contemplats a les normatives urbanístiques.


La qualitat integral

A partir d’aquí hem d’optar per una línia que es fa indiscutible: la qualitat integral. No solament dels establiments d’allotjament, sinó també dels seus entorns, de les infrastructures públiques, de l’oferta complementària, etc.

Qualitat no és luxe, és confort adequat, benestar del turista, satisfacció del consumidor. La qualitat és una bona relació entre el que el turista rep i el preu que paga. La qualitat integral vol dir que tot el conjunt de la destinació turística ha d’oferir un nivell similar, i si és possible homogeni, de qualitat.

La qualitat integral no es casa bé amb zones degradades barrejades amb zones rehabilitades. Tampoc no s’adiu amb zones ben dotades d’infrastructures públiques i zones en les quals aquestes són insuficients o es troben en mal estat de conservació. Tampoc no és viable en el context d’unes zones amb una oferta complementària adequada i d’altres on aquesta oferta presenta deficiències notables. La qualitat integral és aquella que es troba per tot: als restaurants, a les comunicacions, als serveis d’informació, al serveis mèdics, als serveis d’allotjament, a les sales de festes, a les excursions, a la via pública, als comerços, etc.



Observació final

Davant la situació que defineixen els diversos components actuals dels mercats turístics i davant dels reptes que aquests plantegen a les empreses de les Balears, cal que ens demanen si les línies de resposta que s’han apuntat seran o no suficients. La resposta més adequada i més ajustada és segurament la negativa. Molt probablement les mesures, conductes i línies d’acció indicades per superar els reptes futurs, seran necessàries, però no seran suficients. L’evolució de la situació general ens indicarà gradualment, passa a passa o amb rapidesa, les mesures complementàries que s’hauran d’adoptar.


Jaume Cladera i Cladera
Miquel Alenyà Fuster

Palma, 23 de maig de 2005


Resum bibliogràfic

AA.DD, “30 anys de turisme a les Balears”, Estudis Baleàrics, núm. 37-38, Conselleria de Cultura, educació i esports del Govern balear, agost-desembre, Palma, 1990.

AA.DD., “Llibre blanc del turisme”, Conselleria de Turisme i UIB, Palma, 1987.

AA.DD. (diversos anys), “El gasto turístico”, Conselleries d’Economia i Turisme, Palma (diversos anys).

AA.DD, “Análisis socio-económico de la Hosteleria en Baleares”, Sindicato Provincial de Hostelería y Actividades Turísticas de Baleares, Palma, 1970.

CES, “Memòria del CES sobre l’economia, el treball i la societat de les Balears”, edicions anuals de 2001-2003, Palma 2002, 2003, 2004.

CLADERA, J., “Una mirada sobre l’actual moment turístic”, Lluch, novembre-desembre, núm. 842, pàg. 9-11, Palma, 2004.

FLEIXAS, A i LLOMPART, S, “Análisis económico”, Congreso Turístico de Mallorca, Conselleria de Comerç i Turisme del CGI, Palma, 1979.

HALLÉ, B., “Nuevos hábitos y nuevos productos”, El País, 22-V-2005, Madrid, 2005.

MANERA, C. “Història del creixement econòmic a Mallorca (1700-2000)”, Lleonard Muntaner, Palma, 2001.

MAYOL, J, “Autonomia i Medi Ambient (1983-2003)”, Documenta Balear, Palma, 2005.

NAVINÉS, F. “Terciarització a Balears: 1970-1981”, tesi doctoral, Palma, 1987.

NAVINÉS, F. “El procés de terciarització a Balears”, Premsa Universitària, Palma, 1990.

PARELLADA, M et al., “Model Balears 1988-2000”, Fundescoop, Madrid, 1989.

SA NOSTRA i BANCA CATALANA, “Evolució econòmica de les Balears”, edicions anuals de 1973-1998, Barcelona, diversos anys

SA NOSTRA, “Informe econòmic”, edicions anuals 1968-1973, Palma, diversos anys.

SA NOSTRA, “Informe econòmic i social”, edicions anuals 1998-2000, Palma, 1999, 2000 i 2001.

SA NOSTRA, “Informe econòmic i social”, edicions anuals 2001, 2002 i 2003, Palma, 2001, 2002 i 2003.

SBERT, T., “Una evolución turística. Historia de la Playa de Palma (1900-2000)”, Associació d’Hotelers Platja de Palma-S’Arenal-Can Pastilla, Palma, 2002.