Canet a Can Fondo (2005)

La nova sala d’exposicions de l’Ajuntament d’Alcúdia, ubicada a Can Fondo, inaugurada fa poc després de fer-hi unes obres de recuperació i restauració encertades i molt correctes, acull aquest dies i fins el primer de maig, una exposició de Ramon Canet. La mostra consta de 13 peces, sobre tela i sobre paper, predominantment de format mitjà i gran, realitzades entre 2003 i 2005. Les voltes i els murs de Can Fondo embolcallen amb eficàcia la pintura de Canet i, alhora, aquesta contribueix a destacar les bones condicions del nou espai per servir la causa de prestigiar l’art i impulsar la afecció per la pintura.

L’exposició de Can Fondo, la primera individual que fa l’artista a Mallorca des del 2000, constitueix una primícia del que serà l’exposició d’unes 40 obres dels darrers anys, organitzada per la CAM i la Conselleria d’Educació del Govern, que s’inaugurarà a Eivissa el proper 5 d’agost i que, després, s’exhibirà a Maó i Ciutadella, Alacant, Múrcia i altres capitals peninsulars, per acabar a Palma el 2006. Acompanyarà l’exposició un llibre d’artista que substituirà el catàleg tradicional.

L’exposició de Can Fondo mostra, entre d’altres propostes, les darreres reflexions que Canet ha fet sobre dibuix i color, i que algú ha anomenat “sèrie de les finestres”. En aquestes obres l’artista depura el color fins a la creació de superfícies bàsiques gairebé monocromes i depura el dibuix fins a les formes d’un gran rectangle de color. Són peces molt pensades, molt ben treballades i construïdes amb rigor i amb la pulcritud habitual en Canet. La seva contemplació convida a la reflexió i, alhora, impulsa l’espectador a submergir-se en un món insondable d’emocions, sentiments i gaudi espiritual. Les superfícies negres, vermelles, ocres, que s’emmirallen en un gran rectangle negre, blau, blanc són l’anècdota del quadre: són solament els elements visibles d’una proposta plàstica capaç de crear en l’espectador percepcions que el conviden a endinsar-se en un espai, profund i il·limitat, de sentiments, emocions i pensament.

A més es presenten obres en les quals predomina el gest del cercle, de les línies espontànies, de l’exaltació de la corba o de la successió continua de corbes irregulars. També aquests obres deixen a disposició de l’espectador espais oberts per transitar de l’exterior del quadre a allò que hi ha més enllà de la seva superfície: un món insondable de bellesa i de contrastos sorprenents.

En algunes obres es presenten cercles rotunds, gruixuts, imperatius i enèrgics, que semblen surar sobre fons desbordants de colors suaus i formes subtils que transporten a la descoberta del món interior de l’espectador com a reflex d’una realitat universal feta de goig i dolor, de llibertat i esclavatge, de pau i guerres insuportables, de llum i tenebres. La singularitat de Canet es basa en el fet que més enllà de la proposta plàstica l’espectador no es troba ni amb l’apocalipsi de Rothko ni amb el paradís de Màlevitx.. En l’univers que Canet investiga no hi ha suggeriments predeterminats, predefinits, preestablerts, preconcebuts. En tot cas, en el rerafons de la seva obra hi ha una passió enorme per la vida, un gran interès per tot el que passa al món i una aposta decidida i explícita per la pau, la solidaritat i la veritat.

En alguns casos les obres es presenten com una graella de formes rectangulars i de colors obscurs, que semblen limitar, dificultar o fragmentar les possibilitats de travessar la superfície plàstica per immergir-se en les profunditats d’una obra davant la qual l’esperit de l’espectador constata que el seu cor batega amb intensitat i que aconsegueix veure més enllà del que abasta la mirada. Possiblement la graella de dificultats per a la visió no són altra cosa que un incentiu per investigar amb més interès i amb major insistència.

Des de la visceralitat i la subjectivitat de les obres gestuals, des de la sinceritat, la senzillesa aparent i el rigor de les obres més ajustades i simplificades, Canet ens convida a participar de l’emoció estètica que es deriva del diàleg amb unes obres que amb suggeriments diferents sempre obren espais perquè l’espectador pugui gaudir i enriquir-se.

L’exposició de Can Fondo és una mostra eloqüent del fet que la mà del pintor ens ofereix obres de trets diversos i de formes diferents, però en tots els casos rigoroses, de gran profunditat, de gran potència, d’una solidesa ferma i d’una força que sorprèn, captiva i eleva l’esperit.