jueves, 14 de enero de 2010

El futur del turisme a la Mediterrània (2005)

Tot projecte de futur s’ha de basar en una anàlisi acurada i en una comprensió adequada dels problemes que afecten el present, les tendències bàsiques que s’hi observen i llur consistència a mitjan i llarg termini. Qualsevol projecte sobre el futur de les Illes Balears ha de tenir en compte la realitat del turisme, les seves línies de força, l’abast i la naturalesa dels problemes que l’afecten actualment, un bon diagnòstic de conjunt i les tendències de fons que el caracteritzen.

El turisme constitueix un pilar bàsic de l’economia balear. Demana atenció, anàlisis rigoroses i suport. En els darrers anys ha viscut una etapa turbulenta de canvis profunds, que convé situar en el seu context per entendre'ls adequadament, amb la doble perspectiva del present i del futur.

El turisme actual. A principis dels anys 90 la UE pren una decisió que serà transcendental i que tindrà una incidència molt important. S’implanta l’anomenada desregulació aèria, que dóna lloc a la creació de companyies privades que implanten noves rutes. De fet s’obren totes les rutes que poden ser rendibles. Entre elles les que ens afecten de manera més directa: les rutes de destinació turística. En el paquet turístic tradicional la desregulació aèria no hi té una incidència rellevant. Poc a poc, però, es crea una situació de competència creixent, que evoluciona fins a arribar a l’aparició de les companyies de baix cost.

La difusió de l’ús de la internet i els vols de baix cost determinen que el paquet turístic tradicional entri en una fase de dificultats. La força del paquet turístic tradicional es basava en el fet que el seu preu era assequible perquè es vols xarter eren barats i els serveis d’allotjament tenien uns preus raonables. En la nova situació, per primera vegada un ciutadà individual pot muntar un paquet turístic a mida, a un preu tant o més competitiu que el dels turoperadors. Aquests perden clientela i els seus paquets turístic perden part del seu atractiu. Els fets exposats fan que entrin en crisi les empreses que formen part del paquet turístic tradicional. El model de sol i platja, en canvi, no entra en crisi. El volum de persones que a nivell mundial es mou per fer turisme de sol i platja no es redueix. Els indicadors disponibles parlen, fins i tot, d’augments del nombre de persones que fan aquest tipus de turisme. Augmenta el nombre de persones i de viatges, però disminueix l’estada mitjana (promedi de dies de pernoctació per viatger). A les Illes la reducció del nombre de pernoctacions va des d’una mitjana de l’ordre dels 14/15 dies a una mitjana que actualment se situa prop dels 7 dies per viatger. A més, disminueix la despesa mitjana per turista i dia.

La crisi del paquet turístic. Cal dir que el turisme a la Mediterrània no està en crisi. El que està en crisi són els sectors que fan part del paquet turístic o que depenen d’ell (turoperadors, vols xarter, transport terrestre, etc.). Les xifres dels aeroports s’han estabilitzat o han crescut lleugerament. L’oferta turística de sol i platja està bàsicament instal•lada a països de la Mediterrània (Tunísia, Grècia, Turquia, Croàcia, Egipte, etc.), a les Canàries i al Carib. La competència de la Mediterrània que més ens afecta és aquella que ve dels països que no fan part de l’eurozona. Fa mal competir amb els costos socials d’aquests països, que es veuen afavorits, a més, per un canvi més favorable en termes adquisitius de les seves monedes. El mercat britànic a les Illes Balears topa amb dificultats a causa de l’elevació de la taxa de canvi de l’euro sobre la lliura esterlina.

Pel que fa al Carib, l’oferta d’allotjament turístic cada vegada és més gran. D’altra part, el Carib gaudeix d’un atractiu basat en la seva relativa novetat i en l’exotisme. Val a dir que el Carib absorbeix una part gran de la demanda turística provinent dels mercats emissors europeus. L’oferta d’allotjament s’ha construït en aquestes zones a partir de l’experiència adquirida a les destinacions turístiques pioneres.

El turisme residencial. La crisi del paquet turístic s’ha donat associada a un augment gradual del turisme residencial, que utilitza en gran part vies de comercialització pròpies. L’ampliació de la demanda del turisme residencial mereix una doble valoració. D’una banda, la seva pulsació ha permès mantenir els nivells globals d’activitat turística, atès que les estimacions més fiables situen la participació de les estades produïdes per aquest segment del turisme en una taxa del 30/35 % del total de les pernoctacions turístiques realitzades a la Mediterrània occidental en els darrers anys. No convé rebutjar aquesta nova forma de fer turisme, ben al contrari convé acceptar-la i potenciar-la, tot regulant-la per tal de defensar dues coses: la marca de qualitat de les illes i els drets dels turistes consumidors.

