viernes, 15 de enero de 2010

Descripció biogràfica d'Isabel d'Hongria (1207-1231) (2007)

Ens proposem de fer una breu ressenya biogràfica de Santa Isabel d’Hongria. Tractarem de recordar els fets més importants de la seva vida i d’altra part farem una breu consideració de les relacions d’Isabel amb els primers franciscans.

Isabel d’Hongria neix el 1207. És filla d’Andreu II, rei d’Hongria i de Gertrudis d’Andechs-Merània. No se sap del cert el lloc i el dia del seu naixement. La tesi més probable és la que estableix que va néixer, el dia 7 de juliol, al castell de Sàrospatak, al Nord d’Hongria, uns dels preferits de la família reial hongaresa d’aleshores. D’això, enguany ha fet 800 anys.

Entre els seus avantpassats paterns i materns es troben diversos sants i santes. Entre el seus descendents i els dels seus familiars més propers també se’n troben, com és la filla Gertrudis i, alhora, la seva neboda néta, la catalana Santa Isabel de Portugal.

El 1211, quan la nina Isabel té a penes 4 anys, els seus pares, Andreu i Gertrudis, convenen el seu matrimoni amb el fill major del gran comte de Turingia, Germà I. L’acord implica, com era costum d’aquell temps, el trasllat d’Isabel a la cort de Turingia per a la seva educació i formació com a futura comtessa.

Una comitiva de compromissaris, nobles, militars i servents va a Presburg (Hongria) per acompanyar Isabel en el seu viatge al castell de Wartburg (Turingia, Alemanya), seu de la cort comtal.

Deixa així el lloc on havia nat, els pares i els germans. Se’n va a un lloc desconegut per a ella, que serà la seva nova residència. No torna a Presburg fins 10 anys més tard.

Al castell de Wartburg té cura de la seva instrucció la comtessa Sofia, segona esposa de Germà I. Les bones relacions de Sofia i Isabel, llevats incidents comuns, es manté tota la vida.

Tot just arribada a Wartburg es posa al seu servei una nina que tenia un any més que ella, de nom Guda/Jutta. Més endavant a aquesta s’afegeix un altra serventa de la mateixa edat, de nom Isentrudis.

Isabel comparteix jocs i esbarjo amb Guda/Jutta, amb els fills de Sofia de la seva edat i, també, amb Germà i Lluís, els fills majors del comte Germà I. Consta que s’agradava de jugar al joc dels anells.

El 1213 Gertrudis, mare d’Isabel, mor assassinada per uns conspiradors, tot deixant un gran buit en el cor de la nina Isabel, quan aquesta tenia només 5 anys. Però no acaben aquí els contratemps d’Isabel. El 1216 mor Germà, el príncep hereu del comtat de Turingia, que era el seu promès. A això s’afegeix que el comte Germà I perd el cap i mor uns mesos més tard, el 1217. El succeeix el seu fill Lluís, menor d’edat, que resta sota la tutela de sa mare, la comtessa vídua Sofia, convertida en regent temporal. Lluís decideix prendre a Isabel per muller en atenció a la simpatia que els uneix, la bones relacions que sempre han tingut i l’afecte que es professen. Havien compartit jocs i somnis durant la seva convivència a la cort del comtat. Els 7 anys de diferència que Lluís li duia no havien impedit que entre els dos quallés un gran afecte fraternal. En aquest temps havien adquirit el costum de dir-se germà i germana. El costum de dir-se germà Lluís i germana Isabel, el conserven i mantenen viu al llarg de tota la vida.

Lluís IV, als 18 anys pren possessió del càrrec de comte de Turingia. Era el 6 de juliol del 1218. Va ser un governant llest i batallador a favor del seus. A més va ser un hàbil negociador. Consta que el seu comportament es va inspirar en principis de generositat, transigència i comprensió.

El 1221, quan Isabel tenia 14 anys i Lluís en tenia 21, es casen a l’església de Sant Jordi d’Eisenach. Poc després fan el viatge de noces i se’n van a Hongria per visitar el pare d’Isabel i la terra d’origen i naixença d’Isabel.

La vida en comú es va basar en un afecte mutu autèntic, un gran respecte i en l’amor espontani i natural que es professaven. El seu va ser un matrimoni avingut i feliç.

