viernes, 15 de enero de 2010

Bartomeu Lluís Ferrà Juan (Palma, 20 de gener de 1893 - 4 de juny de 1946)

Pintor, crític d'art, publicista i empresari turístic. Dirigeix obres de decoració i restauració. Fa dissenys de mobles, ferros i gelosies.

Fill de Bartomeu Ferrà Perelló (1843-1924) i germà de Miquel Ferrà Juan, de molt jove demostra gran afecció al dibuix. Abans de fer els vint anys, entra en relació amb el moviment noucentista que renova i anima els ambients artístics de Catalunya. El 1913, pocs mesos després de fer els vint anys, és un dels signants del Manifest d'Amics de l'Art, d'inspiració noucentista, que se publica el 18-VIII-1913 a "La Almudaina". Viatja a Itàlia i França.

De profundes conviccions regionalistes, participa (1930) en la creació del Centre Autonomista de Mallorca i en signa el manifest fundacional. En representació de la Societat Arqueològica Lul·liana, assisteix a l'assemblea d'ajuntaments i entitats que, al Teatre Principal de Palma, discuteix i aprova l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia del 1931. L'any 1936 és un dels signants del document "Resposta al Missatge dels Catalans".

Amb el pseudònim d'Aidon, signa (1917-19) la crítica d'art de "La Veu de Mallorca". Posteriorment, publica articles de crítica de pintura a "El Día", "La Almudaina" i "Correo de Mallorca". Lloga (1916) la cel·la núm. 2 de la Cartoixa de Valldemossa, on estableix la seva residència. Casat (1917) amb Anne Marie Boutroux Enne, adquireix (1920) la cel·la esmentada, que restaura i reconstrueix. En ella munta i obre al públic (1929) el museu memorial Chopin-George Sand, que és el primer dels museus de la Cartoixa, el qual aviat esdevé un punt de visita obligada dels turistes que venen a l'illa. En el museu es reuneixen quadres, mobles i objectes de l'antiga Cartoixa i la col·lecció de documents i records de Frederic Chopin i George Sand que el matrimoni Ferrà-Boutroux havia aconseguit de fer gràcies a la seva amistat amb Aurore Sand, néta de l'escriptora, a la qual havien conegut el 1928. Destaca com a defensor de la Cartoixa de Valldemossa i com a promotor del seu interès turístic. En aquest sentit, es pot dir que l'any 1927, per tal d'evitar la venda a un antiquari de fora de la col·lecció dels pots de l'apotecaria dels cartoixos, hipoteca una de les seves propietats per poder adquirir-la i instal·lar-la al lloc on es troba actualment. En col·laboració amb mossèn Joan Mir Pol, rector de la parròquia de Valldemossa, condiciona la sagristia de la Cartoixa, dissenya les vitrines que hi ha actualment i s'ocupa de fer restaurar els quadres, mobles i ornaments.

Arran de la seva vinculació amb el turisme, publica "Guía de Mallorca" (1929), una de les primeres guies turístiques de l'illa, i "Chopin y George Sand en la Cartuja de Valldemossa" (1930), que inclou, entre altres coses, un estudi sobre el llibre de Sand "Un hivern a Majorque". En els darrers anys de la seva vida escriu "El Archiduque errante", que es publica (1948) després del seu traspàs. Es la segona biografia que es fa de Lluís Salvador d’Àustria. Centrada en la consideració de les seves estades a Mallorca, se basa en un recull de testimonis de persones que l'havien tractat. És l’autor d'un assaig sobre Santiago Rusiñol, inèdit, i un altre sobre el pintor Antoni Gelabert titulat "Gelabert y su tiempo", que llegeix (1945) en forma de conferència al Cercle de Belles Arts i que publica (1991) a la revista "Estudis Baleàrics" (núms. 39-40).

L'abril del 1915, als 21 anys, fa la primera exposició individual a la sala del Cercle Lliberal de Palma. El mes de juny següent fa a la Sala Athenea de Barcelona la segona exposició. A més de Palma i Barcelona, exposa a Girona, Maó i París. Es tenen documentades dinou exposicions individuals, fetes entre 1915 i 1945, i tres exposicions compartides amb altres pintors.