Situació actual. La situació actual es caracteritza, sobretot, per un procés de canvis profunds i transcendents, que cal conèixer pel que fa a la seva dinàmica i a les seves característiques més rellevants.

Els turoperadors intenten, davant la nova situació, recuperar posicions. A aquest fi fan un plantejament nou del paquet turístic amb l’objectiu de posar-lo a l’altura de les ofertes de les companyies de transport de baix cost. D’altra part són conscients que han de tenir a la internet una implantació molt potent. Les perspectives de futur indiquen que els turoperadors combinaran transport xarter i de baix cost i potenciaran els portals de la xarxa. En aquests moments algunes cadenes aconsegueixen a través de la xarxa prop d’un 20% de l’ocupació. Les reserves a través d’internet augmenten, sobretot, en el segment dels joves. Les reserves a través de la xarxa generades pel turisme familiar augmenten a una taxa menor, atesa la valoració que aquest grup fa dels serveis de guia turístic, serveis mèdics, assistència tècnica, assegurances i d’altres que s’inclouen en el paquet turístic.

La situació futura depèn de la participació que sobre el total del mercat turístic aconsegueixi de mantenir el paquet turístic amb les modificacions que s’hi introduiran. La situació futura també depèn dels esforços que les empreses hoteleres facin en l’àmbit de la comercialització directa. Val a remarcar que els turoperadors no saben encara quina participació restarà a les seves mans dins el mercat quan aquest hagi madurat i s’hagi estabilitzat. La situació actual és fluïda i incerta.

L’empresari turístic de les Illes gaudeix d’un nivell de coneixements del sector a la Mediterrània i a nivell internacional d’una importància cabdal. A més, tenim una anomenada arrelada i un prestigi consolidat en els mercats emissors. Les Illes Balears disposen d’un capital de coneixements individuals i col•lectius, privats i públics, que superen amb escreix els que tenen els agents dels indrets competidors.

La nostra competència es caracteritza per treballar amb uns costos socials més baixos que els nostres i amb uns elements de producció que no incorporen els errors que es varen fer en els anys de la creació de la base turística actual. Els establiments d’allotjament que ens fan competència estan fets amb coneixement d’allò que desitja el turista actual. S’integren en la natura que els envolta, deixen espais lliures d’esbarjo, eviten saturacions urbanístiques i responen a dissenys amables, que conviden al descans i ofereixen confort.

Reconversió d’establiments d’allotjament. L’anàlisi de les qüestions anteriors ens fa constatar que el producte turístic balear necessita un canvi per donar resposta a les noves aspiracions dels turistes i a les noves tendències de la demanda. Cal que ens plantegem l’adequació de l’oferta turística als requeriments actuals de la demanda. Cal la transformació d’usos, l’augment de categories i la actualització de paràmetres de les normatives urbanístiques.

La qualitat total. Cal pensar en termes de qualitat total. Aquesta abasta els establiments d’allotjament, l’entorn, les infrastructures públiques, l’oferta complementària, etc. La qualitat és una bona relació entre el que el turista rep i el preu que paga. La qualitat total vol dir que el conjunt de la destinació turística ha d’oferir un nivell similar, i si és possible homogeni, de qualitat. La qualitat total no casa amb zones degradades barrejades amb zones rehabilitades. Tampoc no s’adiu amb zones ben dotades d’infrastructures públiques i zones en les quals aquestes són insuficients. Tampoc no és viable en el context d’unes zones amb una oferta complementària adequada i d’altres on aquesta oferta presenta deficiències notables. La qualitat integral és aquella que es troba per tot: restaurants, comunicacions, serveis d’informació, serveis mèdics, serveis d’allotjament, sales de festes, excursions, via pública, comerços, etc.

En suma, davant la situació dels mercats turístics i davant dels reptes que aquests plantegen a les Illes Balears, cal que mirem l’adequació i suficiència de les línies de resposta possibles. L’evolució de la situació ens indicarà gradualment les mesures centrals i complementàries que caldrà adoptar. Amb aquest esperit, pragmàtic i realista, obert i lliure de prejudicis, el turisme a les Illes Balears s’ha d’incorporar com a eix central a qualsevol projecte de futur amb sentit de viabilitat.

Prada de Conflent, 16-VIII-2005

No hay comentarios:

Publicar un comentario