133 anys de la Creu Roja a les Balears (2007)

ELS ORÍGENS

El fundador de Creu Roja, Henry Dunant (1828-1910), era un home de negocis suís, nat a Ginebra, que l’any 1859 es trobava de pas a la localitat italiana de Solferino, el mateix dia que l’exèrcit austríac es va enfrontar contra el francès i el piemontès. Al camp de batalla varen restar uns 40.000 morts i ferits. Molts d’aquests morien per manca d’assistència, ja que els serveis sanitaris militars eren pràcticament inexistents.

Amb l’ajut de les dones dels pobles més propers, Dunant va socórrer les víctimes de la batalla sense distinció d’uniforme ni nacionalitat. Arran d’aquests fets, va concebre la idea de crear la Creu Roja, com a entitat internacional, per tenir cura dels ferits, civils i militars, en temps de guerra, i de persones en situació de desempar en tot temps, amb l’ajut de voluntaris entusiastes i generosos, adequadament qualificats.

El 1863 es va fundar el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), que va organitzar una conferència diplomàtica a Ginebra amb la participació de 16 països europeus, entre ells Espanya, la setena nació que el 1864 s’adhereix al Conveni de Ginebra. El 6 de juny d’aquest any es constitueix la primera Comissió de Creu Roja a Espanya. Poc després Creu Roja Espanyola és declarada “Societat d’Utilitat Pública”.

En una primera època, Creu Roja Espanyola se centra en intervencions humanitàries en casos de conflicte armat, però aviat comença a adaptar-se als nous problemes i necessitats socials del país. A la primera meitat del segle XX, l’entitat suma trenta-sis hospitals a tota Espanya, entre ells el de Palma, creat per respondre a les necessitats peremptòries d’assistència sanitària que aleshores tenien les persones sense recursos.

El 2007 Creu Roja és present a 185 països, sobre un total de 192 i compta amb la col·laboració de 90 milions de voluntaris.


LA CREU ROJA A LES BALEARS

El 26 de gener de 1874 es va constituir a Palma la Comissió Balear de Creu Roja (actualment Assemblea Autonòmica de la Creu Roja a les Balears) i es nomena la seva Junta directiva. El primer president va ser Manuel Villalonga Pérez. Les primeres actuacions es destinen a l’atenció de ferits de la guerra de Cuba, la tramesa de material sanitari per als ferits de la guerra de Sèrbia i l’atenció de persones necessitades de les illes. La primera seu de l'entitat és als locals de Can Bordils, al passeig de la Rambla (avui Rambla dels Ducs de Palma), propietat de Manuel Villalonga.

El 1897 es crea la Comissió Insular de Creu Roja a Menorca, amb seu a Maó, que va prestar atenció preferent a l’auxili de nàufrags. La Comissió insular d’Eivissa es va constituir el desembre de 1904. Posteriorment, Creu Roja es va estendre a la Part Forana de Mallorca amb la creació de les assamblees locals de Sóller (1904) i Llucmajor (1909).

El dispensari de Palma, ubicat inicialment als baixos de Can Bordils, el 1900 es trasllada a un nou local de lloguer de la Via Roma. El febrer de 1900 disposa d'una taula d’operacions, 8 camilles, 8 metges, un farmacèutic, un practicant, una brigada d’ambulàncies de 16 persones i 18 camillers. El nombre de socis és de 120. Per acostar els serveis als usuaris de Palma es constitueix l'Assemblea del raval de Santa Catalina (1901) i la de l’Hostalet d’en Canyelles (avui Els Hostalets) (1907).

A Eivissa, el dispensari de Creu Roja, situat a la Via Púnica, es posa en servei el 1927. El 1936 el dispensari de Palma es trasllada al carrer 31 de desembre, núm. 6, on resta ubicat fins que passa a la seu de l'Hospital de Creu Roja, situat a l’edifici del carrer Capità Salom, cantonada amb Pons i Gallarza (antic xalé Buades). L’Hospital de Creu Roja amplià l’edifici el 1960. El 1980 es va inaugurar l’edifici d’Arquitecte Bennàssar. Aquest edifici, bastit sota la presidència de Ferran Villalonga, és la seu de l’Assemblea Autonòmica de les Balears, de l’Assemblea local de Palma i dels serveis d'administració i gestió. Ferran Villalonga Truiols, president de Creu Roja a les Balears durant 20 anys, del 1967 al 1986, va modernitzar l’entitat, li va donar un gran impuls i hi va deixar una sòlida petjada d’eficiència i arrelament social.

En els anys noranta del XX es produeix una profunda modernització de la institució tant a nivell internacional com local. A l’empara d’aquest procés, sota la presidència de Gerard Bonet Prats s’amplia la intervenció de Creu Roja en els col·lectius més vulnerables de la població: persones grans, immigrants i refugiats, afectats per la SIDA, toxicòmans, infants i joves, reclusos i antics reclusos, persones amb discapacitat i dones en dificultat social, entre altres. Es produeix alhora un notable increment dels programes internacionals, com són la cooperació al desenvolupament i l’ajuda humanitària en situacions d’emergència.


CREU ROJA AVUI A LES ILLES

Dades desembre de 2006

Creu Roja compta amb 6 Oficines locals a Menorca, 9 a Mallorca i una a Eivissa. A més gestiona l'Hospital de la Creu Roja.

El 2006 Creu Roja va atendre a les Balears més de 180.000 usuaris, amb l’ajut de 2.600 voluntaris i amb el suport de més d’11.000 socis.

Treballar amb discreció, modèstia, eficàcia, sentit humanitari, esperit solidari i de manera voluntària, són els trets que han caracteritzar l'entitat durant 133 anys.

Dades desembre de 2009

Es manté el nombre d'oficines locals i la gestió de l'Hospital. El 2009 va prestar serveis a 240.000 usuaris, amb la col·laboració desinteressada de 3.500 voluntaris i voluntàries i amb el suport de 18.000 socis.

Palma, 26-I-2007 (actualitzat el 15-I-2010)