Participa en nombroses exposicions col·lectives. A París comparteix l'exposició (1934) amb els seus amics Roberto Ramaugé i Vicent Santaolaria. En el marc d'aquesta exposició i en el mateix local, organitza, amb assistència d'Aurore Sand, una vetllada musical a càrrec del pianista André de Beauregard, que evoca els dies de Chopin i George Sand a Mallorca.

La trajectòria artística del pintor es pot considerar dividida en quatre etapes.


Primera etapa (1914-20): Els primers anys

En els primers anys de professió, el pintor completa el seu aprenentatge, mentre inicia l'activitat expositiva. La influència dels pintors noucentistes del Principat se superposa a solucions preses del modernisme encara vigent a l'illa. La pinzellada, àmplia i allargada, dóna el protagonisme als colors càlids, mitjançant els quals reflecteix la llum directa del sol sobre els objectes. Centra l'atenció en una realitat ordenada, equilibrada i solitària, en la descripció de la qual el color predomina sobre el dibuix. Fa, sobretot, obres de format petit.

Tracta temes de Valldemossa, sa Vileta i Palma. Realitza paisatges rurals, jardins i visions urbanes.

Són obres d'aquesta etapa "La casa de les eures" (1917 ca.), "Cementiri de sa Vileta" (1916) i "Penyal vermell" (1914).


Segona etapa (1921-35): Anys de maduresa

L'atenció que li reclamen les obres de la cel•la de Valldemossa, el muntatge del museu memorial Chopin-George Sand i la publicació de diverses obres destinades a la promoció turística, fan que tengui menys temps que abans per dedicar a la pintura.

L'activitat expositiva en els quinze anys del període comprèn dues mostres individuals a Barcelona (1923 i 1930), una exposició compartida amb Pilar Montaner, Antoni Gelabert i Francesc Rosselló a Barcelona (1923), una exposició individual a Palma (1930) i l'exposició de París (1934) al saló "Ferm‚ la nuit". El 1929 participa a l'exposició inaugural de Galeries Mallorquines, al costat de J. A. Fuster Valiente, A. Gelabert, J. Fuster i Pilar Montaner. Entre 1928 i 1936 fa il•lustracions per a "La Nostra Terra".

Supera i deixa de banda les antigues influències del modernisme i s'immergeix de ple en les concepcions noucentistes de la pintura. Adopta, fins i tot, una posició bel•ligerant contra el modernisme, especialment contra la figura d'Anglada, d'acord amb els principis que informen els ideals noucentistes. Els colors esdevenen matisats i equilibrats, els tons són suaus, la pinzellada es fa breu i elaborada, el dibuix tendeix a predominar sobre el color. S'ocupa, sobretot, de descriure una naturalesa amable, harmoniosa, acollidora, serena i plena d'una llum que no crea ni contrastos ni estridències.

Són obres destacables d'aquest període "El carro de la Beata (Valldemossa)" (1930) i "Vall de Valldemossa" (1929). Amb motiu de l'exposició a Galeries Mallorquines, el 25-II-1930, tot just després de clausurar-la, un grup d'amics li dedica un banquet d'homenatge a l'Hotel Victòria. A les postres, en agraïment de l'homenatge, llegeix un breu parlament. Entre altres coses diu: "Tota la meva ambició és que la meva obra no recordi directament cap escola, cap tendència, cap altre pintor i que els meus quadres siguin sols finestres obertes evocadores del paisatge. Si un dia ho aconseguesc, creuré haver fet alguna cosa".


Tercera etapa (1936-39): la Guerra Civil

A partir d'un treball exhaustiu de recerca d'informació gràfica i escrita realitza entre 32 i 35 aquarel•les de les antigues muralles de Palma, que havia conegut en els anys d'infantesa. L'enderrocament de les muralles s'inicia l'agost del 1902 i es perllonga durant molts d'anys. A Galeries Costa exposa (1940) 28 o 29 aquarel•les de les muralles, que van ser adquirides per l'Ajuntament de Palma. El conjunt d'aquestes aquarel•les és l'obra més coneguda del pintor i, alhora, la més emblemàtica. Entre elles destaquen, per la riquesa de detalls i l'amplitud de perspectiva, les titulades "Porta vella del Moll", "Porta del Camp", "Porta de Jesús", "Pont de la porta Pintada" i "Exterior de la porta de Santa Margalida".