Un any després del casament, el 6 de març del 1222, arriba el primer fill, Germà, que és l’hereu. Dos anys més tard arriba la filla Sofia i, finalment, la tercera i darrera, Gertrudis, ve al món 2 setmanes després de la mort del pare.

De la mà d’Isabel, els franciscans arriben a Eisenach, capital del comtat de Turingia, a principis del 1225 (o finals del 1224). Isabel, de 18 anys aleshores, va contribuir al seu establiment, els va afavorir i els va facilitar una capella. Ells la varen instruir en la vida de penitència i caritat de Sant Francsc.

L’hivern del 1225/26 es declara una passa de fam a Turingia. Davant aquest fet, Isabel reparteix provisions als pobres i necessitats. El 1226 és l’any de la mort de Francesc d’Assis.

Isabel professa a l’ordre de la penitència amb tres de les seves serventes, Guda, Isentrudis i Erzsebet, sense deixar el castell de Wartburg. Lluís IV s’allista a la sexta creuada, promoguda per l’emperador Frederic II i se’n va de Wartburg cap a Brindisi el 1227. Passa l’estiu a Brindisi amb les tropes creuades entre les quals es declara la pesta. Ell cau malalt i mor en una nau anclada al port d’Otranto el dia 11 de setembre del 1227.

Isabel resta vídua als 20 anys. Tres setmanes després dóna a llum sa filla Gertrudis. Renuncia a ser la regent del comtat durant la minoria d’edat de l’hereu, el seu fill Germà. Se’n fa càrrec de la regència Enric Raspe, germà de Lluís IV.

La vida al castell de Wartburg es fa difícil i, poc a poc, esdevé incompatible amb els seus propòsits, cosa per la qual l’abandona per dur una vida de pobresa a la ciutat d’Ensenach. Segons altres versions el regent Enric Raspe la va expulsar, a ella i als seus 3 fills, del castell amb la intenció d’allunyar Germà, hereu del comtat, de la cort de Turingia.

El 1228 Isabel rebutja els plans matrimonials que el seu oncle, el bisbe Egbert de Bamberg havia fet per a ella. Volia casar-la amb l’emperador Frederic II. Davant la seva negativa, enfurismat la va tancar al castell de Pottenstein fins que va retirar l’ordre de reclusió perquè pogués rebre les restes del seu marit Lluís IV, que els creuats de Turingia varen dur del Sud d’Itàlia. El 1228 Konrad de Marburg aconsegueix que Isabel rebi els drets de viduïtat que li corresponien. A finals de l’estiu del 1228 renuncia del tot al món i es trasllada a Marburg, on funda un hospital per a pobres, amb els cabals de la seva viduïtat.

Tres anys després, la matinada del 17 de novembre del 1231 mor als 24 anys a l’Hospital de Marburg, fundat per ella. Va ser enterrada a la capella d’aquest hospital.

Isabel no va ser mai reina d’Hongria, com es creu popularment. Va ser princesa o infanta d’Hongria i gran comtessa de Turingia. La corona amb la qual se la representa no és de reina, sinó de comtessa sobirana.

El procés de canonització va ser ràpid i breu. Tres anys i escaig després de la seva mort, el papa Gregori IX (1227-1241) la va declarar santa en una cerimònia celebrada a la ciutat de Peruggia. Era el 27 de maig del 1235, diumenge de Pentecosta.

Consta pel escrits i declaracions de la seva amiga Guda i d’altres, com Insertrudis, que era atractiva, no molt alta, d’ulls vius i cabells obscurs. La seva figura contrastava amb la d’altes joves de la regió, de cabells rossos i més altes. Era de natural alegre, intel·ligent i bulliciós.


ISABEL D’HONGRIA I ISABEL DE PORTUGAL

És interessant de veure les relacions que hi ha entre Santa Isabel d’Hongria i Santa Isabel de Portugal.

Violant d’Hongria, nada el 1216, filla d’Andreu II, rei d’Hongria, i de Violant de Courtenay, era germanastra d’Isabel. Es va casar (1235) amb el rei en Jaume I, el Conqueridor, del qual va ser la segona esposa i la mare dels seus hereus.

Consta que va participar activament en la política reial i que va impulsar de forma decisiva la conquesta del Regne de València el 1238. Jaume i Violant varen ser pares de quatre fills i de cinc filles. Pere, el major, amb el nom de Pere III, va ser l’hereu del comtat de Barcelona, de la corona d’Aragó i del Regne de València. Jaume, amb el nom de Jaume II, va ser rei de Mallorca i dels comtats del Rosselló, la Cerdanya, Montpeller i d’altres territoris. Sa filla Violant es va casar amb Alfons X el savi, rei de Castella. Les restes de la reina Violant reposen al monestir de Santa Maria de Vallbona (Catalunya).

Pere III d’Aragó, fill de Violant i, per això, nebot d’Isabel d’Hongria, va ser pare d’una filla a la qual va posar el nom d’Isabel en memòria de sa tia Isabel d’Hongria. Isabel, nada a Barcelona el 1271, es va casar amb Dionís I de Portugal. D’aquesta manera Isabel d’Aragó es va convertir en Isabel de Portugal o Isabel reina de Portugal.

Després d’una vida exemplar, ja vídua va prendre l’hàbit de sant Francesc. Va ser canonitzada pel papa Urbà VIII el 1625, quatre-cents anys més tard que Isabel d’Hongria.


ISABEL D’HONGRIA I SANTA EDUVIGIS

Eduvigis, filla de Bertoldo de Andechs, duc d’Andechs i marquès de Moràvia, neix a Baviera (Alemanya) el 1174. Era germana de Gertrudis d’Andechs, mare de Santa Isabel d’Hongria. Per tant, ella era tia d’Isabel.

Es va casar amb Enric duc de Silèsia. Va fundar diversos monestirs cistercens, canònics de Sant Agustí, dominics i franciscans. Després d’enviduar, va fixar la seva residència al monestir de Trebnitz, des d’on va continuar administrant els seus béns en favor dels pobres i dels malalts. Va morir l’octubre del 1243 i va ser sepultada al monestir de Trebnitz. Va ser canonitzada el 1267.


ISABEL D’HONGRIA I LA BEATA GERTRUDIS D’ALDENBURG

La filla menor d’Isabel i Lluís IV, Gertrudis, va ingressar al monestir d’Altenberg.

El 1248 Gertrudis és elegida mestra d’aquest monestir premostratenc. Sota el seu guiatge s’edifica una església gòtica i s’amplien les dependències conventuals fins a poder encabir unes 70 religioses.

Va seguir les petjades de sa mare. Es va dedicar a atendre malalts i amb els seus béns va fundar un hospital per a pobres.

Mor als 70 anys el 1297. És beatificada pel papa Climent VI el 1348.


SANTA ISABEL D’HONGRIA I SANT FRANCESC D’ASSIS

Els dos personatges varen ser coetanis i varen participar d’un mateix entorn cívic i religiós. Francesc era 26 anys més gran que Isabel i mor 5 anys abans que ella. En morir Francesc tenia 44 anys i Isabel en tenia 24.

Ambdós renuncien als valors comuns del prestigi, la riquesa i la vida confortable. Els valors predicats per Sant Francesc són uns altres.

Els dos assumeixen una vida de pobresa voluntària.

Els dos es preocupen dels pobres, dels marginats, dels malalts i dels abandonats.

Els dos fan de l’alegria i de la satisfacció un valor cabdal d’inspiració de la vida quotidiana.

Isabel en el moment de plenitud cortesana a Wartburg ja filava llana per als frares menors. En els seus darrers dies també filava per als frares del monestir de Altenberg. Dit d’una altra manera, Isabel d’acord amb els consells de Francesc d’Assís fa del treball manual una ocupació principal i una font d’ingressos en la darrera etapa de la seva vida.

L’hospital que Isabel funda a Marberg el 1229 el posa sota l’advocació de Sant Francesc, canonitzat 6 mesos abans.

A les parets del sepulcre d’Isabel, construït sota la supervisió de sa filla Sofia, apareix representada amb l’hàbit franciscà i amb el cenyidor de corda franciscà.

Consta que Isabel el 24 de març del 1228 renova els seus vots a l’església dels franciscans d’Eisenach i rep l’hàbit franciscà de mans del seu visitador Konrad de Marburg.

Isabel d’Hongria és patrona dels terciaris franciscans.

Palma, 25 de novembre del 2007

No hay comentarios:

Publicar un comentario