La major disponibilitat de temps que té en aquests anys li permet d'incrementar la dedicació a la pintura. Fa, sobretot, temes de Valldemossa i Galilea. Incrementa l'interès pels tons suaus i manifesta una clara preferència pels blancs, grisos, verds tendres, morats i violetes. Adesiara apareix en els seus paisatges la figura humana, tractada esquemàticament i sempre usada com a element complementari. No fa exposicions individuals a causa de la pràctica paralització del mercat.

Són obres destacades d'aquests anys les titulades "Valldemossa sota la neu" (1938), "Molins de Galilea" (1938), "Paisatge amb figura (Galilea)" (1938), "Paisatge de Galilea" (1938) i "Torrent de la Font Coberta" (1939).


Quarta etapa (1940-1946): Anys de plenitud

L'acabament de la Guerra Civil propicia una progressiva animació del mercat de la pintura i una elevació gradual del preus. Aprofitant l'avinentesa, fa sis exposicions a Palma, dues a Barcelona i una a Maó, que li serveixen per presentar l'obra feta durant la guerra i la que continua fent després. Hi mostra olis i dibuixos. Les obres que realitza en aquests anys es caracteritzen per l'ús més freqüent de les ombres, la qual cosa contribueix a donar a les obres una vibració més intensa i un major dinamisme.

S'incrementa, també l'ús dels colors daurats i ocres, que es combinen amb la gamma habitual de colors freds. Es manté la sobrietat de les composicions i l'harmonia de les formes.

Entre d'altres, són obres destacades d'aquests anys "Galilea" (1940), "Paisatge amb cabres (Galilea)" (1941) i "El Torrentó (Valldemossa)" (1940 ca.).

Manté una llarga i abundant correspondència escrita amb Joan Miró, Santiago Rusiñol, Josep M. de Sagarra, Joan Ramis d'Aireflor, Lluís Nicolau d'Olwer, Maria Antònia Salvà, Rafel Masó Valentí, Josep Francesc Ràfols, Agustí Calvet "Gaziel", Llorenç Riber, Guillem Fortesa, Joan Antoni Fuster Valiente, Joan Pons Marquès, Fèlix Escalas Chamení, Francisco Bernareggi i molts d'altres. Bona part de les cartes que rep‚ es conserven en un epistolari que constitueix un ampli i ric fons documental de gran interès. En destaquen les lletres que, a partir del 1918, li adreça Joan Miró en les qual relata, amb gran sentit de l'humor, les dificultats amb les quals topa en els primers anys de professió.

Mor a Palma el 1946, als 53 anys. El 8-IX-1961 la vila de Galilea li tributa un homenatge públic amb parlaments de Guillem Colom i Manuel Picó. El 1971, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari del seu traspàs, l'Ajuntament de Valldemossa li dedica una exposició d'homenatge a la sala capitular de la Cartoixa. El 1993, la Fundació Barceló, amb motiu del centenari del naixement, organitza una exposició antològica de la seva obra. Un carrer de Valldemossa duu el seu nom.


Bibliografia

FUNDACIÓ BARCELÓ (Editor), "Exposició Centenari de Bartomeu Ferrà i Juan", 16 pàgs., Palma, 1993.

Miquel ALENYAR FUSTER, "Bartomeu Ferrà. Recull de materials", 277 pàgs., Palma, 1990

Guillem COLOM, "Biografia de Bartomeu Ferrà", discurs dit en l'homenatge que Galilea tributa al pintor el 8-IX-1961, 5 pàgs., Palma, 1961.

Joan ESTELRICH ARTIGUES, "Bartolomé Ferrà", pròleg de "El Archiduque Errante", Montaner y Simón S.A., 18 pàgs., Barcelona, 1948.

Lluís RIPOLL i Rafel PERELLÓ PARADELO, "Las Baleares y sus pintores", Lluís Ripoll editor, pàg. 98-99, Palma,1981




Bartomeu L. Ferrà Juan, "Interior de la Porta de Santa Margalida", aquarel·la/paper, 1939 ca.



No hay comentarios:

Publicar un comentario